Aquesta presentació contextualitza el dret a l'oblit a Internet, tot analitzant els seus antecedents legislatius i jurisprudencials i resumint el seu contingut, abast i formes de tutela.
Projecte final: La llibertat d'expressió i la protecció de dades a les xarxes...Alba Pueyo Busquets
Projecte final realitzat en el primer semestre de l'assignatura 'Ús i aplicació de les TIC' del curs 2014-2015 a la Universitat Oberta de Catalunya.
Grup SIXTIC: Laura Barrial, Mariona Borrell, Núria Gómez, Rosa Maria Matamoros i Alba Pueyo
Aquesta presentació contextualitza el dret a l'oblit a Internet, tot analitzant els seus antecedents legislatius i jurisprudencials i resumint el seu contingut, abast i formes de tutela.
Projecte final: La llibertat d'expressió i la protecció de dades a les xarxes...Alba Pueyo Busquets
Projecte final realitzat en el primer semestre de l'assignatura 'Ús i aplicació de les TIC' del curs 2014-2015 a la Universitat Oberta de Catalunya.
Grup SIXTIC: Laura Barrial, Mariona Borrell, Núria Gómez, Rosa Maria Matamoros i Alba Pueyo
Presentació dedicada a analitzar els grans tipus dedelictes a la red que hi ha actualment i la seva legislació jurídica, així com les resolucions i sentències executades fins el moment.
Presentació dedicada a analitzar els grans tipus dedelictes a la red que hi ha actualment i la seva legislació jurídica, així com les resolucions i sentències executades fins el moment.
2.
Introducció i objectius.
Definicions.
Metodologia.
Problemàtica.
Mapa conceptual.
Tipologia delictiva.
Constitució Española.
Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre. Codi penal.
Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, Protecció civil.
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, Protecció de
dades de caràcter personal.
Control i Organismes.
Conclusions.
Webgrafia i annex.
3. L’objecte del projecte és donar una aproximació dels delictes
contra l’honor i la intimitat a les xarxes socials.
La gran interacció consubstancial al web 2.0, fan que internet
sigui un nucli potencial delictiu, on el dret a l’honor i la intimitat hi
tenen molt a veure.
El projecte actua sobre dos grans línies:
Tutela dels drets a l’honor i la intimitat & tipologia delictiva
Control i organismes competents
(4) Referencia de les imatges a webgrafia
4.
Xarxes socials, són un mitjà producte de la
revolució web 2.0 on l'usuari comparteix en línia
aspectes de la seva privacitat, opinions i
comentaris.
Dret a l’honor, es “aquell que te tota persona a la
seva bona imatge, nom i reputació, de tal forma
que qualsevol ciutadà podrà exigir que se respecti
la seva esfera personal amb independència de les
circumstàncies particulars". (INTECO)
Dret a la intimitat te per objecte la protecció de
"l'esfera més íntima de la persona, també vinculat
amb la protecció de la divinitat d'aquesta".
La Protecció de dades de caràcter personal te per
objecte “garantir i protegir, en allò que concerneix
al tractament de dades personals, les llibertats
públiques i els drets fonamentals de les persones
físiques, i especialment del seu honor i intimitat
personal i familiar
(5) Referència de les imatges a webgrafia
5.
OBJECTIU: Realització projecte digital mitjançant eines TIC inspirat amb els
estudis del grau de dret.
PROCÉS METODOLOGIC: Mitjançant acords del grup Habeas data es
procedeix al processament de la informació recopilada utilitzant les eines
TIC apreses.
REOPILACIÓ DE DADES: Les dades són recopilades per tot el grup en diferents
moments del treball utilitzant progressivament les noves eines apreses.
ANALISI DE DADES: Després de la recopilació de dades aquesta informació
es vertebrada per temes. El fruit del processament ve donat pel debat,
valoració, comentaris, propostes i ratificacions de tot el grup fent un autèntic
treball grupal i no 4 parts. Els integrants del grup tenen assignades unes
tasques en el treball de forma coordinada. Aquestes tasques estan
consensuades pel grup i portada a cap pel coordinador del grup.
6. Les xarxes socials poden ésser el blanc de diferents tipus d'atacs
que vulneren alguns dels principis jurídics bàsics, això es pot
explicar per la seva pròpia naturalesa i pel buit legal existent.
El marc jurídic existent pareix insuficient avui en dia, i ens resulta
lògic pensar que si els mitjans tècnics de transmissió de la
informació són diferents, també ho haurà de ser el marc jurídic.
Considerem extremadament necessari tenir en comte la nostra
responsabilitat i paper actiu com a agents socials, estimulant
certa consciència crítica cap a aquest medi.
De qualsevol manera la noció de la intimitat i privacitat resulta,
en la majoria dels cassos, bastant paradigmàtica i complexa.
