Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T

1
Dilluns
10
i
dimarts
11
de
març
de
2025
d
e
15:20
a
17:20
h,
consulteu
horaris
i
localitzacions
web ielesvinyes.net
xarxessocialsielesvinyes
2024/25-2nT
R
IM
E
S
T
R
E
e
xhibiciópública

2
program
ació
dilluns 10 de març (2n i 4t d'ESO)
Atlesde viatgesimaginaris
Catapulta
Festival musical
La memòria oblidada
Alquimistesde la cuina
e
xhibiciópública
2024/25-2ntrim
estre
Aules2Bi 1A
Aules2Ai 3B
Aules4B, -15 i pistasuperior
Aules4A, 3Ai Biblioteca
p. 6
p. 7
p. 8
p. 9
dimarts 11 de març (1r i 3r d'ESO)
La màgia del cinema
Què duca lesmevesmans?
Enlaira't!
El món en guerra
Aules1A, 1Bi 1C
Aules4Bi -15
Bibliotecai aula 3B
Gimnàs
Aula3Ai 4A
p. 12
p. 13
p. 14
p. 15
p. 16
entrevistes,creacionsialtres
editorial
Entrevista a famíliessobre lesexhibicionspúbliquesdel projectes
realitzadaper AnnaFermoso i RosaMartínez
Creacions[Aquarel·la] ? Parcnatural de Khao Y
ai (Tailàndia)
il·lustradaper CarlaGi Jordi V(1r ES
O)
Creacions[Informe científic] ? Predicció i anàlisi de la precisió d'una catapulta
escrit per Ivet F
, Arlet Ri Jana R(1r ES
O)
Creacions[Relat i aquarel·la] ? Quan elsarbresploren
escrit i il·lustrat per Leire M i Gregor C(1r ES
O)
Creacions[Relat i fotografia] ? Elsbeth Müller, civil alemana en Berlín
escrit per AriadnaC(4t ES
O)
Creacions[Cartell] ? Llargcamí cap a la llibertat
dissenyat per estudiantsde 3r ES
O
p. 28
p. 31
p. 32
p. 38
p. 47
p. 25
Una cultura de l'esforçamb sentit p. 3
articlesdefonssobreE
L
SP
R
O
J
E
C
T
E
S
Què duca lesmevesmans? Una setmana sense mòbil
escrit per l'alumnat de 2n ES
OBi Maribel Romero
Catapulta ? Mapa d'aprenentatge del projecte
fet per Ivan Bellai S
ergi del Moral
La memòria oblidada ? Entrevista a René Pacheco, arqueòlegforense
realitzat per Pablo, Alex, Bruna, Betlem Cuestai CarolinaT
orres
El món en guerra ? Entrevista Alejandro Braña
realitzadaper Raúl Arana
p. 18
p. 20
p. 22
p. 26

3
editorial
Es pot escriure i publicar un llibre, crear i portar a escena una obra de teatre o dur a terme una recerca
científica sense esforç? Es pot fer volar un avió, escriure un relat d'una persona que va viure la II Guerra
Mundial sense perseverar? Es pot construir una catapulta, i estudiar-ne la precisió sense sostenir un
treball i sortejar elsproblemesque inevitablement sorgiran?
Entenem la cultura de l'esforç com el conjunt de valors i actituds que posen l'accent en la dedicació, la
constància i el treball com a mitjans fonamentals per aconseguir èxits personals i col·lectius. Es basa en
la idea que, més enllà del talent innat o la sort, els resultats i els aprenentatges significatius s?
assoleixen
mitjançant l'esforçsostingut i la superació de dificultats.
T
anmateix, en l?
àmbit educatiu, la cultura de l?
esforç s?
ha instrumentalitzat sovint per justificar mètodes
que exigeixen sacrifici sense sentit. I és lògic. Quan qui aprèn sovint no troba sentit a l?
aprenentatge, o
quan l?
experiència escolar esredueix a la memorització de conceptesi el respecte dogmàtic a l?
autoritat,
és fàcil caure en l?
error de reclamar esforç per se. Aquesta aproximació centrada en el control i la mera
transmissió de coneixement, converteix l?
esforç en un recursdesesperat, en lloc d?
una eina autèntica de
creixement. Però esforçar-se sense direcció no és cap garantia de qualitat educativa, ni és tan sols
educatiu, i si som rigorosos, faríem bé d?
anomenar-laculturade l?
esforçsense sentit.
A Les Vinyes creiem que l?
esforç només té sentit quan hi ha un propòsit clar. Les escoles que apostem
per metodologies actives i per la construcció de coneixement no rebutgem la cultura de l?
esforç; al
contrari, en som grans defensors. S
abem que sense esforç no hi ha aprenentatge, però també que
aquest esforç ha de néixer de la motivació, de la curiositat i de la necessitat de comprendre el món, i
alhora, que l?
esforçtambé consisteix en la incessant cercade respostes.
T
enim altes expectatives per a tots i cadascun dels nostres estudiants i promovem quotidianament una
cultura de l?
esforç amb sentit. Això significa fomentar la perseverança, la dedicació i la reflexió, però
sempre procurant donar-li un propòsit real i motivador. No es tracta d?
esforçar-se perquè sí, sinó
d?
entendre que el treball constant, la revisió, la reflexió profunda són les claus d?
un aprenentatge
significatiu i d?
un creixement personal real.
Els projectes que es poden veure a les exhibicions públiques són fruit d?
aquest esforç amb sentit. La
qualitat i la bellesa delstreballsexhibits, la profunditat de lesexplicacionsi la comprensió del sentit de
què aprenen elsi lesestudiantsen són lamillor prova.
És cert que no tot el que es presenta en aquestes exhibicions és ?la nostra millor versió?
, però això
també és lògic, forma part del procés d?
aprenentatge, mostrar és una finalitat, però sobretot una
estratègia. No aprenem per exhibir, sinó que exhibim per aprendre. Mostrar el nostre treball i disposar
d?
una comunitat que ens escolta, ens interpel·la i ens acompanya és, en si mateix, una estratègia
d?
aprenentatge efectiva i poderosa, i alhora, un missatge comunitari que no passa desapercebut per als
nostresestudiants.
Per tot això, la presència de totes les persones que assistiu a les exhibicions motiva, inspira i reforça la
perseverança, el treball constant i la dedicació dels estudiants. La vostra participació contribueix a
construir, diaadia, a LesVinyes, una cultura de l?
esforçamb sentit. Un cop més, gràcies.
U
naculturadel'esforçam
bsentit
L
?
aprenentatgemésprofundsorgeixquanl?
esforçestà
guiat per la necessitat de comprendre.
Anònim
L
aportada
Aquest curs volem dedicar lesportadesa lesmans, com a metàfora de
la creació, de l'expressió, de la connexió entre el pensament i l'acció,
de la precisió i la destresa, el tacte i la sensibilitat. Aquestes mans
agafant amb fermesa micròfons, un instant del projecte Festival
Musical

4
program
ació
dilluns 10 de març
Aules2Bi 1A
Aules2Ai 3B
Aules4B, -15 i pistasuperior
Aules4A, 3Ai Biblioteca
La màgia del cinema
Què duca lesmevesmans?
Enlaira't!
El món en guerra

5
program
ació
dimarts 11 de març
Atlesde viatgesimaginaris
Catapulta
Festival musical
La memòria oblidada
Alquimistesde la cuina
Aules1A, 1Bi 1C
Aules 4Bi -15
Bibliotecai aula3B
Gimnàs
Aula3Ai 4A

6
Fa més de cent anys que el cinema s?
utilitza com a llenguatge per explicar històries. En els
seus inicis, expressava emocions i històries sense utilitzar la paraula oral. Amb aquest
projecte hem fet un viatge en el temps i hem replicat els trucs de Georges Méliès, cineasta
que va utilitzar el cinema com a mitjà d?
expressió artística. Amés, hem aprèsestratègiesper
crear unabonahistòria i elsfonamentsdel llenguatge cinematogràficcontemporani.
L
AM
À
G
IAD
E
LC
IN
E
M
A
comexpliquemunahistòriaenim
a
tges?
program
ació
projecciódecurtm
etra
tges
En aquest espai esfarà lamostra delscurtmetratgesfinalsdel projecte.
T res torns:
15:20, 16 i 16:45 h
dilluns 10 de març
Participaràsen trestallersper aprendre a fer una versió actual delstrucsque
elsprimerscineastesfeien per impressionar el públic: trucde substitució, truc
jocd?
escala i úsdel croma.
15:20 h a 16:45 h
Localització: 1A/ 2n B(nomésl'últim torn)
trucsdecinem
a
C
omesfauncurtm
etra
tge?
Aquí podràsaprendre, de formateòrica i pràctica, sobre lesetapesdel procés
de creació d'una pel·lícula, lesestratègiesper escriure unabonahistòria i els
fonamentsdel llenguatge cinematogràfic.
Localització: 2B
històriadel cinem
a
En aquest espai descobriràselsinventsque van fer possible elsinicisdel
cinemai coneixeràsmillor algunsdelsprimerscineastes.

7
Al llarg d'aquesta situació d?
aprenentatge ?Què duc a les meves mans?? han d?
anar
descobrint les tres cares d?
un mòbil: com es relacionen els joves a través del mòbil i la
quantitat d?
horesque estan davant de la pantalla, la tecnologia i elsmineralsd?
un mòbil, i la
cara oculta i fosca dels mòbils, com ara els conflictes socials, econòmics i ambientals del
mòbil. Aquest projecte planteja llums i ombres d'aquests aparells i convida a la reflexió en
diferentsvessantsamb l?
objectiu de conèixer l?
aparell que portem a sobre.
quèducalesm
evesm
ans?
quès'am
agadarrereel m
òbil?
lestrescaresd'unm
òbil
Nou estands donen resposta preguntes al voltant dels mòbils. Aquests us
permeten conèixer la química i la tecnologia del mòbil, els conflictes
ambientals i socials associats i l?
ús personal que fem dels smartphones.
Preparatsper conèixer lestrescaresd?
un mòbil?
Localització: 2A
15:20 a 17:20 h
jocderol
Un joc de rol en el qual els jugadors han d'interpretar a personatges principals
relacionatsamb elsconflictessocialsa la RepúblicaDemocràtica del Congo.
Localització: 2A
program
ació
dilluns 10 de març
T res torns:
16 h
16:30 h
17 h

