El pèsol . NegreNº 29..Agost-Octubre 2006

1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
GRATIS
8.000 exemplars
II època núm. 29
Agost-setembre-octubre del 2006
!Berguedà
L’Ajuntament de Berga
incompleix els acords sig-
nats amb les entitats cul-
turals i juvenils de la ciu-
tat. /pàg 18
Les Pubilles de Belzebú
(milis) no fan vacances i
actuen en contra la
banda armada anomena-
da “Mossos d’Esquadra”.
/pàg 19
La comarca en venda !Bages
" El nostre ja malmès entorn es torna a trobar ara greument Entre insults, les persones
amenaçat. L’eix del Llobregat/pàg 4, el petroli del prepiri- encausades pels fets del
neu/pàg 5, el camp de golf a Gironella/pàg 5, el polígon CSO la Coctelera són
d’Olvan/pàg 5, els projectes urbanístics a les colònies indus- injustament condemnats.
/pàg 8
trials/pàg 3... Perquè els de sempre es facin encara més rics
ens destrossen la natura i a sobre paguem nosaltres.
!Arreu
Okupació massiva i pacífi-
CCOO i UGT formen els Els Mossos d’Esquadra de ca d’un Centre d’Interna-
nous carcellers /pàg 9 Berga tornen a exercir la ment d’Immigrants per
seva habitual violència
Els sindicats grocs que gestionen les desgràcies denunciar aquestes pre-
dels treballadors (CCOO i UGT) i que
tenen un paper tan fosc a les Per Patum van apallissar
sons encobertes. /pàg 7
presons catalanes organ- brutalment dos nois (la
itzen classes de prepara- premsa burgesa mutis i a
ció d'oposicions per a la gàbia) i aquest estiu van
carcellers. amenaçar l’organitzador
Amb la construcció de del concert de la Clusa evi-
noves presons calen més tant que es fes i van
carcellers. irrompre en un dinar pop-
Realitzen cursos per ular al carrer arrencant
aprendre a empresonar pancartes i identificant i
persones amb pocs recur-
sos econòmics mentre tenen la
insultant als presents.
Aquesta és la seva demo-
Energia i model
barra de dir que són protectors de cràcia.
/pàg 6 de societat
les classes més desafavorides.

2. Editorial Sumari
Mentre l’estiu arriba al seu final i preparem el pèsol número 29 els por- Pàgina 3: · Les colònies industrials del Llobregat: l’oblit de l’explotació i
taveus de les administracions i empreses de les nostres comarques (alguns el creixement urbanístic.
insisteixen en malanomenar-los mitjans de comunicació), és a dir Regio7,
Ràdio Berga, teles locals vàries..., fan públiques diverses amenaces com la Pàgina 4: · Sobre l’Eix del Llobregat.
del futur camp de golf a Gironella o la recerca de petroli al prepirineu
(entre Berga, La Pobla de Lillet i Ripoll) per part de Cepsa i la Generalitat Pàgina 5: · Prospeccions petroleres a les àrees del Pre Pirineu.
de Catalunya. I mentre preparen el xou electoral de la tardor, l’especula- · Un camp de golf en terrenys entre Gironella i Olvan?
ció nostra de cada dia, la que fa diners amb coses bàsiques com l’habi- · El macro-polígon industrial comarcal d’Olvan segueix enda
tatge, el treball, la mobilitat o l’energia (aquest pèsol d’això en sap un vant.
munt) no s’atura.
Pàgina 6: · Un cop més, brutalitat policíaca a Berga.
Les calors de l’estiu ens han portat com no podia ser de cap altra mane- Pàgina 7: · Els mossos a 1360 metres.
ra abusos d’autoritat com el protagonitzat pels Mossos a la Clusa i a · Ocupació-denúncia del futur CIE.
Vilada amb amenaces de violència extrema i la ja típica arrencada de pan-
cartes popular. Insults i prepotència dels Mossos al judici del CSO La Pàgina 8: · Judici i sentència pels encausats de la Cocktelera
Cocktelera a Manresa, també a les companyes acusades, les quals en rea-
litat han estat víctimes d’un sistema injust a causa de tenir una moral Pàgina 9: · CCOO i UGT realitzen cursets de formació per a futurs car
molt menys “guarra” que la dels funcionaris armats de la Generalitat de cellers
Catalunya. Gent d’ordre, com la de tota la vida. Parlant de justícia i judi-
cis, el paripé per l’assassinat de l’amic i company Pep Isanta segueix men- Pàgina 10: · Manifest de Patum 2006.
tre l’Ajuntament de Berga ha tornat demostrar que no es pot pactar amb . Obres al barri vell de Berga: tard, malament i pagant els veins
mentiders i gent sense principis ni paraula: els acords signats pel consis-
Pàgina 11 · Groller, neoromàntic i del segle XXI.
tori i les entitats culturals i de joves queden en paper mullat en no ser
respectats reiteradament per l’Ajuntament de Camps i Xoy. La Patum va Pàgina 12-17: DOSSIER CENTRAL “ENERGIA”.
passar, ja no cal respectar res.Per cert, una Patum amb pallissa per part
dels mossos inclosa. Pàgina 18:· L’ajuntament de Berga incompleix els acords amb les associa
cions.
No tot podia anar malament, a Manresa la CNT i el CSO Valldaura estre-
nen locals en un enorme edifici ocupat i extraordinàriament rehabilitat. Pàgina 19:· Comunicat de les Pubilles (milis).
Sort i endavant. A Berga la solidaritat amb l’acció contra els centres d’in- · Els mitjans de comunicació al Berguedà.
ternament d’immigrants es va fer sentir. A Casserres i Borredà s’estrenen
assemblees de joves i associacions culturals amb interessos diversos. Els Pàgina 20:· El lateralisme: l’opressió per ser esquerrà.
maquis uneixen encara més als rebels d’Olvan i Berga i en aquesta ciutat
Pàgina 21:· D’amors i de lluites.
els tres col·lectius llibertaris han celebrat el 19 de juliol mentre el Centre
d’Estudis Josep Ester Borràs busca sòcies intensament. Doncs res, a veure Pàgina 22:· Sobre els furts i els robatoris.
si en troba alguna. · La copa menstrual reutilitzable.
Pàgina 23-24:· Tecnologías para el control i política del código.
Pàgina 25-26:· Ressenyes.
Pàgina 27:· poesia.
Pàgina 28:· Enrevista.
I recorda...
Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és
el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lec-
tiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa
a ningú, solament a qui en forma part a cada
moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la
publicació, la resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui
que es rasqui.
Tancament d'aquesta edició: 14/09/2006 a les 22:00.
En aquest Pèsol Negre han participat: Pep i tu, Ocupació, Ateneu llibertari del berguedà, Ateneu columna
terra i llbertat, Centre d’estudis Josep Borràs, Casal Panxo, assemblea de joves, Hiram Gascoigne, Milicianu,
Lady Ludd, Ecologistes en acció, Els afectats, Jordi, els Calamites, Els coccktelerus guarrus, Assemblea contra
les presons, Vincenzo Brandemburgo, Jaume Domingo, Plataforma No a la MAT, girasol, Noè Mas, Xavier
Llorente, Pubilles de Belzbú (milis), Columna clitoriana, Dr. okunowo, Memo, Expropia, G., ..., Casal popular
la Fura, Blanka, Klara, Tri-partito, Miliciano del comando playero, Barrikada, Jos, Enric 8 anys.
Atenció: Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar els vostres arti-
cles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència.
Nou web de el pèsol negre
Directori
*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos,
Berga 08600. Adreça electrònica: ateneullibertari@berguedalliber-
Al web trobaràs en PDF els diversos tari.org Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu
difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4
números de la revista que han aparegut baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org
(tant de la primera com de la segona www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris
època) a part de les darreres notícies i berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social
de la comarca): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça elec-
informacions respecte aquesta publicació trònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolne-
llibertària. gre@hotmail.com *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació
núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica:
manre@cgt.es La Tremenda (centre social okupat):cantonada entre el c/ St. Salvador i el c/ Hospital al nº 24-26,
Manresa.CNT Manresa/CSO Valldaura, c/Jorbetes, 15. cnt_ait_manresa@yahoo.es *MONISTROL DE MONTSERRAT:
CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:
cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:
www.berguedallibertari.org canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica:
amicsagustin@berguedallibertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93
837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:
L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surial-
ternat.tk Adreça electrònica: surialternat@latinmail.com
pesolnegre@hotmail.com
@

3. // 3
Actualitat /Agressions al territori
#Cal pons, antiga colònia tèxtil
Les colònies industrials del
Llobregat: l’oblit de l’explotació i el
creixement urbanístic
Recentment s’ha aprovat el Pla Director Urbanístic (PDU) de les la conservació del patrimoni, com a espectacle, no com a un
Colònies Industrials del Llobregat, que afavoreix el creixement recordatori de l’explotació laboral i el control social a que era,
urbanístic de la vall mitjana del Llobregat. Una de les excuses és i és, sotmesa la població.
Navarcles, agost 2006 Patrimoni de la Humanitat. una major ocupació urbana del un espai utilitzat pelxs veïnxs pisos per poder recuperar i ren-
territori, una creixent metropo- (www.calpons.blogspot.com). dibilitzar la inversió. I, com no
Hiram Gascoigne La seva consideració patrimo- lització del Bages i del En opinió d’aquesta associació, podia ser d’altra manera, tot es
L
nial (cultural) i social només és Berguedà, un increment de la el Pla “enlloc de dotar de ser- farà respectant els elements
es colònies industrials l’excusa per a una planificació mobilitat en transport privat, veis i millorar els dèficits que més simbòlics de la colònia i
del riu Llobregat, així urbanística que respon a unes una major especulació sobre el sovint no poden arribar els promovent el museu existent!
com les del Ter, són necessitats capitalistes de crei- sòl rural... A aquestes cal afegir ajuntaments, a part de les
una mostra de la industrialitza- xement urbanístic i econòmic. una altra conseqüència, molt bones paraules, ve a legitimar I és que les colònies industrials
ció a Catalunya durant el segle En aquest cas, com en tots els rellevant en el cas de les colò- un model de marbellització” del s’han convertit en patrimoni
XIX, actives en el tèxtil fins a la altres, la planificació urbanísti- nies. En bona part d’aquests Berguedà. Si bé tenen raó, no històric i cultura, oblidant (i
crisi dels 60 i 70, i que avui en ca es constitueix com l’eina nuclis de població encara es cal utilitzar paraules mediàti- afavorint el seu oblit a través
dia, tot i la pèrdua del seu dina- totalitària per al control i ins- mantenen uns llaços de socia- ques com marbellització, que a de l’urbanisme) que des del seu
misme econòmic, es mantenen trumentalització del territori; ja bilitat que permeten l’acció part de cridar l’atenció, com inici han estat unes de les for-
com a nuclis de població i de que la planificació, tot i que col·lectiva i l’acord de finalitats pretenen, poden girar-se en mes d’explotació capitalista
patrimoni industrial. A partir de implica teòricament un control comunes, com es reflexa en l’e- contra, ja que entre la proposta més extraordinàries, en les
la consideració patrimonial de sobre el creixement desorde- xistència d’associacions de del PDU i Marbella hi ha molt quals la producció i elxs treba-
les colònies, de la millora de la nat, no el nega pas, eliminat veïns. En el PDU, tot i que no hi creixement a recórrer. lladorxs estaven totalment con-
qualitat de vida dels seus habi- qualsevol oposició a un creixe- està escrit, es preveu la seva trolats pel capital i l’Església.
tants i de la millora de la quali- ment continu. En aquest sentit, neutralització i destrucció, en En tot cas, la legitimació del En el cas de les colònies encara
tat ambiental de l’entorn (com el PDU estableix bàsicament el quant que s’estableixen unes creixement urbanístic d’aques- és hora que es reclami la recu-
sona de bé en el discurs políti- creixement urbanístic de les estructures territorials al servei ta àrea, explicat per les dinàmi- peració de la memòria històri-
cament correcte!) s’ha promo- colònies, per mitjà de l’amplia- d’un creixement econòmic des- ques metropolitanes i ajudat ca, com ha passat amb d’altres
gut la seva conservació i reha- ció del sòl residencial i indus- vinculat de les colònies i la seva per l’ampliació de la C-16, ha qüestions. Evidentment a
bilitació a partir, per exemple, trial. Aquest creixement s’em- població. comportat ja les primeres l’Estat i al capital no els hi inte-
del Pla Director Urbanístic de mascara amb grans frases com grans operacions. En aquest ressa fer recordar l’explotació
les Colònies Industrials del “compatibilitzar el patrimoni Així per exemple, en desacord sentit, l’empresa promotora laboral i el control social, per-
Llobregat (inclou les colònies amb l’activitat industrial”, que amb aquest tipus de creixe- Hines, de capital nord-americà, què aquests són la base de la
compreses entre Berga i significa coses com pintar la ment, que no pas al creixement ha comprat per 15 milions seva existència.
Balsareny), el Pla Director de la façana d’una antiga fàbrica a en si mateix, l’AAVV i Amics de d’euros tota la colònia de Cal
colònia Sedó (a Esparreguera) o canvi de construir unes quan- Cal Pons han presentat (a Vidal, amb l’objectiu d’obrir un
la petició a la Generalitat, per tes naus a tocar de l’Eix del l’Ajuntament de Puig-reig) un hotel rural de luxe (a l’antiga
part d’un grup de represen- Llobregat (C-16). conjunt d’al·legacions al pla fàbrica), reformar els habitat-
tants de 72 colònies, que pro- referents a la proposta de cons- ges per oferir-los com a sego-
mogui la seva declaració com a L’urbanisme promogut implica trucció de nous habitatges en nes residències i construir més

4. // 4
Actualitat /Agressions al territori
Berga, setembre 2006
Sobre l’eix del llobregat
Milicianu
E
ls recents acabats trams
de l’autovia C-16 entre
Berga i Gironella, i del
sector sud de Puig-reig;
no són més que el colofó del
tarannà neoliberal dels diferents
governs de la Generalitat en
matèria d’infrastructures.
Cedint la concessió de la gestió,
més que suculenta, de les
infrastructures a macroempre-
ses privades (unides en U.T.E.,
unions temporals d’empreses)
abans que donar prioritat a una
xarxa de carreteres autèntica-
ment pública i gratuïta. I és que
el negoci en aquest cas concret
ha estat molt subtil: els anome-
nats peatges a l’ombra.
Tot començà amb l’antiga pro-
mesa convergent, de fa més de
vint anys, en fer arribar l’auto-
pista de l’àrea metropolitana
fins la comarca del Bages, i pos-
teriorment al Berguedà. Aquest
fet s’inclogué en certa manera
dins el Pla de Carreteres de la
Generalitat de 1985, que con-
templava enllaçar Manresa i
Terrassa amb una nova autopis-
ta i d’adequar el tram entre
Manresa i Berga a la demanda
existent per mitjà de variants i
ampliacions d’una sola calçada.
La promesa fou semicomplerta,
ja que les obres s’acabaren el
1989. Però amb el condicionant
de col·locar-hi un peatge per
part de l’empresa la qual en va (com era d’esperar) a causa del de la Generalitat se’n fa càrrec sona que ha de recórrer diària- I és que el més fort de tot ple-
obtenir la gestió (AUTEMA), i trànsit existent diàriament entre per mitjà d’un cànon estipulat ment el tram Manresa-Berga per gat, deixant de banda la més
que juntament amb la nova les dues capitals de comarca per en la concessió, a canvi de la motius laborals d’uns 80 km, en que evident agressió al territori,
autopista que culminava l’eix raons laborals, i en gran part construcció del tram berguedà anada i tornada, equivaldria a de la necessitat o no d’aquesta
del Llobregat a través dels per les escapades de cap de set- entre Berga i Puig-reig, i del pagar una quota de 4,52 euros infrastructura que serà el tram-
túnels de Vallvidrera (enllestida mana d’una classe benestant manteniment de tot ell fins a de peatge cada dia. Tot plegat, polí per la construcció d’urba-
el 1991) convertiren el tram barcelonina de segones i terce- Manresa. La concessió de l’auto- sense tenir en compte la quanti- nitzacions de “cases barates” en
Manresa-Barcelona en un dels res residències. Fet que dóna via Berga-Manresa es fixà en tat fixa de 135.000 euros men- mig de la muntanya (no tan sols
més cars que es coneixen pels fruit a la present ampliació de la una durada de tan sols 33 anys suals que paga igualment la a la ja tupida Cerdanya, sinó ja
escassos 40 km de distància carretera d’una sola calçada en (fins el 2026)... durant els quals Generalitat a l’empresa conces- en augment al Berguedà); és
existents. I només cal compro- autovia fins al sud de Berga, la societat Concessió i sionària. Que no tan sols servei- que la nova autovia servirà per
var-ho i veure com any rera any inclosa en el Pla de Carreteres Explotació d’Infrastructures for- xen per pagar l’inflat pressu- extreure’n milions d’euros en
els preus dels peatges conti- del mateix 1995. mat en gran majoria pel gegant post de les empreses en les beneficis per les empreses con-
nuen sent estratosfèrics i en empresarial FCC i per les cons- obres de construcció, a més cessionàries al llarg de tres
augment, tot i el suposat des- Actualment, 11 anys després tructores COMSA, COPISA i COP- entre d’altres de la precarietat dècades, a costa de la butxaca
compte en dies laborables del encara en resta un tram per aca- CISA podran explotar a raó laboral que arrosseguen les de tots plegats (i amb la compli-
qual fanfarroneja AUTEMA i les bar (entre Gironella i Puig-reig). d’una quota fixa de 135.000 seves subcontractacions, sinó citat dels nostres estimats polí-
promeses electorals de la majo- Tot i que òbviament sembla ser euros mensuals, més una de que gairebé donen via lliure a tics). I en conseqüència, tindrem
ria de l’arc parlamentari de de circulació gratuïta, els trams variable en funció del flux de l’explotació desmesurada el gust de finançar encara més
reduir-ne les tarifes o suprimir- de l’autovia Manresa-Berga van circulació, que actualment es durant més de trenta anys d’un les bacanals, les segones i ter-
los. En definitiva, s’ha convertit ser lliurats l’any 2003 (amb el troba al voltant de 20.000 vehi- servei públic, això sí de forma ceres residències, els iots, els
en una ruta més que prohibitiva govern de CiU) per mitjà de con- cles diaris. Aquesta quota varia- camuflada i amb l’excusa del cotxes esportius... i en definitiva
per la butxaca de la majoria; i a cessions públiques a grans ble a partir de desembre del manteniment de la carretera. Fet les fortunes de les Koplowitz i
sobre de dubtosa seguretat pel empreses constructores de capi- 2007, quan les obres estiguin que ha inspirat al govern del tri- de tota la colla de paràsits de la
traçat més que carregat de cor- tal privat. Aquesta concessió totalment finalitzades, serà de partit a seguir els mateixos pas- seva companyia, d’aquest món
bes, que sembla d’alta muntan- suposà l’aplicació del maquillat 0,05648 euros per quilòmetre sos que els seus antecessors que sembla fet a la seva mida.
ya, en el tram que dista de la peatge a l’ombra, consistent en recorregut per un vehicle lleu- amb la construcció de l’autovia
capital del Bages fins a Terrassa. el pagament d’una quota de ger convencional i al voltant de Maçanet-Platja d’Aro i del tram
Pel que fa el tram nord de l’eix peatge indirecta per part de tots 0,063 per vehicles pesants. Reus-Alcover amb el sistema de
del Llobregat (Manresa-Berga), nosaltres (encara que no utilit- peatge a l’ombra, es deuen pen-
tot i les noves ampliacions i zis l’autovia per res). És a dir, els A primera vista sembla una sar que som imbècils venent-
variants acabades per complert conductors no paguen ni un quantitat ridícula, però per nos fum amb les autovies “lliu-
el 1995, aviat es quedà obsolet cèntim sinó que el pressupost exemple donat el cas d’una per- res de pagament”.

