Presentació efectuada en el mes de juliol de 2012 als estudiants interessats en cursar les titulacions de grau d'enginyeria aeronáutica a l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels.

1. ESCOLA D’ENGINYERIA DE
TELECOMUNICACIÓ I AEROESPACIAL
DE CASTELLDEFELS (EETAC-UPC)
Universitat Politècnica de Catalunya
Enginyeries aeronàutica i de telecomunicació
Jordi Berenguer i Sau
Doctor enginyer de telecomunicació
Director

2. Eixos d’activitat de l’EETAC
Tecnologies de la informació i les
comunicacions
Aeronàutica i espai
Geoinformació
Aplicacions transversals de les
TIC (sanitat, mobilitat, etc.)

3. INSERCIÓ LABORAL DELS
NOSTRES TITULATS

4. Sistema universitari públic de Catalunya. Descripció de l'enquesta d'Inserció laboral 2011
Eng. Tèc. Aeronàutica (Aeronavegació)
n % n %
Eng. Tèc. Aeronàutica
(Aeronavegació) (CAT)
38 30 79 8 26 87 4 13
Població i mostra
Població Mostra
%
resposta
% error
mostral
Homes Dones
Menys de tres
mesos
Entre tres mesos i
un any
Més d'un any
57,1
10,7
32,1
Quant han trigat a trobar la primera feina? (%)
Estudiant a temps
complet
Feina Relacionada Feina no relacionada
71,4
21,4
7,1
Estudien i treballen en els dos darrers anys de carrera?
(%)
66,7 16,7
13,3
Quina és la Taxa d'ocupació? (%)
Ocupat
Aturat
Inactiu
ENGINYERIA TÈCNICA AERONÀUTICA, ESPECIALITAT AERONAVEGACIÓ

5. Sistema universitari públic de Catalunya. Descripció de l'enquesta d'Inserció laboral 2011
Eng. Tèc. Aeronàutica (Aeronavegació)
Funcions qualificades (2,22%)
(2) Els percentatges corresponents a les
categories que falten són:
Funcions no qualificades (0%)
Funcionsdetècnic
desuport
Funcionsd'R+D
Funcionsde
direcció
Funcionsde
comerçi
distribució
Funcions
d'ensenyament
Funcionsde
disseny
Funcions
d'assitència
mèdicaisocial
44,4
22,2 15,6 11,1 2,2 2,2 0,0
Quines són les funcions en el seu lloc de treball? (2) (%)
89,3 10,7
Treballen del que han estudiat? (%) (1)
Funcions universitàries Funcions no universitàries
5,3 21,1 73,7
Quant guanyen? (%) jornada laboral a temps complet
Mileuristes Dosmileuristes Més de dosmileuristes
(1) Es considera que realitza funcions
universitàries si fa funcions de nivell
universitari independentment del requisit
d’entrada (titulació específica, titulació
universitària, cap titulació universitària).
Es considera funcions no universitàries
quan, independentment del requisit
d’entrada, desenvolupa funcions que no
es consideren de nivell universitari.
17,9
82,1
Tornarien a fer la mateixa carrera? (%)
No
Si
ENGINYERIA TÈCNICA AERONÀUTICA, ESPECIALITAT AERONAVEGACIÓ

6. Sistema universitari públic de Catalunya. Descripció de l'enquesta d'Inserció laboral 2011
Eng. Tèc. Aeronàutica (Aeronavegació)
Com valoren la utilitat de la formació en el lloc de treball? (4)
Com valoren el nivell de formació rebut?
(4)
Report
2,47
4,60
4,73
4,73
4,80
4,87
5,13
5,13
5,60
5,87
6,07
6,13
6,80
7,93
Idiomes
Presa de decisions
Lideratge
Creativitat
Documentació
Gestió
Comunicació escrita
Pensament critic
Formació pràctica
Comunicació Oral
Formació teòrica
Solució problemes
Informàtica
Treball en equip
4,87
5,27
5,67
6,47
6,67
6,67
6,73
6,80
6,93
7,00
7,67
7,80
8,13
8,33
Formació pràctica
Formació teòrica
Creativitat
Lideratge
Comunicació Oral
Pensament critic
Comunicació escrita
Gestió
Presa de decisions
Documentació
Idiomes
Solució problemes
Informàtica
Treball en equip
(4) Valoració de la formació rebuda i
de la utilitat d'aquesta en el món del
treball per part de les persones que
desenvolupen funcions de nivell
universitari. Escala de 0 a 10.