8
Heu somiat alguna vegada a volar? Nosaltres sí! I ens hi hem posat. Volem compartir-ho
amb vosaltres. Veureu com ho hem fet, però també aprendreu a fer-ho amb els nostres
tallers. A més després de conèixer els nostres millors avions podreu apostar per un d?
ells i
participar en una competició de vol i precisió. Ensenlairarem ben lluny!
enlaira't!
Q
uinavióassoliràm
illor elsobjectius?
E
X
H
IB
IC
IÓ
D
EL
AF
E
IN
AD
E
L
SG
R
U
P
SD
ET
R
E
B
A
L
L
Exhibició del treball i resultats obtinguts pels diferents grups (plànols, càlculs,
prototips, avions, gràfiques?).
15:20 a 16:20 h
program
ació
C
O
M
P
E
T
IMP
E
RT
R
IA
RE
LM
IL
L
O
RA
V
IÓ
!
Competició de vol i precisió. Quins avions arribaran més lluny? Quins seran més
precisos? Trieu la que creieu que és la millor escuderia i animeu-la durant la
competició
Localització: Pistasuperior
15:20 a 16:20 h
16:20 a 17:20 h
V
O
L
SC
O
N
S
T
R
U
IRU
NA
V
IÓ
?
T
allersde construcció d?
avions. Vine i te n?
ensenyarem!
Localització: 4B
Localització: 4B
dilluns 10 de març

9
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històrica vivint en primera personala S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
exposiciósobreel procésdetreball
En aquest espai trobareu una exposició guiada sobre el procés de treball del
projecte, incidint sobre la temporització de les dinàmiques realitzades i
l?
acompanyament de l'equip docent.
Localització: 4A
15:20 a 17:20 h
15:35 a 17:20 h Q
U
ÈS
A
P
ST
U
?
En aquest espai, dinamitzat per l'alumnat, elsvisitantsa l'exhibició del projecte
tindran l'oportunitat de demostrar els seus coneixements de la S
egona Guerra
mundial. Vine a participar-hi!
Localització: BibliotecaMaria Beneyto
lecturaderela
tsenveualta
En aquest espai podreu gaudir de la lectura de fragments dels relats de la veu
delsseusprotagonistesi narradors/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OA.
Localització: 3A(entrada per 4A)
15:35 a 17:20 h
dilluns 10 de març

10
observant am
bperspectiva
L'alumnai el tècnicobservant el vol.
Projecte Enlaira't 4t ES
OA

11
finsAl'últimdetall
Detallant amb cura lapagodaChureito que il·lustrael relat de Japó.
Projecte Atlesde viatgesimaginaris1r ES
OB

12
Al llarg de la història, elsviatgessempre han despertat l?
interèsi l?
imaginari de lespersones,
ja sigui per explorar terres inexplorades, ampliar el seu coneixement del món, descobrir
nous paisatges i conèixer altres cultures. Moltes d?
aquestes vivències i allò que han après,
ha quedat recollit tant en mapes i atles com en diverses formes artístiques, com ara
novel·les, relats de viatges, músiques, contes, etc. De manera que el ?viatge?s?
ha convertit
en una de les qüestions més recurrents en la cultura i en la història de la literatura. A la
nostra exposició us convidem a explorar el món a partir de la seva geografia i a imaginar
viatges i vivències a través de les creacions dels nois i de les noies participants en el
projecte: ?
Atlesde viatgesimaginaris?
atlesdeviatgesim
aginaris
comvia
tjar sensem
oure'nsdelacadira?
via
tges
En aquest escenari elsvisitantspodran escoltar una lecturadramatitzadadelsrelats
escritspelsnoisi noiesi descobrir elsviatgesliterarisque enshan inspirat.
Localització: Aula1C
p
aisa
tges
Podreu gaudir de lesaquarel·lesacompanyadesde fragmentsliterarisde lesobres
creadespelsnoisi lesnoiesi que son lasevainterpretació delspaisatgesvisitatsen
el seu viatge imaginari.
Localització: Aula1A
T res torns:
15:30h
16:10h
16:50h
a
tles
En aquest espai es convida als visitants a conèixer el món a través de mapes,
paisatgesi aventuresa travésd?
unaexperiènciaimmersiva
Localització: Aula1B
15:20 a 17:20 h
program
ació
dimarts 11 de març
15:20 a 17:20 h

13
Aprendre ciència i matemàtiques s?
associa injustament a avorriment o falta de comprensió.
En aquest projecte els nois i noies de 1r d?
ES
O A hem treballat com a científiques. Hem
assumit la responsabilitat de sostenir un procés d'investigació per construir i dissenyar
catapultes, i amb aquestes, ser capaços no només de predir a on aniran els llançaments,
sinó també de quantificar la precisió dels tirs. S
i us agrada la ciència, us encantarà el que
hem preparat per vosaltres.
catapulta
podempredir tirsim
esurar laprecisió?
cronologiadel procésd'investigació
Com resolem el repte i n'avaluem elsresultats?Quin procéshem seguit per
dissenyar, construir, millorar i quantificar laprecisió de lesnostrescatapultes?
Ressegueix el camí delsautènticscientíficsen què enshem convertit en aquest
projecte, i conversaamb elsnoisi noiesque han creat aquest cronogramagegant.
15:20 a 17:20 h
program
ació
Volscomprovar lesdificultatsamb què enshem trobat?Posa't al nostre lloci aprèn
el que nosaltreshem après: disseny 3D, fonamentsmatemàtics, einesde taller o
recollidade dades.
posa
't aprova!
Hem aconseguit predir elsllançamentsde lacatapulta i mesurar lasevaprecisió?Et
presentem elsinformescientíficsque descriuen el procésde treball, elsresultatsi
lesconclusionsobtingudes.
inform
escientífics
Volsprovar lescatapultes?S
eràscapaçde disparar amb precisió?Aconseguiràsser
el mésprecís?Vine a provar!
cam
pdetir
dimarts 11 de març
Localització: Aules4Bi aula -15

14
Ritme, pulsació, harmonia, estructura, missatge, tornada?són alguns dels conceptes que el
nostre alumnat ha hagut de conjugar per a poder dur a terme un producte creatiu musical.
La música no és més que l'organització de sons en el temps i no s?
entén la creació sinó des
d?
un punt de vista de treball estricte i detallat on el procés conscient es mescla amb
l?
inconscient per tal de generar art. L'alumnat de 1Cus espera amb l'ànim de presentar-vos
lessevescreacionsmusicalsi el seu procésde creació.
festival m
usical
C
O
neixereMelSnousQ
U
E
E
Ndecastellbisbal?
16:30h a
17:20 h
m
useuiexperiènciasonora
Coneixeu de prop elsgrupsmusicalsi el detall de lessevescançons. Deixeu-vos
conduir per l'alumnat i passeu a l'acció. Comproveu, per vosaltresmateixos, el que
ellsi elleshan hagut d'aprendre i elsreptesalsque s'han enfrontat durant el seu
procésde treball del trimestre.
Localització: Bibliotecai 3B
M
Ú
S
IC
AE
ND
IR
E
C
T
E
Gaudiu de lainterpretació de lescançonscreadesper l'alumnat. Encomaneu-vosde
lasevaenergia, canteu lestornadesi balleu i aplaudiu tant com el cosusdemani.
Localització: Biblioteca
15:30 h
program
ació
dimarts 11 de març

15
Les persones no podem saber qui som sense apel·lar a la nostra pròpia història, al lloc del
qual venim, a la relació que ens uneix amb altres, a les experiències i les històries que ens
han fet ser qui som? Recordar és absolutament necessari per viure, per no perdre?
ns, per
saber d?
on venim, no repetir errorso protegir-nos? Però i col·lectivament, passa el mateix?
És important recordar el que ha passat en l'àmbit social i polític? Per què? Quina
importància té la nostra història més recent en qui som ara? Amb ?La memòria oblidada?
ens proposem crear una obra de teatre que parli de tot això, que recuperi la memòria del
que hem segut i que ensajudi a pensar qui volem ser.
L
AM
E
M
òR
iaoblidada
L
largcam
ícapalalliberta
t
E
sp
aiexpositiu
Amb l?
espai expositiu els alumnes tenen l?
objectiu de mostrar el procés de treball
del projecte i algunes de les evidències d?
aprenentatge que han anat generant al
llargdel trimestre.
Localització: Gimnàs
15:20 a 17 h
M
em
òriesoblidades.L
largcam
ícapalalliberta
t
Estrenade l?
obrateatral i desprésde l?
espectacle, tindreu l?
oportunitat de
conversar amb elsautorsi lesautoressobre l?
obrai el procésde creació.
Localització: Gimnàs
program
ació
dimarts 11 de març
16 a 17:20 h
Únic passi

16
Aquest projecte pretén fer-nosmésconscientsdel que vol dir menjar bé, tant pel que fa a la
salut personal com a la del nostre entorn i la del nostre planeta. T
ambé vol contextualitzar la
química en fets quotidians que es desenvolupen a la cuina. Amb aquesta experiència
esperem que els nois i noies s?
atreveixin a entrar més a la cuina i que gaudeixin cuinant i
compartint el que han cuinat. Hem rebut un encàrrec des de Can Roca: crear un plat
innovador, saludable, just i sostenible, on la majoria de producteselshàgim creat nosaltresi
que contingui processos fisicoquímics que hem de saber explicar. Aquest plat formarà part
d?
un menú degustació que tenim moltes ganes de compartir amb les nostres famílies.
Esperem que usagradi i bon profit!
A
L
Q
U
IM
IS
T
E
SD
EL
AC
U
IN
A
S
apsQ
U
IN
SP
R
O
C
E
S
S
O
SQ
U
ÍM
IC
SE
SP
R
O
D
U
E
IX
E
NAL
AC
U
IN
A
?
E
S
P
A
IG
A
S
T
R
O
N
Ò
M
IC
En aquest espai podreu gaudir d?
un menú degustació d?
alguns dels plats que hem
elaborat. Cal reserva prèvia.
Localització: 3A
15:20 a 17:20 h
E
S
P
aiexpositiu
En aquest espai podreu descobrir què vol dir alimentació saludable i sostenible i
l?
estreta relació entre ciènciai cuina.
Localització: 4A
program
ació
dimarts 11 de març
15:20 a 17:20 h
Entrada lliure

17
E
spigolant productesdetem
porada
La químicade lacuinacomençaamb laqualitat del producte
Projecte Alquimistesde lacuina4t ES
OB

