Presentació feta al seminari de formació de Som Energia Mallorca, el 28 d'octubre de 2013

1. Fent via per la sobirania
energètica
Josep Puig, Dr.eng.ind.
Eurosolar
Palma, 28 novembre 2013

2. Sumari
³ Energia: el dilema i mites
³ Situació actual: evolució històrica
³ Les preguntes clau: quanta, quines, qui
³ Les respostes
³ Exemples a seguir
³ Conclusions: tecnologia, democràcia,
drets i responsabilitats

3. Energia
³ Sense energia, la vida no existeix
³ Totes les formes de vida extreuen
energia de l’entorn i la converteixen
per poder ser emprada

4. El dilema energètic
³ Humans: cap altre ésser viu pot iniciar
el foc quan vol
³ Quan els nostres ancestres aprengueren
a controlar el foc, feren el primer pas
per esdevenir la forma de vida
dominant a la Terra
³ Controlar el foc va ser la clau
per fer servir el que avui
anomenem energia

5. El dilema energètic
³ Emprant l’energia, els humans hem
transformat el món natural que ens
permet viure
³ Cal re-examinar urgentment aquesta
única capacitat humana, la capacitat
d’iniciar el “foc”

6. El dilema energètic
³ Conseqüències no volgudes de l’ús
de l’energia:
³ Què es pot fer amb l’encesa d’un llumí?
³ Fer patates a la brasa o . . . . . .
cremar un bosc
³ Fer funcionar una caldera o . . . . . .
ocasionar una explosió en una mina

7. El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia:
³ L’Smog dels cotxes i de les centrals
tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà:
picantor dels ulls, inflamació dels
pulmons, . .

8. El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia:
³ Pluja àcida: SO2 i NOx enverinen els rius,
llacs i sols; moren els peixos i els boscos

9. El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia:
³ Chernobyl i Fukushima ens mostren com un
únic accident pot afectar, per molt temps
grans àrees geogràfiques, lluny i/o aprop

10. Energia, què és?
³ “Energy is eternal delight”
William Blake, poeta i místic anglès, 1790
³ Per Blake, ‘energia’ era una manifestació de la
vitalitat del mon, un concepte místic essencial

11. Energia, què és?
³ La paraula ‘energia’ va aparèixer, per
primera vegada, a l’Oxford English
Dictionary, amb el significat ‘force or
vigour of expression’, 1599
³ Posteriors significats:
³ 1665: ‘poder exercit de forma activa i eficient’
³ 1667: ‘capacitat de produir un efecte’
³ tots descriuen un atribut que es pot
reconèixer per les conseqüències

12. Energia, què és?
³ Segle 20
³ Ús generalitzat de combustibles fòssils/nuks
³ Energia = combustibles
³ Energia vol dir domini, poder sobre, . . .
³ Energia esdevé una forma de control de les
comunitats
³ Energia = guerra, robatori de terres, . . .

13. Mites energètics
1. Pa%m
una
crisi
d’energia
2. Som
consumidors
d’energia
3. Millor
vida
vol
dir
més
energia

14. No hi ha crisi d’energia!

15. On és la crisi d’energia?

16. Hi ha crisis de combustibles fòssils

17. … i de combustible nuclear

19. Consumir o fer servir energia?
³ La física ens diu que “l’energia ni es crea,
ni es destrueix”
³ L’energia es converteix d’una forma a una altra
³ La quantitat d’energia roman sempre constant

20. Consumir o fer servir energia?
³ Els humans som
convertidors
d’energia, igual
que tots els
éssers vius

21. Consumir o fer servir energia?
³ El concepte de ‘consum’ d’energia
³ Associat amb el consum de matèries primeres
no renovables (amb contingut energètic)
³ Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia
a mesura que cremem (carbó, petroli, gas) i
fissionem (urani) combustibles

22. Consumir o fer servir energia?
³ Els humans podem consumir matèries
primeres no renovables (aprofitant, o
fent servir, l’energia que contenen).