5. // 5
Actualitat /Agressions al territori
Prospeccions Un camp de golf en
petroleres a les terrenys entre
Gironella i Olvan?
àrees del Pre Pirineu
Agost 2006 tipus de limitació en base a llarg abast: construcció d’oleo-
Ecologistes en acció l’ordenació del territori quan, ductes, transport continu de
D
en canvi, segons l’article 5 del vehicles pesats, instal·lació
avant l’anunci de la DECRET 174/2002, d’11 de d’infrastructures de gran
companyia CEPSA juny, regulador de la implanta- impacte territorial (torres de
EP, SA, en el que es ció de l’energia eòlica a perforació i
comunica la realit- Catalunya, es defineixen com a maquinària de bombeig), etc.,
zació de prospeccions petrole- “Zona incompatible: zona del i abocament de quantitats
res en el Pre Pirineu; territori exclosa de la implan- variables de cru en l’entorn de
Ecologistes en Acció de tació de parcs eòlics on la l’explotació.
Catalunya ha realitzat una presència de valors naturals de
comparació de les zones protecció prioritària aconse- En opinió d’Ecologistes en dat clara en diversos pronun-
Berga, Agost 2006
objecte de les prospeccions llen no fer-hi cap intervenció Acció de Catalunya resulta una ciaments públics, per tant un
amb les determinades en el d’infrastructures d’aprofita- irracionalitat que determina- Lady Ludd paper contrari en aquest sentit
P
“Mapa d’implantació de l’ener- ment eòlic.” des zones del territori hagin és reprobable pel que té de
gia eòlica a Catalunya”. El estat excloses per diversos ublicava Regió 7 (sem- contradictori; de la paraula als
resultat de la comparació, Des d’Ecologistes en Acció de motius de l’aprofitament del pre font d'inspiració) fets. Pero això no ens extranya,
basada en les dades aparegu- Catalunya considerem que els seu potencial d’una energia el passsat dimecres 23 sabent que la classe política és
des en el Diari Oficial de la “valors naturals” que justifi- renovable com és la força del d'Agost que es projecta la classe mentidera. Suposem que
Generalitat de Catalunya quen la creació de figures de vent, però resultin en canvi construcció d'un camp de golf a hores d'ara l'alcalde ja haurà
(DOGC 4511) del 16 de protecció quedaran més afec- aptes per obtenir un combusti- en terrenys entre Gironella i rebut uns quants regalets per-
novembre del 2005, mostra tats per les prospeccions i, en ble contaminant i en procés Olvan, que seria el primer a la suassius al seu favor, i més que
que la zona de prospecció ano- el seu cas, l’explotació de d’exhauriment com és el comarca del Berguedà. Si be ja en rebrà per tal d'afavorir la
menada “Vallfogona Est”, de recursos petrolers, que amb petroli. era de rumorologia pública, i implantació d'aquest negoci i
88.494 hectàrees, cobreix l’aprofitament d’un recurs segons Radio Berga fa dos anys reserva privada de gent adine-
pràcticament la totalitat de les natural com és el vent; i que la La constatació de que l’era l'alcalde va promoure una reu- rada. I del poble haurien de
zones d’exclusió i d’instal·la- determinació de zones d’ex- dels combustibles fòssils de nió a l'Ajuntament entre els sortir també un altre tipus de
ció condicionada de parcs clusió haurien de tenir un valor fàcil extracció arriba al seu terratinents i l'empresari pro- regalets més desagradables,
eòlics de la comarca de La general ja que, si més no, es final, i la pujada de preus asso- motor (que ja compta amb un també persuassius, a veure si
Garrotxa, les zones d’exclusió cauria en la contradicció d’o- ciada, fa que jaciments que camp de golf a la Cerdanya), el es fa enrera. Mentrestant, els
interior de la comarca de l’Alt brir el camí a la degradació del abans es descartaven per reconeixement per part de l'al- que governen aquesta ignomí-
Empordà. territori per altres vies. motius econòmics puguin ser calde d'ERC Ramon Costa que nia s'en vagin a pastar fang
considerats "rendibles" sense el projecte existeix és un pas amb les seves campanyes pel
Per la seva part la zona de Cal recordar que la prospecció parar atenció als més en el seu trajecte i ens consum responsable de l'aigua.
prospecció anomenada “Vallfo- implica la realització de son- impactes confirma que la cosa està De moment, i per anar fent
gona Oest”, d’igual superfície, deigs en profunditat, treballs ambientals avançada, potser com a toc d'i- boca, en un ple realitzat setma-
cobreix parcialment les zones sísmics amb explosius per associats. nici de la mobilització popular nes enrera, l’Ajuntament de
d’exclusió i d’instal·lació con- determinar la presència de En un per impedir-ho. Caldria advertir Gironella aprovaba la requalifi-
dicionada de parcs eòlics del bosses o jaciments i moviment intent a en Ramon Costa que la posi- cació i urbanització de nous
Ripollès i del Berguedà. de maquinària. Per la seva part d e ció d'ERC respecte a la cons- terrenys al municipi. Així
l’extracció de petroli genera per- trucció de camps de golf en els doncs, llums, càmera, acció!
De l’Acord de Govern reflectit diferents impactes municipis on governa ha que-
al DOGC es dedueix que CEPSA greus i de
El macro-polígon industrial
EP, SA podrà realitzar un pro-
grama de prospeccions
comarcal d'Olvan segueix
durant sis anys llongar
sense els guanys
endavant
cap d’un període
històric con-
demnat a finalit-
Berga, Agost 2006
zar es poden justi- molts municipis de la comarca
ficar les majors bar- Lady Ludd creixen poligons com a bolets,
M
baritats en nom de la i quan hem sabut que Llobregat
“cobertura de la deman- entre esperem que avall, al Bages, la meitat de la
da”. acabin de desdoblar nova superfície industrial cons-
la C16, que els rics truïda no s'ha ocupat. Veient i
En tant que les empreses privatitzin el poble de Peguera sabent això, queda clar que els
beneficiàries del model (comprat per un xeic àrab), que poligons industrials no són
energètic vigent posen tot urbanitzin Malanyeu o que ens més que una nova forma d'ope-
tipus de traves a l’aprofita- facin "el nostre" primer camp ració especulativa del sòl a
ment ple dels recursos renova- de golf, el projecte del macro- benefici de l'empresariat i el
bles, no dubten en provocar polígon industrial comarcal govern de torn, encobert per
impactes per mantenir els seus d'Olvan segueix endavant. l'argument i excusa de les polí-
beneficis. Resulta paradoxal que ho facin tiques d'ocupació laboral.
quan al Polígon Industrial de la Requalificacions al servei de
Valldan encara hi ha parcel.les l'empresariat. Merda i més
buides, sense utilitzar, quan a merda.

6. // 6
Actualitat /Repressió
Un cop més, brutalitat policial a Berga
$ Fotos on es veu de quina manera van actuar els mossos amb dos
companys igualadins.
Igualada, Juny 2006 havia gaire gent, i per tant mossos d'esquadra, ja que els Plataforma per la Convivència
podien veure'ls amb claredat. qui van començar les pallisses
" Dissabte passat dia del Berguedà, de l'Assemblea
Els afectats eren policies de paisà, va voler 17 de juny, durant la de Joves de Berga, i als advo-
D
En un moment donat va passar córrer cap allà, sense arribar Patum de Berga, es va cats que ens estant portant el
issabte passat dia pel costat de les barraques una gaire lluny, però, ja que a mig viure un episodi trista- cas, del col·lectiu Layret i
17 de juny, durant la furgona dels mossos, plena camí ja va ser també reduït i Fontanella, que des del primer
ment reconegut per a
Patum de Berga, es d'antiavalots; un dels dos com- fortament agredit per altres moment van estar al nostre
va viure un episodi tristament panys es va dirigir cap a la fur- agents.
molts de nosaltres: costat, atenent-nos pel que fes
reconegut per a molts de nosal- gona amb actitud burlesca, violència policial, falta.
tres: violència policial, durant però sense poder-s'hi acostar Els nostres companys van ser durant una actuació
una actuació dels mossos d'es- gaire ja que immediatament duts a l'hospital (entre cops i dels mossos d'esquadra
quadra desmesurada, gratuïta, tres policies de paisà van córrer insults constants que van durar
desmesurada, gratuï-
violenta i injusta. Dos com- cap a ell, el van tirar a terra i fins a comissaria) on un metge
panys independentistes iguala- van començar les agressions; de professionalitat molt dubto-
ta, violenta i injusta.
dins amb ganes de passar-s'ho seguidament, van baixar els sa va fer uns informes mèdics
bé estaven ballant a la zona de antiavalots i es van apuntar a la que fan poc més que riure. Si Resultat: un trau al cap, un ull
les barraques amb amics i ami- festa, oferint així la típica imat- es comparen amb els realitzats ferit, un nas contusionat, dues
gues, amb tota la normalitat ge de sis o set policies apallis- l'endemà a l'ambulatori marques de porra de 18 centí-
que comporta la situació. Els sant a una sola persona reduï- d'Igualada no s'hi reconeixen metres, senyals per tot el cos,
molts secretes que rondaven da al terra, que a més, havia similituds pràcticament; en un abrasions etcètera, dues baixes
per allà van poder comprovar consumit alcohol i no estava en dels casos, per exemple, l'in- i un judici que esperen els nos-
durant força estona que es plenes facultats ni per a defen- forme fet dissabte observa tant tres companys en el qual se'ls
tractava d'un grup d'amics sar-se. El germà d'aquest, en sols dues lesions contra les deu acusarà d'atemptat a l'autoritat.
sense ànim de conflicte, ja que veure l'escena, i sense saber que consten en l'informe fet Donem les gràcies als com-
era relativament d'hora, no hi d'entrada que es tractava de poques hores després. panys i companyes de la
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Passeig de la
indústria 62
c/Les Piques, 17 - Tel. 93 875 44 56 - 08240 MANRESA
NOVA ADREÇA plaça maragall, 7

7. // 7
Actualitat /Repressió
Berga, Agost 2006
Els mossos a 1360 metres
en un espai públic. Fins i tot,
Els calamites sembla que una patrulla de
U
policies era insuficient per con-
n acte amb un bagat- trolar la nostra gola, ja que poc
ge de prop d’una després els assistents a l’àpat
dècada a la seva varem ser objecte d’una
esquena, la tradicio- exhaustiva sessió fotogràfica
nal Festa de la Clusa, fou per part d’una nova parella d’a-
prohibit sorprenentment pels gents, aquests últims de paisà;
mossos d’esquadra a principis els quals no dubtaren en exer-
del mes d’agost. Tot just dos cir novament la seva particular
dies abans de l’inici de la pro- i obsessiva tendència a la inti-
gramació prevista (caminada, midació mitjançant la identifi-
àpats populars i molta música) cació arbitrària d’algun dels
la policia autonòmica feia acte presents.
de presència al lloc on s’havien
de dur a terme les actuacions. Per cloure el despropòsit els
Els agents van amenaçar amb mossos van arrencar navalla en
sancions administratives mà i entre xiulets, les pancar-
milionàries en cas de tirar tes que penjaven a l’entrada
endavant amb una festa que del poble que feien al·lusió a
enguany arribava a la seva vui- $Pancarta penjada a Vilada minuts abans de ser arrancada pels una Llibertat difícil, quan
tena edició, a menys que s’a- aquesta és menystinguda sis-
complissin una sèrie de requi-
mossos d’esquadra temàticament pels assalariats
sits propis d’una burocràcia Els organitzadors de la Festa de Interior. curs d’un àpat popular al poble uniformats.
dubtosament partidista, que la Clusa varem veure’ns obli- de Vilada que pretenia posar de
apareix i desapareix misterio- gats a suspendre-la després de Malauradament, les desconcer- manifest el nostre desacord Torquemada estaria orgullós
sament en funció de l’afinitat la reiterada presència intimi- tants trobades amb els repre- amb la prohibició de la nostra dels seus successors.
política de qui convoca els datòria dels cossos policials sentants de l’Ordre, un ordre festa, un cotxe dels omnipre- Però, tard o d’hora la veritat
diversos actes que nodreixen durant els dos dies previs al que per cert mai serà el nostre, sents mossos va restar aturat a esdevé obvietat.
l’agenda cultural de la nostra seu inici, que feia evident la no es van esvair amb la confir- pocs metres d’aquells que Avui la Terra ja és rodona, tant
comarca. intencionalitat censora dels mació de cancel·lació dels exerciem un acte tant bel·lige- sols li cal un sensible canvi de
funcionaris de la Conselleria de actes. El 5 d’agost en el trans- rant i subversiu com és dinar color.
Ocupació-denúncia del futur CIE
Esplugues, Agost 2006 tanca, com si fossin animals, sense poder veure aigua, apilats
Jordi estrangers de països pobres, en celdes individuals, malgrat
A
abans d'ésser expulsats. Molts n'hi havia de buides i sense per-
lguns diaris i ràdios cops ignorant peticions d'asil. metre'ls d'anar a lavabo.
van dir que 57 perso- Al sortir pacíficament, els activis-
nes havien causat tes no es van resistir a ser identi- Els 57 detinguts han passat a dis-
destrosses al futur ficats identificar, però de sobte, posició judicial, i han quedat en
Centre d'Internament els Mossos d'Esquadra els van llibertat amb càrrecs d'atemptat
d'Estrangers (CIE) de la Zona agredir (dos periodistes i dos a l'autoritat, danys i desordres
Franca. Era totalment mentida i advocats inclosos) i retenir vio- públics.
volem deixar-ho clar. lentament, els van obligar a estar
de peu de cara a la paret i sota el És deplorable una actuació així
En el marc de la Carabana sol durant quatre hores, espo- de la policia pel simple fet de no
Europea per la Llibertat de sats i sense poder girar la cara. voler permetre que la ciutadania
Moviments, una cinquantena de Per exemple, Pau, segons qüestioni l'us contrari als DDHH
persones van entrar per sorpresa l'Agència Efe, ha declarat que el dels Centres d'Interna-
dins del CIE i van pactar amb la van colpejar, amenaçar i insultar, ment d'Estrangers de la policia.
policia de poder desplegar pacífi- amb frases com "yo sé cómo aca- Malgrat tot, i malgrat els abusos,
$Pancarta penjada a Berga en solidaritat
cament pancartes on denuncia- bar con tus mareos pero que no s'ha aconseguit treure el tema a
ven que en aquests centres s'hi me dejan". Va estar dotze hores l'opinió pública. amb els detinguts de Barcelona
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Ateneu difussor de les idees
anarquistes Centre
C./ del Balç, 4 baixos
esquerre. d’Estudis
Berga. Josep
Ester i
Borràs
Distri de material alternatiu
Llibreria i Arxiu Històric
C./ del Balç, 4. Berga

8. // 8
Actualitat /Repressió
Judici i sentència pels encausats de
la Coktelera
El dia 28 de juny es va dur a terme a Manresa el judici contra les encausades pel desallotjament de la Coktelera el 8 d’abril del
2004 a Manresa. Les cinc persones van ser jutjades i condemnades pel delicte d’usurpació a una pena multa de 270 euros.
Manresa, agost 2006 de les persones de la concen- Davant, va fer una declaració abans. Els mossos també van sentència es condemna a unes
Els cocktelerus guarrus tració. A l’entrar a la sala se li patètica plena de mentides i fer una declaració plena de persones per haver tingut la
va comunicar al jutge la canviant fins i tot el que havia mentides tot i que van cenyir- iniciativa de donar vida a un
E
l dimecres 28 de juny situació i ell va contestar declarat davant el jutge d’ins- se a l’atestat policial que espai abandonat. Un cop més
es va realitzar el judici que a la seva sala manava trucció un havien fet en el seu moment, s’aplica la llei per defensar la
contra cinc de les sis ell però que al carrer any que ja l’havien adornat prou. propietat privada, encara que la
persones que van ser manaven els propietària prefereixi que una
desallotjades de la mossos, una La mare d’un dels acu- casa caigui a terra abans de
Coktelera a Manresa el 8 d’abril frase prou sig- sats, que es va que- que algú li doni vida. No hem
del 2004. Com ja es va anun- nificativa de com dar fora a la sala de d’oblidar que el delicte d’usur-
ciar en el Pèsol Negre anterior, funciona tot ple- l’entrada, va sentir pació es va crear l’any 1996,
el mateix dia es va convocar gat. com els mossos una forma jurídica per poder
una concentració davant del que sortien del penalitzar i perseguir judicial-
jutjats. A la concentració hi Durant el transcurs judici els hi ment l’okupació. Un altre cop
vam assistir una vintena de per- del judici van deien algunes s’apliquen les maleïdes penes
sones, però no vam ser les úni- declarar els de les pregun- multa que pretenen que la gent
ques, com ja va sent habitual encausats, la tes i què havien es preocupi més de recollir
també va venir un destacament propietària i de respondre als diners que no de continuar
dels mossos d’esquadra amb 10 mossos mossos que construint altres projectes.
actitud provocativa. La tensió que havien s’estaven Unes multes que, sota una
amb els mossos va començar participat en el esperant per ombra de reformisme progres-
ben aviat, quan juntament amb desallotjament. entrar. En prin- sista, et coaccionen a pagar
el segurata dels jutjats van fer La propietària, cipi en un judici sota l’amenaça d’entrar a
moure la gent concentrada cap l’Anna Maria els testimonis presó.
a l’altra vorera. Quan els encau- Pujol no poden sortir de la
sats i alguns amics i familiars sala fins que s’acabi i " També va sentir, en
ens disposàvem a entrar als jut- en cas de que ho un moment en què es
jats, els mossos van dir que si facin el secretari pensaven que no els
no ens identificaven no ens dei- judicial ha d’evi-
xarien entrar. Davant la porta tar que els testi-
escoltava ningú, com
hi havia el mateix sergent que monis parlin es referien als joves
feia quatre mesos havia prota- entre ells, tot i que estaven sent jut-
gonitzat una situació idèntica que a la pràcti- jats com els guarros.
en un judici que no es va realit- ca la policia té
zar perquè l’acusat i 4 compan- total permisivi-
yes van estar retingudes durant tat per fer el que vul- Perquè no creiem ni en la seva
30 minuts mentre comprova- gui. També va sentir, justícia ni en la propietat priva-
ven les seves dades. En aques- en un moment en què da i perquè creiem totalment
ta ocasió ens vam negar a es pensaven que no legítim okupar espais abando-
donar el DNI i se’ls hi va recri- els escoltava ningú, nats, continuarem actuant con-
minar que no podien barrar- com es referien als tinuarem preocupant.
nos el pas ja que era una joves que estaven sent
audiència pública. Mentrestant jutjats com els gua-
la gent que no tenia relació rros.
amb el judici entrava i sortia
sense ser identificades. La sentència del judici va sortir
Després de discutir una estona dues setmanes més tard, de la
i que els mossos comencessin petició inicial de 2700 euros
amb empentes i amenaces, el per a cadascun, es va rebaixar
sergent va avisar als antidistur- a una pena multa de 270 euros
bis, que estaven aparcats a uns o un més i mig de presó per un
metres de distància, que vin- delicte d’usurpació de bens i
guessin i identifiquessin a una immobles. Amb aquesta
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
SINDICAT DE MINERIA
SINDICAT D’ACTIVITATS
DIVERSES
SALLENT
C./ Clos, 5. 1r pis.
08605 Sallent
tel. 938370724