18
U
nasetm
anasensem
òbil
projecte| Q
U
ÈD
U
CAL
E
Sm
evesM
A
N
S
?
Escrit per Maribel Romero i estudiantsde 2n ESOBque ha participat en la proposta
"Una setmana sense mòbil"
Una setmana sense mòbil
Durant una setmana, del 14 al 21 de gener, els mòbils
han estat guardats en una caixa tancada amb clau a
l?
escola. L
?
objectiu? Reflexionar sobre l?
impacte d?
aquest
dispositiu en la nostra vida quotidiana, descobrir com
organitzar-nos sense ell i explorar altres activitats sense
laconstant distracció digital.
Aquest repte forma part de "Què duc a les meves
mans?", un projecte en què l'alumnat de 2n B ha anat
descobrint les tres cares d?
un mòbil: com es relacionen
els joves a través del mòbil i la quantitat d?
hores que
estan davant de la pantalla, la tecnologia i els minerals
d?
un mòbil, i la cara oculta i fosca dels mòbils, com ara
elsconflictessocials, econòmicsi ambientalsdel mòbil.
?Durant una setmana, del 14 al
21 de gener, els mòbils han
estat guardats en una caixa
tancada amb clau a l?escola.
L ?objectiu? Reflexionar sobre
l?impacte d?aquest dispositiu en
la nostra vida quotidiana?
Aquest projecte planteja llums i ombres d'aquests
aparells i convida a la reflexió en diferents vessants
amb l?
objectiu de conèixer l?
aparell que portem a
sobre.
Com ha anat l'experiència?
En un món on la tecnologia domina el nostre dia a dia, ens hem
plantejat un repte que molts consideraven impensable: viure una
setmana sense mòbil, una iniciativa en la qual tant alumnes com
professors han participat de manera voluntària per comprovar com
afecta aquesta absència en la nostra rutina.
experiències,reflexionsiaprenenta
tges

19
Les impressions dels participants han estat diverses,
però totes reveladores. Alguns han descobert que són
mésdependentsdel que creien, mentre que d'altreshan
trobat novesmaneresde gaudir del tempslliure.
Per exemple, l'Adrià ha notat que la societat està
fortament enganxada al mòbil, però també ha aprofitat
per fer àpats més elaborats, com unes torrades
"gourmet" amb llom i espècies. L
?
Ot, en canvi, ha trobat
en l?
avorriment una oportunitat per reflexionar i ha
pogut posar-se al diaamb tasquesescolars.
?L 'Adrià ha notat que la
societat està fortament
enganxada al mòbil, però també
ha aprofitat per fer àpats més
elaborats, com unes torrades
gourmet amb llom i espècies.?
L
'Ariadna ha descobert que sense el mòbil es concentra
més en els deures i les activitats de classe, i la Lucía ha
aprofitat per socialitzar més en persona. La Carmen ha
dedicat més temps a llegir i passejar el seu gos, mentre
que l'Iker ha experimentat una millora en la qualitat del
seu son.
Un canvi de perspectiva
L'experiència ha posat en evidència que, tot i que el
mòbil és una eina útil, també ens condiciona en molts
aspectes. La Chiara ha arribat a la conclusió que només
WhatsApp i les trucades són realment essencials,
mentre que Nil ha gaudit de fer més tasques a casa i
llegir el seu llibre preferit.
?L a Chiara ha arribat a la
conclusió que només W hatsApp i
les trucades són realment
essencials, mentre que N il ha
gaudit de fer més tasques a
casa i llegir el seu llibre
preferit.?
D'altra banda, l?Elda ha valorat mésel tempsamb la
família, i l?
Alex ha redescobert activitats com els
trencaclosques, jugar a futbol o escoltar música. El
Marc, per la seva banda, ha aprofitat per dibuixar i
fins i tot cuinar macarrons a la carbonara per al seu
amic.
?Tal com diu la Ivet, ?el
mòbil no és tan necessari com
em pensava?, i potser, després
d?aquesta experiència, molts de
nosaltres començarem a fer- ne
un ús més conscient.?
Una experiència transformadora
L
?
experiència d?
estar una setmana sense mòbil ha
demostrat que podem viure sense ell i fins i tot
aprofitar millor el temps. T
ot i que molts han sentit
la necessitat de consultar-lo en certs moments, han
après que hi ha alternatives més enriquidores a l?
oci
digital.
T
al com diu la Ivet,?el mòbil no éstan necessari com
em pensava?
, i potser, després d?
aquesta
experiència, molts de nosaltres començarem a
fer-ne un úsmésconscient.
Per a la Maribel, passar una setmana sense mòbil
ha estat com viatjar en el temps sense manual!
Aquesta experiència li ha fet veure com n?
estem
d?
enganxatsi laimportància de trobar un equilibri.
Aquesta setmana ha estat un desafiament, però
també una gran oportunitat d?
aprenentatge. Ara
només queda una pregunta: seríem capaços de
repetir-ho?

20
projecte| catapulta
Fet per Ivan Bella i Sergi del Moral
M
apaconceptual
quinreptehemderesoldre?
Q
uènecessitemaprendreper fer-ho?

22
R
enépacheco
A
rqueòlegF
orense:?
isentscom
estrencael silencid?
unpoble"
El dia 25 de gener de 1939 les tropes nacionals van travessar el
riu L lobregat per pujar cap al nucli antic de Castellbisbal. L a
resistència que els soldats republicans van oposar a l?avenç
franquista va ser inútil i dies després el bàndol nacional entrava i
guanyava Barcelona. Els morts de Castellbisbal van ser enterrats
al cementiri, en una de les 2.382 fosses comunes que hi ha a
l?estat espanyol. Morts sense nom, sense història.
L ?any 2002, un grup d'experts, artistes i activistes culturals del
municipi, van intentar sol·licitar l?obertura d?aquesta fossa però
en aquell moment la L lei d'Amnistia no els ho va permetre. Ara,
més de 86 anys després d?aquell hivern del 39, un grup
d?alumnes de l?IE L es V inyes han agafat el relleu i han iniciat
els tràmits per poder obrir la fossa, recuperar els noms dels qui
jeuen allà i desenterrar silencis. Escoltar les seves veus i la de
l?arqueòleg René Pacheco és una manera de recuperar una història
que és també la de tots i totes nosaltres.
projecte| lam
em
òriaoblidada
Escrit per Pablo Gómez, Alex Ruano, Nil Ruiz, Pol Pérez i Bruna Belt ran, Bet lem Cuest a i
Carolina Torres.

23
Corria l?
any 2004 quan un grup de persones, liderades
per Francesc T
orres, artista català de reconegut
prestigi internacional, van intentar obrir la fossa de
Castellbisbal com a part del seu treball al voltant de la
memòria històrica. Amb ell hi van col·laborar també
David Gesalí Barrera, historiador i escriptor català,
especialitzat en l'aviació durant la Guerra Civil, Jordi
Amigó Barbeta, historiador i arxiver especialitzat en el
període i Albert Gusi, artista i activista local, entre
d?
altres. Però malhauradament no es va aconseguir
dur a terme el projecte. La llei d'Amnistia i les
pressionspolítiquesho van impedir.
En aquell moment es va elaborar un informe on es
descriu amb detall lespossiblesvíctimesde lesfossesi
on es recullen també testimonis de l'època que
atestiguen la veracitat dels fets i que tenen un valor
enorme en termes de memòria històrica i
democràtica. Des de llavors, tot i aprovada la Llei de
Memòria Democràtica, no s?
ha produït cap iniciativa
en aquest sentit. Però un grup d?
alumnes de 3r d?
ES
O
estan fermament decidits a intentar-ho i han
començat a fer lesgestions, els contactesi tràmitsper
fer-ho realitat. Ho volen fer no sols per dignificar la
memòria de les persones que hi ha enterrades, sinó
també ladel Castellbisbal.
El que llegireu a continuació s una entrevista doble:
els alumnes contesten algunes preguntes sobre
l?
ambiciós projecte que tenen entremans i
posteriorment entrevisten a Rene Pacheco, arqueòleg
forense, que ha dirigit diferents exhumacions de
fosses comunes de la Guerra Civil espanyola i que ha
acompanyat els nostres alumnes en aquest procés
d?
aprenentatge.
Podeu explicar en què consisteix el projecte que
esteu fent ara mateix?
En aquest projecte tenim com a objectiu final crear
una obra de teatre a partir de la recuperació de les
històries de vida de les nostres famílies i la recerca
històrica. Durant tres mesos hem estat treballant de
valent per entendre què va passar al nostre país
durant el S
XX i quin va ser l?
impacte dels
esdeveniments històrics en la vida de les nostres
famílies. I amb tot això hem escrit una obra de teatre
que serà representada el proper dia 11 i que
representa la història d?
una família al llarg de II
República, la Guerra civil, El Franquisme i la Transició
democràtica. En l?
obra hi ha una fossa comuna que té
un pes important en la història i amb ella pretenem
reivindicar que a vegades el camí cap a la llibertat, és
molt llarg.
Amb aquesta obra volem que la gent prengui
consciència del nostre passat i fer que la història no es
perdi amb el pas del temps. A més també volem
tancar ferides que van quedar obertes amb la guerra i
ladictadura.
Què ésel que mésusagrada del projecte?
Abans del projecte, la majoria de nosaltres sabíem
poc de la història de les nostres pròpies famílies,
d'Espanya i Catalunya al segle XX. Fins i tot féiem
bromes o comentaris sobre la guerra o la dictadura,
perquè en realitat no sabíem de què estàvem parlant.
El poder de descobrir el passat de lesnostresfamíliesi
del nostre país família i d?
on venim és un luxe i
considerem que hauria de ser un coneixement essencial.
Amb tantesvidesa la vora de l?
oblit, volem vetllar perquè
el passat de les nostres famílies i de del nostre poble,
sigui conmemorat.
Però a banda del projecte teatral, sabem que voleu
obrir la fossa. Què ens podeu explicar d?
aquest
projecte?Quin ésel procediment que heu de seguir?
Al cementiri de Castellbisbal hi ha una fossa on hi ha 17
soldats republicans. L
?
any 2002 Jordi Amigó va fer un
informe que hem llegit atentament, però en aquell
moment no esva poder obrir perquè la llei d'Amnistia no
ho permetia. Ara, amb una realitat legal totalment
diferent, nosaltresvolem tornar a intentar-ho de nou.
Per aconseguir-ho, hem estat documentant.nos sobre les
diferentsviesper aconseguir-ho, hem parlar amb algunes
expertes i hem començat a buscar suports en
l?
Ajuntament. El passat mes de febrer vam contactar amb
la regidoria d?
educació i cultura de Castellbisbal fent la
demanda explícita perquè aquesta institució s'adhereixi a
la demanda conjunta de sol·licitud d?
obertura de fosses
promoguda per la Direcció General de Memòria