23. Consumir o fer servir energia?
³ Els humans
podem
aprofitar fonts
d’energia
renovables i no
renovables,
però mai hem
consumit, ni
consumirem,
energia

24. El balanç d’energia del cos humà
³ El ritme metabòlic
³ La nostra capacitat de generar calor és funció
del ritme d’activitat muscular
³ Una part de l’energia generada per l’activitat
muscular es transforma en treball (força*espai) i
³ La part romanent d’energia es dissipa com calor
³ Depèn de:
³ El nivell d’activitat muscular
³ Les condicions ambientals, i
³ La grandària del cos humà

25. El cos humà: convertidor d’energia
³ Unitat de ritme metabòlic: 1 Met=58,2W/m2
³ La superfície mitjana de la pell humana és 1,8 m2
³ La potència calorífica d’una persona,
asseguda:
³ CP=58,2 Wm-2*1,8 m2=104,76 W
³ Equival al calor emès per
³ 1 bombeta incandescent de 100 W, o
³ 5 BMFC de 20 W cadascuna

26. El cos humà: convertidor d’energia
³ Una habitació amb 10 persones equival a un
calefactor de 1.000 W (1 kW) de potència
³ CP=10*58,2(Wm-2)*1,8 (m2)=1.047,6 W
³ Durant una sessió de 2 hores, la generació
d’energia (calor) serà 2.095,2 Wh (2 kWh)
³ Energia=1.047,6 W * 2 h = 2.095,2 Wh=2 kWh
Equival a 1

27. Els humans: convertidors d’energia
³ Els humans som convertidors d’energia
³ Convertidors d’energia endosomàtica:
³ El contingut energètics del menjar es
converteix en treball i calor

28. Els humans com aprofitadors
d’energia
³ Els humans som aprofitadors d’energia:
³ Aprofitadors d’energia exosomàtica:
³ Energia continguda en els fluxos biosfèrics
³ Energia continguda en materials (fòssils, nuclears)
³ Aprofitar i usar energia vols dir convertir
energia disponible en no disponible
³ L’ús de l’energia és per proveir serveis

29. Millor vida vol dir més energia?

30. Millor vida vol dir més energia?
³ “Tanto los pobres como los ricos deberán
superar la ilusión de que MÁS energía es
MEJOR. Con este fin es necesario, ante
todo, determinar el límite de energía más
allá del cual se ejerce el efecto corruptor
del poder mecánico”
Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

31. Millor vida vol dir més energia?
³ “No es posible alcanzar un estado social
basado en la noción de equidad y
simultáneamente aumentar la energía
mecánica disponible, a no ser bajo la
condición de que el consumo de energía
por cabeza se mantenga dentro de
límites”
Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

32. Necessitat de canvi de llenguatge
en parlar d’energia
Sistema dominant:
³ Energia com
recurs/mercaderia
³ Persona com
consumidora
d’energia
³ Sistema energètic
tecnocràtic: centrat
en la tecnologia
Sistema alternatiu:
³ Energia com bé
comú
³ Persona com
aprofitadora
d’energia
³ Sistema energètic
democràtic: centrat
en les persones i les
societats

33. Necessitat de canvi de llenguatge
en parlar d’energia
³ Per què canviar el llenguatge?
³ Per fer resistència al sistema energètic
dominant
³ Per deslegitimitzar el sistema energètic
dominant
³ Per anar creant CULTURA energètica
enfront a la incultura energètica dominant

34. La situació actual: trets principals
³ Un sistema energètic:
³ basat en fonts d’energia brutes i no renovables
³ poc eficient
³ centralitzat
³ vulnerable
³ dominat per un molt reduït nombre de corporacions
³ Una societat
³ on l’analfabetisme energètic és la regla
³ que depèn de l’energia per funcionar

35. Com hem arribat a aquesta situació?
³ Les primeres fonts d’energia que la
humanitat va aprofitar foren les
energies lliures i que eren a l’abast
de tothom
³ L’industrialisme ha generalitzat les fonts
d’energia fòssils i la nuclear, que ni són
lliures ni estan a l’abast de la gent

36. Visió dominant, 1939-1997
³ El franquisme i els governs de la transició
afavoreixen als monopolis
³ Monopolització dels mercats energètics
(electricitat, gas, benzina), per part
d’empreses que extreuen/generen,
transporten, distribueixen materials
energètics fòssils (i nuclears) i construeixen
embassaments
³ Les persones (físiques/jurídiques) només
tenen una opció: estar abonades als
monopolis