9. // 9
Actualitat /Presons
CCOO i UGT realitzen cursets de
formació per a futurs carcellers
Manresa, juliol 2006
sons per les que van ser dis-
Ass. contra les presons persats: La Model, Can Brians i
E
Ponent. La constant pressió
ls sindicats CCOO i UGT que van realitzar aquests dos
de Manresa organitzen sindicats i la impunitat habitual
classes de preparació de la què gaudeixen tradicio-
d'oposicions per a nalment tots els membres dels
Tècnics Especialistes en Àmbit diferents cossos de l'Estat (poli-
Penitenciari. Aquests sindicats cia, funcionaris de presons,
demostren una proximitat més militars) van desembocar amb
que palesa amb els interessos una absolució per a tots els
de l'Administració pública, ofe- funcionaris, al·legant (segons
rint un "servei" de formació per el senyor Albert Batlle) que "no
a futurs carcellers i carcelleres. es poden deduir responsabili-
Prova d'això és el suport que es tats personals i individualitza-
respirava per la futura cons- des" de les tortures que es van
trucció del CP Lledoners el dia dur a terme a les persones pre-
de la xerrada de presentació de ses.
les classes de formació que va
realitzar la UGT a Manresa i que I és que no oblidem que els sin-
va reunir prop d'un centenar de dicats de presons es caracterit-
persones. Una xerrada que pre- zen per desenvolupar una tasca
tenia, segons els organitza- similar a la d'un "lobby" empre-
dors, "apropar la realitat peni- sarial, pressionant i amenaçant
tenciària a la societat i fer-la a l'administració pública sem-
partícep de les possibilitats que pre que es veuen en una situa-
ofereix una feina en un Centre ció compromesa. Si tot segueix
Penitenciari". La realitat peni- com ara, la tortura i els mal-
tenciària que es va oferir al tractaments no deixaran d'exis-
llarg de tota la conferència tir per què ni sindicats majori-
però, no té res a veure amb la taris (per por a processament
què han de patir les més de d'afiliats) ni institucions (per
8000 persones preses a por a perdre votants) estan
Catalunya. Un primer vídeo que interessats en què surtin a la
tergiversava imatges, on es llum pública. I més si tenim en
podien veure coses "tan boni- compte que els pocs funciona-
ques i reals" com cel·les total- digui que les presons estan per 2003 tot un sector de funciona- sindicats la podem trobar ris que estarien disposats a
ment noves amb ordinadors, rehabilitar, la major part de les riat de presons amb una ideo- davant el "motí" que va tenir denunciar als seus companys
acompanyat d'estadístiques persones que treballen en una logia pròxima a l'extrema lloc a la presó de Quatre de feina, no ho fan per por a
que afirmen que el 95% de presó realitzen tasques de con- dreta, provinent del sindicat Camins el dia 30 d'Abril del represàlies, com expliquen per
població penitenciària té TV a trol. No fos cas algun pres s'es- CATAC. Individus que anterior- 2004. Recordem que CCOO i exemple alguns membres del
la seva pròpia cel·la. Realitats capés i comencés a matar a tort ment havien format part de UGT eren en aquells moments sindicat ADECAF. O si sabem
com les de les cel·les d'aïlla- i a dret. USO presons, un sindicat que els dos sindicats majoritaris que advocats, grups de suport
ment o les deficients tenia com a representat davant d'aquella presó. A l'hora de a presos o persones vinculades
instal·lacions de presons com Les pretensions dels sindicats de l'administració a Josep Maria donar explicacions sobre el a grups d'observadors de drets
La Model de Barcelona no sor- de presons, és que el nombre Font, membre d'extrema dreta possible origen del motí, van humans com membres del
tien per enlloc. d'interns no pari de créixer. que mostrava la seva admiració haver d'inventar-se els fets per OSPDH, han estat amenaçats de
Com es va arribar a afirmar: "la per l'aplicació de la pena de ocultar la realitat. La llàstima és mort per diversos funcionaris
Segons la informació oferida feina en una presó, és una feina mort a les presons d'alguns que no es van posar d'acord: de presons.
per l'Oficina d'Informació del de futur, per què cada cop hi ha estats dels EUA. Fins i tot havia mentre UGT ho atribuïa en la
Centre Penitenciari de més presos i les presons estan arribat a realitzar algun viatge derivació d'una batussa interna Amb la seva actitud, CCOO i
Lledoners, les "oportunitats més massificades". Com més per tal de presenciar aquestes entre diferents presos, CCOO UGT estan demostrant una
professionals" que es crearan presos hi hagin, més feina hi brutals formes d’aniquilació. no dubtava en assenyalar que vegada més la seva estreta rela-
amb la construcció de noves haurà. És igual que a l'Estat Degut a les constants denún- les persones preses s'havien ció amb l'Estat i amb els seus
presons seran les següents: Espanyol, el nombre de perso- cies de vulneració dels drets amotinat per què no els hi interessos. Realitzen cursos
"personal de vigilància i servei nes empresonades sigui similar humans que van realitzar diver- havien permès entrar una subs- per aprendre a empresonar
interior, personal de rehabilita- al de Manresa. ses ONG's i grups de suport a tanciosa quantitat de droga a la persones amb pocs recursos
ció (psicòlegs, educadors, presos contra membres d'a- presó. La idea era derivar l'a- econòmics. Roben la llibertat
advocats, mestres,...), personal Sindicats de presons amb un quests sindicats, les seccions tenció d'una realitat explosiva per aconseguir més poder. I
sanitari i personal d'oficines". passat fosc de presons d'USO i posterior- produïda per les contínues tot, declarant-se com a protec-
De totes aquestes feines, la de ment de CATAC foren expulsa- pallisses i vexacions rebudes tors de les classes més desafa-
personal de vigilància (altra- La tasca que han desenvolupat des dels respectius sindicats. per part de molts presos, crimi- vorides.
ment dit carceller) és la què els sindicats CCOO i UGT-pre- Però sembla ser que UGT no nalitzant aquest sector de
sens dubte agafa protagonis- sons davant dels diferents tingui cap problema amb població que no va poder dei- Ja per acabar, informar que a
me: i és que més d'un 75% del casos de tortures i maltracta- acceptar aquesta gentussa. Tot xar sentir la seva veu. Però això Manresa una acadèmia privada,
personal total d'una presó es ments que han anat sorgint sigui per acaparar més poder i no va acabar aquí: almenys 26 Studium Academia Grup Aula,
destina a aquest tipus de tasca. aquests últims anys aquí a aconseguir la major representa- presos varen ser posteriorment també pretén realitzar classes
Aquesta estadística demostra Catalunya és totalment denun- ció possible dintre les presons. maltractats pels carcellers a la de formació per a futurs carce-
les prioritats actuals en matèria ciable. Recordar, per exemple, Un altre exemple de quina fun- mateixa presó de Quatre llers i carcelleres.
penitenciària: per molt que es que UGT-presons acceptà l'any ció realitzen realment aquests Camins o a les diferents pre-

10. // 10
Actualitat
Manifest de patum 2006
$ Barraca del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de la passada Patum.
Berga, agost 2006 ment les nostres entranyes. I per des excepcions, ja podeu anar nostra festa major. sobre d’imposicions i contradic-
· Centre d’estudis Josep algunes sempre hi haurà un tots a pastar fang. Ha estat una cions, que no son poques.
abans i un després. lluita difícil, llarga, però el poble I perquè estem avui aquí, perquè Perquè encara ara, malgrat tot,
Ester Borràs ha estat constant i no ha deixat estem any rere any? el que ens uneix, és la vida.
· Ateneu columna terra i Ara fa un any que gaudíem totes de lluitar. Per sobre de pressions
de la nit quan va irrompre la polítiques, amenaces i pors, no Per construir xarxa social i asso- El dolor ens ha fet créixer. Ara
llibertat violència més absurda per ata- hem oblidat. Oblidar és trair, és ciacionista al marge de les inicia- mirem enrera i veiem el passat
· Casal Panxo car-nos brutalment. I després abandonar, és condemnar-nos a tiva institucional, sempre tan entristides i plenes de ràbia:
d’allò no només hem hagut de ser víctimes una vegada més. bruta, interessada i partidista. però mirem als nostres costats,
· Assamblea de joves lluitar contra la tristesa. Hem Treballem per crear espais alter- al present i veiem companyes i
· Ateneu llibertari del hagut de lluitar contra institu- Del que hem viscut des de el pri- natius als dogmes d’aquest sis- companys units en la lluita per
cions, polítics i despreciables mers moments de pànic i de tema, perquè el diner no ho una transformació radical de les
Berguedà personatges que han anat a ferir dolor fins ara, potser no cal dir- mani tot, per crear espais de crí- relacions socials, i que així sigui.
A
més l’ànima ja dolguda. Un ne més; potser avui no cal. El tica social i recreació personal,
ra fa un any que van record especial des de aquí pels que toca avui és reafirmar-nos espais de llibertat gestionats per La única lluita que es perd és la
matar el nostre amic i mossos d’esquadra —tan acos- en nosaltres mateixes, aprenent les persones i per a les perso- que s’abandona; poble de Berga,
company Pep Isanta. tumats a reprimir-nos— per dels cops i dels errors. I aquí nes, que no es regeixin per lleis no deixis de lluitar!
Avui fa un any perquè negar-nos l’auxili, a la Tura, que estem, un any més, de nou. sinó per pautes, que no es rela-
els berguedans i les bergueda- es va recrear tan cínica en el nos- cionin per interessos econòmics Dos petons i una forta abraçada
nes contem els anys de Patum tre dolor, a l’Ajuntament de Ja fa uns quants anys que diver- sinó guiats per uns valors con- per la família Isanta-Casellas. Va
en Patum. Ara fa un any que van Berga, per la seva passivitat sos col·lectius polítics, cultu- crets; per la solidaritat, per la per tu Pep.
agredir la nostra festa, la nostra freda i inoperant tan lluny del rals, socials del Berguedà fem el justícia social, ideals compartits
alegria, els nostres somnis sentir popular i als mitjans de concert de divendres de Patum.. que ens fan companys i com- SALUT!
col•lectius, que van ferir greu- comunicació: excepte compta- I el fem aquí, a les barraques, la panyes. I en això estem, per
Obres al barri vell de Berga: tard,
malament i pagant els veïns
Berga, setembre 2006 Les obres han de ser bàsiques, desconten els gots de vi a cal rial. A més moltes cases són de part, ella està molt enfeinada
Pep i Tu cap luxe, posar al dia els serveis Blasi, però seguirem investi- caixes, immobiliàries i altres lla- resant per la seva ànima que
L
com el clavegueram i arreglar gant). dres de corbata, però no patiu falta li fa.
’Ajuntament de Berga els moltíssims forats on pots Els veïns afectats estan molt aquests segur que no paguen.
vol obligar als veïns dels deixar la suspensió del cotxe o descontents. Per una banda Finalment, en reunions informa-
carrers de Castellar del un turmell amb facilitat. se’ls oblida durant anys i panys, A la Roser Farràs presidenta de tives de l’Ajuntament amb els
Riu,de Pinsania i les Segurament pel senyor Camps paguen impostos com tothom l’Associació de Veïns del veïns, els polítics han deixat que
Voltes d’en Claris (barri vell) a que cobra bora 4.000 euros al però tenen serveis pèssims i el Capdamunt de la Vila gràcies a els veïns es desfoguessin dient
pagar el 15% del cost de les mes això és un “luju”, sinó és carrer fet un nyap. Ara que ho que resa molt i que es passa la el que els semblés i ells dient a
obres que el consistori ha pla- així potser podrà pagar amb el volen arreglar es gasten gran democràcia interna de l’entitat tot que sí perquè marxessin
nejat fer de manera unilateral. seu escandalós sou el famós part del pressupost en obrir per allà on l’esquena perd el tranquils i sense emprenyar, ja
Tot plegat dins el Pla de Barris 15%. nous carrers expropiant alguns nom, se li en fot totalment el que ja han decidit el que es farà
que cofinança la Generalitat de horts i a sobre els hi fan pagar a tema i dona suport a i que a sobre pagaran els veïns
Catalunya. En funció del carrer i El pressupost per Castellar del ells el 15 % de l’alcaldada. l’Ajuntafems ja que ella no ha amb un impost de contribució
dels metres de façana els veïns Riu i Pinsania és de 552.454,01 Segons algunes fonts es possi- de pagar res perquè la rehabili- especial. Quina poca vergonya
haurien de pagar una quantitat euros i pel Call Jueu de 70.000 ble que comencin accions per tació del seu carrer no va anar a que s’ha de tenir per ser alcalde
o una altra. euros (No sabem si d’aquí es evitar aquest robatori consisto- càrrec dels veïns òbviament, i a o primer tinent d’alcalde oi?

11. // 11
Actualitat
Groller, neoromàntic i del segle XXI
Berga, agost 2006
# Les barraques del passeig de la industria D’una volada el prenc de la mà,
Vincenzo Bramdemburgo
saltem com daines camps a tra-
E
stimada R.F. (Rapinyai- vés fins que caiem en una mar-
re Fètid per exemple.), gera de fanàs i allí, enmig de
Cara Mia! com dirien a papallones i gallarets, disposso
la meva Pietrabruna di tot el meu amor al seu esfínter,
Trevenzuolo natal! consumant així la màgia del
sexe brut i viciós.
Tot bon viatger amant dels
poblets medievals ha de saber Veus que fàcil és inventar un
que, les dues coses que solen rumor? Observes la magna sen-
convertir en un calvari una pas- zillesa de posar-se on no em
sejada de dissabte a la tarda demanen? De totes maneres cal
pel seu casc antic, giren en torn tenir en compte que quan el riu
als incòmodes graons de dues sona aigua porta, i tu mai
passes i mitja i el que en temps sabràs que hi ha de cert darre-
passats el poble anomenava ra d’aquestes paraules.
bagasses, barjaules, meuques,
rumoròlogues, donotes, fres- Per ser sincer et diré: la meva
ques, bruixes, i que ara regen- Patum ha estat molt diferent.
ten establiments icono-catoli- Ha estat una Patum que n’ha
co-recalcitrants i de rosaris. fet acabar una altra, una Patum
Només per això, tu ets la meva que, a cada racó d’aquest
mussa, ets món Card entre divendres, molts records han
Llirs, estic enamorat de tu! tingut mes vida que la pròpia
vida, una Patum de reflexió
Des que et vaig conèixer tot em amb algun desengany i algun
va bé, els santíssims goigs de engany... amorosos sempre!
la temporada passada m’estan
reportant uns beneficis nota- Una Patum de cares contentes i
bles, fins me’ls han comprat a de cares amargues, on sempre
Canal Català Berga, per fer el més no hi serem tots! La Patum
guió de l’ anunci del “Vellnes d’algú per qui no ens resigna-
Centre”, a veure si d’una puta rem a callar! La Patum d’algú
vegada treuen aquella absurda, per qui La Vella mai deixarà de
narcòtica, fàcil, nefasta i tedio- ballar. La meva Patum és plena
sa publicitat de cinc minuts que d’amics, de música, de balls,
posen sense gota de vergonya, foc i barreja; de persones que
entre salt i salt de cada com- s’aferren al món amb la matei-
parsa. xa força que dos colzes de pas-
lot de la promoció, aquell bena- Després de tanta eufòria con- vuit del matí, una de les coses sacarrers, que saben que si se
Éra Coprus i ja estava amargat venturat era el mes tonto de la tinguda, me’n vaig anar cap a que sempre havia volgut fer era separen trigaran en tornar-se a
de la televisió local, vaig sortir classe, mocassins i patum! un lloc on la gespa i el pecat “Un Volt per Berga”, vaig con- trobar, així ha estat la meva
de casa direcció a l’espai allibe- Durant dues cerveses vaig estar convivien en solemne harmo- cretar una cita pel mateix dis- Patum, res mes enllà de la rea-
rat que hi havia just davant dels jugant a buscar el Mosso. Si en nia. La carn gemegava a cada sabte a les nou amb un xamós litat factible.
megaguerrers del cosmos inte- trobaves quatre, el maleït centímetre de la verdor i enmig infantó d’ulleres embromades
rior. Mentre en Fecaloides era jovent de Berga et premiava de Sodoma i Gomorra, vaig de ronya i que encara juga amb Mentre m’allunyo de la Plaça
nomenat cap de relacions amb una cançó, i així va ser! advertir un noi que amb un dit, nines, pròrroga activa del perí- Cremada i camino en zig-zag
sexuals i humanes de l’excels burxava tossut les calçes de ode de lactància materna supo- cap a l’estació de l’ ATSA pels
Ajuntafems de Berga, que per De cop i volta, un grup anome- l’aimada mentre entonava la so. segles dels segles (doncs a part
fer això s’han de tenir dos nat Hormigón Armado, tant nostrada lletra: Pirineu de roig i desviat, també sóc un
collons i no dos pinyolets d’oli- Formigó Militaritzat segons Pirineu Pirineu, Pirineu Pirineu El punt de partida: la Plaça màrtir de l’ ATSA) penso en
va arbequina, jo em passejava Pompeu, es va fer càrrec de la Català-à!!! Cremada i només érem el guia totes i cadascuna de les coses
per la zona esperant amb èmfa- festa. Eren com cinc angelets i jo. La primera arítmia cardía- meravelloses que m’han passat
si que comencés el concert de que, amb les seves veus blan- No em podia creure el que ca: en veure una finestra plena les ultimes quaranta vuit hores,
Patum. ques d’escolania, em van retre veien els meus ulls, em vaig de titelles estàtics amb rostres des del divendres quan vaig
un discret però indubtablement encendre un cigarret, un d’a- de dolor i una macabra tela de arribar fins ara, que marxo per
Entre la multitud, cares cone- merescut homenatge, modèstia quells pecaminossos i, minuts color lila traumatisme de fons. dir-li NO al projecte estatutari.
gudes, cares desconegudes, i la a part. després, vaig mantenir rela- Boixader enllà, arribem a la Pujo al bus i em reconforta
peculiar “fatxa” d’un armari cions carnals i íntimes amb plaça de Santa Magdalena, veure els qui, curulls de joia,
empotrat amb ulleres de pasta, Va ser excepcional, sublim i algú del meu mateix sexe si no solitària i calorosa. arriben per fer els salts d’a-
camisa i pantaló texà, una ron- màgic sentir com el meu nom, ho recordo malament. questa ultima nit.
yonera i uns mocassins. Vincenzo Brandemburgo, res- Descansem en un banc. El guia
Macabra conjunció que deixava sonava pel concert. Te’ls reco- Si no fós perquè servidor té la es descorda un botó de la cami- Em trec les sabates i m’afluixo
al descobert la faceta mes mano, a tu i a tothom. Quan bufeta com la d’un rossinyol i sa i deixa entreveure tres pels el cinturó, els autobusos d’ara
Mortadel.liana de la policia treguin un disc te’l compro i la cervesa, doncs vaig haver moixins i un escapulari de són una altra cosa. Fullejo un
autonòmica. em presento a casa teva amb el d’anar a orinar d’urgència, Santa Maria la Tenebrosa. Jo, diari i, per relaxar-me de tantes
compacte i els collons plens aquestes relacions s’haurien que sóc molt pillo i enxampo la emocions, contemplo en una
La cara quadrada i les orelles d’amor per tu soleta, i ens catalogat com a contranaturals indirecta de seguida, em llepo plana una foto de les
com els retrovisors d’un d’a- mengem unes pastetes de tè i i per darrera, sé que això et eròticament els llavis... ell, ell Muntanyes del Canigó, sempre
quells camions marca Ebro que els sexes, i llavors posem el farà dormir malament aquesta es refrega la bragueta en un fresques i regalades, com tu!
repartien la gasosa del Torrent disc... t’encisarà i t’encanta- nit, però m’és igual! fàl·lic plataner mentre afirma
de Tagast denotaven que, a ran... respectivament! que a sota del pantaló hi porta Teu, Vincenzo.
part de ser el mes gros i mata- Dissabte em vaig llevar a les el Picardies de la Patum ©.