24
Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Encara no
tenim resposta, però entenem que el camí que hem
encetat ésimportant
Quinspassosheu fet per aconseguir el que voleu?
Per obrir una fossa a Catalunya hi ha dues possibles
vies: a través de la Generalitat de Catalunya o a través
del Ministerio de cultura i la Federación de municipios.
En ambdós casos es necessitat preparar un seguit de
documentació i fer la sol·licitud. De moment, ens ha
assessorat Rene Pacheco, arqueòleg forense molt
experimentat en la recuperació de la memòria
històricaal nostre país.
Per què ho voleu fer? Per què creieu que és
important?
Ho volem fer per recuperar el nom de personesque no
van ser enterrades dignament i que van donar la seva
vida per defensar els seus ideals i, per altra banda,
perquè les famílies sàpiguen on estan els seus éssers
estimats i els puguin enterrar amb dignitat i en un lloc
digne. Per altra banda, creiem que ésimportant, ja que
Castellbisbal va ser un lloc important just abans que
l'exèrcit nacional entrés a Barcelona i guanyés la
guerra. Al nostre municipi es va intentar emular la
mateixa estratègia que es va fer servir a la batalla de
l?
Ebre: utilitzar el riu com a frontera entre franquistes i
republicans. Però va ser un fracàs per la superioritat
militar que va haver-hi per part dels franquistes i
també, el cabal del riu era molt baix, ja que no s?
havia
fos el gel de les muntanyes. El 25 de gener es va
demostrar aquesta superioritat de l?
exèrcit nacional i
va fer que els republicans es van veure forçats a
anar-se retirant-se a poc a poc intentant aguantar el
màxim possible, encara que no va donar resultats
satisfactoris.
Què usagradaria que passés?
Ens agradaria que es doni a conèixer la identitat que
les persones que hi han enterrades i que els seus
familiars puguin arribar a enterrar-los dignament. Però
també volem fer un homenatge a totes aquelles
persones que van morir lluitant per defensar els drets
democràtics. No podem oblidar que la guerra civil va
ser un cop d?
estat que va tirar a terra el que la població
haviadecidit alesurnes.
En aquest camí, René Pacheco ha estat una ajuda
inestimable, no sols perquè ha compartit amb
nosaltres la seva experiència i expertesa sinó perquè
també ens ha encomanat la seva determinació a
defensar els drets democràtics. A continuació podeu
llegir una entrevista que li hem fet perquè vosaltres
també pugueu gaudir de tot el que sap i entendre la
importànciade laseva feina.
René Pacheco. Arqueòleg forense especialista en la
recerca de persones desaparegudes. En España va
dirigir durant quasi una dècada l'equip tècnic de la
Asociación para la Recuperación de la Memoria
Histórica (ARMH), que tenia com a objectiu principal la
cerca dels desapareguts de la Guerra Civil Espanyola
(1936-1939) i ladictadurafranquista (1939-1975).
Què et va cridar l?
atenció per escollir aquest ofici?
Des que era petit sempre em va agradar la idea de ser
arqueòleg.
S
uposo que el fet de trobar coses que han estat
amagades durant desenes, centenars o fins i tot milers
d?
anys és per a la majoria de gent un fet increïble. És
un descobriment, el teu descobriment. Quan a l?
escola
va ser el moment de decidir, no vaig tenir gaires
dubtes: volia ser arqueòleg. El fet és que en aquell
moment jo pensava en les excavacions en coves
prehistòriques o en ciutats antigues, no pas en
dedicar-me a la investigació i recerca de persones
desaparegudes. Per a mi, aquesta és una arqueologia
viva. Pots escoltar els veïns o familiars parlant
d?
aquellespersonesque tu estàsexhumant, i sentsque
la teva professió agafa una dimensió de dretshumansi
humanitària que va fer que decidís dedicar-me a
l?
arqueologiaforense.
Què sentsmentre estàsobrint una fossa?
Durant aquest procés de recerca se senten moltes
coses. De vegades la frustració de buscar i buscar
durant dies, i no poder trobar el que estem buscant.
Quan sí que la trobes, l?
eufòria d?
aconseguir-ho ens
porta a abraçar-nos amb els companys i compartir
aquesta alegria també amb els familiars. Durant
l?
excavació a més s?
apropen veïns amb qui parles sobre
aquestes víctimes, i sents com es trenca el silenci
d?
aquell poble i com tothom comença a treure de dins
la sensació d?
haver callat tants i tants anys per por a
ser perseguits per la dictadura. I quan aconsegueixes
retornar les restes ja identificades als seus familiars en
un acte d?
enterrament digne, crec que ésdifícil explicar
el que se sent, però suposo que una paraula que
podria resumir-ho seria ?satisfacció?
. Una nova víctima
que tornaa casa amb elsseus.
Quina és la província d?
Espanya on més fosses has
obert?
A la província on més he treballat ha sigut a León,
degut principalment a què el laboratori de l?
associació
amb la qual jo treballava està a la ciutat de Ponferrada.
Però aquesta feina m?
ha portat per gairebé tot el
territori espanyol.
Et trobes amb alguna resistència mentre obres una
fossa comuna?El poble t?
ajuda o està en contra?
La primera reacció dels pobles en general és la de no
voler parlar, no donar-nos informació. Això que
nosaltres estem intentant trobar ha sigut sempre un
tabú, i nosaltres som persones estranyes que venim a
treure a la llum uns crims que varen succeir durant la
guerra o la dictadura. En un primer moment, és poca
gent la que vol ajudar-te. La gent que es posiciona en
contra jo crec que ho fa sempre per desconeixement i
per evitar reflexionar sobre el que comporta per a les
famíliestenir a un ésser estimat desaparegut.
Alguna vegada has descobert a alguna persona que
va tenir un rol important a la guerra a alguna fossa?
S
i parlem de personatges destacats i reconeguts per la
societat espanyola en el seu conjunt, no. Però crec que
en realitat tothom, dones i homes, van tenir un rol
important durant la guerra, des dels que lluitaven al
front, fins al personal sanitari que treballava als
hospitals. T
ambé mestres, pagesos, alcaldes o
adolescents sense professió que amb 16 anys se?
ls van
emportar a primeralínia de foc.

26
Quin seria el protocol per obrir la fossa de
Castellbisbal?
Per obrir una fossa a Catalunya, el primer pas és
posar-se en contacte amb la Direcció General de
Memòria Democràtica, que és l?
entitat de la
Generalitat que s?
encarrega, entre moltesaltrescoses,
de la viabilitat de l?
obertura d?
una fossa. La fossa de
Castellbisbal està dins del mapa de fosses de la
Generalitat, el que vol dir que ja s?
ha fet un estudi de
fonts històriques d?
aquest cas en particular, el que ja
posa una base per començar a fer passos per a una
eventual obertura de la fossa. En aquesta
comunicació amb la Direcció General seria important
incloure informació sobre la possible ubicació de la
fossa i els motius per a l?
exhumació. A més, la
Generalitat té un protocol establert per sol·licitar
l?
obertura d?
una fossa, on s?
especifica des dels
permisos que es necessiten fins als passos a seguir
unavegadas?
iniciael procésper a exhumar-la.
Quinspermisoshem de demanar per obrir-la?
El protocol establert per la Generalitat de Catalunya
diu que s?
han d?
obtenir tots els permisos legals
corresponents, entre ells el del propietari del terreny,
que en aquest cas, al tractar-se d?
un cementiri
municipal, serial?
Ajuntament de Castellbisbal.
S
i ensaccepten el permísper obrir la fossa quin seria
el següent pas?
Una vegada es pren la decisió d?
obrir la fossa, és un
equip professional el que ha de dur a terme aquesta
tasca. Aquest equip haurà d?
incloure sempre, entre
altres possibles tècnics, experts en matèria
d?
arqueologiai antropologiaforense.
A part de notificar a l?
Ajuntament de Castellbisbal
sobre l?
obertura hem de notificar algú més?
La notificació sempre s?
ha de fer a la Direcció General
de Memòria Democràtica i en aquest cas també a
l?
Ajuntament de Castellbisbal.
René, tu coneixes altres iniciatives semblants per
part d?
un grup d?
estudiants? Creus que ho podem
aconseguir?
No conec cap altra iniciativa semblant i potser sou els
primers estudiants que volen tirar endavant un
projecte així. Intentar obrir una fossa és una carrera
de fons i es necessita constància i perseverança. Però
ara tenim la llei de part nostra, així que us desitjo el
millor.

27
V
Isitadereconeixem
ent delafossacom
ú

28
A
L
E
J
A
N
D
R
O
B
R
A
Ñ
A
Alejandro, el meu primer record de la II Guerra
Mundial ésun àlbum de cromosque em va regalar un
amic dels meus pares amb representacions d?
escenes
de batalles, vehicles, uniformes? vaig passar-me
horespassant lessevespàgines?
S
í, pucimaginar-m?
ho! (riures). El meu ésun regal de la
primera comunió: la sèrie documental ?Un Mundo en
Guerra? produïda per la BBCels anys 70 en VHS
. Fou
una de les primeres aproximacions objectives al
conflicte, tot i que ara mateix ésmolt revisable.
Doncsel títol del projecte ésun homenatge a aquesta
sèrie? Parlant de les teves visites. Quina és la
resposta que rebeu de l'alumnat davant allò que els
expliqueu i mostreu?
Mai hem trobat una resposta extrema, ni en positiu ni
en negatiu. Trobem una generació oberta a sentir les
històries de vida de militars franquistes, republicans,
nacionalsocialistes o comunistes sense excessius
prejudicisideològics. S
ón històriesque ja no escolten a
casa.
Sentiu un pes, una responsabilitat davant aquesta
tasca que feu?
S
í, és clar. S
ovint hem tingut por de sobreactuar! És
?
orecuperemlam
em
òriahistòricaam
b
coherènciaisincerita
t ojanohofarem
,perquè
lespròxim
esgeneracionsquevindranjano
tindraninterès?
Alejandro Braña és un autèntic erudit de la II Guerra Mundial.
Compagina en la seva vida la professió d?infermer i una vocació
acadèmica al voltant de les vides quotidianes dels soldats rasos en
els conflictes bèl·lics del segle X X . Mitjançant l?Asociación
Catalana de Coleccionistas de Uniformes H istóricos (ACCUH ) ha
pogut canalitzar les seves inquietuds i trobar- se amb altres
persones d?interessos similars. Des de fa quatre anys col·labora,
conjuntament amb altres membres de l?ACCUH , en el projecte
?El Món en Guerra? de 4t d?ESO, representant personatges que
van viure aquests fets i modelant el disseny dels protagonistes
dels relats curts de l?alumnat.
projecte| el m
ónenguerra
una temàtica sensible i no volem condicionar.
Intentem explicar-ho de la forma més asèptica
possible, però, tanmateix, estem representant
personatges que tenen una ideologia concreta. Ens
agrada que esqüestionin el nazi profund i el comunista
convençut. Que tinguin totes les opcions i que
s?
apropin a la Història sense prejudicis. Que siguin
capaços de veure els motius que hi havia darrere les
seves accions. Per això és molt important entendre el
context que van viure, i per això treballem amb una
tipologia de personatges molt diversa. A la vegada,
que trobin les relacions i els denominadors comuns
amb les seves pròpies vides. T
ambé perquè els
mostrem un món violent i perillós, on poden sorgir els
majorsactesde bondat o elsactesmésmenyspreables
de l?
ésser humà. Els és fàcil transportar-se a un
ambient d?
aquestes característiques, perquè, tot i
haver passat 80 anys de la II Guerra Mundial, en molts
aspectes aquest món ha canviat molt poc. La guerra
mai ha desaparegut. La pregunta: ?què faries a
l?
Alemanya de fa 80 anys??ésmésfàcil plantejar-la des
de l?
òptica: ?que faries avui si els russos ens
envaïssin??
. Així i tot, les guerres actuals s?
encaminen
cap a una dessensibilització dels combatents i que no
tinguin remordiments. El combat de dronsa Ucraïna és
un bon exemple: no veusa l?
enemic i no sapsquè estàs
Escrit per Raúl Arana