37. Visió dominant, 1939-1997
³ Resultat:
³ La societat no te cap preocupació per
l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha
empreses que se’n cuiden’
³ Primers conflictes socials:
³ Central tèrmica de Cubelles
³ Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó
³ Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva,
etc.
³ 1ª condemna per delicte ecològic:
contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs

38. Alternatives
a Catalunya
Dia del Sol, 1979

39. Alternatives a Catalunya
Revista Ciència, núm. 16, maig 1982

40. Alternatives a Catalunya
L’Alternatiu, núm.0, estiu 1984

41. Alternatives a Catalunya
L’Alternatiu, núm.2, hivern 1984-1985

42. Liberalització de l’energia
³ 1997: un seguit de leyes transposen les
Directives Europees de liberalització
dels mercats de l’energia
³ S’obliga a trencar l’estructura vertical dels
monopolis
³ Es liberalitza generació i comercialització
³ Continua regulat el transport i la distribució
³ Es creen empreses jurídicament diferents, però
s’integren dins d’un mateix grup

43. Liberalització de l’energia
³ La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a
banda del Règim Ordinari, reconeix
l’anomenat Règim Especial de generació
d’electricitat, per donar cobertura a les
fonts d’energia renovables
³ Es garanteix un rendibilitat raonable per a
les inversions en tecnologies per a
l’aprofitament de les fonts d’energia
renovable
³ Sorgeixen operadors independents

44. L’energia avui
³ Gran desenvolupament de les tecnologies per
a l’aprofitament de les EnRen (inversions
privades)
³ Eòlica:
³ Solar FV:
³ Solar ThEl:
22.573 MW, 48.103 GWh
4.298 MW, 7.803 GWh
2.000 MW, 3.443 GWh
³ Les empreses elèctriques que actuen en el
mercat de generació (liberalitzat) es posen a
instal·lar molta potència en CTCC (25.340
MW, fins 12/2012), molta més de la
necessària

45. L’energia avui
³ El mercat de les renovables és desenvolupat
per operadors independents dels hereus dels
monopolis, que van ocupant posicions en el
mercat de l’electricitat
³ Els hereus dels monopolis, quan se’n donen
compte, intenten recuperar posicions i alguns
comencen a invertir en renovables (i comprar
empreses)

46. L’energia avui
³ Les administracions públiques ‘intervenen’ de
forma abusiva en el mercat, regulant fins a
cotes inversemblants
³ Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició
a l’eòlica i la solar
³ Les empreses promotores no ‘sintonitzen’
amb la societat
³ Resultat:
³ Molts operadors independents es veuen forçats a
vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics,
que van recuperant terreny

47. L’energia avui
³ Els oligopolis declaren la guerra a les
energies renovables
³ Els governs es treuen la carota i avalen
les posicions dels oligopolis
³ Oberta corrupció: polítics en CA
d’empreses elèctriques
³ Resistència social i creació d’estructures
innovadores

48. Tot va donar un tomb . . .
³ L’any 1976, quan un
jove activista, va
publicar un article a la
revista Foreign Affairs.
³ Avui aquell jove és un
respectat cap científic i
director emèrit del
Rocky Mountain
Institute
www.rmi.org

49. ³ I, a continuació, va
publicar una obra clau
per abordar una nova
visió de l’energia

50. La problemàtica energètica
³ Les tres preguntes clau:
³ Quina quantitat d’energia es
necessita?
³ Quin tipus de tecnologia cal
utilitzar?
³ Qui ha de controlar els sistemes
energètics?