12. Energia
i model de societat
Jaume Domingo.
Cada model de societat té un model de consum.
La societat en què estem immersos té el seu model propi: és a dir, el consum exagerat i indiscriminat és el motor del mode
de producció capitalista. El model de producció i consum d’energia ens dóna pistes de qui es beneficia de tot aquest fenomen
i qui en són les víctimes innocents o inconscients...
Color i energia
Curiosament la quanti- ZONA GEOGRÀFICA HABITANTS % POBLACIÓ %ENERGIA MUNDIAL QUOTA
MUNDIAL CONSUMIDA
tat de melanina present
en la nostra pell deter- Nordamèrica
mina la nostra quota de (USA+Canadà) 333.000.000 6% 35 % 35 Unitats
consum energètic!
Europa 1.000.000.000 15 % 40 % 16 Unitats
Vegem sinó aques-tes
dades... Centre i Sudamèrica,
països asiàtics (-Índia) 3.200.000.000 50 % 20 % 2,5 Unitats
Oceania
Índia 1.100.000.000 18 % <3 % 1 Unitat
Àfrica 600.000.000 10 % 2% 1 Unitat
Les dades són prou escandaloses per elles Un model alternatiu transport públic a favor del transport privat.
mateixes, però cal tenir en compte que la Aquest fet lligat al de la mal entesa global-
distribució de l’accés a l’energia, igual que Hi ha solució? Segur! Possiblement n’hi ha ització han disparat la dependència del
l’accés a la riquesa no és uniforme entre la moltes de solucions, però aquí hi ha una petroli.
població. El resultat final és que el 10 % de sèrie de mesures aplicables al camp de Aposta clara mundial per la Pau. Estem en
la població humana consumeix el 90 % de l’energía que dibuixen un model energètic una economia de guerra: la guerra d’una
l’energía, mentre que el restant 90 % dels sostenible per la humanitat futura... minoria per mantenir els seus privilegis. La
humans s’ha de repartir les molletes del 10 investigació està lligada bàsicament a l’es-
% que li deixen... Creixement zero de la societat humana. Si tament militar. Si la investigació es centrés
seguim la pauta actual la humanitat s’esta- en aspectes tals com la producció d’en-
Per què? bilitzara amb una població entre ergía neta, l’estalvi energètic, la salut, la
10.000.000.000 i 15.000.000.000 d’habi- fam al món, la distribució justa de la rique-
Estem ficats en un model capitalista, la tants. La càrrega humana actual és més sa, la major part dels problemes de la
premisa del qual és “obtenir el major ben- que suficient per al Planeta. Humanitat estarien resolts.
efici en el mínim temps i amb la mí-nima
inversió possible”. Amb aquesta definició, La inconsciència de les per- Alguns aspectes que podrien incloure’s
tot és vàlid: la cúpula de la piràmide neces- en un nou model energètic mundial.
sita energía barata per a la “globalització”.
sones que en certa manera
- La gestió responsable de l’energia:
La seva globalització vol dir matèries “ens n’aprofitem”, tendeix a
cada comunitat hauria de ser respon-
primeres barates i mà d’obra barata, tan perpetuar el sistema... sable dels seus consums i restituir a
barates que produei-xen la pobresa més les xarxes de distribució el muntant
monstruosa a les poblacions que “global- Reducció del consum energètic als països consumit.
itzen”... desenvolupats. Quan Xina i Índia entrin - Una xarxa de transports públics
plenament al desenvolupament i reclamin eficient i de baix cost per al ciutadà.
Necessiten: les seves quotes d’energia el consum - La producció d’aliments i altres bens
Petroli barat per a poder moure les mer- mundial es multiplicarà d’una manera de consum descentralitzada, però
caderies i afegir-les-hi les parts del procés exagerada. La solució és començar ja a coordinada. Cada país o zona geogrà-
de manufactura que els cal, al punt on depurar els nostres consums, donat que fica tindria com a finalitat principal la
aquesta operació sigui més barata. som el mirall d’aquests països. El consum producció dels propis aliments i ener-
energètic d’occident pot reduir-se al 50% gia, intercanviant els excedents per
Urani per a poder mantenir la seva “pau” a de manera no traumàtica i sense renunciar altres béns de consum.
costa de la por... a una vida digna i còmoda. - Una agricultura i ramaderia lliure de
Canvi radical en l’esquema de producció. tòxics i no dependent del petroli: un
Carbó per a la indústria del ferro i l’acer...
El nostre model productiu es basa en crear 20% de la superfície conreable del
La guerra freda de la segona meitat del
necessitats fictícies que necessiten una nostre país podria produir olis vegetals
segle XX va portar a un desmesurat con-
gran quantitat d’energia per a poder-les per alimentar tota la maquinària agrí-
sum elèctric per a poder utilitzar l’energia
cobrir. Caldria començar a pensar en un cola.
elèctrica sobrant, subproducte de l’obten-
sistema de producció que tingués com a - Una agricultura associada a la
ció de plutoni en els reactors nuclears...
objectiu primer, no l’obtenció de benefici, ramaderia extensiva minvaria la
La mentalitat depredadora d’aquest stab-
sinó el cobrir les necessitats reals de tots dependència de la pagesia dels adobs
lishment porta indefectiblement a l’empo-
els estrats de la societat. químics i aliments per al bestiar,
briment dels països en vies de desenvolu-
Canvi radical en l’esquema del transport. obtenint productes de qualitat superi-
pament i a la destrucció de la biosfera ter-
Entre el 40 i el 70 % de l’energia total del or a preus raonables.
restre. La inconsciència de les perso-nes
planeta s’esmerça en el transport (depe- - Les energies renovables són capaces
que en certa manera “ens n’apro-fitem”,
nent de si hi comptem la producció de vehi- de subministrar l’electricitat i com-
tendeix a perpetuar el sistema...
cles, el manteniment i creació d’infrastruc- bustible que necessita el món si els
tures, el sector terciari que hi va lligat...). models de producció i consum són
Els anys 70 es va renunciar a un model de racionals i responsables.

13. Molt Alta Tensió,
mentides i imposicions
Plataforma NO a la MAT
Els poders fàctics i la majoria l’empresa elèctrica les dades D’altra banda, la Generalitat – diuen ser contraris a la con-
dels partits polítics del país necessàries per realitzar un sotmesa i lligada pels interes- strucció de la MAT no fan inter-
volen tirar endavant, tant sí com informe rigorós que seria una sos de les elèctriques-contem- pel·lacions ni declaracions
no, el projecte d’interconnexió alternativa a la construcció de la pla aquest projecte com si fos públiques clares.
elèctrica Sentmenat-Bescanó-
Estat francès de 400.0000 volts projectada per donar resposta a la sortida El passat 26 de juny la
i doble circuit. d´excedents d´energia nuclear de França Conselleria de Treball i
cap a Portugal i el Marroc. Indústria va afegir més confusió
Per començar, Red Eléctrica de al tram Sentmenat-Bescanó
España (R.E.E.) gestiona en xarxa de M.A.T., i R.E.E. es va d´àmbit local, quan en realitat amb un altre ramal d’enllaç des
monopoli el transport de l’elec- negar a donar-les argumentant és un projecte molt més global del massís de les Guilleries fins
tricitat i, des de la seva posició que eren confidencials. Amb que forma part de l´anella a la subestació de Riudarenes
privilegiada, fomenta la con- aquest procediment, el presi- energètica de la Mediterrània (La Selva), que fa encara més
tínua cons-trucció d’infraestruc- dent de R.E.E. –l’exministre projectada per donar resposta a gran l’impacte sobre aquest
tures elèctriques que aug- socialista Luis Atienza- imposa la sortida d´excedents d´ener- espai d’elevat interès natural. A
menten els seus beneficis en a la societat que no hi poden gia nuclear de França cap a corre-cuita, i sense consulta
nom de l’interès gene-ral. Les haver alternatives a la construc- Portugal i el Marroc. El govern prèvia, es va reunir els alcaldes
amenaces de talls elèctrics se ció de l’autopista elèctrica. La de la Generalitat ha actuat i afectats per la construcció
succeixen cada estiu; però les companyia viola, doncs, la actua localment de forma d’aquest nou traçat per comu-
solucions immediates existei- Convenció per a l’accés a la improvisada segons l’oposició nicar-los el projecte (el tercer
xen i no es volen aplicar per informació en aspectes ambien- de la gent, però amb l’objectiu presentat en divuit mesos). A
forçar la construcció de la xarxa tals de la Comissió econòmica de construir aquesta darrera hora es canvien planifi-
de MAT (Molt Alta Tensió). de les Nacions Unides, que en infraestructura sense haver cacions anteriors, es fan córrer
Darrerament l’AMMAT el seu article 1 exigeix garantir “ demostrat que sigui necessària. torres pel territori palesant el
(Associació de Municipis contra els drets d’accés a la informació En aquest sentit, el fulletó que poc respecte cap a la població i
la Molt Alta Tensió, que agrupa sobre el medi ambient i la par- va arribar abans del referèndum la nul·la sensibilitat i valoració
a 52 municipis de les comar- ticipació de la població en la a milers de llars catalanes (dos del patrimoni natural i historico-
ques gironines) va demanar a presa de decisions “. milions d’exemplars repartits) cultural. També, a comença-
és un exemple esfereïdor de ments d’agost s’ha presentat el
propaganda i desinformació, projecte de traçat entre
impropi d’un govern que es diu Bescanó (Gironès) i Figueres
(Alt Empordà). I s’ha comunicat
Les planificacions es que tenen la intenció de fer una
fan lluny d’aquí i es central de cicle combinat a
plantegen com a Bescanó, que no és necessària
decisions per al subministrament de les
inapel·lables. comarques gironines sinó per
mantenir la tensió de la inter-
democràtic. No responen les connexió elèctrica.
al·legacions, o les respon REE
en nom de l’Administració! El Altre cop veiem com durant
govern català també nega el l’època d’estiu s’accelera el
debat públic, la informació i la ritme de tramitacions per tirar
participació; no busca el con- endavant projectes als quals
sens amb les persones que molta gent s’oposa. Tot plegat
habitem el territori, sinó que representa un profund dèficit
fomenta la divisió entre les democràtic que condemna la
poblacions i comarques afec- ciutadania a ser súbdita en el
tades per desactivar la protesta. marc d’una monarquia banan-
Alhora, el govern trenca el dar- era. Les queixes i mobilitza-
rer compromís acordat amb cions se succeeixen per tot el
l’AMMAT de no posicionar-se territori...
fins a no tenir acabat un estudi
indepen-dent sobre la necessi- Plataforma No a la MAT
tat real de la línia i sobre possi- www.nomat.org
bles alternatives. Les planifica- noalamat_premsa@yahoo.es
cions es fan lluny d’aquí i es
plantegen com a decisions
inapel·lables. Els partits que

14. Parcs eòlics,
una alternativa neta?
Girasol
Aquest estiu ha sortit a premsa i Ja està en boca de tothom que al en la pròpia construcció del parc recentment per Medi Ambient.
televisió un anunci on dos amics petroli li queden pocs anys eòlic. Tots a Veciana.
discutien sobre el tema energètic. d’abundància. Per aquesta raó Turó del Magre: 16 molins (32
Els dos (en definitiva) volien viure fins i tot els més capitalistes estan Una de les comarques on MW potència màxima ) A diversos
amb aire condicionat sense mirant les energies renovables Generalitat i Acciona estan plani- municipis: Pujalt, Copons,
acabar d’esgotar del tot els recur- amb uns altres ulls: British ficant ubicar-hi més parcs eòlica Veciana i Argençola. Anirà con-
sos energètics que queden a la Petrolium per exemple és una de és l'Anoia, on trobem la següent nectat a l'Astor. Caselles - 29
terra; arribaven a la conclusió que les fabricants més importants de llista de parcs eòlics en funciona- molins (48'3 MW potència màxi-
per aconseguir-ho s’havia d’apos- plaques fotovoltàiques; Acciona ment, aprovats o pendents ma). A Castellfollit del Boix i
tar per l’energia eòlica. En principi paga anuncis com l’explicat ante- d'aprovar: Aguilar de Segarra (Bages), con-
podria semblar una idea plena de riorment, per “conscienciar” a la Parcs en funcionament: nectat a la subestació de Rubió.
sentit comú… amb aquestes població de la necessitat de tenir Rubió I - 33 molins (49,5 MW Aprovat per Medi Ambient fa poc.
ratlles volem evidenciar algunes un parc eòlic a la vora de casa (i potència màxima) que ja funcio- Pendents d'aprovació:
incoherències. ells fan el negoci). Aquesta nen, connectats a la Subestació Serra Morena - Als termes de
empresa és la que està al darrera elèctrica de Rubió. Copons i Rubió. 20 aerogener-
Cada vegada es confon més ben- de la majoria de parcs eòlics que Aprovats : adors (33'40 MW potència màxi-
estar amb desbaratament es pensen construir a nivell Rubió II- 17 aerogeneradors ma ). Connectat a la Subestació
energètic; un exemple: a moltes estatal. Acciona, que cotitza a la (25'5 MW potència màxima ) als de Rubió, que s'haurà d'ampliar.
cases és sinònim de confort el borsa amb el nom de Ticker,
tenir fred a l’estiu i calor a l’hivern. sorgeix al 1997 per la fusió de ...o ens acabem d'autodestruir o
A poca gent li agrada treballar vàries empreses (Entrecanales comencem a consumir l'energia d'una
suant, aguantant 35º a l’ombra, Tavora y Cubiertas i MZOV), el altra manera.
solució ràpida actual al món occi- grup empresarial està formada
dental: aire condicionat! Però no per més de 100 empreses agru- termes de Rubió i Ódena. Ja ha No s'ha aprovat i, en principi, la
hi han prous recursos a la terra, pades en àrees de negocis: con- estat aprovat i aviat es Generalitat l'aprovarà. Però dar-
(ni cobrint tota la superficie amb strucció i immobiliària, conse- començarà a fer. Va connectat a rerament els alcaldes de Copons
un parc eòlic o fotovoltaic) per cions d'infraestructures (sobretot la subestació de Rubió. i Rubió estan dient que no el
subministar aquesta energia. Una de transport), energia (sobretot Era Bella, a Pujalt, amb 12 aero- volen.
de les bases del problema és que eòlica amb la marca EHN), generadors (20'04 MW potència Ampliació Rubió II - 7 molins
la majoria de les construccions de serveis logístics i aeroportuaris, màxima ). Aprovat per la (10'50 MW potència màxima) -
la ciutat s’han fet pensant amb la serveis urbans i mediambientals i Generalitat. Anirà connectat a Connectat a la Subestació de
lògica del benefici econòmic i no finalment altres negocis (serveis una Subestació nova que es farà Rubió. Tramitat el mateix dia que
de la sostenibilitat. Si les cases es financers, alimentació i sector de prop de l'Astor (Pujalt). el projecte de PE a Serra Morena
dissenyessin pensant en un la comunicació). Aquesta empre- Alta Anoia: 16 molins (32 MW (Copons-Rubió). Els 7 molins van
aprofitament bioclimàtic, el con- sa, que l'any 2003 va facturar en potència màxima ). Aprovat fa al terme de Rubió. Encara no s'ha
fort podria ser molt elevat sense vendes 3.865 milions d’euros i va dues setmanes. Connectat a aprovat per la Generalitat.
haver de dependre de la compra obtenir un benefici ordinari de 259 l'Astor. Pujalt, Veciana, Prats de Colomer - A Aguilar i Castellfollit
d’energia, sense batre marques milions d'euros, és la que està Rei, Calonge de Segarra i Calaf. del Boix (Bages), connectat a
de consums pics històrics un dia apostant fort per l'energia eòlica Veciana: 20 aerogeneradors Rubió. 16 aerogeneradors (32
sí l’altre també. al nostre territori, fent el negoci no (33'4 MW potència màxima ) - MW potència màxima ). En tràmit.
en la generació d'electricitat sinó Connectat a l'Astor. Aprovat La suma total de parcs aprovats

15. Copons, ha nascut la Plataforma No haver realitzat proves de zona que es veuria afectada,
d'Afectats del Parc Eòlic de Serra vent, no hi ha cap aparell de entre altres activitats.
Morena, la qual ha presentat una mesura a l'indret on es vol real-
sèrie d'al·legacions al itzar el parc. Les dades que util- Encara que s'instal·lin aquests
té com a resultat 114 aerogener- Departament de Treball i itzarien serien les preses en 196 aerogenersdors, tot i aques-
adors instal·lats a la comarca de Indústria de la Generalitat de parcs veïns, gens fiables. Tenint ta agresió al territori (evidentment
l'Anoia i 29 a la del Bages (però Catalunya per intentar paralitzar en compte l'afectació que els molt menor que la d'altres recur-
que aniran connectats a subesta- la construcció d'aquesta central parc suposaria pel medi i les per- sos energètics no renovables),
cions de la comarca de l'Anoia) energètica. sones, la Plataforma considera no es tancarà cap central nuclear,
Pendents d'aprovació en sumen En les seves al·legacions denun- imprescindible haver fet abans no es deixarà d'extreure cap bar-
27 a l'Anoia i 16 molins al Bages cien entre altres aspectes que les d'aprovar el parc un estudi de ril de petroli; simplement servirà
(també connectats a l'Anoia). Per afectacions pel soroll seran molt vents a l'indret on es vol ubicar. per cobrir l'exponencial demanda
tant si s'aproven tots els parcs elevades, doncs alguns dels Greus afectacions a la fauna, es energètica que sol·licitem als paï-
que estan pendents entre aque- molins està previst instal·lar-los a especial als ocells. L'estudi d'im- sos rics. Per tant, Si comencem a
stes dues comarques, a l'Anoia consumir coherentment podrem
es connectarien 196 aerogener- començar a gaudir de les ener-
adors. gies renovables.
L'idea de crear grans centrals
La potència màxima de tots enrgètiques renovables no solu-
aquests parcs sumaria 583,64 ciona el problema del monolopoli
MW, això vol dir que podria de l'energia en quatre mans, con-
generar aquesta potència sem- tinua estant centralitzada, neces-
pre i quan tinguéssim unes veloc- sitant potents autopistes energè-
itats de vent d'11'5 metres per tiques per distribuir l'energia pro-
segon (uns 40km/h), vents que duida, grans infraestuctures, tec-
els trobem només puntualment, nologia i inversions. El control de
amb mitjanes anuals baixís- l’energia és el control del motor
simes, per tant l'energia final que del capitalisme i els poderosos el
generaran aquests molins estarà defensen fins on fassi falta, si cal
molt per sota de la que estant menys de 300 metres de masies pacte ambiental realitzat reconeix matant a un poble sencer perquè
estimant (doncs pressuposen la habitades, on l'impacte sonor l'existència de gran varietat d'aus viu sobre un jaciment de petroli.
màxima). serà elevat i molest. rapinyaires a la zona, molts
L'alteració del paisatge a la d'aquests ocells estan protegits. Les energies renovables tenen
Quan l'empresa i la Generalitat muntanya més emblemàtica del Un molí no molesta a les aus, moltes coses a dir en contra
plantegen construir un parc eòlic poble de Copons (Serra Morena): però quan en una mateixa zona d’aquest control dels recursos
parlen amb els propietaris del ter- per fer arribar al seu destí les tor- (Municipis de Rubió i Copons) se energètics. L’ús adequat de les
reny afectat, assegurant-els-hi res (de 80m) i les pales (de 25m) n'hi instal·len 77, això ja comença energies renovables poden ser
uns ingressos econòmics segons s'han d'obrir noves pistes sufi- a ser més molest. Podria fins i tot un motor de transformació social:
l'energia generada pels molins, Perquè són molt difícls de
L’ús adequat de les energies renovables
utilitzant aquestes dades monopolitzar, dificliment algú pot
poden ser un motor de transformació
enganyoses i sense tenir en controlar el sol que arriba a la
social
compte que a la llarga els aero- terra o el vent que bufa. No estan
generadors perderan rendiment. scientment amples. D'altra banda barrar el pas a aus migratòries localitzades, dificilment podran
En la projecció de tots aquests per cada generador s'han de fer que fins ara feien parada a Serra invadir un país perquè reb més
parcs, amb una orografia molt uns fonaments de formigó prou Morena. sol que un altre. El sol ariba per
diferent, només s'ha fet un estudi profunds i amples per subjectar la La Plataforma va fer una reunió tothom. La tecnología és relativa-
de vents localitzat al parc de torre en moviment, i a més s'ha d'informació al poble de Copons, ment senzilla, amb uns coneixe-
Rubió I (amb vents d’entre 6,5 i d'obrir també una línia elèctrica informant de l'existència del parc ments mínims qualsevol persona
7.5 m/s segons el Mapa Eòlic de per poder evacuar l'electricitat als veïns (abans que es pot fer una petita instal·lació
la Generalitat), no hi ha cap generada al parc. l'Ajuntament). Ràpidament es va tèrmica, fotovoltaica, eòlica o
garantia que als altres indrets tin- Denuncien també les injustícies posar en moviment i va presentar microhidraulica sense necessitat
guin les mateixes mitjanes del subministrament elèctric. Es les al·legacions (de moment de tenir un enginyer o la tec-
d'hores de vent a una velocitat dóna la paradoxa que moltes de sense resposta). Posteriorment nología punta a mà.
necessària per produir l'energia les masies que es veurien afec- ha estat present als plens de D’aquesta manera és relativa-
estimada (i molt menys la potèn- tades pel parc (a nivell de soroll, l'Ajuntament, ha recollit signa- ment fácil garantir-se recursos
cia màxima). impacte paissatgístic, etc.) no tures dels veïns de Copons i energètics sense dependre de
disposen de corrent elèctrica de Rubió en contra de la construcció les grans infraestuctures que ens
A la comarca de l'Anoia, concre- la xarxa per l'elevat cost que això de més parcs eòlics a la zona, ha volen imposar mentre destrossen
tament als municipis de Rubió i els hi suposaria. organitzat una caminada per la el territori.

