1. 1. EL MEDI I LA SOCIETAT
http://reciclandoenespiral.com/blo
greciclaje/tag/rios-contaminados/
Costa Rica és un dels països del món més visitat per la riquesa ecològica
dels seus parcs naturals. Paradoxalment, té alguns dels rius més
contaminats del planeta. A la imatge, l’estat del riu Virilla el març del 2010. 1

2. 1.1. Els recursos naturals.
1.1.1. Tipus de recursos naturals.
Definició: recurs natural és tot element de la natura utilitzat per a satisfer
necessitats socials humanes.
Classificació: segons capacitat de regeneració:
•Renovables: la natura els regenera a un ritme igual o superior al de la seva
utilització. Dividits en
•Perennes.
•Crítics: la sobreexplotació pot superar la capacitat de càrrega.
•No renovables: el ritme de regeneració és massa lent amb relació al
consum. A la pràctica, finits: combustibles fòssils, combustibles
nuclears, minerals no energètics (metàl·lics o no). Dividits en
•Reciclables/recuperables.
•Fungibles.
2

3. L’augment demogràfic i el desenvolupament econòmic estan forçant els
recursos naturals d’una manera sense precedents, i n’hi ha de gairebé
exhaurits. El seu repartiment desiguals pot fer del seu control, sobretot pels
grans consumidors desenvolupats, una qüestió d’importància geoestratègica
3

4. Recursos= patrimoni comú amenaçat per
Consum abusiu
humanitat
que
Impedeix Amenaça Compromet Fa perillar
regeneració equilibri ecosistemes la vida a
ecològic la Terra
Exhauriment de
com ara
pesqueres
Desforestació
Pèrdua de biodiversitat
Degradació de sòls
que obliga a asumir
Repte de la sostenibilitat 4

5. 1.1.2. Distribució dels recursos naturals.
Els recursos naturals estan distribuïts de manera molt desigual: no h’hi ha a
tot arreu, poden estar molt concentrats o ser difícilment explotables: font 4.
Els territoris desenvolupats poden importar el que els falta, però els no
desenvolupat, no: font 5.
Disposar de recursos naturals és una oportunitat, però no una garantia de
riquesa. De fet, de vegades ser ric en recursos minerals és una maledicció:
R.D. Congo.
Per repartir millor els recursos i reduir la dependència dels territoris pobres
caldria aprofitar sosteniblement els recursos i fomentar les energies
renovables.
http://www.google.es/imgres?q=sang+al+m%C3%B2bil&um=
1&hl=es&sa=N&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=-
2qefhaZGApqhM:&imgrefurl=http://www.elcubruc.org/sang-
al-mobil/&docid=CvLM-
lTYGtOJAM&imgurl=http://www.elcubruc.org/wp-
content/uploads/2012/01/blood-in-the-mobile-
pos.jpg&w=799&h=600&ei=Q2kmUKLyCI6yhAeIjYC4Dw&zo
om=1
5

6. 1.1.3. El sòl.
Definició: sòl és la part de l’escorça terrestre que constitueix el
suport dels éssers vius.
Control de
l’erosió
Manteniment de Atenuar el
Ecològiques
la biodiversitat canvi climàtic
Funcions del sól
Seguretat Socials Urbanització
alimentària
Disponibilitat
d’aigua
potable 6

7. Font:
http://www.google.es/imgres?q=soil+uses+world+map&um=1&hl=es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=iIDV
qefxhTg-
4M:&imgrefurl=http://soils.usda.gov/use/worldsoils/mapindex/order.html&docid=wjqq8nq_SUNaNM&imgurl=http:
//soils.usda.gov/use/worldsoils/mapindex/orders.jpg&w=740&h=574&ei=w_4gULqKEIq3hQeDpIGIAQ&zoom=1
&iact=hc&vpx=415&vpy=160&dur=230&hovh=198&hovw=255&tx=143&ty=55&sig=108313979148656255328&
page=1&tbnh=157&tbnw=202&start=0&ndsp=15&ved=1t:429,r:1,s:0,i:73
No tots els sóls són iguals: només un 22% és adequat per a l’agricultura. El 83%
de les possibilitats d’ampliació de sól agrícola es troba a les zones tropicals i
subtropicals, on explotar-lo seria car, difícil i amb un cost ecològic insostenible.
Font 7: comentari complet.
7
El sól és un recurs natural limitat i fràgil. Font 8.