51. La problemàtica energètica
³ Quanta
energia
es
necessita
per
viure
dignament
?
³ Depèn
de
la
tecnologia
i
de
l’es%l
de
vida
³ Tecnologia:
eficiència
³ Es%l
de
vida:
comportament

53. Sistema Energètic: la cadena tecnohumana
En.
Prim.
Tec.
Sub.
En.
Tec.
F.D.C. Ús Fin.
En.
Ut.
Estil
de vida
En.
Aprofitada
escollir la tecnologia:
- T.U.F.: procés de decisió a escala familiar
- T.Sub.: procés de decisió comunitària

54. Serveis Energètics Mínims Domèstics
SEMD
³ Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús
final:
³ il·luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia)
³ refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li.
(-18oC)
³ neteja roba: rentadora automàtica i escalfament no elèctric
³
200 rentades/any, 4 kg roba/rentada
³ electrònica: TV, radio, ordinador personal
³ ventilació: aire fresc als edificis
³ Serveis energètics (no elèctrics) i tecnologies d’ús
final:
³ cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia
³ escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal

55. Serveis Energètics Mínims Domèstics
SEMD - Electricitat
Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final:
convencional
kWh/a Wats Wats/cap
il·luminació
788
refrigeració
850
neteja roba
400
electrònica 2.483
ventilació
500
altres
1.986
total
7.008
90
22
97
24
46
12
283
71
57
14
227
57
800 200
eficient
kWh/a Wats Wats/cap
280
140
70
350
105
280
1.226
32
16
8
40
12
32
140
8
4
2
10
3
8
35

56. SEMD-elèctrics a Catalunya
Catalunya: 7.197.000 habitants (2007)
Tecnologia convencional
ús final
eficient
real
W/cap TWh/any
200
12,61
35
2,21
172
10,84
(solament sector domèstic, no inclou serveis ni indústria)

57. SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional
CTCC (turb.g+v, 53%)
SO2
NOx
CO2
mtn
mtn
mtn
Tecnologia convencional
0,00
1,26
4.350
Ús Final
eficient
0,00
0,22
761
real
0,00
1,08
3.741
convencional: 4,5 CTCC de gas de 400 MW = 1.800 MW
eficient:
1 CTCC de gas de 320 MW = 320 MW
amb un FC de 0,8

58. SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional
energies netes i renovables
SO2
NOx
CO2
Mtn
Mtn
Mtn
Tecnologia convencional
0,00
0,00
0,00
Ús Final
eficient
0,00
0,00
0,00
real
0,00
0,00
0,00
Però, què implica generar amb renovables?

59. SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional
T.U.F. conv.
efic.
real
energia
GWh
12.609
2.206
10.844
energies netes i renovables
potència
sup.
potència
sup.
MWSGETS km2
MWSCEE
km2
4.113
79,4
4.798
47,9
720
13,9
840
8,4
3.537
68,3
4.126
41,3
SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW) - SCEE (FC: 0,3; OS: 1 Ha/MW)

60. Catalunya: produir amb el Sol i el Vent
tota l’energia elèctrica avui generada
amb combustibles fòssils i nuclears
Electricitat generada (2007)
combustibles fòssils+nuks: 33.355 GWh
eòlica (SCEE):
12.691 MW
127 km2
solar (SGETS):
10.878 MW
210 km2
SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW)
SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)

61. CATALUNYA I
LES ENERGIES RENOVABLES
³ Estem disposats a dedicar
entre 125 i 210 km2 a la
captació de les energies
que flueixen per la
biosfera?

62. La problemàtica energètica
³ Les respostes del
Soft Energy Path
a les preguntes
clau

63. Quanta energia?
³ Reduir el malbaratament energètic de la
societat actual:
³ Reduint les necessitats d’energia
³ Adequant les fonts als usos finals
³ Creant sistemes energètics eficients
Tot plegat per reduir i evitar la introducció a
la biosfera de productes contaminants

64. Quina tecnologia
³ Emprar tecnologies a petita escala o a
escala comunitària:
³ Per fer possible la captació, transformació i
utilització de l’energia solar, tant en les
seves formes directes com indirectes
Per facilitar la comprensió dels sistemes
energètics per part de les persones que els
fan servir

65. Energia per a viure
³ Energia endosomàtica
³ aliments,
³ aigua,
³ oxígen
³ Energia exosomàtica
³ captació fluxes biosfèrics

66. Fluxes biosfèrics
³ Les energies lliures, netes i renovables
³ Es basen en l’energia solar i les seves
derivades
³ El Sol: un gran reactor nuclear de fusió que
‘crema’ 600.000.000 tn d’H2/seg. a 20.000.000
graus K, irradiant una energia equivalent a
3,7*1023 kW (64.070 kW/m2): és un reactor de
fusió segur i barat (d’inversió manteniment)

