A cinquè estudiam els animals en el medi en què viuen. Úrsula ha fet i ens ha explicat aquesta presentació de diapositives de la possessió de Sarissal, a Costitx. Ens ha agradat molt i ens ha ajudat a entendre la vida d'un temps al camp i la importància que hi tenien els animals.
A cinquè estudiam els animals en el medi en què viuen. Úrsula ha fet i ens ha explicat aquesta presentació de diapositives de la possessió de Sarissal, a Costitx. Ens ha agradat molt i ens ha ajudat a entendre la vida d'un temps al camp i la importància que hi tenien els animals.
L’exemple mostra els animals a sota del tot en funció del sistema especista, vaques que substitueixen les humanes pobres per a que elles substituïsquen les dones riques dins del sistema capitalista, amb el vedell de la vaca i el cadell de gos també com a recursos finals dins dels sistemes d’explotació engranats. El patriarcat apareix amb el menyspreu a les ames de llet golafres, aprofitades, immorals i “mercenàries”, i la condemna a les dones que les contractaven per abandonar les seues obligacions de mares gràcies a la seua riquesa...
L’exemple mostra els animals a sota del tot en funció del sistema especista, vaques que substitueixen les humanes pobres per a que elles substituïsquen les dones riques dins del sistema capitalista, amb el vedell de la vaca i el cadell de gos també com a recursos finals dins dels sistemes d’explotació engranats. El patriarcat apareix amb el menyspreu a les ames de llet golafres, aprofitades, immorals i “mercenàries”, i la condemna a les dones que les contractaven per abandonar les seues obligacions de mares gràcies a la seua riquesa...
Només hem de llegir un text molt senzill, fet per la indústria de la llet . El primer paràgraf és una declaració d’intencions que mostra una realitat que s’ha de tindre clara sempre que parlem d’ús i explotació animal: allò que importa, per damunt de tot, és la seua rendibilitat. Parlem d’un negoci i els animals són els seus “objectes”, les seues màquines de fer diners. El benefici està per damunt de les necessitats dels animals, i el “benestar” estarà sempre supeditat al seu cost.
1. LA GRANJA DE PORCS.
La granja de verres de cria es als afores d’ Ivars, pel camí del Bullidor.
Van fer la granja l’ any 1974 i es va ampliar l’any 1980. Si avui en dia
surt una nova normativa van arreglant la la granja.
Té 585 verres peró n’hi caben 700 i a més hi ha els «maxotes» que es
diuen Lopera i Larson.
Els treballadors van a buscar tot allò necessari pels porcs a la
Cooperativa d’Ivars d’Urgell.
Els treballadors són el Musa, elCristian i el propietari el Josep Maria
2.
3. Netejar les corralines.
Desinfectar
Obervar els porcs
Cridar al veterinari per vacunar-los o per
si estan malalts
Donar pinso als porcs.
4.
5. LA BIO-SEGURETAT
Totes les persones que entren a la granja
es fiquen monos.
Si hi ha molta colla de gent per entrar es
fiquen bosses d’escombraries als peus i
guants.
6.
7. QUANTES MARES!!!!!!!!
A la granja hi ha 580 verres però hi poden
caber unes 700
De les verres normalment neixen uns 10 o
11 mamellons en cada part.
8. La granja té dos verros, el Larson i Lopera.
La seva feina és passar per un corredor
davant de les verres per festejar- les.
Avui en dia les verres s’inseminen per tindre
mamellons amb una mena de xeringa
9.
10. EP CAL QUEDAR-SE
EMBARRASSADA!!!
Per saber si està a punt de parir
cal veure si treu molta llet i si ni
surt poca es que li falta una mica.
11. Ara si ,tindré garrinets!
• Una verra tarda a tindre cries tres mesos , tres semanes i tres dies.
• Primer l’examinen i després de vint-i-un dies li fan una ecografia per
mirar si està embarassada.
• Si esta embarassada la passen a la sala de gestació.
• Quan estan a punt de parir les posen a la paridora, sabeu que és una
paridora? És una mena de gàbia on les mares tenen cries, o sigui tenen
els garrinets.
• A cada sala en caben bastantes, aproximadamen unes cinc o sis.
• Tots els garrinets surten amb el tubdel melic, també li han de treure la
brutícia del morro.
• De vegades surt algun porquet mort o les seves mares els poden aixafar.
• Les mares han de ser bones o si no el Josep Maria no les vol .
13. TOTS PORTEN ARRACADES
D’ IDENTITAT???
O Tots els porcs porten una
mena d’ arracades. Hi
graben el numero per saber
algun dia tenen malalties i
axí tenen la granja
controlada.
14.
15. LA SEPARACIO DE LES MARES
• Quan els porcs són bastant grans els separen de la mare , han
pasat 21 dies beven llet .
• Després els hi toca menjar pinso amb una altra sala.
• En aquesta sala han d’estar molt calentets .
• A cada corralina hi caben uns 25 porcs.
• Ells mengen diferents tipus de pinso depen a mesura que es
van fent grans.
16.
17. ENS ANEM FENT GRANS
• Quan són més grans els porten a una altra
sala.
• Però també canviem de pinso com els bebes
canvien de farinetes.
20. MARXEM A VIURE FORA
• Al cap de 21dies marxen a una altra granja
d’engreix.
• Els carreguen a un camió i cap a una altra
granja.
• A l’altra granja els donen molt menjar per
engreixar-nos.
21.
22. ENS TROBEN A MERCADONA
• Al Mercadona podem trobar: botifarres, llonganisses,
pernil i moltíssimes cosses més.
• I sobre tot ens venen a bon preeeeeeeuuuuu!!!!!!
• Tots els porcs tenen codi per si falla…… alguna
cosa saber a qui reclamar!!! Això és la
traçabilitat.