Informe anual de l'empresa catalana. Anàlisi econòmico-financera dels anys 2009 i 2010, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses situades a Catalunya.
Mensualment, coincidint amb el final del mes, la Cambra de Comerç de Barcelona presenta la seva nota d'actualitat econòmica amb una reflexió sobre els temes econòmics de més actualitat.
Este documento describe los tres métodos para medir el PBI: 1) método de producción, que suma el valor agregado de todos los sectores; 2) método del gasto, que suma el consumo, inversión, exportaciones y resta importaciones; y 3) método del ingreso, que suma salarios, excedente bruto y impuestos. Explica conceptos como valor bruto de producción, consumo intermedio y valor agregado.
El PIB mide el valor monetario total de los bienes y servicios finales producidos dentro de un país en un período determinado, generalmente un año. Mide la producción final, excluyendo los bienes intermedios para evitar doble contabilización. Se expresa en términos monetarios mediante la valorización de las unidades físicas producidas usando los precios del período.
Informe anual de l'empresa catalana. Anàlisi econòmico-financera dels anys 2009 i 2010, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses situades a Catalunya.
Mensualment, coincidint amb el final del mes, la Cambra de Comerç de Barcelona presenta la seva nota d'actualitat econòmica amb una reflexió sobre els temes econòmics de més actualitat.
Este documento describe los tres métodos para medir el PBI: 1) método de producción, que suma el valor agregado de todos los sectores; 2) método del gasto, que suma el consumo, inversión, exportaciones y resta importaciones; y 3) método del ingreso, que suma salarios, excedente bruto y impuestos. Explica conceptos como valor bruto de producción, consumo intermedio y valor agregado.
El PIB mide el valor monetario total de los bienes y servicios finales producidos dentro de un país en un período determinado, generalmente un año. Mide la producción final, excluyendo los bienes intermedios para evitar doble contabilización. Se expresa en términos monetarios mediante la valorización de las unidades físicas producidas usando los precios del período.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Fitxa país Argentina
1. ARGENTINA
ARGENTINA
Població2010(milions) 40,52
Població2016(milions) 42,78
PIBPERCÀPITAANY2010
Dòlars EUA (PPA) 15.901,0 $
Espanya 29.830,0 $
Catalunya (Base Espanya=100) 117,3
ARGENTINA (Base Espanya=100) 53,3
Moneda:Peso argentí (ARS)
1 EUR (25-11-11) = 5,6396 ARS
DADESECONÒMIQUESANY2010
Saldo públic / PIB -1,6%
Saldo per compte corrent / PIB 0,8%
Deute públic / PIB 49,1%
Reserves (en mesos d'importacions) 7,8
Estalvi nacional / PIB 22,8%
Anàlisi econòmica
i les indústries de l'alimentació i farmacèutica estan
Estructura/Característiques bàsiques àmpliament desenvolupades. Argentina té una clara
necessitat d'inversions en el sector d'hidrocarburs, la
L'activitat econòmica es distribueix entre el sector dels mineria, la vitivinicultura i el sector oleícola. La pesca
serveis (59,8%), la indústria (31,6%) i l'agricultura (8,5%). s'ha desenvolupat amb força en els últims anys, però hi
Argentina desenvolupa una agricultura molt diversificada segueixen havent oportunitats de negoci. D'altra banda,
que abasta des de productes tropicals fins als propis l'elevada qualificació dels tècnics argentins i els seus
de les zones fredes. És un dels principals productors de sous relativament baixos, fan del programari una bona
carn i llana, gràcies a la ramaderia bovina a la Pampa oportunitat.
i l'ovina a la Patagònia. L'exportació de grans i els
seus derivats suposa la principal exportació del país. Expectatives
L'economia nacional és rica en recursos del subsòl
i energètics, que serveixen de base a una indústria Després de la forta desacceleració econòmica soferta
diversificada, de la qual és significativa la manufactura, l'any 2009, el 2010 es va recuperar el camí del creixement
la metal·lúrgia, el processament d'aliments i, fins i tot, la (9,1%) gràcies especialment als forts vincles comercials
indústria aeronàutica. Pel que fa als principals productes amb els països de la regió, especialment amb Paraguai, i
comercialitzats amb l'exterior, destaquen les exportacions a la conjuntura d'alça dels preus de les matèries primeres.