67. Fluxes biosfèrics
³ La interferència humana:
³ La captació del flux significa un
retard en el seva ruta natural
³ En cap cas, significa ‘consumir’
energia

68. Fluxes biosfèrics
³ El flux de radiació solar
³ La Terra intercepta 171*1015 W (1.367 W/m2)
³ La Terra absorbeix 142*1015 W (la potencia
equivalent a 120 milions de reactors nuclears
de 1.000 MW). En un any:
³ 14.000 vegades el consum actual,
³ 28.000 vegades la producció de petroli

69. Fluxos energètics de la Terra
³ Tres
fonts
d’energia
primària:
³ El
flux
d’energia
Solar:
energia
radiant
(174
x
1015
WaMs
=
174
PW)
³ El
flux
d’energia
de
l’interior
de
la
Terra:
energia
geotèrmica
(32,3
x
1012
WaMs
=
32,3
TW)
³ El
flux
d’energia
planetària:
l’energia
de
la
força
d’atracció
de
la
gravetat,
marees
(2,7
x
1012
WaMs
=
2,7
TW)
Necessitats
d’energia
al
món:
16
TW
(2009)

70. El
flux
d’energia
solar

71. Els
fluxos
biosfèrics
d’energia

72. Fluxes biosfèrics
³ Energia solar
³ Radiació solar directa
³ Radiació solar indirecta
³ escalfament de les masses d’aire: vent
³ escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic
³ biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)
³ Energia de l’entorn (ambiental)
³ Energia gravitacional (gravetat)
³ Energia geotèrmica (calor de la terra)

73. Fonts d’energia renovable
³ Sistemes de captació de FER:
³ Generació de calor
³ Solar, biomassa,
³ Generació d’electricitat
³ Solar FV i solar tèrmica
³ Biomassa (sòlida, líquida, gasosa)
³ Eòlica
³ Hidràulica

74. Tecnologia solar tèrmica
³ Generació in-situ

75. Tecnologia termo-electro solar

76. Tecnologia solar elèctrica

77. Tecnologies
energè6ques
³ Generar
elec%citat
amb
el
vent

78. 29 anys d’eòlica a Catalunya
Valldevià, 10 de març de 1984:
SCEE ecotècnia 12/15

79. L’eòlica a Catalunya, avui
El Perellò, 25 de juliol de 2008:
SCEE eco100, alstom-ecotècnia

80. Tecnologies
energè6ques
³ Produir
biogas
i
generar
elec%citat
amb
restes
orgàniques

81. Cogeneració
³ Cogeneració de calor i electricitat amb
elevada eficiència i diversitat de
combustibles (fòssils i biològics)
³ Sistemes d’energia renovable insitu i tecnologies de recuperació
d’energia que capturen energia que
d’altra forma no s’aprofitaria

82. Generació distribuida
³ Potencies entre 1 kW fins 400 MW
³ Motors de combustió interna
³ Turbines de gas
³ Turbines de vapor
³ Motors Stirling
³ Piles de combustible
³ Microturbines

83. Model comparatiu
CHP descentalitzada amb motor de gas
MW GN
0,42
Motor gas
0,45
1,07
calor
0,13
2,38
MW th/el
1
0,31
pèrdues
electricitat
Generació centralitzada convencional (CTCC) i calderes
MW GN
MW th/el
0,52
0,48
1,92
1
0,92
electricitat
CTCC
0,10
0,12
pèrdues
pèrdues totals
pèrdues
0,90
1,07
calor
3,114
1,19
1,0421
Caldera gas
Generació centralitzada convencional (CTNuk o CTFuel) i calderes
MW GN
MW th/el
0,30
0,70
3,33
1
2,33
electricitat
CTNuk/CTFuel
0,10
0,12
pèrdues
pèrdues totals
pèrdues
0,90
1,07
calor
4,524
1,19
Caldera gas
2,4524