16. Nuclears,
la problematica d’ahir, avui i demá
Noè Mas
Sembla que tot d’una es torna les que es tanquin. Depenent de les fonts que con- tres inconvenients de les cen-
a parlar de l’energia nuclear sultem podem trobar que l'EN trals nuclears:
com una possible alternativa Tot i que observant una central és una de les formes de pro-
als combustibles fòssils amb nuclear podríem pensar que no ducció energètica més 1)Incentiven un sistema cen-
l’argument dels increments emet CO2 cal contemplar tot el econòmica o més cara. En tot tralitzat de producció d’electric-
continuats del preu del petroli i cicle de l'energia nuclear, així cas si fos la més econòmica en itat amb grans xarxes d’alta
la suposada no emissió de com els processos d’extracció un mercat liberalitzat estaria tensió per repartir a tot el terri-
CO2 del mineral d’urani, en mines ple d’empreses que volen con- tori
Mirem com es troba la situació que contenen entre 0,2 i struir nuclears; i no és el cas.
de l’energia nuclear al món: 0,003% d’U3O8,, separació de Als països on se’n construeix- 2)No són modulables, és a dir
la resta de minerals, concen- en es per decisions polítiques. han de treballar sempre a màx-
L’any 2005 es va consumir a tració de U-235, així com la A tots els països les CN funcio- ima potència, i a la vegada
tot el món l’equivalent a 10.500 construcció, desmantellament nen sota un règim de respons- tenen parades no progra-
Mtep1 d'aquests les centrals de la central, i la gestió dels abilitat civil limitada, a l'Estat mades en que en uns instants
nuclears (CN) residus radioactius de diferents Espanyol aquest valor es de deixen de produir electricitat
150 milions d’eu- creant dificultats per mantenir
ros. Si els costos el subministrament. Argument
d’un accident supe que utilitzen alguns per criticar
ren aquest valor el funcionament de les renov-
llavors és l’estat ables precisament, amb la
qui se’n respons- diferencia que l’eòlica per
abilitza. Això es exemple es pot preveure amb
deu a que no hi ha 24 hores d’antelació la produc-
cap asseguradora ció que tindrà en canvi no se
disposada a sap mai quan hi haurà una
assumir el risc parada no programada en una
d’assegurar una nuclear.
nuclear sense lim-
itació, ja que elles 3)Indiscutible vinculació militar:
tenen molt clar que armament nuclear, projectils
tot i que un acci- amb urani empobrit.
dent greu sigui poc
Nombre de reactors i potència instal·lada al món probable no és 4)Generació dels residus
Font :World Nuclear Industry Status Report 2004 impossible, i els radioactius amb tots els nivells
en van produir 627Mteps, dels activitats totes aquestes activi- costos serien inassolibles. d’activitat inclosos els del
quals tan sols una tercera part tats si que consumeixen ener- procés d’enriquiment d’urani.
(238Mtep) es va transformar gia. Segurament haureu sentit que Alguns d’ells amb períodes de
en forma d’electricitat, les a Finlàndia estan cons-truint semi desintegració de milions
altres dues terceres parts es Un estudi2 indica que les emis- una central nuclear, es veritat. d’anys.
van dissipar en forma de calor sions de CO2 d’una central Ho sentirem durant uns quants
a les centrals escalfant l’aigua nuclear podrien entre el 20 i el anys, ja que es comú trigar 5)Està subvencionada: llei
o el mar gràcies als circuit de 30% de les emissions d’una més de 5 anys en construir-la. responsabilitat civil limitada,
refrigeració. central de gas per kwh produït, En aquest cas concret ja l’empresa pública ENRESA
depenent de la puresa de la porten un retard en dates serà l'encarregada del des-
Així veiem que les CN pro- mantellament de les CN.
dueixen només entre el 2 i el
dues terceres parts de l’energia produïda
3% de l’energia final mundial, en una central nuclear es dissipa en forma 6) No són compatibles amb les
percentatge similar al que pro- de calor renovables com la solar FV o
dueix la hidroelèctrica. l’eòlica, podem tenir un % ele-
mina. De fet, tot i que hi ha sobre les previsions que tenien vat d’eòlica o de nuclear però
D’altra banda en els darrers quantitats importants d’U a i han anunciat que els costos no dels dos a l’hora.
vint anys l’EN a patit un fort l’escorça terrestre és estrany de construcció s'han apujat un
estancament, la construcció de que es trobi amb concentra- 10% com a conseqüència de la 7)Desconeixement dels
noves centrals és molt petita. cions elevades (són les mines puja de les matèries primeres efectes de l'exposició a baixes
Ara ens trobem que existeixen que s’exploten actualment). Si (en part per l’alça del preu del dosis de radiació
molts reactors construïts fa 20- s’arribessin a explotar mines petroli!, es a dir que el cost
30 anys que s’aniran tancant molt més pobres, podria eme- d’una nuclear també depèn en
paulatinament, i en conse- tre la mateixa quantitat de CO2 part dels preus del petroli)
qüència les noves centrals que una central de gas.
amb prou feines substituiran Podem anomenar molts d’al-

17. El primer pas cap a un model energètic
sostenible: La gestió de la demanda
Xavier Llorente Portaveu de la Comissió Tècnica de la Plataforma No a la Mat
És cada cop més gran el nostra eficiència i racional- cialitzadores
rebuig que les infraestructures itzant la demanda podem d’electricitat.
elèctriques desperten en la aconseguir reduir el consum
societat civil. Les línies d’alta i sense afectar els serveis Sords a totes
molta alta tensió o les grans energètics de què disposem. aquestes con-
instal·lacions de generació, per Una directiva del Parlament sideracions,
exemple, aixequen una Europeu i del Consell sobre els polítics que
polseguera de protestes allà l’eficiència de l’ús final de l’en- ens gover-nen
on es plantegen. Des de deter- ergia afirma que es podria no semblen
minats sectors es vol donar a reduir el consum d’energia gens decidits a
entendre que aquestes són les com a mínim en una cinquena promoure
conseqüències de l’estat del part; i segueix més endavant: d’una manera
benestar que gaudim i que “aquest estalvi tindria reper- real i efectiva
hem d’acceptar resignadament cussions positives per a la ni la millora de
si volem ser coherents. competitivitat industrial de l’eficiència
el sistema tan cen- l’UE”. energètica, ni
tralitzat que tenim és una eficaç
d’una ineficàcia Ens situarem a la fase final d’u- gestió de la
clamorosa. tilització de l’energia on tots demanda.
estarem d’acord en què cal De paraules i
actuar sobre la demanda. La bones inten-
Veurem a continuació que no gestió de la demanda perse- cions en tenen
és veritat. Primerament, hem gueix influir sobre l’ús que els moltes, però
de tenir en compte que el sis- consumidors fan de l’electrici- els fets reals ens mostren una que ja tenim. Així, se’ns intenta
tema tan centralitzat que tenim tat per tal d’aconseguir una inèrcia perillosa cap el consum convèncer que hem de man-
és d’una ineficàcia clamorosa. reducció i/o un desplaçament sense aturador. Aquesta poca tenir obertes les centrals
Segons la comissió europea, la horari del consum. És aquesta predisposició a treballar serio- nuclears, tanmateix més enllà
nostra eficiència energètica darrera una circumstància molt sament cap a l’estalvi i l’efi- de la seva vida útil, incremen-
global és només del 25%, el important ja que la confluència ciència s’ha palesat en el tant perillosament el risc d’ac-
que significa que de la font temporal de consum ocasiona retard amb què a Catalunya cident o que han de seguir fun-
energètica primària només les anomenades “demandes hem incorporat la Directiva de cionant centrals tèrmiques
n’aprofitem aquest petit per- punta” tan difícils de gestionar i l’UE sobre ecoeficiència en amb tecnologia obsoleta com
centatge. Si invertim el raona- que obliguen al sobredimen- edificacions. Aquesta directiva la de Cercs i, a més a més,
ment podem afirmar que per sionat de les infraestructures de data 16 de febrer de 2002 que hem d’acceptar com a
cada unitat energètica que no elèctriques tant de generació fixava com a data límit el mes conseqüència lògica del nostre
consu-mim n’estalviem quatre com de transport (MAT). de gener de 2006 per trans- benestar, la construcció de no
d’energia primària. Les pèr- posar-la a la normativa de sé quantes plantes de cicle
dues es produeixen en totes L’aplicació d’un sistema de cada estat; i tot i disposar de combinat i de tota una xarxa de
les fases del cicle energètic, preus i tarifes de l’electricitat tres anys per fer-ho, els nos- línies de molt alta tensió per
des de la producció, passant que reflecteixi els veritables tres polítics han arribat tard. I garantir el subministrament
per la transformació i el trans- costos que es deriven del seu no solament sembla que no d’un consum creixent i la
port, fins arribar al malbarata- consum, juntament amb la vulguem anar endavant, sinó cobertura de demandes punta
ment en el consum ocasionat informació transpa-rent de les que tanmateix anem enrere i cada cop més acusades.
per la manca d’una cultura de circumstàncies que motiven s’ha deixat d’aplicar la normati-
l’energia. Podem dir sense por l’aplicació d’un determinat preu va que obligava les comercial- Cal exigir als nostres go-ver-
a equivocar-nos que la nostra o tarifa, esdevindrà la principal itzadores elèctriques a ende- nants que, abans de tirar enda-
és una societat obesa eina que permetrà als consum- gar programes de gestió de la vant tot aquest allau de pro-
energèticament. idors no només reduir el con- demanda com el que va acon- jectes tan cars en termes
Així veiem com, segons l’in- sum, sinó també seleccionar el seguir que moltes famílies econòmics, mediambientals i
forme “Prospectiva Estratègica tipus de subministrament que instal·lessin sistemes de cale- socials, impulsin una política
de l’Energia en l’horitzó del prefereixen i l’horari més favor- facció que carregaven energia decidida i eficaç de gestió de la
2030” elaborat per a l’Institut able econòmicament per fer-lo. durant les hores de menys demanda i una millora de l’efi-
Català de l’Energia, a En aquest sentit caldrà garantir consum, suavitzant, per tant, la ciència energètica, perquè
Catalunya pràcticament do- també la penetració al mercat corba de la demanda. Per altra estem segurs que és aquest el
blem “el consum mitjà desit- d’equips tècnics més eficients i part, el Pla de l’Energia de primer pas cap un model
jable suficient per satisfer les que permetin un desplaçament Catalunya 2006-2015 segueix energètic sostenible que
necessitats físiques, intel·lectu- temporal del consum. No cal contemplant exagerats aug- garanteixi els serveis
als i assegurar el respecte a la esmentar que aquestes polí- ments del consum que després energètics característics del
llibertat individual”. tiques han d’anar acompa- serveixen de justificació per a nostre nivell de vida no només
nyades per la sensibilització no tot un allau de diferents tipus a nosaltres, sinó també a les
A partir d’aquestes dades ja només dels consumidors, sinó de noves infraestructures elèc- generacions futures.
podem intuir que millorant la també de les empreses comer- triques que conviurien amb les

18. // 18
Actualitat
L’Ajuntament de Berga incompleix
els acord amb les associacions
Berga, agost 2006 dels col·lectius a pagar-la i
Pep i Tu de la patètica rebequeria del
L
ciutadà alcalde Ramon
a passada primavera, Camps, s’avenen a no cobrar-
just abans de Patum, la (fan un decret d’alcaldia
l’Ajuntament de Berga que ha de redactar el ciutadà
es va asseure amb les advocat Sensada davant la
associacions culturals i juve- incapacitat del ciutadà alcal-
nils de la ciutat: Ateneu de).
Columna Terra i Llibertat,
Ateneu Llibertari, Centre Els incompliments es comp-
d’Estudis Josep Ester Borràs, ten a grapats quan el Centre
Casal Panxo i l’Assemblea de d’Estudis Josep Ester Borràs
Joves. La reunió es produïa va demanar permís, com cada
després de l’anunci fet per les any, per fer el concert de la ix
Marxa-Homenatge als Maquis
$ Els incompliments a la plaça Ribera.
es compten a grapats L’Ajuntament respon que el
quan el Centre d’Estu- seu permís queda supeditat
dis Josep Ester Borràs al que hem de demanar a la
va demanar permís, Delegació del govern de la
com cada any, per fer Generalitat de Catalunya (si
el concert de la IX no es té el permís de la dele-
Marxa-Homenatge gació tampoc es té el de
als Maquis a la plaça l’Ajuntament) i s’haurà de
Ribera. parlar amb els Mossos
L’Ajuntament respon d’Esquadra i la policia local i
que el seu permís no se si amb la Mare de Déu
queda supeditat al de Queralt o alguna delegada
que hem de demanar seva. Si això no són traves
a la Delegació del burocràtiques encaminades a
govern de la evitar que es celebri qualse-
Generalitat. vol acte al carrer que ens ho
expliquin. Cal dir que l’es-
entitats socials de no reunir-se mentat concert no sol superar
més amb l’Ajuntament en sen- les cent cinquanta persones a
tir-se totalment ignorats en les molt estirar. Després, malgrat
seves demandes concretes i el compromís per escrit de
fins i tot en les seves sol·lici- l’Ajuntament de Berga que la
tuds per a reunir-se amb els seguretat dels actes que es fan
governants locals. al carrer córren al seu càrrec a
l’igual que els serveis sanita-
Degut a la importància de la ris, ara tornen a insistir que
Patum passada (sent ja patri- depenen dels organitzadors.
moni de la humanitat i un any Això són només els incompli-
després de l’assassinat del ments més destacables. El
nostre amic Pep Isanta a causa resultat: l’Ajuntament guanya
en part de la negació d’auxili en aquest cas la partida, el
de les autoritats), sobre la reu- concert no es fa a Berga sinó a
nió hi va recaure força espec- Olvan junt amb l’Ateneu
tació (dels mitjans locals bàsi- Popular Olvanès.
cament) i per assegurar que
s’acomplien els compromisos L’altre dia una bona amiga
com a testimonis van assistir hem deia que ja no hi ha
diversos membres de la pecadors, ara hi ha incívics. El
Plataforma per la Convivència problema és que els primers
al Berguedà. Finalment es va incívics i pocavergonyes de
signar un document amb els Berga es troben a
acords, de mínims i pels pèls, l’Ajuntament vivint a costa
aconseguits. Camps i Xoy dels nostres cales i de les
aconsegueixen la foto al nostres llibertats. Els menti-
Regió7 (política de pati de ders de l’Ajuntament, guan-
col·legi i premsa groga).Com yen la batalla però la guerra
es sol dir en aquests casos: es llarga i pel que diuen
paper mullat. alguns membres de les enti-
tats, s’ha acabat fer confiança
El primer incompliment: dime- als mentiders que ens manen.
cres de patum exigeixen el
pagament d’una fiança “extra”
pel concert, davant la negativa

