Endevinalles

Encara que no sóc trompeta jo sono
igual que si ho fos,
i no sóc cap escopeta,
encara que tinc dos canons.

Engendrat en verda oliva
em premeren al molí,
sóc el rei de l’ amanida,
sense mi, no es pot fregir.

Petita com una rata
i com un lleó
guarda la casa.

Recorro els mars i els oceans,
i hi llanço raigs d’aigua amunt;
i quan menys jo me l’espero,
em claven l’arpo al damunt.

Té braços coll i punys,
i no té mans, cap ni ulls

Volo sense ales
et toco i no em veus,
parlo sense boca
i camino sense peus.

Sense dir res a ningú
el nom meu és d’espant;
tant si sóc verd com madur
tinc un gustet molt picant.

Més de cent per un camí,
no fan pols ni remolí.

Sóc una “essa” molt llarga,
i repto, car no tinc peus,
com que sóc molt presumida
mudo cada any la camisa.

No camino mai per terra,
sempre vaig agafat a un fil;
caço mosques amb la tela,
papallones i mosquits.

Un “do” musical molt “fi”
que somriu, juga i no es cansa;
li agrada l’aigua, no el vi,
i viu tancat en l’aquari.

Cavall sense cavaller,
resto immòbil dins el mar;
si voleu saber el per què:
sóc un peix i no un cavall.

Tinc les ales virolades
i volo de flor en flor;
tot volant, la gent em caça
per fer-se’n col·leccions.

Sóc l’enemic del pastor
i li robo el bo i millor.

Tinc cavalls peró no se’m veuen
corro molt corro poc,
pero si no em donen beguda
no arribo en lloc.

Al pol, va vestit de frac,
i l’esquimal el captura;
per això s’enfonsa en el mar,
sense treure’s la vestidura. .

Vesteixo de blanc els homes,
i no sóc llana ni lli;
sóc nascut sobre una planta,
i acabo fet tela i fil.

More Related Content