84. Generació distribuïda

85. Micro-cogeneració
Generació combinada
de calor i electricitat

86. Un exemple: casa familiar Bcn
³ Necessitats d’energia
³ Tèrmica: 4.000 kWh/any (456 W/m2)
³ Elèctrica: 1.500 kWh/any (85 W/m2)
³ Radiació solar: 1.470 kWh/m2.any
³ Energia solar
³ Tèrmica: 4,54 m2 (3,4 kW)
³ FV: 6,80 m2 (0,7 kW)

87. L’habitatge: 100% amb EnRen
³ la UE adopta la Directiva 2010/31/CE o
EPBD – Energy Performance Building
Directive o Directiva d’Eficiència
Energètica en l’Edificació
³ Objectiu:
³ Edificis nous amb necessitats d’energia
gairebé nul·les, a partir del 31/12/2020
³ Edificis públics abans del 31/12/2018
³ Entra en vigor el 8/7/2012
³ Transposició abans del 9/7/2012

88. L’energia a l’habitatge

89. L’energia a l’habitatge

90. L’energia a l’habitatge
Per què no considerar els edificis com infraestructures
energètiques?

91. Edifici ‘passiu’
³ Bon aïllament de la pell de l’edifici
³ Sistema eficient d’escalfament i ventilació
³ Ús de l’energia solar
³ Ús eficient de l’energia elèctrica
³ Ús de fonts d’energia renovable per
cobrir la resta de necessitats

92. Tecnologies
energè6ques
³ Tecnologies
de
les
energies
renovables:
què
tenen
en
comú?
³ Són
únicament
inversions
en
infraestructura
energè%ca
(excepte
la
biomassa)
³ No
requereixen
inversió
en
combus%ble
(la
biomassa
si)

93. Tecnologies
energè6ques
³ Tecnologies
de
les
energies
renovables:
per
què?
³ Per
que
captar,
transformar
i
usar
els
fluxos
d’energia
renovable
significa
pels
humans
³ recuperar
el
paper
que
els
humans
sempre
han
%ngut
com
conver%dors
i
aprofitadors
del
fluxos
energè%cs
³ esdevenir
membres
ac%us
de
la
comunitat
biosfèrica/terra
(cooperació,
col·∙laboració)

94. Qui
controla?
³ Fer néixer sistemes energètics
descentralitzats:
³ Que emprin fonts d’energia renovables
³ Que sigui propietat de la comunitat que els
maneja i els fa servir
Per fer possible el control democràtic a nivell
local
www.smud.org
www.ews-­‐schonau.de

98. Alternatives
a Catalunya
Autors:
A. Doleschek (ISuSI)
H. Lehmann (WCRE),
J. Puig (Eurosolar)
M. García (Ecoserveis)
S. Peter (ISuSI)

99. S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

100. S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

101. Tancar
les
nuclears

102. Un
escenari
possible
.
.
.
³ L’escenari
es
basa
en
dos
punts
principals:
³ Subs%tuir
un
50%
de
l’electricitat
generada
per
les
nuclears
amb
energies
renovables
³ Subs%tuir
l’altre
50%
amb
cogeneració
³ Cumplir
la
Direc%va
Europea
20-­‐20-­‐20
GWh
Generació
nuclear
Generació
renovable
GWh
Cogeneració
GWh
2009
2020

103. Cogen
+
renovables
³ Renovables:
creixement
17%
anual
³ Cogeneració:
creixement
12%
anual
GWh
Tasa de crecimiento
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
12% anual
17% anual
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Año
R.E. EERR
R.E. Cogeneración

104. Inversió estimada: 19€/persona.mes
Inversió per a EERR
1.500 MEUR/GW
14.965 MEUR
10 anys
1.496 MEUR/any
7,4 Mill. persones
17 EUR/Pers*mes
Inversió per a CHP
500 MEUR/GW
1.708 MEUR
10 anys
171 MEUR/any
7,4 Mill. persones
2 EUR/Pers*mes

105. Tancar
les
nuclears

106. Tancar
les
nuclears
³ Incompa%bles
amb
un
sistema
energè%c
distribuït
i
amb
molta
proporció
de
renovables

112. I més tard . . . a Alemanya

113. Alemanya: la Energiewende

114. Alemanya: Energiewende

115. Alemanya: menys nuclear i
carbó

116. Alemanya: més renovables

117. Alemanya: més renovables

118. German Energy Transition
Arguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll Foundation
Released on 28 November 2012
www.energytransition.de

120. German Energy Transition
Arguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll Foundation
Released on 28 November 2012
www.energytransition.de

121. Projectes comunitaris, Dk
Middelgrunden, Dk

122. Projectes comunitaris, BE

123. Projectes
comunitaris,
UK

126. Remunicipalització xarxa

128. Aquí
i
ara!:
La
guerrilla
solar

130. Aquí
i
ara!:
som
energia

131. aquí
i
ara!

