1. Evolució del Software
El software és el conjunt dels programes de computació, procediments, regles,
documentació i dades associades que formen part de les operacions d'un
sistema de Comput.
El software o programari és la part intangible d’un ordinador, el conjunt de
programes i procediments necessaris per fer possible la realització d’una tasca.
Entenem per evolució del Software la dinàmica de creixement d’aquesta part de
l’ordinador.
Podem dividir l’evolució del Software en quatre generacions:
Primera generació
• Àbac: Va ser inventat a l’Àsia Menor i es considerat com l’instrument de
càlcul més antic.
Serveix per fer càlculs manuals i tot tipus d’operacions aritmètiques,
principalment sumes, restes, multiplicacions i divisions.
Es poden representar nombres enters i decimals
• Màquina diferencial: La màquina diferencial va ser inventada per
Charles Babbage.
Calcula el valor numèric d'una funció polinòmica sobre una progressió
aritmètica, obtenint una taula de valors.
• Màquina analítica: Es podria considerar una evolució de la màquina
diferencial. La màquina analítica va ser el primer disseny d’ordinador
mecànic programable.
Mai no es va arribar a construir.
Incloïa: el magatzem(mèmoria), el molí(microprocessador), el
control(software), i els dispositius d’entrada i de sortida.
• MARK I: És el primer ordinador que va existir.
Va ser construit per Howard H. Aiken,amb la subvenció d’IBM, a la
Universitat de Harvard al 1944.
L'ordinador Mark I feia servir senyals electromagnètiques per moure les
parts mecàniques.
Executava operacions matemàtiques bàsiques i càlculs complexos
d'equacions sobre el moviment parabòlic de projectils.
Funcionava amb relés, es programava amb interruptors i llegia les dades de
cintes de paper perforat.
• ENIAC: L’ENIAC es considerat el primer ordinador totalment digital.
Va ser finançat per l’armada dels Estats Units.
El principal objectiu, pel qual es va construir va ser el càlcul de la trajectòria
de projectils.
La ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions en 1 segon.

2. • Transistor: Al 1948 Brattain, Bardeen i Shockley van inventar el
transistor.
El primer transistor va ser construït a base de germani i la corren es
transmetia sobre la superfície del semiconductor. El contacte es feia a partir
de dos pues que feien pressió sobre la base, en posicions molt pròximes
entre elles, els contactes eren d’or.
Originalment, el seu primer ús va ser amplificar senyals d'àudio en aparells
de ràdio.
• UNIVAC I: Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John
William Mauchly.
Va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als
Estats Units .
La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades
administratives i de bancs, no es tractava d'una màquina per a càlcul
científic, com anteriorment.
• IBM 701: Va ser la primera computadora científica comercial de IBM.
La IBM 701 era capaç de realitzar 16.000 sumes per segon o 2.000
multiplicacions i divisions per segon. Combinades poden realitzar unes
14.000 operacions per segon .
Segona generació
• 305 RAMAC: L'IBM 305 RAMAC va ser el primer ordinador comercial
que utilitzava disc dur de cap mòbil, és a dir, una unitat de disc magnètic,
com emmagatzematge secundari.
El RAMAC 305 va deixar enrera l’emmagatzematge en tires magnètiques i
va popularitzar l’ús de discos.
El principal ús que se li va donar va ser per a control d'inventaris i financers,
• Transistor a IBM: A partir del 1958 es comencen a substituir els tubs
per transistors, que estalvien en espai i proporcionen una major
rapidesa.
La sèrie IBM 1400, ja feien servir el transistor,
Aquesta sèrie d’ IBM estava orientada a tasques administratives.
Tercera generació
• Circuit integrat: El primer circuit integrat el va desenvolupar Jack Kilby
al 1958, quan treballava per Texas Instruments.
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components
electrònics necessaris per a realitzar una funció. Els principals són:
condensadors, díodes, resistències i transistors.
Aquest circuit en els seus inicis estava format només per sis transistors.
Actualment estan formats per centenars de milions de transistors.

3. Es classifiquen segons les funcions en: Circuits integrats analògics i circuits
integrats digitals.
• IBM S360: Va ser acabat al 1964, pel inventor Gene Amdahl.
Va ser la primera computadora en utilitzar circuits integrats.
Va crea el concepte de connexió en xarxa, sis ordinadors que podien fer ús
del mateix software i dels mateixos perifèric.
Podia realitzar tan anàlisis numèrics com administració o processament de
fitxers.
• MULTICS: El projecte del MULTICS començà amb MIT, General Electric
i els laboratoris Bell.Més tard Els laboratoris Bell van abandonar i els va
sustituir Honeywell.
Va ser un dels primers sistemes operatius de temps compartit.
*Temps compartit es refereix a compartir un recurs de computació entre
molts usuaris per mitjà de la multitasca.
Al permetre que un gran nombre d'usuaris interactués simultàniament en un
sol ordinador, el temps compartit va baixar dramàticament el cost del servei
de computació, mentre que al mateix temps feia l'experiència computacional
molt més interactiva.
• MICROPROCESADOR: El microprocessador , és el circuit integrat més
important, que se'l considera el cervell d'un ordinador.
Està constituït per milions de transistors integrats.
En l'interior hi ha milers o de vegades milions, segons la seva complexitat,
de transistors, que permeten realitzar les tasques o funcions que tingui
encomanat el xip.
El primer microprocesador va ser el 4004 de Intel. Originalment va ser
dissenyat per la companyia japones Busicom, per incluir-lo en les seves
calculadores. Tenia 2.300 transistors, i com abans hem dit, actualment
tenen milions.
• PC: A la dècada dels 60 Engelbart va inventar el ratolí, la pantalla i el
teclat, i va crear alguna cosa semblant al que actualment coneixem com
ordinador personal.
L’ordinador personal es una computadora pensada originalment per ser
utilitzada per una sola persona a la vegada.
Eren molt menys polifacètics i potents que els ordinadors actuals, que solen
estar equipada per poder complir tasques comunes de la informàtica
moderna, és a dir permet navegar per Internet, escriure textos i realitzar
altres treballs d'oficina a més d'escoltar música, veure vídeos, jugar,
estudiar, etc.
• ARPANET: ARPANET és una xarxa d’ordinadors creada per encàrrec
de Departament de Defensa del Estats Units.
Més tard es crea el primer enllaç entre les universitats d'UCLA i Stanford
per mitjà de la línia telefònica commutada.
El primer node* es va crear a la Universitat de Califòrnia i va ser l'eix central
d'Internet.
Node: un aparell connectat a una xarxa, com un ordinador o un router.

4. Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats
mitjançant el protocol d'internet i que transmeten les dades mitjançant
commutació de paquets*.
Commutació de paquets: La commutació de paquets és un procediment de
transmissió de dades entre dos nodes d'una xarxa d'ordinadors, mitjançant
el qual, quan un node vol enviar informació a un altre el divideix en paquets,
els quals contenen l'adreça del node destí.
• MICROSOFT: Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que
va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units per Bill Gates
y Paul Allen.
• Microsoft va comprar un sistema operatiu destinat a IBM, el va millorar, i
el va tornar a vendre a IBM, però reservant el dret de poder
comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS.
• XENIX I UNIX: Desenvolupat al 1969 per un grup d'empleats dels
laboratoris Bell d'AT & T, entre els quals figuren Ken Thompson, Dennis
Ritchie i Douglas McIlroy.
L'objectiu del projecte era desenvolupar un gran sistema operatiu interactiu
que comptés amb moltes innovacions, entre elles millores en les polítiques
de seguretat. El projecte va aconseguir donar a llum versions per a
producció, però les primeres versions comptaven amb un pobre rendiment.
Unix s’ha anat desenvolupant i creant noves versions, a partit de la base
que es va crear al 1973, quan es va canviar el llenguatge assemblador pel
llenguatge de programació C, que es podia modificar fàcilment per funcionar
amb altres computadores.
• Microprocesador 8080: Es va crear al 1974 per Federico Faggin .
La seva unitat central de processament era de 8 bits i tenia una velocitat de
8 MHz.
Feia de cervell al primer ordinador personal d’ Intel el Altair 8800.
Cuarta generació
• Apple I i Apple II: Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniak l’any
1976
L'Apple I va ser un dels primers computadors personals, i el primer a
combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un
monitor.
La UCP era d’ aproximadament 1 MHz
La memòria RAM era 4 KB estàndard, expansible a 8 KB a la targeta o fins
a 48 KB usant targetes d'expansió
La ROM dosposaba de 256 Bytes.
Apple II va sortir al mercat com la primera computadora de producció
masiva, tenia unes característiques molt semblants al Apple I. La principal
novetat era la incorporació de gràfics en color. La seva venda va ser un
èxit .

5. • MS-DOS: El seu desenvolupament es va iniciar oficialment el 1981 i va
ser llançat al mercat al 1982.
Haches sistema operatiu Suportava 16 Kb de memòria RAM, disquets de
5,25 polzades d'una sola cara de 160 Kb 22 ordres. Permet arxius amb
extensió. Com i. Exe. Incorpora l'intèrpret d'ordres COMMAND.COM*
COMMAND.COM es el nom de intérprete de comandos* per a les versions
DOS de Microsoft.
intérprete de comandos* és un programa informàtic que té la capacitat de
traduir les ordres que introdueixen els usuaris, mitjançant un conjunt
d'instruccions
facilitades per ell mateix directament al nucli i al conjunt d'eines que formen
el sistema operatiu.
• GNU: Projecte GNU fou creat per Richard Stallman amb l'objectiu de
crear un sistema operatiu completament lliure*
*Software lliure: és la denominació del programari que respecta la llibertat
dels usuaris sobre el seu producte adquirit i, per tant, una vegada obtingut
pot ser usat, copiat, estudiat, canviat i redistribuït lliurement. es refereix a la
llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar el
programari i distribuir-modificat.
• Windows (Microsoft): El projecte va començar el 1981 i en poc temps
van haver moltes versions amb petites millores.
La primera versió, la 1.0, incloïa un gestor de fitxers, calculadora, calendari,
targeter d'arxius, rellotge, llibreta d'apunts i emulador de terminal*.
Tenia suport per a alguns dispositius apuntadors, per vídeos CGA, Targetes
Hèrcules i EGA, i suport per al voltant de 19 models d'impressores.
Emulador de terminal*. És un programa informàtic que simula el
funcionament d'un terminal d'un ordinador central a través d'una xarxa de
telecomunicacions
Incorporen característiques com control de processos, redirecció d’ entrada/
sortida, llistat i lectura de fitxers, protecció, comunicacions i un llenguatge d’
ordres per escriure programes per lotes .
• LINUX: Fou desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, al 1991.
Era un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon
joc d'aplicacions i utilitats, però li faltava un nucli.
Al setembre de 1991 es va llançar la versió 0.01 de Linux. Tenia 10.239
línies de codi. A l'octubre d'aquest any, es va llançar la versió 0.02 de Linux,
després, al desembre es va llançar la versió 0,11. Aquesta versió va ser la
primera a ser self-hosted (autoalbergada). És a dir, Linux 0,11 podia ser
executat per un ordinador amb programari de Linux 0.11, mentre que les
versions anteriors de Linux s’executaven amb altres sistemes operatius.