19. // 19
Actualitat
Comunicat de les Pubilles (milis)
Poble de Figols, juliol 2006 prés de deliberacions marato-
nianes i consultes internacio-
Pubilles de Belzebú (milis)
E
nals per determinar la naturale-
l passat mes de juny, sa literària, i per tant la correc-
les Pubilles de Belzebú ta nova ubicació dels textos va
(milis) eren informades haver d’admetre humilment la
per part de membres incapacitat per definir amb
alliberats de la nostra organit- unanimitat la veritable compo-
zació de l’aparició de propa- sició de les obres. La dicotomia
ganda policial a la xarxa de dubitativa plantejada era la
biblioteques públiques a la següent:
nostra terra.
· Literatura feixista
L’execrable banda dels mossos · Material pornogràfic
d’esquadra estava distribuint
infàmia disfressada de llibre Així doncs, el Comitè Central
(versió tapa dura) per pervertir, ha pres la salomònica decisió
corrompre i assimilar les ments d’enviar la meitat del contingut
de les masses, que acudeixen incautat a la Llibreria Europa
innocents i confiades als locals ubicada al carrer Sèneca, 12 de
de lectura escampats arreu del Barcelona. La part restant i més
país. Sortosament, les Brigades $Material incautat per les pubilles il·lustrada serà remesa al local
d’Intervenció Ràpida de les d’oci sexual de la Gran Via, 390
Pubilles de Belzebú (milis) van en circulació, arribant a un pes Generalitat”. 650g (2 exem- de la mateixa ciutat.
decidir desplegar un ampli dis- de 13350 g. Els escorcolls van plars) L’operatiu subversiu ha aconse-
positiu per incautar la màxima portar a l’expropiació dels · “Test per a mossos guit identificar i treure de cir- Contra la pornografia feixista
quantitat de material il.lícit dis- següents textos: d’esquadra. Volum1”. 750g (1 culació prop d’una dotzena de dels mossos.
ponible en el mercat biblioteca- exemplar) llibres en un nombre similar de Reubiquem la seva literatura de
ri. · “Mossos d’esquadra. · “Test per a mossos biblioteques. Una vegada l’au- la mentida.
Història i present”. 1450g. d’esquadra. Volum2”. 500g (1 tenticitat i l’elevat grau de
A hores d’ara, el material deco- (7exemplars) exemplar) puresa de les obres fou verifi- Contrahegemonia o mort!!!
missat comprèn una bona mos- · “Guia d’estudi per a · “L’origen dels mossos cada, aquestes van ser entrega-
tra dels títols que es trobaven l’accés a la policia de la d’esquadra”. 650g (1 exemplar) des al Comitè Central, que des-
Els mitjans de comunicació al
Berga, agost 2006
Berguedà socials i dels col·lectius auto-
Pep i Tu gestionats de la comarca. Per la
E
constància en l’actualització
ls mitjans de comunica- destacaria www.radioberga.cat
ció (premsa, ràdio i alhora que la destacaria per ser
televisió) que existei- la que més manipula política-
xen a la comarca del ment les notícies (a favor de
Berguedà, en el millor dels l’Ajuntament de Berga i els
casos, fan pena. Hem refereixo socialistes). www.regio7.com
en aquells reconeguts per l’ad- simplement una vergonya que
ministració i per ells mateixos reflecteix els titulars del diari
com a mitjans de comunicació, des revistes d’informació, sol- tiques (cal tancar files entorn que patim a les comarques cen-
o sigui aquells que fan diners sament són això, revistes de " Denominador comú d’aquests interessos concrets). trals de Catalunya.
produint informació. El pèsol publicitat (Panxing i Clac). de tota aquesta indús- Però això en tot cas ja es veurà.
negre és diferent, per sort. tria: cap compromís Per acabar no hem puc estar
Suposo que es considerat com Denominador comú de tota amb la ciutadania per Per acabar una repassada a la d’esmentar la baixa qualitat
un pamflet, i si és així: llarga aquesta indústria: cap compro- xarxa d’internet: dels programes de Ràdio Berga,
vida als panflets! mís amb la ciutadania per tal
tal d’informar amb www.tagast.net del socialista on destaca un personatge que
d’informar amb veracitat i inde- veracitat i inde- Jordi Simón que no s’actualitza es diu Roger Cortina que resul-
Hi ha pocs mitjans, gens inde- pendència, poca professionali- pendència, poca pro- prou però que és més que ta ser un catòlic íntegre que a
pendents i menys professio- tat generalitzada i dependèn- fessionalitat general- digna tenint en compte el alguns ens espanta i que sense
nals. Penso en el fluix Regio7, cies polítiques manifestes. itzada i dependències panorama general. www.ber- cap coneixement acreditable te
en la tant esperada i tan decep- Regió 7 amb el nacionalisme, gueda.org i .info independents la barra de fer un programa de
cionant Radio Berga i en les Radio Berga amb el PSC..., cap
polítiques manifestes. i interessants però poc actualit- pseudohistòria barata (massa
televisions locals que des de la problema, el què sí que és un zades. www.bergueda.com cara per a la societat i la mal-
defenestració del senyor Siles problema és que es facin pas- Ara diuen que es vol crear un com el seu nom indica és mesa cultura de la comarca).
han passat de ser irregulars o sar per objectives i/o que rebin grup de comunicació, nou, ja comercial. Finalment arribem al
fluixetes ha ser definitivament ajudes públiques i per tant veurem com va la cosa. Suposo www.berguedallibertari.org Sort de el pèsol negre! Esperem
fems. De les revistes d’anuncis siguin pagades pel conjunt de que tindran les dependències que sí que s’actualitza amb de tot cor noves iniciatives de
millor ni parlar, ja que de cap la societat que les pateix. de sempre: econòmiques (cal constància i però que es centra comunicació autogestionades.
manera poden ser considera- vendre notícies de moda) i polí- sobretot en les notícies més

20. // 20
Didàctica
El lateralisme: l’opressió per ser
esquerràna
El lateralisme designa la discriminació per raó de mà. La població esquerrana està dominada, obligada a desenvolupar-se en un entorn
dissenyat exclusivament en benefici de la població dretana. Només cal provar de tallar paper amb tisores amb la mà esquerra.
Navarcles, agost 2006 En general els criteris utilitzats que podria semblar una obvie- defineix no és neutra, ja que fins als rellotges o el disseny
per definir als oprimits són l’o- tat, no ho ha estat tant fins als alhora s’estructura en funció de dels habitatges. Inclús s’ha esta-
Hiram Gascoigne
posició als que les classes domi- anys 70, quan la comunitat cien- la població dretana que la utilit- blert un dia internacional, el 13
E
l domini d’uns sobre els nats consideraren com a propis i tífica va definir el fet de ser za i defineix com ha de ser uti- d’agost, com tants d’altres que
altres ha estat bàsic per exclusius. Així doncs s’exerceix esquerràna com una caracterís- litzada (o intentar-ho) per part existeixen en honor als domi-
a la emergència i conso- un domini de l’home sobre la tica més de la persona i va dei- de l’esquerrana. En aquest sen- nats i oprimits (1 de maig, 8 de
lidació de les jerarquies i dona (sexisme), de l’ésser humà xar de ser considerat com un tit, per posar només uns exem- març,...). No obstant això, el sis-
l’explotació, alhora que aquest sobre els animals no-humans defecte que calia corregir. En les ples, les baranes per a pujar tema capitalista s’ha apropiat
domini s’ha traduït en l’opressió (especisme), de la població blan- societats dominades pel cristia- escales o les entrades al metro d’aquesta última i, actualment,
física, psíquica, econòmica,... ca sobre la negra (racisme), la nisme aquesta consideració es estan pensades en la mà dreta les botigues de productes per a
com a mitjà de control sobre els cristiana sobre la no-cristiana,... recolza en el fet que aquesta com a suport principal, i el para- esquerranxs (els basars sinis-
dominats. S’han utilitzat múlti- Entre aquests cal també sumar- religió està fortament basada en ment de la casa o les eines més tres, com són anomenades)
ples criteris per definir aquelles hi un que se sol oblidar: la el domini de la població dretana. quotidianes (tisores, llevataps, s’han convertit en espais exclu-
persones i col·lectius necessaris població dretana sobre l’esque- En aquest sentit, per exemple, la trempadors,...) estan clarament sius per a una elit amb un impor-
per poder mantenir-se en la seva rrana (lateralisme). Com en d’al- Bíblia conté una mica més de destinats alxs dretanxs. tant poder adquisitiu i amb una
posició, per legitimar-la enfront tres casos, ser dretàna o 100 referències favorables a la forta veneració pel consumisme
del conjunt de la població. És a esquerràna és un fet biològic mà dreta, mentre que les 25 En front d’això, també recent- (com ha passat amb les botigues
dir, les classes dominats no ho (entre el 1000 i el 1500 de la referències a la mà esquerra són ment, la tecnologia ha estat de la població homosexual).
són per posseir unes caracterís- població és esquerrana) i que, desfavorables. adaptada a les necessitats cor-
tiques comunes i diferents de la per tant, no pot servir per definir porals delxs esquerranxs, sense Per tant, el canvi de consideració
resta de les persones i col·lec- un fet social. Tot i que actualment, si més no deixar de ser neutra. Les tisores científica o social i l’existència
tius, sinó que aquestes caracte- en aquesta societat (desconec la van ser el primer instrument de tecnologia esquerrana no sig-
rístiques es defineixen poste- No fa gaire els qui utilitzem la situació en d’altres), ser domèstic que va ser adaptat (les nifica que la població esquerra-
riorment a haver-se situat en una mà esquerra com a principal esquerràna ja no es considera primeres daten de mitjan del na hagi deixat de ser dominada.
posició i espai dominant. Són hem deixat de ser considerats un defecte, estem obligats a segle XX). D’ençà llavors s’ha
l’excusa per justificar el seu subjectes d’una discapacitat o viure en un entorn dissenyat per adaptat el conjunt dels produc-
domini. com una font de maldat. Això, a dretanxs. La tecnologia que el tes tecnològics: des dels coberts
Ser pobre és de mala educació
Manresa, juliol 2006
truïda és qui ha de detentar el manera inquietant aquesta con- algunes consideracions prou contra, ser pobre porta automà-
Dr. Okunowo poder a la societat, ja que és l’ú- notació moral de riquesa i evidents, com la immensa ticament la consideració de
P
nica capacitada per discernir pobresa. Per una banda, la con- diferència de riquesa que hi ha mala persona, ser pobre és un
lató sostenia que virtut, què és el bé. cessió del Premio Príncipe de al món, la relació entre la rique- mal comportament, una grolle-
bellesa i saviesa anaven Asturias de Cooperación, dotat sa d’uns i la pobresa d’altres, la ria que requereix ser corregida
sempre juntes, que eren Això pot semblar una poc subtil amb 50.000 euros, a la fundació manera com s’edifiquen les amb cursets de bones maneres i
com tres dimensions d’una manera de legitimar el poder de de Bill i Melinda Gates, per ser grans fortunes, o el gran negoci civilitat.
mateixa realitat. Només aquella l’elit instruïda i de promoure la “los mayores filántropos del que suposa la filantropia en
persona sàvia podia ser verita- reverència del poble cap a mundo” (coincidència: també bonificacions fiscals, i centrant- Per acabar de reformular el
blement bona, perquè cal conèi- aquesta minoria privilegiada. I són els més rics del món). Per nos únicament en la nova moral triangle de les virtuts de Plató,
xer què és el bé abans de poder- ho és. Però l’esquema encara es l’altra banda, la proposta del que es desprèn d’aquestes notí- encara ens falta la bellesa. No
lo practicar. A més a més, de pot empitjorar. Si per Plató el bo grup municipal de CiU a cies, ara tenim que són riquesa i falta gaire perquè també ens
propina, el savi era guapo, ja era el savi, avui s’imposa la con- l’Ajuntament de Manresa d’obli- virtut les que van aparellades, diguin que el Bill Gates, l’home
que no hi ha res més bell que el cepció segons la qual el bo és el gar els beneficiaris de presta- fer el bé és la generositat carita- més ric del món, a més de ser
coneixement i la bondat. La ric. El ric és virtuós i, en conse- cions socials a rebre cursos de tiva del ric, i que la pobresa l’home més bo del món, també
saviesa, doncs, portava aparella- qüència, el pobre és viciós. civisme (coincidència: també porta intrínseca una condició és el més guapo i sexy. I és que
des la virtut i la bellesa. Una són els més pobres de la ciutat). d’incivisme. Per fer el bé has de totes li ponen, al bo d’en Bill.
conclusió força òbvia d’aquest La coincidència de dues notícies ser ric, i com més ric siguis, més
esquema és que la minoria ins- aquesta primavera il·lustra de Així doncs, deixant de banda bona persona podràs ser. Per
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
PINTURES I DECORACIÓ
PRODUCTES DE RESTAURACIÓ
RESTAURACIÓ
PRODUCTES QUÍMICS
ATENCIÓ PERSONALITZADA
Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos
08240 Manresa
Tel. 938722516 i Fax 938720581
C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46
Web. www.ladrogueriamanresa.com
Manresa
tel. 93873 13 50
E-mail: info@ladrogueriamanresa.com

21. // 21
Didàctica
D’amors i de lluites
Berguedà, juny 2006 sistema, o carícies i paraules decisió que desencadena l’ac-
sobre la pell de la persona esti- ció ja apareix la “necessitat”, la
Memo
D
mada, perquè allò que consti- “obligatorietat” expressada en
eixeu-me que tueix a l’acció en allò que ella el “he de”, que manifesta el què
aquest cop aban- és, no és el què es fa sinó l’ori- està sent pressuposat (encara
doni el sarcasme, gen dinamitzador d’aquest fer. que sigui una ficció, un autoen-
conseqüència de la I aquí és on ens sorgiran els gany): la certesa, la seguretat.
crítica conceptual, i esdevingui conceptes de prohibició i dubte En el pensament occidental, el
tendre, resultat del qüestiona- –amb el seu correlatiu: certesa- dubte, si ha sigut, sempre ha
ment emocional. El motiu d’a- . Potser que la millor manera de estat metòdic, mai viscut. És
quest canvi de discurs pot sem- desvelar en què consisteix la per això que no ha sigut mai
blar certament casual: llegint prohibició generadora del una Filosofia de la passió. El
“la muntanya màgica” de dubte que transforma el simple dubte viscut, existit, no és un
Thomas Mann he trobat, inserit actuar en acció apassionada subterfugi per a fonamentar la
en un context literàriament sigui apropar-nos-hi des d’allò certesa, però no per això deixa
fabulós, una d’aquelles frases que ella no és, és a dir, des de d’estar vinculat a ella: el dubte
que es constitueixen en mirall la certesa. Si algun concepte es viscut no pressu-posa la certe-
del propi existir; i que, tot i manifesta com a central en tot sa, sinó que es constitueix com
descontextualitzar-les, no per- el pensament occidental, des a desig d’ella, precisament per-
den res de la seva profunditat dels seus mateixos orígens, és què es viu ell mateix com
de sentit. La frase era: “la pas- precisament aquest; i especial- incert, i, en tan que desig, mai
sió és un amor que dubta”, i tot ment en els albors del pensa- realitzat, encara que sempre en
seguit ens aclareix que el dubte ment modern, amb Descartes, realització (¿no va ser un filòsof
neix de la prohibició. És evident que relegarà el dubte a una anglès qui va dir allò de “sem-
que aquí Thomas Mann usa el simple funcionalitat metòdica: pre m’han interessat aquells
terme passió en el sentit res- la certesa està pressuposada que han cercat la veritat, però
tringit de passió amorosa, però des de l’origen del seu qüestio- sempre he desconfiat d’aquells
allò que diu val per a tota pas- nar, del seu dubtar. En que l’han trobada”?). I és que la
sió, i especialment per a aque- Descartes, el dubte no és l’ori- certesa és una modalitat de la
lles dues úniques passions que gen real del seu pensar sinó possessió, en la que allò que
val la pena de ser viscudes: l’a- simplement un recurs, un està sent posseït és la veritat. I
mor i la lluita. Però no ens dei- mitjà, per assolir aquell origen la veritat, en tant que és deter-
xem enganyar per l’aparent que està sent no solament minació, sempre deixa a allò
evidència dels mots; no és de pressuposat sinó fins i tot altre que ella mateixa fora de si
l’amor i la lluita en tant que posat, encara que de manera com sent no solament allò que
accions d’allò de què aquí se’ns no explícita, des dels inicis del no-és (allò fals) sinó també allò
parla, sinó d’aquests en tant seu pensament; així, no és que no ha de ser; això és: allò
que passions. I és que en l’ac- d’estranyar que acabi trobant prohibit. És aquesta prohibició,
ció l’humà esdevé simplement allò que simula buscar. No és que és de caràcter ontològic sistent en la incertesa mateixa és anatemitsar-la i proscriure-
actuació, en la mesura en què aquest dubte simplement tea- més que no pas òntic perquè de tot prohibir. En la passió no la, relegant-la a la clandestini-
és inconsciència del (sense)sen- tral el que ens pot transformar no és prohibició d’això o d’allò és la veritat allò que està sent tat. L’argumentació que usarà
tit de la seva acció, del qual l’acció en passió, perquè no és altre sinó l’essència de tot posseït, sinó que és l’existència la moral social -anestesiadora
solament en pren consciència un dubte real; i no ho és per- prohibir, aquella que genera el mateixa que posseeix a qui la d’emocions i sentiments subs-
en el distanciament que genera què no és un dubte sentit, un dubte viscut; perquè la vivència viu. En front de la passió no hi tituïts per succedanis controla-
l’actitud re-flexiva autoqüesti- dubte viscut. De fet, que la cer- del dubte generador de l’e- ha recursos ni voluntat perquè, bles i políticament correctes-
nadora que posa de manifest tesa sigui la noció fonamental xistència apassionada és el en ella, existent i existència es amb la pretensió de justificar
l’absurd de l’esforç en l’actuar del pensament occidental res- dubte consistent en aquell dissolen. La passió és necessà- aquesta expulsió de la realitat
quan aquest es converteix en la pon a un motiu encara més viure que pretén ser viscut riament transgressora de tota serà l’acusació d’innocència
seva pròpia finalitat –recomano profund, aquest és que la sense deixar res a fora; aquell limitació, de tot allò establert i immadura, en el millor dels
aferrissadament la lectura de Filosofia occidental sempre ha viure que no delimita, que no de tot allò que es pot establir; casos, quan no de clarament
“El mite de Sísif” d’Albert sigut una Filosofia de l’acció, i estableix límits, que no esta- però no perquè aquesta sigui la perversa. Però a mi sempre
Camus-. En la simple acció, en l’acció necessita pressuposar la bleix cap prohibició perquè és seva voluntat, sinó perquè no m’ha semblat millor ser inno-
el simple actuar, en l’acció i certesa —es realitza a partir ell mateix negació de tota hi ha delimitacions que la cent i pervers que no pas cul-
actuar desapassionats, l’origen d’ella— perquè solament ella prohibició. El seu dubtar no pot puguin contenir. És aquest pable, encara que solament
i finalitat de l’acció mateixa és l’hi pot conferir la seguretat ser, doncs, entre dues opcions caràcter transgressor allò que sigui de la renúncia. I és que no
el seu ser-actuada. En aquest que l’acció requereix per a la excloents (prohibidores) i, per fa por a la societat i, fins i tot, hi ha amors impossibles ni llui-
sentit esdevé intranscendent seva materialització: actuo tant, perfectament delimitades a l’individu mateix; el seu únic tes utòpiques, solament pas-
que siguin llançades pedres i quan decideixo què he de fer. I (pressuposadores de certesa), recurs d’autoprotecció enfront sions prohibides.
eslògans contra els murs del en la formulació d’aquesta sinó que és aquell dubtar con- del deliri que la passió significa
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
c/ de la sabateria
(Manresa)
DESAYUNOS
TAPAS VARIADAS
PLATOS COMBINADOS
C/ passeig, 7
a
ca
telf· 8321164
an
al i
ar
s
els et Estació, 16 - Telf 837 08 02 08650 Sallent
car
lins cuina v
eg Santpedor