29
provocant.
En quina mesura l?
ACCUH participa en el procés de
recuperació de la memòria històrica?
Trobem importantíssim que determinats fets passats
no es tornin a repetir o, com a mínim, que ho facin
d?
una altra manera. Parlant de la Guerra Civil, no
estem d?
acord que aquest procés tingui un biaix
ideològic. S
i obres una fossa comuna i no trobes allò
que busques o, encara pitjor, que el que trobes és
incòmode i es deixi de banda, és injust. A mi no
m?
agrada com s?
enfoca aquest procés. És veritat que a
uns morts els han posat flors durant quaranta anys i a
uns altres no: cert. Però ara no posis flors a uns i les
treguis a uns altres. Aquest procés encara està
impulsat per una certa rancúnia cap a l?
altre bàndol
perquè ha interessat a tota la classe política d?
aquest
país. Demostrem que hem superat aquest conflicte i
que la memòria és veritablement ?democràtica?
.
Perquè hi hagi un procésde reconciliació hasde deixar
de banda l?
òptica que hi ha ?bons? i ?dolents?
.
Reconèixer-te a tu en el teu antagonista, com per
exemple, sí que han fet la RF
A i la RDA, o el Vietnam
del Nord i del S
ud. Encara no ens hem donat
l?
oportunitat de seure, parlar-ne i veure que som
certament iguals.
Potser aquesta equidistància és més fàcil si no hi ha
un lligam emocional o familiar?
Però sí que el tinc! El meu besavi matern va tenir un
lloc de certa responsabilitat dins els cossos policials a
Madrid al llarg de la Guerra Civil. Hauria d?
haver rendit
comptes per moltes de les seves accions, però va
canviar-se el nom i va aconseguir burlar la repressió
franquista, tot i que va viure la resta de la seva vida
amb por a les conseqüències. T
ambé altres familiars.
De totes maneres, aquest és el repte, tinguis o no
aquest lligam.
Així que són bons moments per la recuperació de la
memòria històrica?
S
í, perquè tenim l'oportunitat, gràcies a la quantitat
d?
informació de la qual disposem, de fer-ho. És un
moment fabulós, ja que encara hi ha cert interès i
certa proximitat. És ara o mai: o recuperem la
memòria històrica amb certa coherència i sinceritat o
ja no ho farem, perquè les pròximes generacions que
vindran jano tindran aquest interès.
Quan i com va començar la vostra associació?
Va néixer l?
any 2002. És una de les més antigues
d?
Espanya. En el seu origen va ser el lloc de trobada de
persones amb la passió per la Història com a
denominador comú, però que arribàvem de diferents
vessants: del col·leccionisme militar, la maquetació,
l?
Air S
oft? Amb el pas del temps, les associacions de
recreació històrica es van necessitar les unes a les
altres per desenvolupar les seves propostes i els
interessos van anar diversificant-se en diferents
èpoqueshistòriques. La passada dècada va haver-hi un
floridament d?
aquestes associacions. Personatges
públics importants són amants d?
aquest tipus de
col·leccionisme: Clint Eastwood o T
om Cruise, per
exemple. T
ot i l?
estigma de ser considerat un nazi per
vestir-se amb un uniforme alemany, recrear els
?dolents? o els perdedors té una aura de
romanticisme.
Llavorsels objectius han anat canviant amb el pas del
temps?
S
í. En un primer moment un punt de trobada de
persones amb interessos comuns. Després es van
organitzar diferents tipus d?
esdeveniments, primer
privats i després públics, com a forma d?
apropar
aquest coneixement històric a la societat. En últim
terme, les associacions estan prenent un camí cap a la
divulgació mitjançant representacions teatrals,
xerrades i contextualització històrica. T
ambé el canvi
de reglament el 2013 relatiu a lapertinença d?
armesva
donar una empenta a aquest nou format més didàctic,
ja no tan basat en la simple representació de combats.
En el camí molts ?Rambos? van deixar aquestes
associacions, fet que, personalment, agraeixo! Hem
trobat el camí adequat.
Altres entitats s?
han apropat a vosaltres per disposar
d?
un coneixement que no és fàcilment accessible?
Et poso alguns exemples: les productores
cinematogràfiques ens criden per recrear més
fidelment lessevesfilmacions. El GRIEC, una associació
de recuperació de la memòria històrica de la Guerra
Civil que està inventariant i restaurant trinxeres i
búnquers, ens ha encarregat diversos estudis. Estem
obrint les recerques a aspectes dels conflictes bèl·lics
sobre els quals no hi ha res escrit. Ens agrada aportar
el nostre granet de sorra.
Què sentsquan et posesun uniforme?
Moltes coses! És viure la Història des de dins. Que no
me l?
expliqui ningú. És disposar de molts alter ego.
Apropar-me a què sentien i que pensaven aquestes
persones. Éssemblant al que passa amb elsactorsi les
actrius: representar diferents papers i creure-te?
ls de
veritat.
Posa?
t en la situació de l?
alumnat del nostre projecte i
et demanem crear un personatge situat a la II Guerra
Mundial: qui series?
Un civil noruec obligat a treballar, per la seva pròpia
supervivència, a la indústria de guerra alemanya en el
desenvolupament d?
armament nuclear en una fàbrica
d?
aiguapesant.
Alejandro Braña (segon per l'esquerra), amb altres membres de
l'ACCUHque participen en el projecte.

30
E
ntrevistaafam
ílies
"A
l final sóncomlliçonsdevida,no?V
am
ésenllà
d'unprojecteacadèm
ic,ésunalliçódevida"
Ens hem reunit amb les famílies de dues alumnes, una de 1r
d'ESO, l'altra de 4t, amb l'objectiu de recollir la seva experiència
de les exhibicions públiques. Com son viscudes des de la perspectiva
d'una família que les experimenta per primera vegada a una que
està acompanyant el tancament del cicle?
entrevista
EntrevistaaJulio, Roser, Annai Gerard, famíliesde LesVinyes
realitzadaper Anna Fermoso i Rosa Martínez

31
Julio: Un dels punts més bonics de les exhibicions que
vam veure nosaltresés la sensació que detectes en els
nanos que el centre és casa seva i que estan per allà
amb tranquil·litat, que estan en un ambient segur,
contents, orgullososd'ensenyar la seva feina.
Anna: La confiança, també, la confiança que tenen els
profes amb els alumnes, no? Hi ha un tracte de
persona, no sé com dir-ho.
Roser: Nosaltres només n'hem viscut una, d'exhibició,
però em va sobtar molt l'entusiasme extrem amb què
l?
Aina la va viure, no nomésaquell dia, sinó la prèvia, la
preparació? T?
ho explicava amb un entusiasme?i
teniaunesganesde convidar elsavis?
Anna: S
í, per ells és un moment no només de
compartir aquest entusiasme, sinó el fet de poder dir...
Hem estat treballant durant tot el trimestre, anem a
exposar-ho, que no es quedi allà en un paper tancat.
Jo crec que això per ells és molt positiu, molt
enriquidor.
Què destacaríeu que aflora en l'alumnat aquell dia i
elsdiesprevis?
Julio: Formiguetes. Però una cosa controlada. Estaven
emocionats, tenien ganes de fer, d'ensenyar; els nervis
d?
anar d?
un costat a l?
altre, però en el bon sentit de la
paraula. T
enien una emoció positiva. S
í, sí, sí. I és clar,
a casa també ho hem viscut això, ens va sorprendre
sobretot quan ens diu: ?jo vull anar-hi un dia abans (a
veure l?
exhibició dels altres cursos), perquè vull veure
quin ambient es respira?
. Quan em va dir aquesta
paraula, vaig pensar... Endavant, si vols veure quin
ambient es respira, fantàstic. S
í, explicar-ho d'aquesta
manera vol dir que està prenent consciència realment
del que significa un projecte i una exhibició pública.
Anna: I és veritat que els de quart també estan
nerviosos, com si fos el primer dia. I la primera
exposició. Com elsde 1r d?
ES
O.
Gerard: A alguns els hi costa explicar-se davant de la
gent? Al nostre fill, per exemple, això l?
ha ajudat molt
a perdre aquesta por, que al final és molt important. I
ho detectes també a la feina perquè és important
saber explicar-se i tindre les coses clares, haver-les
treballat prèviament... Jo crec que ésuna feina... molt,
molt, molt bona.
Anna: I clar, vosaltres treballeu amb grups reduïts i
parleu molt del que es fa a l'escola i del que es fa a la
vida, mésenllà de l?
escola.
Gerard: El treball amb grup és també un tema
important. Molt important. S
empre tenim el que no
treballa, el que s'arrepenja, el que fa més, el que estàa
tope i fa el dels altres, perquè vol que surti bé, però a
vegades...
Julio: I a casa també hem tingut aquestesconverses. El
dia que esclata, esclata. I què li dius? Com sempre,
paciència... I escoltes, escoltes, escoltes, i l'endemà ho
preguntes, i ja està solucionat. Però aquell dia
s'acabava el món. Clar, i això és fruit de treballar en
grup.
Anna: A mi el que m'agrada és això, el fet de treballar
amb gent que tu no t'esperes treballar mai. I pot
Penso que és una
oportunitat fer això i que
estigui obert no només a
l'entorn escolar. Per ells és
una cosa de la qual es
poden sentir molt
orgullosos. ?Ostres, això
que estem fent, mira, és
prou xulo perquè vingui
gent de fora a veure- ho?.
haver-hi conflictes, però els has de resoldre. No els
podem resoldre ni nosaltres, ni elsprofessors. S
'ho han
de resoldre entre ells. I això penso que els hi dona un
caire més madur, quan a altres escoles crec que això
elshi falta unamica.
Gerard: S
í, és autonomia, i poder fer les coses per si
mateixos. Les exposicions, per mi, són molt
importants. Treballar en grup i poder exposar el que
han fet. Veus la diferència dels nanos com van
canviant, de primer cap a quart, la confiança, la
manera d'explicar, la timidesa? Per mi és genial, és
una experiènciamolt, molt important.
Julio: En el treball en grup hi ha un conflicte continu,
però des d?
una visió positiva. Van sortint conflictes i
els hem d'anar resolent, no com un gran desastre,
sinó com petitsconflictesque ensajuden a créixer.
Roser : Al final són com lliçons de vida, no? Va més
enllà d'un projecte acadèmic, és una lliçó de vida.
Quin potencial creieu que té per als nens i nenes que
les creacions i els productes finals dels projectes que
fan s?
exhibeixin a un públicextern al centre?
Julio: Es veu molta feina, perquè hi ha diferents espais
i veus que volen fer lescoses bé, perquè les presenten
davant d'algú. Jo crecque éspositiu.
Roser: Jo penso que és una oportunitat fer això i que
estigui obert no només a l'entorn escolar. Per ells és
una cosa de la qual es poden sentir molt orgullosos.
?Ostres, això que estem fent, mira, és prou xulo
perquè vingui gent de fora a veure-ho?
. Per ells ha de
ser com molt... motivador.
Com explicaríeu a altres famílies què passa a les
exhibicionspúbliques?
Julio: Passen moltes coses i totes molt boniques, jo
diria que és una festa, ells ho viuen com una festa.
Volen ensenyar tot allò que han fet, estan nerviosos i
tot el que es mou al voltant d'aquest dia és festa per a
ells.
Anna: Quan estan a 1r són molt tímids, tenen molt
respecte pel projecte i no saben com explicar-se. A 4t
tenen més experiència amb exposar davant la gent i
llavors no són tan tímids. Es fa com un treball molt
extens de 1r a 4t ESO amb els projectes i cada cop
saben gestionar millor les emocions i el fet de saber
parlar de cara alspares, no?

