PERFIL ALUMNE DEL SEFED

RESULTATS DE L'ENQUESTA
PERFIL ALUMNE DEL SEFED
per
Javier Salinas Sánchez
Consultor
Miquel Menal
Projecte presentat en compliment dels requisits del treball
ENQUESTES DE SATISFACCIÓ I INFORME DELS RESULTATS
per al Departament Comercial de Vendes
Sefed Fruits S.A.S.
Lleida, Abril 2013

RESULTATS DE L'ENQUESTA PERFIL ALUMNE DEL SEFED
ENQUESTA PERFIL ALUMNE DEL SEFED – Sefed Fruits Lleida
2
ÍNDEX
Pàgina
INTRODUCCIÓ ................................................ ...........................................................3
QÜESTIONARI I METODOLOGIA ............ ...........................................................4
MOSTRA I TAXA DE RESPOSTA............... ...........................................................5
ANÀLISI DE RESULTATS............................. ...........................................................6
MITJANS DE COMUNICACIÓ ... ...........................................................6
INFORMACIÓ POLÍTICA............ ........................................................ 12
INTERÈS PER LA POLÍTICA ...... ........................................................ 17
BENESTAR PERSONAL............... ........................................................ 19
TREBALL, FAMÍLIA I BENESTAR .................................................... 21
ANNEXOS ................................................. ........................................................ 27
ENQUESTA I ANÀLISI DE RESULTATS SEFED LLEIDA
GRÀFIQUES ENQUESTA SEFED FRUITS LLEIDA
ENQUESTA I ANÀLISI DE RESULTATS
DIFERENTS SEFED DE CATALUNYA
GRÀFIQUES ENQUESTA SEFED CATALUNYA

3
INTRODUCCIÓ
En aquest document es mostra els resultats de l'Enquesta del perfil de l'alumne del
SEFED de Lleida comparats amb les dades de l'Enquesta, sobre el mateix tema, dels
diferents SEFEDs de Catalunya.
El principal objectiu d'aquesta enquesta ha estat generar indicadors que permetin
comparar les actituds i valors dels alumnes dels SEFED i avaluar la seva qualitat de
vida, preocupacions i motivacions a diferents realitats.
El mostreig en el SEFED de Lleida s'ha passat a tots els alumnes a la seva adreça de
correu electrònic, i, la taxa de resposta ha arribat al 74% sent aquest un criteri tècnic que
garanteix la qualitat de les dades generades. La resposta dels diferents SEFEDs de
Catalunya ha correspost a un 30% de les enquestes enviades.
Les dades de l'Enquesta del perfil de l'alumne del SEFED de Lleida es troben
disponibles amb tota la informació referent a l'anàlisi de resultats en l’annex:
Anàlisi de resultats Lleida
Anàlisi de resultats Catalunya
En aquest document es presenta alguns resultats descriptius d'interès.

4
QÜESTIONARI I METODOLOGIA
El qüestionari de l'Enquesta es divideix en dues parts. La primera part inclou una sèrie
de qüestions que ens situa a l'individu en una sèrie d'indicadors sociodemogràfics: sexe,
estat civil, tipus i lloc de residència, nivell d'estudis, situació laboral, ocupació, etc. La
segona part incorpora la part principal objecte de l'estudi.
El mòdul principal, doncs, inclou preguntes sobre les orientacions dels individus en l'ús
i exposició a mitjans de comunicació, implicació política, orientacions polítiques i
socials, identitat sociopolítica, oci, temes relacionats amb els estils de vida, grups
d'interès , etc.
Dades metodològics
L'Enquesta s'ha realitzat utilitzant el portal d'enquestes http://www.encuestafacil.com,
que recopila, entre altres coses una àmplia gamma de dades metodològics, incloent
proves de fiabilitat, dades sobre la configuració de les entrevistes i les dades de
l'esdeveniment.
L'accés a les dades
Les dades estan disponibles de forma gratuïta i sense restriccions, amb fins no lucratius,
amb una durada de temps establert en tres mesos. Per accedir als arxius de dades, s'ha
d'estar registrat prèviament com a usuari.