8. El sòl també és el suport de la vida, i s’hi desenvolupen la majoria
d’activitats humanes:
Vista aèria de la ciutat de Hong Kong.
http://trabajoenchina.org/trabajar- Antiga colònia britànica, la manca de
en-hong-kong
relacions amb la Xina Popular va
imposar un urbanisme determinat per
la manca d’espai. L’aeroport és un
bon exemple, en aquest sentit.
La rotonda del Parc empresarial
de Sabadell, amb els seus 250 http://bancadeproximitat.cat/es/aut
hor/druiz/
m. de diàmetre, és la més gran
d’Espanya.
8

9. http://www.flickr.c Els arrossars de Yuen
om/photos/yadiya
sin/4264668957/ Yang, a Xina, els camps
d’arròs més grans del
món.
Anna Creek Station és
l’explotació ramadera
extensiva més gran del
món. Ocupa 24.000 km2 del
centre d’Austràlia.
9

10. El concepte usos del sòl es refereix a les diverses activitats que s’hi
realitzen.
El creixement demogràfic i econòmic ha transformat el sòl en un bé
escàs, i l’ordenació dels usos s’ha convertit en un problema polític: cal fer
compatibles activitats que de vegades són excloents, i ordenar unes
activitats profundament transformadores.
Font:
http://www.google.es/imgres?q=desertitzaci%C3%B3&um=1&hl=es&biw=1280&bih=709&tbm=isc
h&tbnid=rAiOPcFLpQlHdM:&imgrefurl=http://en.wikipedia.org/wiki/Desertification&docid=0Kinl7O
0YReknM&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/Desertification_ma
p.png/400px-
Desertification_map.png&w=400&h=259&ei=TDApUNbWMI2GhQfMkYDAAQ&zoom=1
10

11. 1.1.4. L’aigua dolça
de
Consum humà Ús
mercat
agrícola
de
L’aigua és un recurs subsistència
natural indispensable
Recurs escàs i
Producció industrial essencial: font de
conflictes.
11

12. http://www.google.es/imgres?q=gr%C3%A1fica+agua+dulce&hl
=es&sa=X&biw=1280&bih=709&tbm=isch&prmd=imvns&tbnid=
L2IbJj8SZixseM:&imgrefurl=http://ga.water.usgs.gov/edu/waterc
yclespanish.html&docid=3VV5Y9dWW1IpMM&imgurl=http://ga.
water.usgs.gov/edu/graphics/spanish/earthwheredistribution.gif
&w=534&h=339&ei=b3AmUIj2E4OIhQeB_4DQDA&zoom=1
Destaquem de la gràfica que la major part d’aigua dolça en estat líquid
es troba a les capes freàtiques. 12

13. I això?
Font:
http://www.google.es/imgres?q=map+of+struggle+for+control+natural+resources&um=1&hl=es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&
tbnid=Z7m94HOqIS-J3M:&imgrefurl=http://occupycorporatism.com/british-government-seeking-to-exploit-african-water-
supplies/&docid=7M-hqyxrwHygcM&imgurl=http://occupycorporatism.com/wp-
content/uploads/2012/04/59747529_aquifiers_africa_464map.jpg&w=464&h=503&ei=R_ogUNXhBMu6hAemr4HwBA&zoom=1
&iact=hc&vpx=410&vpy=147&dur=454&hovh=217&hovw=200&tx=131&ty=103&sig=108313979148656255328&page=1&tbnh=
154&tbnw=143&start=0&ndsp=15&ved=1t:429,r:1,s:0,i:73
13

14. La desigualtat entre països i comunitats és sagnant en matèria d’accès a
l’aigua potable: font 10 i mapa següent (consum mundial d’aigua). Tenir
aigua és una oportunitat i un signe de desenvolupament.
Distingim entre
•Països posseïdors: disposen de prou aigua per al consum humà i
agrícola.
•Països no posseïdors.
http://eco.microsiervos.c
om/agua/consumo-
mundial-agua.html
14