de productes agrícoles, manufactures i altres productes Les perspectives de creixement per als següents anys són
primaris, d'una banda, i les importacions de productes d'un creixement més moderat, concretament del 8% per
intermedis, béns de capital i béns de consum, d'altra al 2011 i del 4,6% per al 2012. Aquestes perspectives
banda. de creixement es deuen bàsicament a la bona collita de
soja, al dinamisme de la indústria i al fort increment de
Punts forts/Oportunitats la despesa pública, que ha permès la recuperació de la
demanda interna i l'evolució de les monedes dels seus
Argentina s'ha posicionat com a líder en el sector dels principals socis comercials (com Brasil). La pujada dels
productes i serveis vinculats a les tecnologies de la preus dels productes bàsics i la contínua dependència
informació i comunicació en el mercat sud-americà. del govern respecte les polítiques d'expansió fiscal i
En els últims anys, el sector de la programació i els monetària, explica el repunt de la inflació fins a situar-se
serveis informàtics han experimentat un creixement en el 11,6% l’any 2011 i 2012. Pel que fa a les operacions
extraordinari. D'altra banda, el Govern, les empreses i els econòmiques amb l'exterior, Argentina passarà de tenir
centres de recerca estan promocionant la biotecnologia un lleuger superàvit a un lleuger dèficit en la balança per
moderna. A més de l'activitat creixent en R + D, el país compte corrent, en concret del 0,3% del PIB el 2011 i el
està dotat de capital humà en l'àmbit de les biociències, 0,9% del PIB el 2012.
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
2. ARGENTINA
Font: FMI, BM, OCDE i MAEC
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
3. ARGENTINA
COMERÇ EXTERIOR DE CATALUNYA I ESPANYA AMB INVERSIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA I ESPANYA AMB
L'ARGENTINA ANY 2010 L'ARGENTINA ANY 2010
Concepte Espanya Catalunya % Cat./Esp. Concepte Espanya Catalunya % Cat./Esp.
Exportacions Valor (M€) 823,71 281,87 34,22 Emesa Valor (M€) 547,51 334,21 61,04
Percentatge 0,44% 0,58% Percentatge 1,44% 12,81%
Rànquing 36 30 Rànquing 13 3
Importacions Valor (M€) 1.784,72 366,37 20,53 Rebuda Valor (M€) 4,22 0,23 5,45
Percentatge 0,75% 0,55% Percentatge 0,04% 0,01%
Rànquing 31 38 Rànquing 47 45
Saldo comercial (M€) -961,01 -84,5 Saldo (M€) 543,29 333,98
Taxa de cobertura (%) 46,15% 76,94% Taxa de cobertura (%) 12.974,17% 145.308,7%
PRINCIPALS EXPORTACIONS CATALANES A L'ARGENTINA ANY PRINCIPALS INVERSIONS DE CATALUNYA A L'ARGENTINA ANY
2010 2010
Cap. TARIC Denominació % Cod. CNAE Denominació %
Reactors nuclears, artefactes mecànics i
84 13,2 11 Fabricació de begudes 74,8
components
39 Matèries plàstiques amb les manufactures 10,7 10 Indústria de l'alimentació 7,5
Paper i cartó, manufactures de pasta de cel·lulosa,
48 9,2 92 Activitats de jocs d'atzar i apostes 7,3
de paper o de cartó
Vehicles automòbils, tractors i altres vehicles
87 8,1 23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lic 7,1
terrestres
Productes editorials , de la premsa i textos
49 7,9 41 Construcció d'edificis 1,5
manuscrits o mecanografiats
Essències i preparats de perfumeria, tocador o Comerç major i intermig comerç, excepte vechicles
33 6,1 46 1,2
cosmètica. de motor
Resta de Resta de
44,8 0,6
capítols capítols
TOTAL 100,0 TOTAL 100,0
PRINCIPALS IMPORTACIONS CATALANES DE L'ARGENTINA ANY PRINCIPALS INVERSIONS DE L'ARGENTINA A CATALUNYA ANY
2010 2010