5
MOSTRA I TAXA DE RESPOSTA
La mostra de l'Enquesta del SEFED de Lleida és representativa de tots els alumnes. En
cap cas s'han aplicat quotes ni s'ha dut a terme la substitució d'entrevistats.
El treball va començar el 24 d'abril de 2013 i es va tancar definitivament el 2 de maig de
2013. Al llarg d'aquest procés es van dur a terme les enquestes corresponents a tots els
alumnes, sent la taxa de resposta del 74%, el que reflecteix un increment del 40% en
relació a l'aconseguit amb les respostes enviades als diferents SEFED de Catalunya .
Taula 1: Mostra, Enquestes realitzades i Taxa de Resposta
Mostra
Enquestes
realitzades
Taxa de Resposta
Perfil alumne de
SefedFruits
30 22 74%
Perfil alumne dels
Sefed de Catalunya
40 12 30%

6
ANÀLISI DE RESULTATS
En els apartats que es presenten a continuació, s'ofereix una primera exploració dels
resultats de l'Enquesta de Sefed Fruits (de Lleida) i es comparen aquestes dades amb la
resta dels Sefed de Catalunya. En alguns casos, es contrasten amb l'Enquesta Social
Europea de 2010-2011.
En aquesta exploració descriptiva s'analitzen les preguntes principals, destacant aquells
aspectes que s'han considerat d'interès.
Les preguntes s'han centrat en qüestions relacionades amb el consum de mitjans de
comunicació, la confiança social i en les institucions, l'interès per la política, etc.
A continuació es presenta, de forma descriptiva, alguns resultats.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
En primer lloc anem a analitzar les dades d'audiència i consum de mitjans de
comunicació. Els resultats mostren que el consum de mitjans és més aviat baix en
termes comparats: l'audiència de televisió, lectura de diaris se situa per sota de la
mitjana de l'Enquesta Social Europea (ESE). És especialment baixa la lectura de diaris:
només un 27% dels alumnes del SEFED de Lleida assegura que llegeix el diari cada dia
en contraposició dels SEFED de Catalunya que només llegeixen diaris tots els dies el
17%. El 60% Sefed Fruits veu les notícies de la televisió tots els dies, mentre que a la
resta de Catalunya diuen veure el 83%. Les dades sobre l'ús d'internet són, també, molt
significatius: més de 45% declara usar internet diàriament mentre que els Sefed de
Catalunya l'utilitzen el 67%. Aquestes dades contrasten amb els de l'Enquesta Social
Europea (ESE) en la qual el 42% dels espanyols declara usar internet diàriament per
assumptes personals.

7
Taula 2: Consum de televisió i lectura de diaris (%)
LECTURA DEL DIARI
TOTS ELS DIES
CONSUM DE TV
CADA DIA
ÚS D'INTERNET TOTS
ELS DIES
Alumne de SefedFruits
27 60 45
Alumnes dels Sefed de
Catalunya
17 83 67
Ciutadans de tot l'Estat
espanyol (a través de
l'ESE)
47’9 38’5 72
Alumne dels Sefed de Catalunya

8

9
Taula 3: Freqüència d'ús d'Internet durant la setmana (%)
SefedFruits Sefed de Catalunya
2 o 3 vegades
18 0
4 o 5 vegades
18 17
6 o 7 vegades
18 17
8 vegades o més
45 67

10
Alumnes dels Sefed de Catalunya

11
Des de quins llocs accedeixes a internet normalment?

12
INFORMACIÓ POLÍTICA
Més enllà del consum de mitjans de comunicació, s'ha volgut veure si la informació
política representava una part important de l'ús dels alumnes del SEFED dels diferents
mitjans. Les dades presentades a la Taula 4 mostren que el consum d'informació política
a través de diaris com a la TV és comparativament alt en la resta de Catalunya que no en
l'alumnat del SEFED de Lleida.
Tant a Lleida com a la resta de Catalunya el consum polític a la televisió és més elevat
que en el conjunt d'Espanya ja que, tan sols, un 19% veuen notícies polítiques més d'una
hora al dia.
Cal destacar que el perfil de l'alumne del SEFED de la resta de Catalunya té un interès
mitjà alt, tant en el seguiment de les notícies de política a TV com al diari. Sent el 83%
l'interès a través de la TV, i del 75% a través dels diaris.