7. EL SECTOR AERONÀUTIC A
CATALUNYA (2009)
ESTUDI DEL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS

8. Catalunya aeronàutica:
indústria d’oportunitats i reptes
30 de setembre de 2009

9. 1.Introducció - Estructura del sector

10. Objectius de la UE:
 Reduir el consum de carburant, de les
emissions atmosfèriques i del soroll percebut.
 Optimitzar la gestió del trànsit mantenint els
nivells actuals de seguretat.
 Millorar el confort del passatger
 Anar cap al cel únic europeu (SESAR)

11. Infraestructures aeroportuàries
• La infraestructura aeroportuària al nostre país ha quedat molt enrere de la
dels països amb economies semblants
• La proximitat d’aeròdroms és un factor de competitivitat. La manca
d’aeròdroms a Catalunya ens fa perdre moltes oportunitats d’instal·lació
d’empreses multinacionals.
• La nova llei d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya regula per primera
vegada la possibilitat que iniciatives privades o d’administracions locals puguin
proposar la construcció d’aeròdroms.

12. Oportunitats a Catalunya
Estratègia de la cadena de valor catalana respecte a l’establiment de la indústria
aerospacial

13. The AERONAUTICAL sector in Barcelona and in Catalonia
Present times
Barcelona, today, is transforming its airport in order to consolidate a major platform for the South-
West of Europe with a forecast for 2015 of 40 milion passengers and close to 200.000 tons of
cargo per year. This will certainly boost industrial activities tied to air
transportation.
The Sabadell Airport, just 25 kilometers from Barcelona, on the other hand, is one of the most
important Spanish airports for general aviation. Just to mention a few figures, the Sabadell Airport
manages 40% of all Spanish general aviation flights. In addition, Sabadell and Cuatro Vientos
(in Madrid), train 80% of all Spanish pilots.
As far as aerospace industry is concerned, today 90% of the current aeronautical industry in Spain
is located as follows: 60% in Madrid, 15% in Andalucía and 15% in the Basque Country. When the
BAIE adventure started up, the aerospace industrial turnover in Catalonia represented less than a
residual 1% of the total aerospace turnover in Spain. Today we are very glad to point out that this
figure has grown to almost a 5% of the Spanish aerospace sector.
BAIE members are active in activities tied to comercial aircraft design in aspects such as design &
engineering and production of structural components (metal and composites), jigs, interiors,
onboard software and instrumentation and communications equipment. Other
important aeronautic activities of BAIE members in specific niches are the design and
manufacturing of complete balloons, parachutes, ULMs and boarding bridges.
The AERONAUTICAL sector in Barcelona and in Catalonia

14. The SPACE sector in Barcelona and Catalonia
Present times
In Spain, almost all space industry is working on European Space Agency (ESA) programs, and
Catalan presence within this industry accounts for a figure close to the 9% of the Spanish
participation. Catalonia is present, among others, in the areas of software
development for orbital missions control and guidance, communications, life
sciences in human spaceflight, earth telescopes and
radars, astronomy, satellite sensors, onboard hardware and systems
integration.
As compared to the aeronautics/space divide in Europe (typically 91% vs 9%), Catalonia has
a compartive divide of 76% aeronautics vs 24% space industrial activity, thus
showing a higher than the mean technological level and quality, as required by the space sector.

15. LA NOSTRA ESCOLA

16. L’Agència Estatal de
Seguretat Aèria (AESA) ha
certificat a l'Escola com
organitzadora de la
formació de controladors
aeris.
Això converteix l'EETAC i la
UPC en la primera Escola
i Universitat de tot
Catalunya en rebre
aquest certificat.
L'EETAC oferirà la formació
de controlador aeri el
proper curs 2012/2013
dintre del Master's degree
in Airports and Air
Navigation.

17. La optativitat dels graus de telecomunicació de l'EETAC,
centrada en les smart cities
Amb l'objectiu de proporcionar un perfil de titulats/des capaços
d'aplicar les TIC per resoldre els nous reptes de la societat
actual, l’estudiantat de la primera promoció del Grau en
Enginyeria Telemàtica i Grau en Enginyeria de Sistemes de
Telecomunicació trobarà una oferta d’assignatures optatives
centrada en la temàtica d'smart cities en el seu darrer curs de la
propera tardor.
Es tracta d'un camp en eclosió i amb excel·lents perspectives
laborals, en què convergeixen un gran nombre d'àrees
d'expertesa de l'Escola: Internet de les coses, realitat
augmentada, sensors, comunicacions sense fils,...

