14 12-2009 El Triangle

1. 16 • PODERS COMUNICACIÓ El Triangle • número 948 • 14 de desembre de 2009
«Exigim el
dret a
comunicar»
Aquesta va ser la proclama principal dels mitjans
sense ànim de lucre en un debat que es va celebrar
la setmana passada a Barcelona per analitzar la
proposta de la Generalitat per regular aquest sector
Text: Francesc Ràfols Foto: Ivan G. Costa
L
’article 19 de la Declaració
universal dels drets hu- REIVINDICACIÓ
mans diu que «tot indivi-
du té dret a la llibertat d’opinió i
d’expressió; això comporta el dret mm El 10 de desembre és Núria Reguero, Dolors Comas –moderadora d’aquesta taula– i Laura Bergés, en la jornada sobre les emissores sense ànim de lucre.
a no ésser inquietat per causa de l’aniversari de la promulgació
les opinions i el de cercar, rebre de la Declaració universal dels
o difondre les informacions i les drets humans. Els col·lectius de Ràdio Pica, un dels pioners de Les entitats reclamen ment comercials i els mitjans de
idees per qualsevol mitjà d’ex- que defensen l’accés de la les ràdios lliures a Catalunya, so- que s’ampliï el 5% que titularitat pública, sigui quin sigui
pressió i sense consideració de ciutadania i dels moviments bre la qual encara pesen alguns inicialment s’ha previst el seu àmbit territorial. Però, al
fronteres». Aquest principi ha es- amb els quals s’organitza a expedients sancionadors. Bergés com a reserva d’espai per marge d’aquestes, hi ha altres
tat incorporat a gairebé totes les poder tenir un espai per a la insisteix que «estem reivindicant als mitjans comunitaris iniciatives que no s’adeqüen al que
legislacions democràtiques, en- presència dels mitjans de un dret fonamental». Núria Re- l’esperit de la llei preveu i que, se-
tre les quals s’inclouen la Cons- comunicació que li són propis guero, portaveu del Fòrum Euro- gons algunes crítiques, la lletra no
titució espanyola i l’Estatut de van convocar per a aquesta peu de Mitjans Comunitaris, re- tipus de projectes. En l’esborrany especifica prou bé. En aquest sen-
Catalunya. El desenvolupament data una jornada de clama que la futura llei «tingui presentat es preveu «un mínim tit, Bergés tem que la llei «perme-
en l’àmbit normatiu subsegüent, mobilització d’àmbit estatal com a prioritat garantir la reser- d’un 5% de l’oferta audioviual dis- ti l’entrada d’iniciatives que no són
però, ja són figues d’un altre pa- que es va desenvolupar en va de freqüències» per a aquest tribuïda a serveis de comunicació en realitat de tercer sector». En-
ner. Laura Bergés, portaveu de diverses ciutats espanyoles. tipus d’emissores. sense ànim de lucre». Tant Regue- tre aquestes s’esmenta explícita-
l’Assemblea per la Comunicació En totes aquestes ciutats, tret L’esborrany de decret presen- ro com Bergés la consideren insu- ment l’exemple de les emissores
Social (ACS), reivindica «el dret de Catalunya, les activitats van tat per la Generalitat per regular ficient. Reguero recorda que en religioses i les que, amb l’aixo-
a comunicar, la qual cosa no vol tenir més aviat un caràcter aquest sector ha estat rebut pels molts països europeus és del 10% pluc d’una fundació o una entitat
dir que ens donin un espai, sinó reivindicatiu, mentre que aquí col·lectius afectats de manera i que fins i tot hi ha casos, «com de naturalesa jurídica similar, do-
que es reguli un dret que és en to- va assolir un caràcter ambivalent. D’una manera posi- Alemanya, on la infraestructura nin veu a grups empresarials que
tes les legislacions». institucional, al voltant de la tiva, pel que suposa de regula- la posa l’Estat». Bergés reivindi- ja disposen del seu propi terreny.