13
Finalment, la TV és el mitjà que registra un percentatge més elevat de persones que la
utilitzen com a mitjà d'informació política en els diferents SEFED de Catalunya (83%);
a Lleida és del 82%. El diari, és el mitjà que més utilitzen els alumnes de SEFED de
Lleida (87%), mentre que a la resta de Catalunya és del 75%.
Taula 4: Seguiment de la informació política (%)
Quan estàs veient les notícies, t'interessen les
notícies sobre política?
Quan estàs llegint el diari, t'interessen les
notícies sobre política?
No
m'interessen
Interès
escàs
Interès
mig
Gran
interès
No ho
sé
No
m'interessen
Interès
escàs
Interès
mig
Gran
interès
No ho
sé
SefedFruits 9 50 32 9 0 14 41 41 5 0
Sefed de
Catalunya
17 0 58 25 0 25 0 58 17 0

14
Quan estàs veient les notícies, t'interessen les notícies sobre política?
SefedFruits Sefed de Catalunya
SefedFruits
Sefed de Catalunya

15
Quan estàs llegint el diari, t'interessen les notícies sobre política?
SefedFruits
Sefed de Catalunya

16

17
INTERÈS PER LA POLÍTICA
La següent dimensió que s'analitza és l'interès per la política. El Gràfic mostra, el
percentatge de persones que respon molt o bastant a la pregunta: quants dies vas parlar
sobre política amb els teus familiars i / o amics?. Del gràfic es conclou que, un cop més,
el perfil de l'alumne del SEFED respon al de l'Enquesta de l'ESE ja que d'ella es desprèn
que Espanya torna a situar a la cua d'Europa en interès per la política. El percentatge de
persones que parlen de política tots els dies és del 27%, en el perfil de l'alumne del
SEFED de Lleida, i, tan sols del 17% en la resta de Catalunya.
A la resta d'Espanya el percentatge de persones a les que la política els interessa bastant
o molt és del 28,3% percentatge 41,4 punts més baix que Dinamarca, país que registra
un interès per la política més elevat. Únicament dos països registren un interès per la
política més baix: la República Txeca (18,4%) i Portugal (27,6%). Els únics països on
més de la meitat de la població està bastant o molt interessada en la política són el
Regne Unit, Alemanya, Suïssa, Suècia, Països Baixos i Dinamarca.
En conclusió, es pot observar de nou que els països del sud d'Europa i els
postcomunistes són els països els ciutadans expressen un interès per la política més
baix.
SefedFruits

18
Sefed de Catalunya

19
BENESTAR PERSONAL
En aquest sub-apartat es presentem dades sobre la valoració subjectiva del benestar
social.
La pregunta que es presenta és la referida a la freqüència amb la qual ha sortit
habitualment per les nits (diversió, sopar ...) en els últims 12 mesos. Els enquestats
havien de valorar la seva "felicitat individual" a partir d'una escala que anava de Cap dia
(absolutament infeliç) a 1 a 3 dies al mes (absolutament feliç). Les dades mostren que la
gent, en general, es consideren bastant feliços (6,5 de mitjana).
Comparativament la felicitat dels espanyols, segons es desprèn de l'Enquesta de l'ESE
és superior a la mitjana europea (7.02), d'un rànquing que lidera Dinamarca (8,3) i tanca
Bulgària (5,7).
SefedFruits

20
Sefed de Catalunya

21
TREBALL, FAMÍLIA I BENESTAR
Les preguntes d'aquest apartat recullen informació general sobre diferents qüestions
relacionades amb la feina, la família i el benestar. Un dels objectius de la inclusió
d'aquest secció és el d'observar les implicacions de la recessió econòmica en aquestes
tres dimensions quotidianes de la vida dels ciutadans.
En primer lloc, m'agradaria prestar atenció a diferents situacions experimentades pels
ciutadans en els últims tres anys i si l'alumnat del SEFED respon a aquest criteri. La
primera és la disminució d'ingressos familiars. La ESE va preguntar als ciutadans si
havien hagut de sortir amb menys ingressos familiars. La resposta a aquesta pregunta
oscil·lava entre 0 (en absolut) i el 6 (totalment). La mitjana espanyola (2.8) se situa en la
mitjana europea. Bulgària, Irlanda i Ucraïna encapçalen la llista en reducció d'ingressos
familiars. Per contra, els ciutadans de Països Baixos, Dinamarca i Suïssa consideren que
la reducció ha estat molt menor.
L'enquesta que s'ha passat a l'alumne del SEFED, no és tan directa com la de l'ESE, per
raons òbvies, però sí, s'ha preguntat quant de temps fa que està a l'atur, i quins temes
preocupen. Naturalment, en una situació de no treball les preocupacions poden ser
totalment contràries a una situació de bonança laboral i / o econòmica.
Taula: 5 Des de quan estàs a l'atur? (%)
Menys d'1
any
D'1 a 2 anys De 2 a 3
anys
3 anys Més de tres
anys
SefedFruits
23 64 5 0 9
Sefed de
Catalunya
33 42 8 8 8

