1. Excursió per la comarca de LA
LLITERA
( 1 d’octubre de 2013 )
GABASA
CALASANZ
PERALTA DE LA SAL

2. La comarca de la Llitera és una de
les quatre que conformen la Franja
de Ponent, zona limítrof entre Aragó
i Catalunya que forma part d’Osca
per la divisió provincial de 1833, i
on, per raons històriques, la
presència del català és ben forta i
present.
En la part alta d'aquesta comarca,
en un paisatge d'oliveres i
ametllers, envoltat de serres de
muntanya baixa, pins i alzines,
travessat pel riu Sosa, ric en
història i conegut per ser el bressol
de Sant Josep de Calassanç i per
les seves explotacions salines, hi
ha situat el municipi de Peralta de
Calasanz, format per l'agrupació de
diferents pobles com Peralta de la
Sal, Calasanz, Gabasa ...

3. Panoràmica del poble de Gabasa amb la Roca del Migdia al fons

4. Les aigües del barranc de Gabasa s’han fet pas entre les parets de la Roca del Migdia

5. El poblet es troba situat a tocar del barranc format pel riu Gabasa, afluent del Sosa

6. Gabasa. Església d’estil popular de Sant Martí de Tours (s. XVIII)

7. Representació de Sant Martí de Tours a la façana de l’església

8. Entrada a la zona nord del barranc de Gabasa. Pont de la Paul o de la Foz

9. Panoràmica del pont medieval de la Paul des de la llera del barranc

10. Estany amb plantes adaptades al medi aquàtic a l’entrada del barranc de Gabasa

11. Una sendera molt ben condicionada i senyalitzada permet passejar pel barranc

12. El barranc, a més a més de la sendera, compta també amb zones de descans.

13. Destaca la presència d’una planta singular com és la ‘cua de cavall’

14. La ‘cua de cavall’ (equisetum telmateia) és una planta herbàcia que creix en llocs humits

15. Gairebé al final de la sendera trobem la cascada de Santa Anna

17. A les afores de Gabasa hi ha també l’ermita de Santa Maria de Vilet

18. L’ermita és el que queda de l’antiga església de Vilet, priorat depenent del monestir d’Alaó

19. Segons les inscripcions de la façana, l’ermita fou refeta l’any 1912

20. Interior de l’ermita

21. Panoràmica de Calasanz, el nucli de població més antic de La Llitera

22. Dalt del turó que domina la vila hi ha restes del castell i l’ermita de “San Bartolomé”

23. Restes d’una de les torres de defensa de la muralla exterior que protegia el castell

24. Ermita d’estil romànic de “San Bartolomé” (s. XII-XIII)

25. Església de “San Cipriano” (s. XVIII) des del turó del castell de Calasanz

26. El traçat sinuós dels carrers de la vila, s’adapta a l'orografia del terreny

27. Plaça de Pere I envoltada de cases pairals amb escuts d’armes a la façana

28. Panoràmica de les salines de Calasanz des del turó del castell

29. Salinar amb les eres (o basses) per elaborar la sal

30. Prop del salinar s’hi conserva l’estructura d’un pou de gel

31. Panoràmica d’una part de la comarca de la Llitera alta des de Calasanz

32. Peralta de la Sal, conegut per ser el poble natal de Sant Josep de Calasanç

33. Convent de Sant Josep de Calasanç, fundador de l’ordre dels escolapis

34. El Santuari es va construir en la que havia estat la casa natal de Sant Josep de Calasanz

35. Església del santuari de Sant Josep de Calasanç

36. Claustre interior del convent que actualment ha estat reconvertit en alberg juvenil i hostal

37. L’església de “Ntra. Sra. de la Asunción” des del pati del convent dels escolapis

38. Església d’estil barroc de “Ntra. Sra. de la Asunción” (s. XVII)

39. Detall de la façana de l’església parroquial

40. Plaça Major amb l’edifici de l’ajuntament del municipi de Peralta-Calasanz

41. A les afores hi ha el Salinar de Peralta que actualment es troba en desús

42. Per preservar la seva conservació, “El Salinar” ha estat declarat Bé d’Interès Cultural

43. Monument de “La Olivereta de Sant Josep de Calasanç” (El Pilaret).
Segons la tradició, entorn d’aquesta olivera el petit Calasanç va lluitar amb el dimoni