Cap. TARIC Denominació % Cod. CNAE Denominació %
Residus de les indústries alimentaries i aliments
23 61,3 28 Fabricació de maquinària i equip n.c.o.p 69,8
preparats per animals
Vehicles automòbils, tractors i altres vehicles Comerç major i intermig comerç, excepte vechicles
87 13,1 46 22,1
terrestres de motor
Activitats seus centrals: activitats de consultoria de
38 Productes diversos de les indústries químiques 7,6 70 3,6
gestió
8 Fruits comestibles; peles de cítrics o de melons 2,6 56 Serveis de menjars i begudes 1,3
Peixos, crustacis, mol·luscos i altres invertebrats
3 2,3 74 Altres activitats professionals, científiques i tècniques 1,3
aquàtics
7 Hortalisses, plantes, arrels i tubercles alimentaris 2,2 82 Activitats administratives d'oficina 1,2
Resta de Resta de
10,9 0,7
capítols capítols
TOTAL 100,0 TOTAL 100,0
Font estadística: Secretaria d'Estat, de Turisme i de Comerç: DataComex Font estadística: Secretaria d'Estat, de Turisme i de Comerç: DataInvex
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
4. ARGENTINA
Amèrica Llatina i
CONTEXT SOCIAL ARGENTINA Espanya Mínim Màxim Font
el Carib
Població urbana (%) 92,4 79,27 77,4 BM 2011
Creixement poblacional anual (%) 0,87 1,12 0,38 BM 2011
Població edat dependent / independent 54,92 53,29 46,91 BM 2011
Població amb menys de 2 $ diaris (%) 2,35 17,17 - BM 2011
Ingressos del 20% més pobre 4,03 - 6,97 BM 2011
Ingressos del 10% més ric 33,69 - 26,61 BM 2011
Treballadors amb educació secundària (%) 33,6 29,72 24,0 BM 2011
Treballadors amb educació terciària (%) 29,5 15,5 31,8 BM 2011
Índex de sostenibilitat ambiental 61,05 65,51 70,62 0,0 100,0 YCELP 2010
Amèrica Llatina i
INSTITUCIONS POLÍTIQUES ARGENTINA Espanya Mínim Màxim Font
el Carib
Drets polítics 2,0 2,74 1,0 7,0 1,0 FH 2011
Llibertats civils 2,0 2,89 1,0 7,0 1,0 FH 2011
Llibertat de premsa 51,0 49,42 23,0 100,0 0,0 FH 2011
Índex de percepció de corrupció 2,9 3,78 6,1 10,0 0,0 TI 2010
Favoritisme en les decisions públiques 1,85 2,7 3,24 1,0 7,0 WEF 2011
Confiança pública en la classe política 1,61 2,35 2,65 1,0 7,0 WEF 2011
Eficàcia del legislatiu 2,75 3,26 3,55 1,0 7,0 WEF 2011
Amèrica Llatina i
FER NEGOCIS ARGENTINA Espanya Mínim Màxim Font
el Carib
Índex de llibertats econòmiques 51,7 59,63 70,2 0,0 100,0 HF 2011
Formalitat empresarial (% de empreses) 93,76 92,54 - BM 2011
Obrir un negoci (nº passos / dies) 14/26 9/54 10/28 BM 2011
Complexitat de la legislació laboral 21,0 37,32 49,0 0,0 100,0 BM 2010
Seguretat jurídica 4,45 4,86 6,45 0,0 10,0 FI 2011
Fallida empresarial (anys / recuperació) 2,8/32,9% 3,3/30,7% 1.5/75.6% BM 2011
Fortalesa del sistema bancari 4,59 5,49 5,21 1,0 7,0 WEF 2011
Amèrica Llatina i
INFRAESTRUCTURES ARGENTINA Espanya Mínim Màxim Font
el Carib
e-Readiness 5,04 4,99 7,31 0,0 10,0 EIU 2010
Abonats a telef. mòbil (per 100 habitants) 129,53 88,98 111,07 BM 2011
Qualitat de la infraestructura del transport aeri 3,46 4,54 6,02 1,0 7,0 WEF 2011
Qualitat de la infraestructura portuària 3,71 3,97 5,76 1,0 7,0 WEF 2011
Qualitat de la provisió d'electricitat 3,76 4,26 6,01 1,0 7,0 WEF 2011
Acrònims
BM: World Development Indicators 2011. Doing Business 2011.
YCELP: 2010 Environmental Performance Index.
FH: Freedom in the World 2011. FH: Freedom of the Press 2011.
TI: Corruption Perceptions Index 2010.
WEF: The Global Competitiveness Index 2011-2012.
HF: The 2011 Index of Economic Freedom.
FI: Economic Freedom of the World: 2011 Annual Report.
EIU:The 2010 digital economy rankings.