32
Anna: És molt heavy el que estan fent, eh. Fer el llibre
de l?
Atles o el de 4t ES
O de ?El món en guerra?
... S
'ho
estan ?currant?
. A mi, personalment, em fa molta
gràcia quan porto els llibres, a vegades el dia de
l'exhibició, tan sols 5 minuts abans, i veig els nanos. La
cara. Quan agafen el llibre, ja el tenen allà, que s'ha fet
realitat? Ésunapassada. S
í, sí. Ésunapassada.
Gerard: Els llibres són una cosa, però... A les
exposicionstambé hi hateatres, s?
han tirat satèl·lits, es
fan llançaments de catapulta... A mi em feien fer
matemàtiques, em feien fer no sé què, i no hi veia cap
utilitat, en canvi, aquí ho treballen tot fins a un
producte acabat. Llavorsli veuen la utilitat a cada una
de les parts. Veuen per què necessiten les
matemàtiques, el disseny, etcètera. L
?
estadística, tot.
Per mi, ésmolt important mostrar aquest cicle, que jo,
fins que no vaig arribar a la formació professional, no
vaig veure. I veure-ho em va fer sortir una miqueta de
l'ou. Els nanos es pregunten per què serveixen les
matemàtiques, per què serveix la llengua, no li veuen
el sentit, però quan estan acabant un llibre, veuen la
necessitat de no fer faltes, de saber expressar-me, de
fer bonesfotografies, etc.
A vosaltres, què us aporta venir a aquestes
exhibicions públiques? D?
una banda, com a família
que veniu a veure la feina dels vostres fills i filles i
d?
altra banda, com a persones que veniu a gaudir
d?
una exposició i a aprendre sobre diferentstemes.
Julio: Quan fas l'aposta per aquest centre, ja saps que
aquesta és una de les característiques que us defineix:
busques comunitat educativa, no busques un centre
tancat, on les famílies no puguem participar. És una
oportunitat molt bonica per les famílies poder
passejar pel centre com si fos casa teva, poder veure
aquest ambient que dèiem de família, de tranquil·litat,
de respecte, de relació entre iguals amb els nanos,
entre vosaltres. És un dia bonic, com si estiguessis
visitant un museu, una exposició.
Gerard: S
í, ens agrada que el centre no sigui un... un
enreixat, no? Una presó, on deixes els nanos i ja està,
que puguis entrar i puguis veure el que fan. S
empre
agrada veure què es fa per un foradet, no? Les
exhibicions són una oportunitat per veure tota la feina
presentada i l?
esforç que hi fiquen?
Anna: Als nanos els hi agrada treballar molt bé perquè
quan vinguin les famílies puguin veure realment
l'esforç que han fet ells, el que han pogut fer en grup. I
amb la feina de tots aquests grups, entre tots fan el
projecte. I és brutal. Llavors, l'aire que respira és...
d'alegria. De molta alegria pels nanos. Nervis previs.
Molts nervis de... ?Ostres que no arribem, ostres que
ho hem de presentar aquest dimecres, ostres que no
sé què... Ah, avui aquesta tarda m'he de quedar, no??
Però quan hi són, és alegria. És molta alegria. I això
encara passa a quart, eh? Jo veig la il·lusió dels nanos
que t'ho expliquen amb alegria i amb por. Perquè
també hi ha allò de... ?Ostres, a veure si no em surt
bé?
. Clar, estan gestionant la pressió. Però es respira
alegria.
Rosa: I el diade després?
Julio: Estan esgotats. A la tarda, quan surts d'aquí
estan eufòrics, però esgotats.
Gerard: Estan esgotatsde dir... Massa emocions, massa
feina, massa... De vegades, per fer-ho bé, inclús no
dormen leshoresque haurien de dormir.
Julio: Éscom quan acabes de llegir un llibre, que dius,
?ja està acabat, aquells personatges ja estan, aquella
història?? i costa a vegades començar amb un altre
llibre. Doncsseria això.
Rebuda de famíliesi visitantsa lesexhibicionspúbliquesper part de l'alumnat ambaixador del centre
Quan fas l'aposta per
aquest centre, ja saps que
aquesta és una de les
característiques que us
defineix: busques comunitat
educativa, no busques un
centre tancat, on les
famílies no puguem
participar.

39
inform
ecientífic
Aquest magnífic informe ésuna creació científica, ha estat elaborat pel
la Jana, la Ivet i l'Arlet, estudiants de 1r d'ES
O A. Explica el repte que
han intentat resoldre durant tot aquest primer trimestre en el Projecte
Catapulta. Dissenyar i construir una catapulta que dispari amb precisió
a objectes situats entre 7 i 17 metres de distància, tot sent capaços de
predir els llançaments i mesurar la precisió de la catapulta. En
l'informe expliquen el procésde disseny 3D, el disseny de l'experiment,
i elsresultatsi lesconclusionsque han obtingut.
LaJana, laIvet i l'Arlet fent provesde tir amb la segonaversió de la sevacatapulta.

40
quanelsarbres
ploren
creacions
relat escrit per la Leire M i en Gregor C(1r ES
OB)
S
'apropava el dia que Gregor i Leire, uns amics a
distància, es tornarien a veure, ja que Gregor era del
Perú (Un poble que es diu (Nepeña) i Leire d'Espanya
(Barcelona) uns10009 kilòmetresde distància.
Era el 13 de maig, faltaven dos dies per anar-se'n de
viatge juntsal Brasil. En realitat, la Leire agafaria el vol
abans, pel temps de diferència. El Gregor tenia vint
anys, treballava de cineasta, ell sempre portava la seva
càmera a sobre, era un noi tímid, però amb la seva
confiança era supergraciós i simpàtic, ell tenia els
cabells foscos i els ulls marrons, era prim i d'estatura
mitjana. Leire era una periodista de vint anys també,
que li agrada viatjar, a ella li encantaven els animals,
era una mica despistada i li agradava ajudar a les
persones. Ella era alta, tenia els cabells rossos, i els
seusullseren verds.
Aquests dies estaven preparant les seves maletes per
marxar de viatge
La Leire va agafar el vol el 14, ja que d'Espanya
(Barcelona) es triga 16?
h i 40?
m, i el Gregor el 15 de
maig, perquè el seu vol tardava7 h i 15 m desdel Perú
(Nepeña). La Leire es va aixecar i es va preparar per al
seu viatge, va anar a l'aeroport de Barcelona i va
agafar l?
avió. El Gregor, l'endemà, va agafar també el
seu vol, però va haver-hi un retard que va fer que el