Les reivindicacions del que es regulació del sector que el ritzar un sector que fa anys que ca un terç de l’oferta i argumenta Les legislacions europees so-
coneix com a tercer sector audio- Govern català està preparant. reivindica el seu espai. Però tam- que «si hi ha tres sectors, nos- bre aquesta matèria estableixen
visual i a les quals al·ludeix Ber- El que estableix l’article 19 de bé hi ha veus que alerten de man- altres, el privat i el públic, doncs explícitament que les emissores
gés es van posar a debat el di- la Declaració universal dels cances que han trobat en la pro- un terç per a cadascun». sense ànim de lucre –també dites
jous 10 de desembre en un acte drets humans queda recollit posta del Govern. Així, per Fa temps que els moviments so- comunitàries en alguns àmbits–
organitzat per la Secretaria de als articles 70 i 71 de la Llei de exemple, Manuel Calbet, repre- cials reivindiquen arreu de l’Es- no han de tenir interessos polítics
Mitjans de Comunicació de la Ge- comunicació audiovisual sentant del mitjà potser més em- tat un espai en l’oferta audio- ni religiosos. És a dir, que no po-
neralitat en el qual va presentar aprovada pel Parlament. blemàtic que hi ha en aquest àm- visual que sigui per a aquest den dependre ni de partits polí-
l’esborrany del projecte de decret bit com és Televisió de Cardedeu, sector. Fa un mes, representants tics, ni d’institucions –en aquest
dels serveis de comunicació alertava que «un excés de buro- d’una setantena d’iniciatives de cas serien, simplement, públi-
audiovisuals sense ànim de lucre cràcia o de condicionants eco- televisions comunitàries es van ques– ni d’organitzacions religio-
a Catalunya. En aquest acte es va nòmics podria ofegar algunes ini- reunir per tal de coordinar la seva ses. Si no fos així, la COPE, per
revisar la situació del sector a Ca- ciatives». El secretari general del activitat en aquest àmbit i van exemple, podria plantejar-se com-
talunya i la visió dels col·lectius Consell de l’Audiovisual de Cata- acordar convertir el 10 de desem- petir com si fos del tercer sector
afectats per aquesta normativa. lunya (CAC), Joan Barata, re- bre, Dia dels Drets Humans, en per no haver de disputar l’espai a
L’objectiu principal dels mitjans coneixia que «sense ànim de lu- una jornada de lluita. El fet que les altres cadenes privades. La re-
sense ànim de lucre és obtenir un cre no vol dir sense ingressos, el seu leitmotiv sigui un dels ar- presentant d’una televisió religio-
grau de reconeixement jurídic sinó sense repartiment de bene- ticles d’aquesta declaració su- sa clausurada, Sant Josep TV, es
que, entre altres coses, posi fi a ficis». Un membre d’una televi- posa recordar que el que dema- va queixar d’aquest fet en la ses-
l’assetjament que per part de les sió de Nou Barris va reclamar nen és un dels drets fonamentals sió de dijous passat, titllant-lo
administracions han patit histò- també que en la llei es faci refe- reconeguts internacionalment. d’«antidemocràtic». Però el cert
ricament a Catalunya i a l’Estat rència als projectes que tenen és que la majoria dels països eu-
espanyol. En aquest sentit, per «utilitat social». QUI ÉS TERCER SECTOR? ropeus i, fins i tot, les normatives
exemple, és paradigmàtic el cas Una preocupació és que quedi clar emanades de la UE i del Consell
UN 10% DE L’ESPAI DISPONIBLE qui és tercer sector per tal que la d’Europa, estableixen aquest
En tot cas, la preocupació dels mit- llei no acabi donant cobertura a principi d’excloure partits i reli-
El Govern ha elaborat jans del tercer sector es aconse- projectes que camuflen les seves gions. I aquest extrem, en el text
una proposta per guir una legislació que reconegui intencions sota el paraigües de que ha elaborat la Generalitat i
regular les emissores i potenciï la seva tasca. En aquest «sense ànim de lucre». Així, d’en- que encara ha d’entrar en fase
sense ànim de lucre que sentit, van reclamar l’ampliació de trada i òbviament, en queden ex- d’al·legacions, no hi consta de ma-
posi fi a anys de setge l’espai que la llei reservi a aquest closes les emissores declarada- nera expressa. l