132. Conclusió primera
³ L’energia no és només qüestió de Tecnologia

133. Conclusió
segona
³ L’energia
és
també
una
qües<ó
de
DEMOCRÀCIA

134. Conclusió tercera
³ I també l’energia és una qüestió de
DRETS HUMANS . . . .
³ El dret Humà a l’energia
³ Fer
realitat
el
Dret
humà
a
una
vida
digna
en
un
indret,
requereix
una
certa
quan%tat
d’energia
exosomà%ca
³ D’on
s’obté
aquesta
quan%tat
d’energia
addicional,
que
suplementa
l’energia
endosomà%ca
necessària
per
viure
be
o
viure
dignament?

135. Del
passat
recent
.
.
.
• The twentieth century experience
shows us that a society based on fossil
and nuclear fuels is unable to
guarantee the human right to energy
to all mankind
– it consistently violates the human right to
a decent life
The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

136. .
.
.
cap
al
futur
³ La
humanitat
ha
d’abandonar
la
seva
dependència
d’una
economia
basada
en
el
consum
de
matèries
primeres
energè%ques,
i
esdevenir
membre
comunitat
biosfèrica
³ Integració
en
els
cicles
naturals
³ Aprofitar
fluxos
biosfèrics
³ Viure
al
ritme
del
Sol

137. .
.
.
cap
al
futur
³ Viure
al
ritme
Sol
vol
dir
reconèixer
que
la
vida
a
la
Terra
té
limitacions,
ja
que
l’energia
disponible
per
ser
captada,
conver%da
i
u%litzada
és
estrictament
limitada
pel
la
constant
solar:
1,3 kW*m-2 (a les capes
altes de l’atmosfera)

138. .
.
.
cap
al
futur
³ El
repte
real
per
a
la
humanitat,
avui:
³ Aprendre
a
viure
al
ritme
dels
fluxos
biosfèrics
(que
tenen
qualitats
energè%ques)
³ Reconeixer
el
Dret
a
la
captació
i
ús
de
l’energia
con<nguda
en
els
fluxos
biosfèrics
³ Exercir
aquest
Dret
de
forma
responsable

139. .
.
.
cap
al
futur
³ Renewables
are
the
only
ones
that
can
guarantee
the
human
right
to
energy
The
Human
Right
to
Renewable
Energy,
WREA2005
³ Les
renovables
³ són
una
oportunitat
única
pels
humans
de
ser
membres
ac<us
i
responsables
de
la
comunitat
de
la
Terra
³ són
una
història
d’amor
entre
el
Sol
i
la
Terra

140. Drets
i
responsabilitats
³ Adequar
els
es<ls
de
vida
al
fluxos
de
l’energia
solar
(energia
solar
directe
i
les
seves
formes
indirectes)
és
un
aprenentatge,
³ quan
més
aviat
es
vagi
realitzant,
menys
costos
de
tota
mena
hauran
de
suportar
els
humans
per
poder
anar
vivint
en
les
societats
que
han
creat
en
el
marc
d’aquest
bonic
planeta
que
ens
acull,
³ doncs
les
societats
humanes
sempre
han
necessitat,
necessiten
i
necessitaran
u%litzar
energia
per
viure
dignament
en
el
planeta
Terra.

141. Moltes
gràcies
I
recordeu
.
.
.
.
Hem
de
repensar
profundament
les
relacions
dels
humans
amb
l’energia!

142. Moltes
gràcies
• Més info a:
http://www.energiasostenible.org
http://enercatin.blogspot.com.es
http://cmescollective.org
http://www.energias-renovables.com
http://www.eurosolar.org
http://www.wcre.de/en/
http://www.ren21.net
http://www.irena.org/