22
SefedFruits
Sefed de Catalunya
La conjuntura econòmica ha tingut també repercussions en l'estabilitat en el lloc de
treball. Com observem en el gràfic, el 17,4% dels espanyols ha vist reduïda la seva
estabilitat laboral en els últims tres anys. Estònia, Eslovàquia i Regne Unit encapçalen
una llista en la qual els ciutadans de Suïssa, Eslovènia i Suècia són els europeus que
expressen una major estabilitat laboral.

23
El següent gràfic mostra el que li preocupa a l'alumne del SEFED. Cal destacar que
mentre l'alumne SefedFruits el que més el preocupa és la família (33'96%), l'alumne del
SEFED de Catalunya la seva preocupació principal és trobar feina (30'77%) en
contraposició de l'32'08% de l'alumne de SefedFruits. Encara que és inferior el
percentatge en el SEFED de Catalunya al de Lleida a causa de que es dispersa més les
opcions, mentre que l'alumne de SefedFruits, concentra més la seva preocupació en uns
pocs temes.
SefedFruits

24
Sefed de Catalunya
Més d'un 28% de ciutadans espanyols afirma que l'empresa per la qual treballa ha tingut
moltes o algunes dificultats econòmiques durant els últims tres anys. Aquest percentatge
és superior a la mitjana i un dels més alts d'Europa. El percentatge més elevat el trobem,
per aquest ordre, a Estònia i Dinamarca. En canvi, en països com Suïssa, Israel,
Alemanya i Polònia no es perceben aquestes dificultats.

25
Un dels resultats sorprenents d'aquesta enquesta són les diferències de gènere i el poc
interès pels temes de política. L'enquesta, tant en Sefed Fruits com a la resta de
Catalunya, ha estat resposta per un 73% i 75% de dones, respectivament, en edats
compreses, majoritàriament, entre 31 a 40 anys en el cas de Lleida (43%), i entre 41 a
50 anys (50%) en el cas de Catalunya.
SefedFruits
Sefed de Catalunya

26
En definitiva, podem caracteritzar els alumnes, les alumnes, del SEFED, a la mateixa
tònica que a Espanya com un país amb baixos nivells de coneixement polític i grans
desigualtats en la distribució d'aquest recurs de la ciutadania, sobretot desigualtats de
gènere. Les raons que expliquen aquesta sorprenent desigualtat entre homes i dones
segueixen sent una incògnita en la literatura acadèmica i, fins ara, no se sap amb certesa
els motius que expliquen aquestes diferències, ni si aquests són iguals en tots els països.
L'argument més utilitzat és que les prioritats vitals de les dones són diferents de les dels
homes. La divisió tradicional de rols fa que les dones (encara que tinguin un treball a
temps complet) dediquin més temps que els homes a la cura de la llar i la família. Com
a conseqüència d'això, el temps disponible per temes fora de l'àmbit laboral o domèstic
és molt menor per a les dones que per als homes.
Si les dones saben menys de política perquè tenen menys temps, podríem afirmar que
això silencia la seva capacitat per transmetre demandes i necessitats als polítics, el que
suposa un desavantatge evident en la seva condició de ciutadanes. Sorprèn, però, que al
segle XXI (malgrat l'augment del nombre de dones amb visibilitat política en l'última
dècada) interessar-se i saber de temes polítics segueixi sent per les dones un luxe que no
poden permetre. Molts interrogants queden encara per respondre: ¿En quin moment del
cicle vital es fan evidents aquestes diferències? Saben les noies joves menys de política
que els nois? Hi ha alguna dimensió política (per exemple, l'exercici dels drets socials)
en què no hi hagi diferències de gènere?
Segueixo pensant que el tema mereix un estudi més detallat que ens permeti trobar
explicacions alternatives a la que s'ha comentat aquí.

27
ANNEXOS
ENQUESTA I ANÀLISI DE RESULTATS SEFED LLEIDA

28

29

30

31

32
ENQUESTA I ANÀLISI DE RESULTATS
DIFERENTS SEFED DE CATALUNYA

33

34

35

PERFIL ALUMNE DEL SEFED

More Related Content

Viewers also liked

PERFIL ALUMNE DEL SEFED