22. // 22
A l’aguait
Manresa, juliol 2006
Sobre els furts i els robatoris
El robatori (entrar en un lloc utilitzant una Si el lloc en el què es comet el propietari, serà castigat, per un
Expropia via d'accés que no és l'habitual); delicte de robatori es troba habi- delicte de furt, amb la pena de
H
El delicte de robatori i les seves 2. Trencament de paret, sostre, tat, el responsable podrà ser presó de sis a divuit mesos, si la
em vist durant els variacions es troben dintre del terra, finestra o porta. 3. El tren- castigat igualment amb la pena quantitat de lo substret excedeix
últims mesos com Títol número XIII del Codi Penal, cament o deteriorament d'arma- de presó de 2 a 5 anys. Robar en dels 400 euros". Aquests 400
alguns mitjans de és a dir, dintre "Els delictes con- ris, objectes tancats, guardioles un pati quan a l'interior de la euros són els què estableixen la
comunicació han tra la propietat". Segons aquest o en cas de forçar cerradures. 4. casa hi ha gent, pot ser penalit- diferència entre un delicte i una
engegat una campanya mediàti- Codi, "comete un delito de robo L'utilització de claus falses, tar- zat amb aquest tipus d'agreujant falta (així que ja ho saps, si has
ca degut a un suposat increment la persona que se apodera de getes magnètiques o comanda- penal. El robatori amb violència d'expropiar alguna cosa per les
de delictes de robatori amb cosas muebles que no le perte- ments a distància (les claus per- o intimidació en les persones, es raons que sigui, procura no
força. Malgrat que les estadísti- necen con el propósito de hacer- dudes també compten) 5. La inu- sanciona també amb aquest superar mai aquesta quantitat).
ques oferides per la mateixa las suyas y enriquecerse, emple- tilització de sistemes d'alarma. tipus de pena. Hem de tenir en Per què si el valor del furt no
Policia no suposessin un aug- ando fuerza en las cosas para La pena que s'imposa en aquests compte, que la persona que robi supera aquests 400 euros,
ment quantitatiu considerable poder acceder al lugar donde los casos és de 1 a 3 anys de presó. amb violència també podrà ser podràs ser castigat "merament"
d'aquest tipus de delicte, els objetos se encuentran, o emple- jutjada per altres delictes amb la localització permanent
mass-mèdia han bombardejat ando violencia o intimidación El robatori serà penalitzat, per (lesions, amenaçes, coac- de 4 a 12 dies o amb una multa
constantment a l'opinió pública sobre las personas". La cir- altra banda, amb penes de 2 a 5 cions,...). El típic "tirón" d'un d'un a dos mesos. La cir-
per tal de generar un estat d'in- cumstància de parentesc (ser el anys de presó sempre que els bolso o una mera empenta serà cumstància de parentesc, també
seguretat ciutadana, que ha fet fill, el pare, l'àvia, la germana, objectes substrets siguin de considerat en la majoria de judi- eximeix de responsabilitat sem-
augmentar el nombre de ventes l'espòs,...) eximeix, en aquest valor artístic, històric, cultural o cis "robatori amb violència". pre en les mateixes condicions
d'aparells de "seguretat ciutada- cas, de responsabilitat penal científic, així com si són de pri- Utilitzar armes o mitjans perillo- que ho fa amb el delicte de roba-
na" (o més ben dit, de control sempre que no existeixi ni mera necessitat, posen a la vícti- sos fan que la pena s'imposi en tori.
social) fins a un 40%. violència ni intimidació. ma en una greu situació econò- la seva meitat superior (és a dir,
Aprofitarem el protagonisme mica o s'aprofiten de les seves com a mínim hauria de ser de 2 Per la seva part, el delicte de furt
que s'ha volgut atorgar a aquest El delicte de robatori és sancio- circumstàncies personals. El anys i mig) pot ser sancionat amb penes de
tipus de delicte per analitzar-lo i nat de manera diferent depenent robatori d'objectes destinats a 1 a 3 anys de presó si es realitza
per veure quin tipus de resposta de les circumstàncies en les què un servei públic que ocasioni un en les mateixes circumstàncies
dóna el sistema judicial per es comet el delicte. D'aquesta perjudici greu o en una situació El furt que en el cas de robatori expo-
posar-li fre. manera, existeix per exemple el de desabastiment també seran sades anteriorment en el parà-
"delicte de robatori amb força en sancionats amb aquest tipus de "El que, amb ànim de lucre, graf que comença "el robatori
les coses", que es produeix en pena. prengués les coses mobles alie- serà penalitzat,..."
els següents casos: 1. Escalada: nes sense la voluntat del seu
Antipatriarcal
Agost 2006
La copa menstrual reutilitzable
sense molès- ni a fragàn- per al medi ambient ja que és
Columna clitoriana ties. cies addicio- reutilitzable i usant-lo estal-
L
nals, bacte- viem tones i tones de deixalles
a copa menstrual reuti- Copa mens- ricides, fun- cada dia que generen els pro-
litzable és una alterna- trual reutilit- guicides, ductes d’un sol ús.
tiva als productes zable gels absor-
menstruals convencionals. Ha bents, coles Diferents tipus i mides.
estat ideada per una dona i uti- Cal buidar-la o emprem-
litzada des dels anys 1930, varies vega- tes orgàni- Moltes dones ja fem servir la
però amb el pas del temps s’ha des al dia, ques de clor copa menstrual reutilitzable i
anat perfeccionant. depenent de que poden n’estem satisfetes perquè és
la quantitat de provocar un producte higiènic i harmò-
Té forma de campana d’uns flux menstrual problemes nic amb la nostra salut, amb el
5cm de llarg i es fabrica amb de cada dona. de salut i medi ambient i amb les nostres
diferents materials depenent Quan es buida malalties butxaques!!
de la marca, n’hi ha de cautxú la copa s’ha de netejar amb gic, esbandir-la bé i si es vol, diverses. A més no està vincu-
flexible i de silicona. Està dis- una mica d’aigua i tornar-la a deixar-la en remull amb aigua i lada al (SCT) síndrome de xoc Podeu trobar més informació a
ponible en dues talles i és fàcil introduir. En els llocs públics és vinagre durant unes hores, així tòxic. les següents direccions:
d’aprendre a utilitzar-la, només pràctic portar una ampolleta no caldrà desinfectar-la més
cal dedicar-hi temps i una mica d’aigua potable o un tovalloleta fins al següent període. Dura uns deu anys i el seu preu http://www.mooncup.co.uk
de paciència. Introduïda de humida per netejar-la fàcilment és econòmic. Una dona es pot http://www.thekeeperinc.co
forma correcte la copa mens- i bé. La copa menstrual reutilitzable arribar a estalviar entre 800 i m
trual és tan còmode que t’obli- contràriament a molts altres 1000 euros durant la vida de la
des de que existeix i a més et Al finalitzar el període de flux productes utilitzats per a la copa menstrual reutilitzable.
permet realitzar qualsevol menstrual cal netejar-la amb higiene menstrual no ens expo-
tipus d’exercici i esforç físic aigua calenta i sabó hypoaler- sa a cap mena de desinfectant A més, és un producte ecològic

23. // 23
Control social
Tecnologías para el control y política
del código
Sistemas con las TIC digitales
Del món, agost 2006
G.
C
ontinuamos proble-
matizando el con-
cepto de control, en
esta ocasión situan-
do en el centro de su definición
el dominio de técnicas de vigi-
lancia, de recopilación de
datos, de inspección, de trata-
miento de la información y de
su procesamiento -interpreta-
mos la información- que permi-
ten el forzamiento de determi-
nados procesos futuros
mediante su previsibilidad y
calculabilidad; el control supo-
ne un dominio de técnicas ins-
trumentales e interpretativas
que son la base del dominio de
la gestión de lo social como
objeto de estudio, el control
social.
En este artículo nos centrare-
mos en cuáles son las técnicas
instrumentales e interpretati-
vas actuales a través de las que
se ejerce el control social en la
sociedad de la información
digital, pero también quiénes
son los agentes que imponen
esta política tras la supuesta
neutralidad de la tecnología o
la aceptación del determinismo prestador de servicios, o de están ya inscritasimbuidas las nos y en pocas multinaciona- ment), estas últimas prácticas
tecnológico sin más. ambos. políticas que legislan normas les. Por un lado, Estados se les ha considerado de pira-
de uso, los usuarios a los que Unidos es el principal referente tería. El gobierno y las indus-
Ejemplos de aplicaciones de van dirigidos, qué agentes y de la clara implicación de los trias de los nuevos medios se
La combinación de las tecnolo- estas tecnologías, entre otros, colectivos las imprimen y las gobiernos en la política del alían para proteger y controlar
gías de identificación, de vigi- serían: prácticas que quieren contro- código, en la forma de legisla- un mercado que beneficia a
lancia y de investigación confi- lar. La tecnología y los sistemas ción designada para proteger el unos pocos, entre los que no se
guran un sistema tecnológico o Aplicaciones gubernamentales tecnológicos son los legislado- código propietario y estigmati- encuentran especialmente
de control, un sistema de infor- de tecnologías de encriptación res desconocidos de la activi- zar, e incluso ciminalizar, la beneficiados los mismos auto-
mación y comunicación, en el de información: Ver el progra- dad humana y de la vida social creación y el uso de ciertos res.
sentido 3, en el cual quien ma LifeLog y el Total que conllevan formas específi- tipos de código que amenazan
tenga el poder legal o fáctico Information Awareness System cas de poder y de autoridad. intereses comerciales (por Pero no todas las políticas de
de acceso a esta base de datos (TIAS), el voto electrónico, el Esto se traduce, a nivel indivi- ejemplo las redes peer-to-peer innovación tecnológica que
puede conocer lo esencial de lo proyecto de DNI digital. dual en que mientras nuestras o entre iguales de intercambio podemos encontrar son las
que cada persona hace en la vidas diarias están aumentando de ficheros). En Europa, la innovaciones técnicas específi-
red y fuera de ella. Desde este Aplicaciones corporativas: Las su dependencia y están media- Directiva de la Comisión de cas que con su diseño, como
punto de vista la red no se con- empresas vigilan rutinariamen- das y atrapadas en los circuitos Copyright de la Unión Europea hemos visto, pueden legislar
trola, pero sus usuarios están te el correo electrónico de sus de las redes digitales y de las (2002) y el Consejo de la relaciones sociales de poder;
expuestos a un control poten- empleados y las universidades, bases de datos digitales en los Convención Europea sobre el tenemos también los sistemas
cial de todos sus actos. el de sus estudiantes, porque la servicios y “beneficios” guber- Cybercrimen (2001) contienen tecnológicos como el industria-
protección de la privacidad no namentales, los créditos y normativas muy similares y, lismo que están relacionados
Así pues, una subcultura deter- se extiende al mundo del traba- seguros, la sanidad, el trabajo y por supuesto, los tratados con patrones institucionaliza-
minada como puede ser un jo, bajo el control de la organi- el entretenimiento, nos conver- sobre copyright de la dos de poder y autoridad cons-
poder político, judicial o zación corporativa. También la timos en sujetos de los térmi- Organización Mundial de la titutivos de las relaciones
comercial –los más interesados utilización de software de nos y condiciones de existencia Propiedad Intelectual de 1996 sociales y de la vida diaria con
en defender los derechos de Windows, puesto que cada pro- y acción que están inscritos en imponen a los signatarios apro- alcance todavía más global
propiedad- que quiera actuar grama contiene un identifica- el código. bar la legislación para proteger puesto que se llevan a cabo en
contra un internauta determi- dor individual que acompaña a los derechos de autor y prohi- conjunción con las políticas
nado puede interceptar sus través de la red cualquier docu- Pero, ¿quién legisla? y, ¿sobre bir el desarrollo y la distribu- económicas neoliberales. En
mensajes, detectar sus movi- mento generado desde ese pro- qué se legisla? Es un tema muy ción de las tecnologías que pre- este artículo nos centraremos
mientos y, si están en contra- grama. amplio y puede parecer com- tendan saltarse las tecnologías en las primeras refiriéndonos a
dicción con las normas de uso plejo pero como en todas las de protección de los derechos ellas como tecnologías de con-
estabilizadas, proceder a la Se hace evidente, pues, que en cuestiones relacionadas con el de autor en formato digital (las trol digitales.
represión del internauta, del el diseño de estas tecnologías poder, recae en pocos gobier- DRM, digital rights manage-

24. // 24
Control social
Castells clasifica las tecnologí- partir de esas bases de datos
as de control digitales en siste- se pueden construir perfiles
mas digitales de encriptación y agregados de usuarios o con-
desciframiento de mensajes, juntos de características perso-
tecnologías de identificación, nalizadas de un usuario deter-
procedimientos de autenticidad minado. Por ejemplo, mediante
y las tecnologías de vigilancia el número de tarjeta de crédito,
que permiten obtener bases de asociado a un número de carné
datos de contenidos y hábitos de identidad y a la utilización
de utilización de cualquier apa- de un determinado ordenador,
rato electrónico y que serán uti- se puede reconstruir fácilmente
lizadas por las tecnologías de el conjunto de todos los movi-
investigación para crear perfi- mientos que realiza una perso-
les de usuarios o característi- na que dejen registro electróni-
cas personalizadas de un usua- co. Como eso es algo que hace-
rio determinado. Esto nos lleva mos todos los días (teléfono,
a considerar que todo lo que correo electrónico, tarjeta de
deje un rastro electrónico o crédito), parece evidente que
digital está ya al margen de la ya no hay privacidad desde el
ley de privacidad en el momen- punto de vista de la comunica-
to que pueden crearse progra- ción electrónica. Todo ello se
mas que permiten la combina- produce primero en el ámbito
ción de datos personales para económico bajo la aplicación
obtener un perfil muy ajustado de técnicas de marketing para
de un mismo usuario. y su controlar el mercado y las ten-
identificación y localización dencias de consumo de los
geográfica. usuarios y pasa a ser utilizado
por los gobiernos bajo el dis-
Aunque la creciente capacidad curso legitimador de la lucha
de los usuarios para modificar antiterrorista.
sus propios programas crea
una situación más compleja en Con este análisis sobre la confi-
la que el controlado puede je y establecer la autenticidad das). de un determinado mensaje. A guración tecno-política de las
pasar a controlador de los sis- de su originario pero no permi- partir de ahí, por colaboración tecnologías en general y de las
temas que lo vigilan… te la encriptación autónoma de Generalmente, utilizan tecnolo- o por coacción, los mantenedo- digitales en particular y sus
sus usuarios. La tecnología de gía de encriptación. Trabajan res de los servicios pueden implicaciones, no sólo se pre-
Sistemas digitales de encripta- autentificación y firma digital por niveles, de modo que los comunicar al detentor del tende hacer pedagogía, que
ción y desciframiento de men- se está difundiendo bajo el servidores identifican a usua- poder la dirección electrónica también, sino ir más allá y pro-
sajes. El control de la identifica- control de las empresas e insti- rios individuales y las redes de de donde provino cualquier vocar una concienciación sobre
ción a través de la tecnología tuciones, aunque sea posible conexión identifican a los servi- mensaje. Así mismo, 'Echelon' la necesidad de intervenir en
de encriptación RSA, es un sis- transferir la capacidad autóno- dores. es un programa del Pentágono estos procesos capacitándonos
tema de encriptación que sirvió ma de encriptación a los usua- dirigida por la Agencia para una parte necesaria de la
de base para las tecnologías de rios. Las tecnologías de vigilancia Nacional de Seguridad (ANS) lucha social y, de paso, desve-
protección de las comunicacio- permiten interceptar mensajes, capaz de detectar cualquier lar una de las formas más efec-
nes electrónicas que se utilizan Tecnologías de identificación: insertar marcadores gracias a tipo de transmisión electrónica. tivamente legitimadas de con-
hoy en día. A partir del sistema contraseñas (símbolos conveni- los cuales se puede seguir la Este instrumento de espionaje trol social. Ver sino, una de las
de doble clave, una pública dos que se utilizan para entrar comunicación de un ordenador combina una red de satélites, últimas noticias sobre una ley
asignada al destinatario del en una red determinada), coo- o un mensaje marcado a través otra de bases terrestres unidas española que obligará a identi-
mensaje y que se conoce, kies (marcadores digitales que de la red; también consisten en por microondas, otra de ficar a los dueños de tarjetas
mediante un listado, qué clave los web sites así equipados la escucha continua de la activi- Internet y una cuarta de cables de móvil y a guardar un año los
corresponde a quién. Y otra insertan automáticamente en dad de comunicación de un fijos para oír y leer mensajes datos, se aprobará seguramen-
clave es específica a cada indi- los discos duros de los ordena- ordenador o de la información electrónicos, transmisiones de te sin la reacción efectiva de
viduo u organización, sólo dores que los conectan. Una almacenada en dicho ordena- datos, conversaciones telefóni- colectivos suficientemente
quien la detenta la puede utili- vez que un cookie entra en un dor. El famoso programa cas por satélite o móvil, faxes, numerosos y nos afectará más
zar, pero sólo sirve con rela- ordenador, todas las comunica- Carnivore del FBI permite anali- transacciones con tarjetas de allá de incumplir leyes de priva-
ción a su clave pública en la ciones de dicho ordenador en zar mediante palabras clave crédito y cualquier otra forma cidad, determinará cada vez
que recibe el mensaje. Con este la red son automáticamente enormes masas de información de comunicación. más las prácticas que se permi-
sistema digital se consigue la registradas en el web site origi- de las comunicaciones telefóni- ten y las que no y, en definitiva,
generalidad del cifrado y la nario del cookie) cas o Internet, buscando y Las tecnologías de investiga- se ejercerá de manera cada vez
individualidad de su descifra- Procedimientos de autenticidad reconstruyendo en su totalidad ción (www.epic.org) se organi- más efectiva el control social.
miento. Las tecnologías de (son firmas digitales que per- aquellos mensajes que parez- zan sobre la base de datos
autentificación y firma digitales miten a los ordenadores verifi- can sospechosos. Las tecnolo- obtenidos del almacenamiento
utilizan la encriptación para car el origen y características gías de vigilancia permiten de la información resultante de
preservar el secreto del mensa- de las comunicaciones recibi- identificar el servidor originario las tecnologías de vigilancia. A
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Grup de punk
del Berguedà
busca bateria
telf: 629328402

25. // 25
5
Ressenyes
Pimineto Verde nº4
Manresa, agost 2006
...
“
El Pimiento Verde" és una revista itinerant que
dona veu a temes que es toquen o volen tocar
des dels moviments socials. El projecte va nèixer a
Amsterdam ara ja fa una anys; ara en fa uns quatre que
s'ha adoptat l'idea per aquí la vora i s'ha passat a escriu-
re en castellà. Han sortit quatre números monogràfics
tractant un tema diferent en cada un d'ells: gènere,
transgènics, aigua i energia. En cada un d'aquests núme- renovables), com a nivell social (poder, resistències canvi Us aconsellem que el trobeu i el llegiu, doncs a part de
ros hi ha treballat gent diferent, alguns números s'han social). Hi trobem articles que parlen del petroli: de tractar amb rigurositat l'informació està molt ben maque-
centralitzat a l'Infoespai de Barcelona, d'altres al col·lec- Repsol, Shell, la petrodependència i la dictadura del tat, hi han col·laborat dibuixants aportant material origi-
tiu Escanda d'Astúries, col·laborant-hi gent de diferents petroli; però també de resistències i alternatives de trans- nal, donant com a resultat una revista interessant i atrac-
parts del món. port per no utilitzar aquest combustible. A nivell elèctric tiva. Si no l'aconseguiu (fàcil trobar-lo en distribuidores
parlen de les nuclears, l'oposició present contra l'autopis- alternatives) podeu consultar-lo per internet a la pàgina
Estant registrats com a publicació copyleft, és a dir que ta energètica que suposaria la MAT (línia de Molta Alta www.moviments.net/pimientoverde. En aquesta pàgina hi
veuen positiu copiar i difondre qualsevol part o totalitat Tensió); emmarcat dins l'àmbit de generació d'electricitat podreu veure el capítol energètic, el transgènic i el que
de la revista sempre que se'n citi la font i no sigui per fins de manera renovable explica com la gent d'Escanda s'han parla sobre l'aigua; en canvi el de gènere el podeu trobar
lucratius. construït un molí de vent per poder ser més autònoms i a: www.escanda.org/actividades/pverde.php
independents de les grans infrastructures energètiques.
L'últim numero que ha sortit és l'energètic (coordinat des Parlen encara de moltes coses més, com per exemple de
d'Escanda). Toquen molts dels puntals del sistema l'hidrogen, posen en qüestió l'alternativa dels biocarbu-
energètic sigui en quant a tipus de recursos (fòssils o rants, ...
Energía Renovable Práctica
Iñaki i Sebastian Urkia Lus
Editorial Pamiela, Iruña 2003
Manresa, agost 2006
...
U n llibre imprescindible per aquelles persones
que vulguin construir (amb materials reciclats)
petits i grans aparells que els permetrà gaudir
de les energies renovables.
El contingut està dividit en quatre parts. A la primera tro-
cial d'un petit salt d'aigua). A la tercera part hi trobem l'e-
nergia eòlica, plena de consells, dibuixos i càlculs de com
poder autoconstruir-nos diferents molins de diferents
dimensions i potència, sigui per bombar aigua o bé per
generar electricitat.
bem una introducció als conceptes de bioclimatisme i
energia solar passiva (amb consells, recursos i dibuixos L'última la part l'ocupa una descripció detallada de dife-
per poder obtenir una bona climatització sigui estiu o rents elements que podem necessitar per construir un
hivern aprofitant l'energia del sol amb l'estructura de la aerogenerador o una turbina, com per exemple un alter-
casa); un breu repàs de l'energia solar fotovoltàica, tèr- nador, dinamos, bateries, etc.
mica, i l'explicació de com aconseguir la transformació de
l'energia solar amb força motriu a través del motor Iñaki Urkia, coautor del llibre, és arquitecte. Dedica gran
Stirling. part de la seva vida a la divulgació del bioclimatisme i bio-
contrucció (sobretot a la construcció de cases de palla).
La segona part del llibre està dedicada a l'energia hidràu-
lica, aconsellen sobre com mesurar el cabal i el salt d'ai-
gua realitzable, com construir una presa (interferint el
mínim possible al cabal del riu) i finalment com construir
les diferents parts que formaran la central (algunes més
senzilles i altres més potents), com ara la turbina Dins
aquest mateix capítol trobem també la descripció de com
autoconstruir-nos un ariet hidràulic (aparell que ens per-
met bombar aigua aprofitant simplement l'energia poten-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Bi.cilindrics, s.c.p.
C/ Raval, s/n
08272 Sant Fruitós de Bages
Telèfon i fax: 93 876 03 09
Especialitat en Moto Guzzi
Fanàtics de les OSSA i DUCATI
Servei DERBI i KAWASAKI
Mòbil: 639 11 25 58
web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics
Persona de contacte: Pep.
e-mail:bi.cilindrics@retemail.es