15. La utilització de l’aigua coneix fortes diferències:
•5%, consum humà i usos domèstics
•75% reg i usos agrícoles
•20% usos industrials
Aquestes dades generals amaguen les diferències d’accés a l’aigua potable
segons el nivell de desenvolupament: el 93% de l’aigua consumida a l’Índia es
destina a l’agricultura.
Els darrers anys han vist aparèixer una certa consciència de l’escassedat de
l’aigua, promovent-se mesures d’estalvi. Amb sistemes racionals de reg i un
consum domèstic conscient es pot estalviar el 30%.
15

16. 1.1.5. La biodiversitat
Repartiment desigual: més
que té un com més a prop de l’Equador
Conjunt d’espècies
animals i vegetals Matèries
primeres alimentaris
és
de com energètics
Font Recursos els
important
farmacèutics
ha conegut
i probablement
5 extincions massives es va cap a la 6ª extinció
que és diferent
Una espècie pel seu
adapta ja que, per
primer cop
l’entorn, enlloc a la història Origen antròpic
d’adaptar-se ella. del planeta
Font 13 16

17. Urbanització
Creixement
demogràfic a causa de
Desforestació meteòric
Conreu excessiu que es Pautes de consum de
tradueixen
(font 15) en l’actual sistema
econòmic
Construcció
d’infrastructures Empremta ecològica* (Font 14)
però sobretot deguda en la seva
Consum energètic major part a
accelerat
com pot apreciar-se a Fortíssim consum Fort increment
que obliga a països demanda NPI
Consum desenvolupats
creixent de fusta
Plantacions per a
biocombustibles
Construcció Explotacions
Recerca Construcció de preses
de mineres
d’hidrocarburs hidroelèctriques 17
canonades d’urani i carbó

18. 1.1.6. Els boscos
Funció ecològica com a Reservori de
Ecosistema més acompleix biodiversitat
essencial
valuós, ric i
complex Gran reducció des
ha patit Font de recursos
del Neolític
naturals
http://www.selvans.c
at/wp-
content/uploads/201
1/06/mapa_distribuci
o.jpg
18
Observi’s què pocs boscos primaris hi ha al món

19. havent-hi Quatre grans tipus
de bosc
http://ca.wikipedia.org
/wiki/Fitxer:Picea_gla
uca_taiga.jpg
Bosc temperat
http://www.google.es/imgres?imgurl=http://farm1.
static.flickr.com/117/307857648_4cfb57e403.jpg&
imgrefurl=http://www.corbella.de/archives/1633-
De-la-Fageda-den-Jorda-y-un-paseo-por-la-
Bosc boreal comarca-de-Olot-en-
Gerona..html&h=323&w=500&sz=276&tbnid=_M
ylMJOK2l0RKM:&tbnh=90&tbnw=139&prev=/sea
rch%3Fq%3Dfageda%2Bd'en%2Bjorda%26tbm
%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=fageda+d'en
+jorda&usg=__X9YLdP653LvRlHPgNKQRDkjeak
I=&hl=es&sa=X&ei=c9Y5UPXLAYy20QXxlYCAD
g&ved=0CDQQ9QEwBA
19

20. http://usuaris.ti
net.cat/ladc/c3
9garajonay.htm
Bosc tropical
Bosc
http://www.google.es/imgres?q=bosc+tr
subtropical opical&um=1&hl=es&sa=X&biw=1280&
bih=933&tbs=isz:l&tbm=isch&tbnid=7H0
34cg_8h_gvM:&imgrefurl=http://2nbnatu
ralsmskpot.blogspot.com/2011_01_11_
Més diversitat archive.html&imgurl=http://1.bp.blogspot
.com/_wwPSbafvhS8/TSx2RMxkUEI/AA
AAAAAAAGU/N_AV6199vhA/s1600/jun
com més a prop donant-se gla_2.jpg&w=1152&h=864&ei=X9c5UP
3iEomp0QXSpYDoBQ&zoom=1&iact=h
de l’Equador c&vpx=195&vpy=194&dur=942&hovh=1
94&hovw=259&tx=173&ty=71&sig=106
575175606294077652&page=1&tbnh=1
essent 67&tbnw=209&start=0&ndsp=19&ved=1
t:429,r:0,s:0,i:74
Bioma més ric: 155.000 de les
250.000 espècies vegetals (1/2 éssers
20
vius, als boscos tropicals)