41
Gregor intentés parlar amb la Leire, però per la
coberturano vapoder fer-ho.
La Leire ja estava a Manaos la ciutat on es quedaven
aquests quinze dies que tenien previstos. Ella esperava
al Gregor a l'apartament que havien agafat. De mentre,
ella va suposar que havia passat algun imprevist, però
encara l?
esperava. De mentre va anar a donar una volta
a l?
apartament. Aquest era molt gran, però a la vegada
antic. Aleshores, veure una porta petita i va decidir
investigar, la va obrir, i allà hi havia molts diaris de la
informació de l'Amazones, ella no tenia ni idea del que
passavaallà.
El Gregor, per altra banda, estava esperant que l?
avió
aterrés a Manaos. Van passar 5 minuts quan, per fi, ja
estava baixant de l?
avió. Acontinuació, va agafar un taxi
que el va portar al seu apartament. Mentrestant, la
Leire estava llegint els diaris amb preocupació del que
passava al país o, inclús al món, i es va oblidar que era
tard i el Gregor no havia arribat. De sobte, la Leire esva
espantar i esvadir asi mateixa:
? ¿On estàel Gregor?
Al mateix temps, van tocar la porta, la Leire es va
alleujar. De seguida, vaobrir laportai, era el Gregor!
La Leire amb un somriure d'orella a orella va abraçar al
Gregor.
? Quant de temps! ? Li vadir el Gregor emocionat.
La Leire va agafar un dels molts periòdics i li va
ensenyar al Gregor el que havia llegit abans.
El Gregor va canviar la cara automàticament, la seva
expressió va passar de content ha enfadat, ni tan sols
vaveure el titular.
? Com gosen aquestamaleïda gent?
El Gregor ben enfadat li va proposar anar demà al bosc
de l?
Amazonesa gravar el que passava. A la qual cosa la
Leire varespondre:
? És una idea perfecta, ja que els diaris donen la
informació mínima per saber el que passa. Nosaltres
tenim experiència, tu etscineasta i jo periodista podem
fer córrer laveu del que passa.
? Em sembla una meravellosa idea, no oblidis que
també soc activista pelsdretsdelsanimalsi lesplantes,
en realitat de tots els éssers vius que viuen en aquest
univers? Li varespondre el Gregor.
T
ot i així se'n van anar a dormir pel dia que els
esperavademà.
L'endemà, el Gregor es va aixecar, i va començar a
sentir sorolls que provenien de la part de baix de
l?
apartament. S
eguidament, va agafar el seu trípode
que li servia d?
arma, que era el que portava sempre. I
quan va anar a baix, va descobrir que era un mico ferit,
semblava una hemorràgia que podria haver estat feta
per una caiguda molt alta. Més al costat del mico ferit
estrobava un méspetit que semblava ser el seu fill que
estava molt preocupat. El Gregor, sense pensar més en
la situació, va trucar a un veterinari i també va avisar a
la Leire. Observant-lo van descobrir que era un mico
caputxí, no són molt alts, i la seva cua és de la mateixa
mida que el seu cos, són omnívors i són molt
intel·ligents.
Desprésd'això, el Gregor estava molt enfadat.
? No estiguis així, de segur que la mare del mico es
recupera. ? vadir laLeire.
? Ja sapsque soc molt sensible i no soc tan valent com
creus! ? vaafirmar el Gregor.
El Gregor, continuava trist, era horrible pensar que
tantsanimalseren afectatsd?
aquestaforma.
? El que viuen moltsanimals actualment a l?
Amazones
és una cosa que des de molt petit he estat en contra,
però ara, la situació, ha empitjorat i molt. Leire hem
d'anar d?
una vegada a l?
Amazones, no podem permetre
això, ésintolerable és? ? LaLeire vainterrompre
? Gregor entesos, calmat, estic totalment d?
acord,
hem d'anar a l?
Amazones tranquil. ? va dir la Leire
amb el propòsit de calmar lasituació.
? Però, primer hem de tenir un mitjà de transport per
dur aigua, una tenda de campanya, provisions
d'aliment, entre d?
altres. T
ambé roba adequada per al
viatge, mosquiteres, i coses de recanvi. ? Va dir el
Gregor.
? Per això, necessitem diners, com els aconseguim?
? va dubtar laLeire.
? He demanat uns diners al banc del Brasil, al meu
nom.--va explicar el Gregor.
? Bé, llavors, anem al banc.--Va suggerir laLeire.
Es van dirigir rumb al banc, i mentre caminaven,
observaven les paradetes amb la gent venent diverses
coses, llavors, el Gregor vatenir una idea:
? Què tal si recollim elsdinersnecessarisper al viatge,
i venim aquí a comparar la roba que necessitem? va
dir el Gregor, mentre mirava lesparades.
? Una idea genial!! ? vaexclamar laLeire.
Llavors van passejar mirant les diferents coses que hi
havia. Van estar caminant fins que un noi de cabells
marrons, camisagrisa, i bastant alt vaparar-los
? Vosaltres sou turistes? ? va preguntar amb
curiositat.
? Més bé, som exploradors amb una missió ? va
respondre la Leire amb un somriure. ? Volem veure la
realitat de l?
Amazones.
L
?
home vaassistir amb el cap i vacontestar:
? I aon aneu ara?L
?
Amazonesqueda lluny d?
aquí.
? Estem buscant els diners que necessitem per
comprar les coses necessàries per al viatge. ? va dir el
Gregor amb un to suau i tímid.
? Doncs si esteu interessats a entendre l?
Amazones,
necessitareu més que diners. Necessitareu algú que us
guiï, algú que conegui tots els seus secrets. Jo soc
Francisco, i conec l?
Amazones com el palmell de la
mevamà.
Gregor i Leire esvan mirar, i sorpresosvan preguntar:
? I què enspotsoferir, Francisco?
? Conec els llocs on la desforestació és més greu i on

42
els animals estan en un estat crític i necessiten ajuda
urgent.
La Leire i el Gregor ho van parlar en dos minuts, però
no van trigar gaire aacceptar aquellaoferta.
? Ens encantaria que ens acompanyessis Francisco.
Què volsacanvi per ajudar-nos?
? Un preu senzill: 5 eurosper hora.
Amb els diners ja a les mans, van fer l?
acord amb el
Francisco i van preparar-se per sortir l'endemà. Van
comprar tot el que necessitaven: una tenda de
campanya, mosquiteres, menjar i begudes, roba
adequada i una embarcació per moure?
s per l?
aigua. El
Francisco va assegurar que l?
aigua era el camí més
ràpid i senzill.
L
?
endemà, el dia 17 amb tot llest, van posar rumb a
l?
Amazones. Mentre avançaven pel riu, la vegetació
augmentava i els diferents sorolls també ho feien, se
sentien ocells cantar i les branques dels arbres
movent-se amb la brisa. A mesura que s?
endinsaven,
van començar a veure els primers senyals de
desforestació. Zones enormes de bosc havien estat
talades, deixant així nomésun simple trosde terra. Els
animals semblaven tenir ferides, i les seves mirades
tenien por a dins. El Gregor, observant l?
entorn que el
rodejava, va treure la seva càmera, i així va començar
afer fotografies. Ell no esvoliaperdre ni un detall.
? Això és pitjor del que imaginava? ? va murmurar
laLeire.
? S
í, però ara tenim l?
oportunitat de fer alguna cosa.
Gravarem tot això i ho compartirem amb tots, així
segur que guanyarem, perquè el món coneixerà la
realitat amb els seus ulls. Encara que últimament
estan creant notíciesfalsesi el doble d'interessant que
el temade ladesforestació. ? va dir el Gregor
? Calmat, no et desviïs del tema que estem tractant.
? El vacalmar lasevacompanya.
? D?
acord, continuaré gravant aquells preciosos
arbres que per culpa de la humanitat s?
estan quedant
com estan. ? varespondre ell unamica trist.
No van passar més de cinc minuts quan van arribar a
les zones on estaven talant arbres en una quantitat
enorme, com si estractésd?
una pesca de balenesdels
segles X-XI dC, i es pot dir que pitjor: es veien ocells,
micosi entre altresanimalsque viuen en elsarbres.
? S
erà millor que enfoquismésalsanimals? Va dir el
Francisco murmurant a l'orella del Gregor ? Entesos,
però? per què?? Vapreguntar el Gregor amb intriga.
? Doncs per això. ? El Francisco va assenyalar a uns
treballadorsque estaven recollint elscossosd'animals,
en especial micos, morts per la tala. El Gregor
immediatament va agafar una pedra, els seus
companys ja sabien el que volia fer, però no li volien
permetre fer-ho, tot i que se lava llençar igualment als
treballadors. I, efectivament, la pedra va caure al cap
d?
un d?
ells.
? Que t'has cregut peruà paupèrrim analfabet!! ? Va
exclamar el noi enfadat.
? El mateix diriade tu etsun insensible
? S
ilenci ? va respondre el treballador, mentres la
Leire continuava gravant amb lacàmera del seu amic.
? Barella si et creusvalent!
? Jo no em barallo amb gent ignorant? Li va
respondre el Gregor saben que allò que ha dit no era el
moment ni el lloc ni la personaadequada.
El noi li va llençar la mateixa pedra que el Gregor li
havia llençat tempsabans.
La pedra li va caure a l'ull. El Gregor va caure a terra
amb l'ull morat.
? Estàs bé Gregor, t'has fet mal? ? Li va preguntar la
Leire
? Crec que he portat gel? Va dir el Francisco mentre
revisava lasevamotxilla.
? Estic bé, gràcies. ? Va respondre mentre marxava
d'aquell horroróslloc.
? No m?
ho crec ni jo? Va dir la Leire una mica
sobresaltada ? A part de treure?
l la llar als animals i
matar-los, també amenacen als que protesten per
aquestsesdeveniments.
? Que estic bé, només ha estat un cop de res. ? Li va
dir el Gregor.
Van passar més d?
una hora navegant per l?
aigua. El riu
es veia més bonic, brillant, cristal·lí, el sol entre els
arbres, amb el horizont, que li donava mésnaturalitat al
paisatge. S
e sentien ocells, micos, pumes, etc. Era com
escoltar una orquestra que semblava música del barroc,
tan bonica i tan complexa, que el Gregor es va posar a
gravar per afegir-ho al documental. Després que el
Gregor va acabar de gravar, tots van remar fins a la riba
per descansar.
? Acampem aquí, de petit sempre venia amb els meus
pares per acampar ? va dir el Francisco mentre
baixaven l'equipatge.
? Jo aniré a buscar llenya pel foc ? Va dir el Gregor
mentre agafa unalàmpadaper il·luminar.
? Entesos. ¿Volsque t'acompanyi?
? D'acord ? Varespondre a lasevacompanya.
T
ot seguit van a tendra la campanya feta i llista perquè
tots puguin descansar, en canvi, el Gregor que va
dormir fora. Perquè se sentia una mica trist després del
que vapassar.
L'endemà la Leire es va aixecar i va veure que estaven
arribant elsmateixostreballadorsque havien vist ahir.
El Francisco es va aixecar de cop en escoltar els
camions, el Gregor tampoc vatardar aaixecar-se.
? Què fan aquí, no n'han tingut prou amb el cop que li
vadonar?
? No, nosaltresvam venir primersa aquestazona i...
? Calleu que nosaltres hem comprat aquest terreny
per tallar-ho i explotar-ho, aneu-vos-en i no torneu més,
o trucaré a lapoliciaper violació de zonaprivada. ?
? L
?
Amazones no és un lloc privat ni res d?
això, és un
lloc de totsi entre totsdevem protegir? va protestar el
Gregor

43
LaLeire i en Gregor preparant lafoto per incloure'salasevaaquarel·la.
Igualment, totstresesvan sentir obligatsa abandonar
lazona
De seguida, tots tres van sortir corrents, estaven
satisfets, encara que hagin perdut havien pogut gravar
totes aquelles imatges esfereïdores del que estava
passant, i tot era a la càmera del Gregor. Ja amb les
proves a mà, van agrair tot el que havia fet el
Francisco es van acomiadar i se'n van anar cap a
l'apartament novament.
Quan van arribar, el primer que la Leire va preguntar
vaser el següent:
? T
enselsvídeos?? vadir impacient.
? Clar que sí ? vadir el Gregor mirant la càmera.
Van penjar els vídeos i minuts després van obtenir
milions de visites de gent interessada i disposada a
parar tot aquell succés.
El 4 de juny gràcies al vídeo del Gregor i la Leire, van
reunir-se més de deu mil persones, a favor de la lluita
contra la desforestació. Mesos després, la gent va
deixar de consumir aliments amb algun tipus de
procediment, que provoqués danys tant als animals
com al món. Algunesempresesque feien mal al planeta
van acabar perdent la seva fama i van obtenir moltes
amenaces per part de la població en contra d?
aquesta
injustícia. I tot gràciesa l?
acció de valentia de la Leire i el
Gregor.
Actualment, el Gregor i la Leire encara continuen amb
el propòsit de continuar lluitant en contra de la
desforestació i moltes altres injustícies que ocorren al
nostre planeta.

44
etsfam
íliai
volscom
prendream
b
m
ésdetall com
aprenemalesvinyes?
l'equipd'estudiantsam
baixadorsusa
tendràius
faràunavisitaper aprofundir enelem
ents
essencialsdel projecteeduca
tiu
Trucao escriu al centre i diguesque volsparticipar en
unajornadade Portesendins.
El Marci l'Emma, ambaixadorsdel centre, atenent una visitade professionalsde l'educació.

