3. Primera generació
1951-1958
Construïts amb
electrònica de vàlvules. Si
comparem els odinador
de la primera generació
amb els actuals es podria
dir que eren lents, de
grans dimensions,
inflexibles, amb necessitat
de controls molt estrictes
pel que fa al
subministrament d'energia
elècrica i d'aire
condicionat.
4. Segona generació
1959-1964
Nova generació
d'ordinadors, més
ràpides,més petites, i
amb menors necessitats
de ventilació. Els
ordinadors de la segona
generació també
utilitzaven xarxes de
nuclis magnètics en lloc
de tambors giratoris per
a l'emmagatzematge
primari.
5. Tercera generació
1964-1971
Els ordinadors de la
tercera generació van
emergir amb el
desenvolupament dels
circuits integrats. Els
ordinadors novament es
van fer més petits, més
ràpids, desprenien
menys calor i eren
energèticament més
eficients.
6. Quarta generació
1971-1981
Va dur a terme el
reemplaçament de les
memòries amb nuclis
magnètics,per les de xips
de silici i la col·locació de
molts més components
en un xip.
7. Cinquena generació
1982-1989
El seu objectiu era inventar
una nova classe de
ordinadors que utilizarien
téciques i tecnologies de
inteligència artificial, tant en
el pla del hardwere com el
software, i serien capaços de
resoldre problemes
complexos com la traducció
automática de una llengua a
una altra.
8. Sisena generació
1990-actual
Tenen arquitectures combinades,
amb centenars de
microprocessadors vectorals
treballant al mateix temps, s'han
creat ordinadors capaços de
realitzar més d'un mils de milions
d'operacions aritmetiques de punt
flotant per segon, les xarxes d'area
mundia, seguirán creixent
desorbitadament utilitzant mitjans
de comunicació a través de fibres
optiques i satèl·lits, amb amples de
banda impressionants.
