Les veus humanesles podem classificar de la següent manera... LA VEU HUMANA VEUS ADULTES VEUS INFANTILS VEU DE DONA VEU D’HOME VEU DE NENA I NEN
3.
VEU DE DONANo totes les veus de dona són iguals, algunes dones canten més agut que altres. Per tant la veu de dona es pot classificar en tres tipus: Soprano Mezzosoprano Contralt
4.
soprano Una soprano és la cantant femenina amb la veu més aguda. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant. Sopranos reconegudes mundialment: Montserrat Caballé Victòria dels Àngels Barbara Hendricks Maria Callas
5.
mezzosoprano La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt. Són veus de timbre rotund i bastant més greu que el de la soprano. Mezzosoprano reconegudes mundialment: Lorraine Hunt Teresa Berganza
6.
contralt La contralt és el registre més greu de la veu femenina.Són les dones que arriben a les notes més greus. Les autèntiques veus de contralt són relativament escasses i per això moltes vegades las partitures per contralt solen ser cantades per mezzosopranos especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. Contralts reconegudes mundialment: Judy Garland Janet Baker
7.
VEU D’HOME Tambéles veus d’homes són diferents, n’hi ha de més agudes i de més greus. Es classifiquen de més agut a més greu: Tenor Baríton Baix
8.
tenor El tenor,és la més aguda de les veus masculines anomenades naturals. Musicalment, la veu de tenor és la més escassa de les veus d‘òpera, i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors tenen més treball del que poden realitzar. Tenors reconeguts mundialment: Luciano Pavarotti Josep Carreras Placido Domingo
9.
baríton El barítonés el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor. Barítons reconeguts mundialment: Titto Ruffo
10.
baix Un baixés el cantant masculí amb la tessitura més greu. El timbre de la veu és molt fosc. Baixos reconeguts mundialment: Gottlob Frick Sergei Kopcák
11.
VEUS INFANTILS Sónles veus de nens i nenes, també anomenades veus blanques. Les veus infantils s’acaben quan els nois i noies entren en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu. Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals: Nois passen de 15 mm a 25 mm Noies de 12 mm a 18 mm Això fa que la veu es torni més greu. Aquest canvi és més brusc en el cas dels nois.