47
-Ingrid, haz el favor, deja de hacer el tonto y asienta
la cabeza- dije sería como tantas otras veces.
-Siempre me dices lo mismo, como si no fuera capaz
de tomar mis propias decisiones. ¿Cuándo vas a
aceptar que mi vida no es tu responsabilidad?-
-¿De verdad no ves que lo único que te trae ese
hombre son desgracias? Desde que estás con él,
todo en tu vida ha ido a peor. Has perdido
amistades, madre apenas te dirige la palabra y nos
has arrastrado a todas a la vergüenza.-
-No lo entiendes... no es culpa de él, sino de todos
los que nos miran con desprecio.- dijo mientras las
pupilas se le dilataban.
-Madura ya, por favor. Entiende que ese hombre es
un error para ti. Es judío, y por su culpa estás
viviendo una vida inferior. Antes tenías
oportunidades, un futuro brillante. Ahora solo te
aferras a una ilusión. ¿Por qué te casaste con él?-
-Porque le quiero.-
-¿De verdad crees que su amor vale algo? Por culpa
de tus creencias en el amor verdadero, nuestra
madre está sufriendo. Cada vez que te mira se le
parte el alma. ¿Tan poco valía su cariño para ti? Nos
humillan, nos desprecian. Se ríen de nuestra familia.
elsbethm
üller
C
ivil alem
anyaenberlín
Relat escrit Ariadna C(4t ES
O)
Y yo... yo tengo que cargar con el peso de ser la
hermana de la esposa del J
udenshwein. No eres la
única afectada, Ingrid. Tus actos también destruyen
nuestro prestigio.-
-¿Eso es lo único que te preocupa? ¿Lo que piensen
los demás? ¿Que te señalen por mi culpa?- dijo
acusadora.
-Solo te advierto: Elías te va a traer más problemas.
Y como mi marido tenga una mancha en su
reputación, si su rango baja por culpa de la
vergüenza que has traído a nuestra familia, estate
segura de que nuestro contacto acabara aquí en
esta conversación.-
-¿De verdad crees que me importa que no me
hables? Ya casi no lo haces... para ti, soy un estorbo
desde el momento en que decidí vivir mi vida a mi
manera.-
-No sé si mereces que te llame hermana cuando tu
egoísmo va más allá del bienestar familiar. No
piensas en nadie más que en ti y en tu maldito
amor, como si con eso bastara para sobrevivir.- mi
mirada llena de furia se clavó en sus ojos hasta que
con la voz temblorosa me respondió.
-Nunca me has visto como tu hermana, solo como
una carga. Tal vez siempre fui eso para ti.-
creacions

48
-Llevas años así. Te hemos intentado ayudar,
advertir, hacerte ver la realidad... pero todo tiene
límites. Divórciate o caerás. Y cuando lo hagas, no
esperes que estemos ahí para levantarte.-
Mi hermana, digna de las repulsiones que recibía, se
había casado con un judío ya 10 años atrás, 10 años
lleva en la miseria, 10 en un pozo sin fondo. Mi
madre no quiere ni que le hable de ella, fruto de su
desesperación me manda a mí que la convenza del
divorcio, pero para mala suerte está cegada por
esos cuentos suyos de mariposas y amor eterno. No
digo que el amor sea una tontería, solo digo que un
judío no es digno de estar con una chica tan pura
como lo es Ingrid.
Como no quiere atender a nuestras súplicas y
advertencias, solo hemos podido a abstenernos de
todo lo que tenga que ver con ella.
Mi familia y yo gracias a Ingrid somos diana de
burlas, por otro lado, bien agradecido por mi padre,
la dignidad volvió levemente hacia nuestra familia
cuando me case con Paul, un hombre muy honrado,
alto cargo de las SS.
12 de enero de 1945, esa era la fecha que marcaba
mi calendario, jo estaba en la cocina preparando la
comida para mi esposo, cuando sin pausa ni
advertencia la puerta principal se abrió de golpe.
Era mi vecina, su rostro pálido y angustiado me
insinuaba que algo no andaba del todo bien.
-Elsbeth, ¿no has escuchado? Se llevan a los judíos.
Tu hermana... Su marido... han venido por él- dijo
con voz apresurada.
Las palabras me golpearon como un puñetazo en
elestómago. No podía creerlo, la estupidez de mi
hermana le había llevado hacia esa situación, ¿qué
iba a hacer yo?
¿Cómo podía haberle pasado esto a alguien criada
en el mismo hogar que yo? Sus actos le dan sus
repercusiones, pero sigue siendo mi hermana, es de
mi sangre y ahora está sola, pero no, la traición es
como un veneno que te atrapa en su interior y ella
fue la que se marchó.
Esa noche, apenas pude dormir. La incertidumbre
de no saber qué hacer, la imagen de mi hermana
atrapada en una red de odio por culpa de su esposo
y todo lo que la situación conllevaba me estaba
atormentando.
Me he despertado con los ojos rojos, tanto así que
incluso mi marido me ha preguntado si me pasaba
algo, le he dicho que todo iba bien y le he preparado
el desayuno tranquilamente como en todas mis
monótonas mañanas, pero la realidad es que no
sabía qué hacer, mientras el intenso aroma a café
impregnaba la cocina, el conflicto interno que tenía
se intensificaba en mi pecho.
De repente, un estruendo resonó en la calle. Al
mirar por la ventana vi a un grupo de soldados
marchando, llevándose a un hombre de la mano de
su esposa, que gritaba su nombre en un tono
desgarrador.
La escena no hizo más que recordarme a mi
hermana y todo lo que estaba pasando, creo que
fue el horror que se notaba, a que sentía aquella
mujer el que me sacudió con fuerza y me hizo
tomar una decisión.
Finalmente, mis deseos más oscuros ganaron la
batalla, me vestí rápidamente sintiendo el latido de
mi corazón, acelerarse mientras cada prenda se
ajustaba a mi cuerpo, salí a la calle decidida, estaba
yendo rumbo a casa de mi hermana, con el corazón
en un puño helado, al llegar me quede mirando la
puerta, esa robusta puerta, que mantenía
encerrados todos los secretos y problemas. Un
buen rato después pique a la puerta, nadie habría,
volví a picar, solo sonaba el silencio, así una vez tras
otra, hasta qué...
Aquest relat, escrit per laMireiaMat, ésficció que
se situaen el context polítici social de laS
egona
GuerraMundial, i forma part de lapublicació del
projecte Món en guerra que recull totesles
creacionsliteràriesdelsnoisi noiesde 4t d'ES
O.

49
lapreparaciódel'exhibició,entrebam
balines
Dissenyar unaexhibició ésun repte majúscul, una oportunitat més
per aprendre acomunicar amb infinitud de formats

51
el mó n , En c ar a
Aq u est és n o més u n
r ec o r d per q u è al l ò bel l i
t r an sf o r mad o r pu g u i
ser l a l l ar o n t o t s el s
c o r s es t r o bin .

52
protagonitzat per
1r E
S
O
ÁfricaF
ÁguedaS
AinaT
Alba M
Albert L
Álex A
Àlex L
Álex V
AlexiaL
Aniol C
Arlet P
Arlet R
Biel D
BrunaM
Bruno J
CarlaG
CarlaR
DanielaM
Darío P
Derek T
DianaD
DídacE
Edgard O
ElsaH
EmmaG
Erik L
E
velyn S
Fabio B
Gabrieli R
Gerard Ca
Gerard Co
Gregor C
Ivet F
JanaR
Jordi G
Jordi V
Lau C
Leire M
MarcG
Marco R
MoussaD
Nahia M
NeusC
Nil C
Nil R
NoaP
Noelia M
Noha S
NoraA
Otari G
Pol M
Queralt R
Rafael M
Roger C
S
antiago J
Vilma A
2nE
S
O
Adrià A
Alan F
Aleix V
Àlex R
Alex M
Amine Z
Aniol B
Ariadna B
Arnau M
Axel L
Bárbara R
Biel M
Carla A
Carla C
Carmen G
Cesc O
Chantal N
Chiara M
DanielaS
Diego Á
Duna P
Elda M
Elena L
Eric E
Hugo L
Ian E
Íker H
IsonaA
Ivet S
Jaume V
Jaume P
Júlia S
Lazare G
Lia A
Lucía B
Lucía M
Marc B
Marc R
Marc P
Mariona M
Marta P
Martí E
Martina B
Max F
Miquel P
Mireia P
Mireia P
Nil M
Noemí M
Núria P
Oleguer S
Oriol S
Ot A
Rafael B
Rayan C
Roc B
S
indjyli F
Tiemoko K
Víctor S
3r E
S
O
Ainhoa M
Àlex C
Àlex R
Alexia O
Ánder C
AnnaC
Asier G
Berta C
Biel F
Binta S
BrunaB
CèliaG
Daniel L
Daniella G
David O
Emma M
Enzo S
EricG
Estel M
Fèlix M
Ian G
Izan S
Jhonatan G
Joan S
Joel B
Joel G
JúliaB
MarcG
MarcM
MarcV
Martí A
Martí V
Martina H
Martina M
Martina P
Michel P
Naia S
Nil G
Nil R
Noa D
OlíviaA
ÒniaJ
Oriol S
Pablo G
Pol P
Rai S
Roc A
RomàP
S
oniaR
Xavi R
4t E
S
O
Abril P
Àfrika M
Aina F
Ainara R
Ainhoa B
Alberto P
Alma V
Aran S
Ariadna C
Ariadna J
AroaB
BrunaA
CarlaR
CarlaS
ClàudiaC
ClàudiaG
Daryan A
David M
Elm M
Eloy O
ElsaO
EmmaR
Erik A
Estel R
FantaK
Fatim D
FJavier J
Héctor S
Hugo V
Íker D
Iván R
JanaF
JúliaG
JúliaL
LaiaE
LaiaM
LiaC
MarcR
MarcT
Marçal Q
Mario F
MàriusR
MireiaD
NúriaJ
OliviaD
Pol O
Raul B
Raúl L
Roberto Q
S
ergi I
T
aniaG
T
au V
Unai J
Unai M
Unai R
equip
educatiu
Albert R
AnnaF
AnnaJ
Betlem C
CarlotaT
Carol T
CaterinaR
CristinaA
Daniel L
Daniel M
Gloria À
Ivan B
Josep M
Maria R
Maribel R
Marta T
Martina F
Meritxell B
Miguel M
Nil R
Núria B
Núria J
Núria P
Olga M
Olga O
Pere R
Raul A
RosaM
Rosita M
S
ergi dM
m
àster
Lluís
Oriol
Paula
pas
Jose G
Montse S
Raquel
Víctor
neteja
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid

Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T

More Related Content

Similar to Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T

More from Les Vinyes

Exhibició pública - Programa de mà - 2425 2T