7. XARXES SOCIAL
Es produeixen
delictes contra
HONOR
Tipologia de
delictes
INJÚRIA
Investiguen
delictes contra
CALÚMNIA
ORGANISMES
DE CONTROL:
- BIT
- UCDI
Regulades per
CODI PENAL
Llei orgànica 1/1982
Llei orgànica 15/1999
INTIMITAT
Tipologia de
delicte
SUBSTRACCIÓ
I REVELACIÓ
DE SECRETS
Regulat per
8. L’honor i la intimitat, consideracions jurídiques.
Constitució espanyola de 1978
Article 18.1 : “Es garanteix el dret a l’honor, a la
intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.”
Article 18.3 : “Es garanteix el secret de les
telecomunicacions i, en especial, de les postals
telegràfiques i telefòniques, llevat de resolució
judicial.”
Article 18.4 : “La llei limitarà l’ús de la informàtica
per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar
dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets “:
Habeas data
9. Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.
Llibre II.
Títol X: Delictes contra la intimitat, el dret a la
pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili.
Capítol 1er: Del descobriment i la revelació de
secrets.
(arts. 197 al 201)
Títol XI : Delictes contra l’honor.
Capítol 1er: De la calúmnia.
(arts. 205 al 207)
Capítol 2n: De la injúria.
(arts. 208 al 210)
10. Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, Protecció civil del
dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge.
Estructura orgànica
9 articles dins de dos capítols que
conclouen
amb
una
disposició
derogatòria
i
dues
disposicions
transitòries.
Capítol II: Protecció civil de l’honor, de la
intimitat i de la pròpia imatge.
Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, Protecció de
dades de caràcter personal.
Títol VI: Regulació de la Agència de Protecció de dades.
(AEPD) (arts. 35 al 42)
Títol VII : Infraccions i sancions. (arts 43 al 49)
11.
En els anys noranta apareixen Organismes que
es coordinen tant amb el Ministeri d’Interior i
Defensa com els Cossos autonòmics i Estatals
de Seguretat fruit de l’auge en el nombre de
delictes comesos a les xarxes socials i Internet.
Les accions d’aquests són dutes a terme en
contra de tota la tipologia de delictes com la
Pornografia Infantil, la Intimitat i Privacitat de
persones o la Imatge.
12.
Principals Organismes creats pel control i detecció dels
delictes produïts a les xarxes socials i Internet:
Brigada d’Investigació Tecnològica:
Neix al 1995 en una relació de Jerarquia i dependència de la Comissaria General
de Policia Judicial.
Com a principals funcions destaquen les de liderar investigacions complexes a
nivell nacional i internacional, formació del personal del Cos nacional de Policia i
coordinació d’operacions amb “Jefatures” Superiors.
Principals actuacions contra Injúries i Calumnies, Pornografia infantil, Fraus en el ús
de les comunicacions i Estafes.
Unitat Central de Delictes Informàtics:
Neix al 1997 com a resposta al nombre de denúncies rebudes per les Comissaries
de Mossos d’Esquadra
Com a principals funcions destaquen el “Pishing”, suplantacions d’identitat,
xantatge a menors d’edat o delictes contra la persona
Organitzats en grups de Delinqüència infantil, patrimonial, lògica i d’Investigació
Metropolitana
13. Després de fer un estudi sistemàtic de la normativa
que afecta els drets considerats en el nostre treball, hem
arribat a la conclusió que encara que el dret positiu
regula la tipologia delictiva estudiada, la revolució
tecnològica que ens afecta, crea un mitjà potencial per
cometre aquests delictes i, com a tal, cal concretar
com afecta al nostre ordenament jurídic aquest procés
històric.
Tot i que hem considerat que la tipologia delictiva
estudiada ja estava regulada avanç que comencés
aquesta nova era, creiem que únicament han
augmentat les circumstàncies que permeten efectuar
tals delictes.
14.
Indiquem les fonts utilitzades per realitzar cada apartat:
1. Introducció: educació “uncomo”, INTECO i el “Ministerio de
educación Cultura i Deporte”.
2. Tipologia delictiva objecte del treball: Generalitat de Catalunya, “La
ley”, diccionari jurídic català, Universitat Oberta de Catalunya, Televisió de
Catalunya (TV3 a la carta) i Radio televisió espanyola a la carta.
3. Control i organismes competents: Brigada
tecnològica i Unitat Central de Delictes Informàtics.
de
investigació
4. Referència de les imatges per ordre d’aparició diapositiva 4.
www.espormadrid.es
www.arrakis.es
www.resumtemarimossos.com
5. Referència de les imatges per ordre d’aparició diapositiva 5.
silviacobo.com
www.lacasadelarcerojo.es