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
5. ARGENTINA
CREIXEMENT DEL PIB INFLACIÓ
Font: FMI, Perspectives de l'Economia Mundial (diversos anys) Font: FMI, Perspectives de l'Economia Mundial (diversos anys)
EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS I DE LES IMPORTACIONS CATALANES AMB L'ARGENTINA
Font: Secretaria d'Estat, de Turisme i de Comerç: DataComex
COMERÇ EXTERIOR DE L'ARGENTINA 2010. PAÏSOS CLIENTS COMERÇ EXTERIOR DE L'ARGENTINA 2010. PAÏSOS PROVEÏDORS
Font: FMI, Direction of Trade Statistics Yearbook, 2011 Font: FMI, Direction of Trade Statistics Yearbook, 2011
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
6. ARGENTINA
Capital:Buenos Aires Altrespartitsprincipals:Acord Cívic i Social (ACS):
inclou la Coalició Cívica (CC), Unió Cívica Radical
Superfície:2.766.890,0 Km²
(UCR) i Partit Socialista (PS); Proposta Republicana
IDHany2010:0,775 (46) (PRO) PJ Disident (PJ) i altres
AmèricaLlatinaielCarib:0,73
Formadegovern:Democràcia presidencialista
Espanya:0,86
Religions:Catolicisme (92%), judaisme (2%),
Capdegovern:President Cristina Fernández de Kirchner protestantisme (2%) i altres (4%)
(des del 10 de desembre de 2007)
Idiomes:Castellà (oficial), anglès, italià, alemany i
Partitsalgovern:Front per la Victòria (FV) francès
Anàlisi política i social
La Constitució vigent és de 1994, que substitueix a saldar el deute contret en la crisi financera de 2001,
la de 1853. Segons la Carta Magna, el president és de manera que l'Argentina disposaria de sis anys
el cap d'Estat i cap de les forces armades, per un per satisfer el deute a Espanya (770 milions d'euros).
període de quatre anys, i nomena els membres del D'altra banda, el conflicte entre Argentina i Uruguai
Govern i el cap d'aquest. El Congrés és bicameral, per la construcció d’una paperera va comportar que
format per la Cambra dels Diputats i el Senat, i l'Argentina presentés, el 2008, un recurs davant la
l'òrgan màxim del poder judicial és la Cort Suprema Cort Internacional de Justícia, amb arguments que
Nacional. Argentina és un país federal, de manera que defensaven la seva denúncia contra Montevideo per
cadascuna de les seves províncies compta amb el la construcció d'una planta de cel·lulosa a la riba
seu propi govern, el seu parlament i seu tribunal de uruguaiana del riu Uruguai.
justícia. En el front internacional, Argentina manté bones
Argentina va ser un dels països més rics del món relacions amb la majoria dels països de la regió,
fa 100 anys, però va patir durant la major part del especialment amb Brasil i Veneçuela i amb els
segle 20 crisis econòmiques recurrents i persistents EUA i Europa. El país també té un paper principal
dèficits fiscals i de compte corrent, una alta inflació, en la representació de la posició de la regió —la
augment del deute extern i fuga de capitals. Una política—, ja que representa Amèrica Llatina al G-20,
depressió greu, un creixent endeutament públic i conjuntament amb Mèxic i Brasil.
extern, i l’impediment de retirar fons per part dels Argentina compta actualment amb una cartera de 37
bancs, va culminar el 2001 en la crisi econòmica, projectes per un total de 7.362.000 de $ en crèdits i
social i política més greu de la turbulenta història del cinc importants donacions del FMAM de 29,4 milions
país. de $. La participació del Banc Mundial a Argentina
El 23 d'octubre de 2011 es van dur a terme les inclou una àmplia gamma de projectes en àrees com
eleccions legislatives. Va resultar reelecta la presidenta ara agricultura, salut, educació, infraestructura i mà
de la Nació, Cristina Fernández de Kirchner, amb més d'obra, entre d'altres.
del 54% dels vots i per una diferència de 38 punts
davant del candidat del Front Ampli Progressista, FMI, MAEC i COFACE
Hermes Binner. D'aquesta manera, es va convertir
en la primera dona reelecta a Amèrica Llatina, havent
obtingut la major quantitat de vots des del retorn de
la democràcia el 1983 i el major avantatge històric
respecte al candidat situat en segon lloc. Assumirà,
el 10 de desembre, un nou període de quatre anys al
capdavant del Poder Executiu i ocuparà la seixantena
primera presidència de la nació des de la sanció de la
Constitució de 1853.
Des del seu començament, la presidenta va convocar
un gran pacte social, però s'enfronta a circumstàncies
econòmiques externes i internes que dificulten el seu
compliment. La caiguda dels preus dels productes
agropecuaris, al costat del descens de la demanda
externa per la crisi de les economies avançades,
han comportat un empobriment de les classes
socials baixes i, en conseqüència, un augment de la
desigualtat en la distribució de la renda. Recentment,
hi ha hagut diverses protestes socials per aquest
motiu.
En l'àmbit internacional, el 2007, els governs
d'Argentina i Espanya van arribar a un acord per
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012
7. ARGENTINA
GOVERNABILITAT COMPETITIVITAT
Espanya Argentina
Font: World Economic Forum, The Global Competitiveness
Report (diversos anys)
Font: BM, Worldwide Governance Indicators, 2011
PARLAMENT DESENVOLUPAMENT HUMÀ
Font: CIA, The World Factbook 2011 Font: PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà (diversos
anys)
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona 2008
Es permet la reproducció i difusió de la informació citant la font
Data d'actualització: 27/02/2012