26. // 26
Ressenyes
La cultura anarquista a Catalunya
Ferran Aisa
Barcelona: Edicions de 1984 (2006)
Navarcles, agost 2006
questa.
Hiram Gascoigne
A
En tot cas aquest llibre de divulgació és un recull, una
quest llibre, que va ser presentat pel propi mena d’estat de la qüestió, del que s’ha analitzat fins ara
autor, Ferran Aisa, durant la II Setmana del sobre l’anarquisme a Catalunya. De manera que només es
Llibre Anarquista de Barcelona, aquest juny, considera “cultura” aquells aspectes ja estudiats, mentre
mostra els elements definitoris d’una cultura anarquista a que aquells altres que encara no han estat ni tan sols són
Catalunya, des del darrer quart de segle XIX fins a la fi de anomenats (com és el cas de l’anarquisme rural a
la guerra civil de 1936-39. Els elements definitoris d’a- Catalunya, poc o gens estudiat fins ara). El centralisme bar-
questa cultura segons Aisa estan constituïts pels mètodes celoní de l’autor ha provocat que aquest no parli de l’anar-
de l’anarcosindicalisme, les publicacions dels grups anar- quisme a l’Alt Llobregat i Cardener que, tot i no haver estat
quistes, les diferents tendències teòriques i pràctiques, els encara prou analitzat, sí que dóna per fer-ne referències.
temes de discussió, les propostes urbanístiques... fins a les
realitzacions dutes a terme durant la revolució del 36. Donat el caràcter de l’obra, el llibre podria ser molt més
L’amalgama d’elements que recull estan agrupats en cinc curt si l’autor recollís les conclusions de les anàlisis en les
grans capítols; si bé en alguns casos la seva distribució és que es basa; però en lloc d’això, en moltes ocasions, es
clara, en d’altres és força discutible. dedica a fer inventaris (de publicacions, de títols de llibre,
d’autors, de grups d’afinitat...). En aquest sentit destaco la
És interessant d’assenyalar que l’autor parla d’una cultura manca de síntesi per part de l’autor, que hagués estat el
anarquista, en singular, tot i que els diferents elements que principal valor de llibre per aquells que volen endinsar-se
mostra indiquen l’existència de tendències que permeten en el coneixement sobre l’anarquisme a Catalunya.
parlar més aviat de “cultures anarquistes” en plural. En els
debats més actuals sobre aquesta qüestió, s’ha arribat a la Directament relacionat amb això últim, es troba a faltar
conclusió que una cultura homogènia no existeix ni és una introducció i unes conclusions en les que l’autor dis-
desitjada d’acord amb els propis principis de l’anarquisme; cuteixi que entén per “cultura anarquista”, la importància
i inclús, en alguns sectors es rebutja la pròpia existència del període tractat, un context històric i social i una valo-
d’una cultura/es, en quant que constitueixen una restricció ració sobre el que va aconseguir-se i el que no, entre d’al- Per últim, indicar que l’estructura d’algunes publicacions
a la creativitat d’aquest. En canvi trobo molt encertat que tres qüestions. També hagués estat interessant la discus- anarquistes actuals, com el pèsol negre, mantenen en gran
l’autor parli de “cultura a” i no de “cultura de”, amb el qual sió (les similituds i les divergències) de les bases ideològi- mesura l’estructura que van implementar els grups anar-
denota que la cultura pertany a les persones i no a un terri- ques i pràctiques de l’anarquisme d’aquell període amb les quistes des de finals del segle XIX: actualitat, poesia, res-
tori, tot i que aquestes persones s’agrupin en un territori propostes posteriors i més actuals sobre aquest; així com senyes, didàctica de l’anarquisme o història.
concret. En relació al territori, el títol és enganyós, ja que també l’impacte o les aportacions del moviment anarquis-
la major part del llibre fa referència a la ciutat de Barcelona ta als diferents moviments socials i culturals de Catalunya
i, en menor mesura, als nuclis industrials de l’entorn d’a- en anys posteriors. En tot cas, tot això seria un altre llibre.
Un rei, cop per cop.
Biografia no autoritzada de Joan carles de Borbó.
Patricia sverto
kalegorria (2006)
Solsona, maig 2006 llum pública diversos escàndols sexuals.
Casal popular la fura 7. Tants d’altres per evitar que els seus íntims fossin trac-
U
tats amb independència en els tribunals: Mario Conde i el
n rei, cop per cop” és el títol de la biografia no cas Banesto, Javier de la Rosa i el cas obert KIO, entre molts
autoritzada de Joan Carles de Borbó, actual rei altres.
d’Espanya i el tabú informatiu més gran del
regne. En el pròleg especifiquen que només hi ha escrit allò I de rebot entendre com els grans partits estatals es venen
que és defensable en un tribunal per haver estat publicat al poder (PP,PSOE,PC...) primer i els nacionalismes de dre-
en algun medi o per ser oficial i de domini públic. Hi tes (CiU, PNB i altres) després.
comenten també que en la seva labor d’investigació han
sabut de més informació però que tan sols la farien públi- El podeu descarregar gratuïtament a la pàgina web
ca en el cas que un tribunal ho requerís. Un bon comença- www.geocities.com/patriciasverlo/
ment, no us sembla? O bé en disquet al CASAL POPULAR LA FURA per 1 euru.
Aquesta entrada promet, i no defrauda al lector, doncs s’hi
troben detallats tots els afers que tothom coneix del nos-
tre monarca i molts més. En citarem uns quants per a fer
dentetes:
1. Mata al seu germà gran i intel·ligent en un “accident”.
2. La traïció al seu pare.
3. Aconsegueix la immunitat penal davant qualsevol delic-
te.
4. El cop d’Estat del 23F.
5. Amassa una important fortuna negociant amb el petroli,
les armes, l’especulació financera i els negocis immobilia-
ris.
6. Munta uns embolics impressionants per amagar de la

27. // 27
Poesia
Les coses coses
No sé si t’escric a tu, o còmica, Cursos terapéuticos de
poesía colectiva
m’escric a mi, o cínica.
escric a un volàtil i allunyat jo
o escric,
merament escric Si escric,
suscitant a una teràpia domèstica si merament escric, Que podríamos hacer con los dos pies, piesnegrismo
que oscil·la entre pseudooriginal i a voltes jo només hi aporto puro y duro, como una apuñalada en las partes nobles.
pseudotradicional. un robòtic moviment manual, ¡Imbéciles decididos a triunfar sin parar de joder! Pero
l’escriptura, aquí no se acaba todo, nada y el que nada no se ahoga.
l’ou o la gallina entre llenguatge i pen-
Si t’escric a tu sament. Con una simple mirada a su alrededor, por todos los
pens que t’estim Perquè és la poesia lados la apatía autodestructiva del ser más persona
i sense saber perquè la que ve, comprensiva o sadomaso del suave, como la canela, con
pens salat. la que decideix un par de huevos nuevos de trinca para disfrutar sin
Tal vegada sigui i demana d’una certa reflexió parar de vivir, buscando en la basura humana, degradada
per l’èxode de tendreses abans de ser plasmada hasta el final...pero...para volver a empezar la misma rutina
que s’han amagat a Mallorca immòbilment en un paper de siempre...volvemos a arrancar, como cebollas recién
en cada caligrafia corrompuda, que deixarà de ser paper germinadas que no se parecían en nada. Nada en lo que
en cada vers en llibertat, per a ser poema. pensar, conversar, escribir en un trozo de papel usado
en cada estigma desmuntada Mai més serà paper. del mercado de 2ª mano a mano, irrepetidamente ya
estavellant-se El paper serà només no se podrá hacer mas pajas en, donde, cuando
pel precipici de l’oblit. l’efímera matèria hasta la próxima.
O bé sigui per un simple que ha servit de base
paral·lelisme psíquic i sensorial: a l’expressió. El món (26/6/06 hora: 1:47:35)
el plaer de la sal I si escric, Tripar-tito
aferrada al cos Destrueixo el paper,
i el gust de desenganxar-la la cosa cosa,
d’una forma gairebé perversa, com la rosa rosa vergonyosa
sentint el tacte aspre que gairebé ni existeix
siempre igual
i el contacte cristalí en l’encès jardí
als extrems d’uns dits de roses roges,
que transcorreran de nit on no hi ha roges,
el fràgil, sinuós i subversiu hi ha roses,
esbós dels teus llavis. però roges, Hasta ahora estaba ciego,
Si t’escric a tu: d’un roig també inversemblant, veía lo que me enseñaban ,
la mar a la sang. que també s’inventa de tot, veía lo que querían que viera.
Les onades al cor. fins i tot a la vida. Eso cambio, yo cambie ,
I entre sístoles i diàstoles abrí los ojos y encontré:
s’excita el reg sanguini Blanka, juliol 2006 Un mundo lleno de muerte y destrucción,
i devora a la sorra, un mundo al abandono del patrón.
pa què titulo?
es devora a sí mateix.
Estoy hasta los cojones
de esta mierda que me envuelve,
Si m’escric a mi Vuelvo a ser esclavo del reloj. que me empapa y me transforma,
m’esquinço, no quiero seguir así.
m’esgarrapo, Baja la prensa y produce, Mi vida puede cambiar
em trenco i m’apedaço produce,produce,produce. y lo pienso lograr
amb fils d’aigua Baja la prensa y produce,
embastats a les entranyes de l’utopia produce que no es pa ti klara
que acostuma a ser groga
i que es torna d’un roig inversemblant Mira la hora y produce,
quan assassina a la monotonia produce,produce,produce
i s’inventa de tot,
fins i tot a la vida.
Quan és així,
m’aprofito de mi,
mira la hora y produce,
produce que no es pa ti.
Pantalones bajados,
còmics
si fa falta em reinvento, el culo morado
m’exprimeixo la máquina en marcha
i em filtro en partícules y yo hipotecado
TURQUIA
de diferent tamany,
i em llenço per un embut d’autocríti- ¡Produce,produce,produce!
ques,
críptiques, Gana uno, JA SOM A SÈRBIA!!
que es metamorfitzen ganan dos.
en l’esfereïdor paradigma ganan tres
del sí mateix despullat y ganan quatro MANRESA
TURQUIA
exposat a la pròpia, ya son muchos los que viven
i dura, del sudor de mi trabajo.
exaltació de l’ànima
i a les altes i perilloses Mira la hora y produce
temperatures de la metamorfosi, produce que no es pa ti.
que si bé és màgica,
pot ser també tràgica, Miliciano del comando Playero.

28. Entrevista
Jaume Domingo, un savi gens despistat
"La crisi energètica és un muntatge del sistema; o es desmunta el sistema o
no tenim sortida"
Manresa, agost 2006
aconsellaries a aquells grups de
Els energètics persones que volen funcionar
A
nem a un indret bucò- amb energies renovables de
lic en plena Garrotxa manera autònoma, sense
per trobar-nos amb dependre de les grans infras-
en Jaume Domingo, tructures energètiques?
on està treballant amb el seu Primer de tot anar de cara al
últim projecte. En un descans de consum responsable de l'ener-
la feina obligat per la pluja apro- gia. No importar l’ús energètic
fitem i li fem quatre preguntes. de les ciutats als nuclis autoor-
Desborda entusiasme i vitalitat ganitzats. Als assentaments
per cada porus de la pell, ener- rurals cobrir les necessitats
gia que ha dedicat durant molts energètiques amb energies
anys de la seva vida a la difusió renovables. Per posar alguns
de les energies renovables per- exemples:
què el màxim nombre de perso- On hi ha cursos d’aigua posar
nes d'arreu del món en puguin una central microhidràulica per
gaudir del seu ús. Un dels fruits generar electricitat, s’ho poden
de la seva incansable dedicació fer els mateixos usuaris i pot
és tota la branca de cursos dedi- durar molts anys. Per bombar
cats a les energies renovables aigua hi ha els ariets hidràulica,
que s'imparteixen a l'Escola no necessiten aportació energè-
Agrària de Manresa, els alumnes tica per funcionar sinó que ho
dels quals es queden merave- fan amb el propi impuls de l’ai-
llats davant d'aquest savi (gens gua. Per generar electricitat en
despistat) que els pot parlar de llocs amb bon vent és molt inte-
tants temes diferents amb bon ressant la minieòlica. L'aigua
coneixement de causa i humili- calenta sanitària (per la dutxa,
tat. etc.) hauria de ser tota d’origen
solar.
Quan i com comences a veure La fotovoltaica hauria de ser
important dedicar-te a la més accessible, encara que
divulgació de les energies vaig fer aquest propòsit, sense pre al màxim possible i ells tenir necessiti alta tecnologia en la
renovables? donar-me'n compte, que la combustible econòmic per fer Fa poc acabes de tornar d'una seva fabricació, la seva durabili-
meva vida estava dedicada això els seus tripijocs. Amb aquests estada d'uns 10 mesos a l'Ín- tat és molt llarga i comporta
Sempre m'havien atret. Vaig i s'ha acabat. paràmetres no hi ha joc. La solu- dia. Com valores els diferents poca tecnologia al instal·lar.
començar allà l'any 77 a l'escola ció està en un treball per part hàbits de consum energètic Encara ens quedaria la biomassa
de Gironella, allà vaig fer com a Has tingut relació amb el què nostra: ser molt coherents en entre aquí i un país com la que hi hauria molta cosa a dir.
professor el meu primer curs ha sigut el moviment antinu- l´ús de l’energia; denunciar els Índia?
d'Energia Solar, vam muntar un clear? abusos que està fent el propi Ens pots parlar de l'últim pro-
senzill captador amb els alum- sistema, que ni ell mateix se’ls Et podria parlar de Guatemala, jecte en el qual estàs treba-
nes. Al principi ho feia com una Síiii, Està molt relacionat. Per mi pot tragar; propagar a les esco- Mozambic, Bolívia, Índia …. llant?
cosa que m'agradava i ja està. sempre ha sigut una cosa bas- les i on es pugui una política de Aquests països s’emmirallen
Va ser més endavant quan esta- tant clara de què l'alternativa a responsabilitat en el consum. En amb EUA i Europa. El seu model L'últim projecte en el què he
va amb un projecte de muntar la nuclear i al petroli eren les definitiva: formació, informació de consum aspira a ser el nos- estat treballant és una cuina
un sistema d'energia solar a energies que el sol ens donava i responsabilitat. tre. Índia té un accés baixíssim a solar comunitària. Pot ser una
Bolívia quan un “txaman” dels gratuïtament, i precisament per l’accés de l’energia. És molt solució en països en vies de
Andes em va demanar "Que has això mirar que la resposta fos Trobo positiu que des dels esta- escandalós que el 16% de la desenvolupament, però també
venido a hacer en el mundo" i jo barata i popular. Per aquesta raó ments públics s'aposti per les humanitat que viu en aquest per comunitats de 20, 30,
sense pensar-m'ho li vaig con- m'ha frapat molt veure que energies renovables, però si no país disposi només del 3% de 40…..100 persones, com per
testar "Posar les energies reno- s'està venent l'energia solar canviem d'hàbits de consum no l’energia, o bé Àfrica, on hi viu exemple per grups autogestio-
vables al servei dels qui mes ho molt cara. Per mi és un contra- solucionem res, encara que ins- el 10% de la població mundial i nats podria ser una opció molt
necessiten". Des d'aleshores he sentit perquè és una cosa que tal·lem enormes parcs eòlics. disposen d'un 1'5%He trobat interessant.
pensat "doncs has vingut a fer està a l'abast de tothom, utilitza Abans que tot això hi ha d’haver poques realitats que no vulguin
això". Sempre que mi he trobat un tecnologia senzilla i barata i una sensibilització de l’estalvi imitar el nostre model de con- A partit d’aquesta cuina, o més
fent-ho ha sigut molt fàcil, no s'està convertint en una cosa energètic en tots els camps: sum. Un cas va ser a les CPR de ben dit, d’aquest generador de
m'he trobat amb camp entre- per rics. Però... és un mal reducció embalatge, consum de Guatemala; volien un desenvo- calor a mitja temperatura, es
banc, sempre facilitats. menor. productes de temporada, dismi- lupament a la seva mida, no podria obtenir electricitat, bom-
nució del transport, totes aques- volien una televisió per casa per- bar aigua, obtenir energia mecà-
T'has dedicat sempre a donar Quina sortida veus a l’actual tes són coses importants a fer. sona sinó una per la comunitat. nica, té moltes aplicacions pos-
classes i a fer instal·lacions crisi energètica? Normalment aquests casos són sibles si se li busquen.
allà on podies? L'única sortida que hi veig és minories molt petites amb l’ex-
No sé si hi veig sortida a la crisi l'estalvi energètic al primer periència d’haver viscut en Com has pensat difondre
Des d'aquest moment sí. A par- aquesta, sinó un daltabaix. La món; sense compra venda de situacions límit. aquest projecte?
tir del 88 engeguem els cursos a crisi energètica és un muntatge quotes de CO2, sense trampes,
l'Escola Agrària de Manresa, del mateix sistema; o es des- sense exportar residus als paï- Cada vegada s'està difonent Muntant-ne unes quantes i invi-
però jo ho tenia com un camp munta el sistema o no tenim sos en vies de desenvolupament més l'ús de les energies renova- tant a gent que n’aprengui i se
més. És a partir del 92 amb sortida. Els interessos del siste- hipotecant el desenvolupament bles, connectades a la xarxa o les puguin muntar.
aquest viatge a Bolívia que em ma són que es consumeixi sem- d’aquests països. funcionant autònomament. Què