El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports, i professor de l'Escola Supeior d'arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l'època de Joan Lerma, ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador .
A més a més , hi ha un article d'en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l'Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d'arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època i n'extrau conseqüènies de la modificació del perfil urbà per tal d'entendre l'evolució urbana dels espais públics.
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports, i professor de l'Escola Supeior d'arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l'època de Joan Lerma, ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador .
A més a més , hi ha un article d'en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l'Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d'arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època i n'extrau conseqüènies de la modificació del perfil urbà per tal d'entendre l'evolució urbana dels espais públics.
Prop del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, s’alça un rústic
i humil pont bastit per a salvar el pas de la fondalada del parc de Vallparadís.
La seva construcció va ser el fruit de la rivalitat entre dues comunitats antagòniques:
la dels vilatans i la pagesia del terme de Terrassa, que durant cinc-cents anys confi -
guraren una història d’amor, odis i polèmiques. Durant tres segles, el pont suportà
tot un seguit de xacres producte de la seva precària construcció i, fi ns i tot, va patir
l’esfondrament d’un dels arcs.
Prop del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, s’alça un rústic
i humil pont bastit per a salvar el pas de la fondalada del parc de Vallparadís.
La seva construcció va ser el fruit de la rivalitat entre dues comunitats antagòniques:
la dels vilatans i la pagesia del terme de Terrassa, que durant cinc-cents anys confi -
guraren una història d’amor, odis i polèmiques. Durant tres segles, el pont suportà
tot un seguit de xacres producte de la seva precària construcció i, fi ns i tot, va patir
l’esfondrament d’un dels arcs.
Celebració en homenatge a les nostres àvies, un treball coordinat per la professora Teresa Rodríguez dins el projecte de Cultura i Valors Ètics, amb alumnes de tercer d'ESO. Institut Torre del Palau de Terrassa.
2. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
Els noms dels carrers són un reflex de la història i la cultura
d’una població.
Per això hem volgut estudiar el nomenclàtor de la nostra
ciutat.
El resultat ha estat que hem trobat carrers amb referències
geogràfiques, masies, rieres, dades significatives, molts
carrers dedicats a personatges masculins, polítics, científics,
escriptors, militars, industrials,...
La presència femenina en els noms dels nostres carrers és
més aviat minsa.
És per això que els alumnes de 3r han fet una recerca sobre
dones i carrers de Terrassa, amb la intenció de fer un
homenatge a totes les dones que han estat invisibles per la
societat i la història.
3. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
Fins fa ben poc temps els únics noms de dona, inclosos en el
nomenclàtor, eren el de santes i mares de Déu.
L’any 1800 a Terrassa només hi havia 25 carrers.
A partir de la industrialització, 1900, es produeix el primer gran
desenvolupament urbanístic i la ciutat passa a tenir 114 carrers.
El primer nom femení al Nomenclàtor: carrer d’Amàlia, estava
dedicat a la tercera esposa de Ferran VII, 1848. El segon a la
Princesa, Isabel II, 1852. La Junta Revolucionària de 1868 els va
substituir per, Serrano, Baldrich i Prim.
L’arribada del ferrocarril, el 1856, fa aparèixer l’eixample entre el
centre històric i l’estació. En aquest lloc apareix el carrer Mare de
Déu dels Àngels.
4. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
Durant el segle XIX a Terrassa van aparèixer una gran quantitat
de vapors, com s’anomenaven les fàbriques que funcionaven amb
màquines de vapor.
El primer vapor de la ciutat s’instal·la el 1833, el 1845 les
primeres filadores mecàniques i el 1863 els primers telers.
Els vapors van deixar les grans xemeneies, que treien el fum de
cremar el carbó per moure les màquines tèxtils.
A finals del segle XIX arriba l’electricitat i aquestes xemeneies
deixen de funcionar.
Trobem a Terrassa molts noms que fan referència al sector del
tèxtil, la seva importància fou cabdal pel seu creixement.
Al 2007 s’inaugurà la Plaça de les Ordidores, homenatge a
aquestes treballadores.
5. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
A la barriada de Ca n’Anglada hi ha un gran nombre de
carrers de mares de Déu (setze) i santes (9). Fou l’aportació
de l’onada immigratòria dels anys cinquanta i seixanta, que
honorava a les patrones dels seus llocs d’origen.
El primer carrer de Terrassa dedicat a una dona en el
reconeixement del paper sociocultural femení, es produí
amb la sociòloga, pedagoga i assagista gallega
Concepción Arenal, la primera dona civil del
Nomenclàtor.
L’any 1940 a Terrassa hi havia cinc carrers amb noms de
dones civils: Emilia Pardo Bazán, Rosalía de Acuña,
Concepción Arenal, Duquesa de la Victoria i Mercedes
Pelayo.
6. ELS CARRERS DE TERRASSA
I LA NOSTRA HISTÒRIA
Al llarg de la història les dones han tingut poca
presència en els noms dels carrers de les ciutats.
L’Ajuntament ha volgut rectificat aquest fet i ho va
començar a fer a partir dels anys 90 del segle passat.
Actualment tenim a la nostra ciutat més de 1.200 carrers
i 43 d’ells representen el patrimoni femení, el qual
compta amb dibuixants, escriptores, músiques,
pedagogues, polítiques, científiques, personatges
populars i fins i tot de ficció. D’aquests 43 carrers, 36
han estat donats d’alta a partir del 1990.
L’any 1992 es donà el nom de Campiones Olímpiques
en reconeixement a l’equip de hoquei guanyador de la
medalla d’or.
L’any 1996 s’inaugurava el monument a la dona
treballadora, a la plaça del mateix nom, obra
d’Andreu Alfaro.
7. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
Les dones que apareixen actualment al
nomenclàtor de la ciutat:
Adelina Gregoriano - Anna Frank -
Aurora Bertrana - Blanca de Centelles -
Campiones Olímpiques - Caterina Albert -
Clara Campoamor - Dulcinea -
Clementina Arderiu - Concepción Arenal -
Concepció Camí Soler - Dolors Aleu -
Dolors Montserdà - Dona Treballadora -
Duquessa de la Victòria -
8. ELS CARRERS DE TERRASSA I
LA NOSTRA HISTÒRIA
Les dones que apareixen actualment al nomenclàtor de la
ciutat:
Plaça de les Ordidores -
Emperadriu Eugènia - Ermessenda de Carcassona -
Francesca Llonch - Gertrudis Gali -
Juliana Morell - Lola Anglada -
Manolita Piña - Margarida Xirgu -
Mª Àngels Cardona - Maria Mitchell -
Maria Montessori - Maria Verger -
Marie Curie - Marta Mata -
Mercè Rodoreda - Montserrat Alavedra -
Montserrat Roig - Núria Ribas -
Paulina Pi de la Serra - Poetessa Caparà -
Rosa Mora - Rosa Puig - Rosa Sabater - Rosa Sensat -
Rosa Turu - Rosalía de Castro - Rosalind Franklin.
9. PLÀNOL DE TERRASSA DE 1935 (RAFAEL ARÓZTEGUI).
PLÀNOL ACTUAL DE TERRASSA.