1. EL MODERNISME

3. Què és?

4. Modernisme a catalunya

5. Modernisme a les arts

6. Literatura modernista catalana

7. Conclusió

8. Bibliografia

10. 1900-1940 es produeixen dues crisis

11. 1917 revolució rusa, Mussolini i Hitler

12. CATALUNYA

13. Època convulsa

14. Neix el catalanisme polític

15. Partit protagonista és l'esquerra Republicana

17. Volien significar que per damunt de les preferències i estètiques i inclinacions ideològiques, es mostraven units amb un propòsit.

19. El Modernisme és un moviment artístic que es desenvolupà durant el final del segle XIX i el primer quart del segle XX. http://hotelpalacebarcelona.com/upload/image/blog/barcelona/modernisme-bcn1.jpg

21. Nucli ideològic fou la revista L'Avenç (1881-1884)

23. … Una solitud buscada com a necessitat de retrobar-nos. Sensació d’aturada i introspecció, de mirar dins nostre de manera pausada i reflexiva. Sentiment de soledat íntima i personal, callada i espiritual. Davant aquesta recerca busquem les respostes a aquelles preguntes que ens fem, intentant trobar la sortida a les nostres inquietuds.

24. Literatura catalana modernista · Prudenci Bertrana: Una silueta angulosa i feixuga vingué dret a ella travessant la nau. Duia a la mà un penjoll de claus que tentinejaven; passà a frec d'ella, de la bagassa, sense adonar-se'n, i, ja dins del passadís, obrí la porta. La veu de Fineta sonà al seu darrera. -Josafat...; sóc jo, Josafat. Entro? I va entrar, humilment, com una gosseta temorenca que vol llepar les mans que l'han nafrada. El vestit i la mantellina de la bagassa influïren en l'esperit del campaner d'una manera estranya i complicada. Idees contradictòries sorgiren en el seu magí contorbat. Cregué en un penediment, en una disfressa del dimoni, en la pròxima satisfacció de la luxúria, en un missatge de Pepona, en un enginy dels seus enemics i en un camí segur per a notificar a la porcairola el seu bell propòsit. I restà mut, i Fineta, també muda, amb un aire entristit, anà allunyant-se del campaner fins a caure esllanguida a l'escambell, des d'on li envià, per entre les seves pestanyes, una salutació casta i fervent... -Som amics, Josafat?

25. Literatura catalana modernista · Joan Maragall i Gorina: Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

26. Literatura catalana modernista · Santiago Rusiñol i Prats: — Jo no hi tinc pràctica, a ser pare de família. Jo avisaria el padrí, que ell sí que n'hi té, de pràctica. Ell n'ha vist néixer tres seccions, d'infants de la nostra família, i sap com s'arregla aquest tinglado. Encara que l'avi repapiejava, i anava molt poc a «La Puntual», van anar a donar-li la nova pensant donar-li una gran sorpresa, però la sorpresa fou per a ells quan els va dir que ja ho esperava. — Sí, ja ho esperava —els va dir—. Sabia que tardaríeu a dar fruit de benedicció, però sabia que en donaríeu. El meu avi, el pare, jo, el meu fill, i tu, tots hem tardat, i tots n'hem tingut, i és que aquí el tenir descendència no es té sense més ni més. Es té amb calma i coneixements, com s'han de tenir totes les coses.