18. L'EETAC organitza el nou màster 'Smart
Health Innovation' per promoure
l'emprenedoria en TIC i salut
El nou màster 'Smart Health Innovation' és
fruit del conveni de col·laboració entre la
Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de
la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic i
Provincial de Barcelona, la Fundació i2CAT, la
Fundació TICSALUT i la Universitat
Politècnica de Catalunya.
Aquest màster multidisciplinari es posarà en
marxa a partir del curs 2012-2013, i
s’impartirà a l’EETAC i al centre i2Health
Sant Pau (centre de l’Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau i la Fundació i2CAT). Neix
com a títol propi i, posteriorment, esdevindrà
títol oficial.

19. ENGINYERIA AERONÀUTICA
ÀMBITS

20. Àmbits de l’enginyeria aeronàutica
 Disseny, fabricació i manteniment d’aeronaus
 Disseny, instal·lació, manteniment i operació
d'infraestructures de navegació aèria i
aeroportuàries.
 Radar, ILS, VOR, DME, Aviònica, GPS, aeròdrom,
gestió d’instal·lacions, domòtica, seguretat,
comunicacions, ATN, ATC, ATM, .....
 El sector aeronàutic de major ocupació a
Calalunya.

21. D’ON VENEN
ESTUDIANTS

22. Poblacions d’origen dels estudiants

23. Centres d’origen dels estudiants

24. COM VENEN

25. Castelldefels = Zona 1
Transport privat – Aparcament Canal olímpic
18-21 minuts fins a Sants

26. ON ALLOTJAR-SE

27. Allotjaments Pius Font i Quer - RESA
Compten amb 187 places
distribuïdes en estudis
individuals, amb bany i cuina,
i apartaments amb capacitat
per a dues persones, que
disposen de sala-menjador,
cuina i bany, totalment
equipats per a entrar-hi a viure.
Estan dissenyats per a allotjar
a estudiants universitaris,
becaris, investigadors,
professors convidats i altres
usuaris visitants del PMT, així
com el públic en general que
necessiti allotjament a
Castelldefels.
http://www.resa.es/cat/Residencies/
Allotjaments-Pius-Font-i-Quer

28. QUÈ ÉS LA AERONAVEGACIÓ

29. L'especialitat en aeronavegació proporciona formació en el camp
de l'estructuració de l'espai aeri, l'aviònica i els sistemes per a la
navegació i la circulació aèries.
Tot i això, no es deixen de banda altres aspectes fonamentals en
l'aeronàutica com són l'aerodinàmica, la ciència i tecnologia dels
materials, el disseny d'aeronaus i la navegabilitat, els sistemes
d’a bord i de control o les infraestructures aeroportuàries.
A més a més, en l'ultim any d'estudis, una sèrie d’assignatures
optatives permeten a l'estudiant aprofundir més en disciplines ja
conegudes (gestió del trànsit aeri, navegació aèria) així com
explorar altres camps menys tractats en els tres primers anys
com ara les infraestructures aeroportuàries, la gestió de vehicles
aeroespacials i la creació d’empreses en el sector, entre altres.

30. GRAU EN ENGINYERIA
D’AERONAVEGACIÓ

31. Pla d’estudis – Primer curs
• Formació específica i laboratoris des del primer quadrimestre
• Totes les assignatures s'imparteixen al QT i al QP.
• Si un no pot no cal que ho matriculi tot de cop (via lenta pels que treballen)
• Delegació d’estudiants gestiona la matrícula (prioritats treball, desplaçament..)
1r. i 2n. curs comuns a
Aeronavegació i Aeroports

32. Pla d’estudis – Segon curs
1r. i 2n. curs comuns a Sistemes de
Telecomunicació i a Telemàtica
1r. i 2n. curs comuns a
Aeronavegació i Aeroports

33. Pla d’estudis – Tercer curs
Grau en Enginyeria d’Aeronavegació

34. Pla d’estudis – Quart curs
Grau en Enginyeria d’Aeronavegació

35. GRAU EN ENGINYERIA
D’AEROPORTS

36. Pla d’estudis – Primer curs
• Formació específica i laboratoris des del primer quadrimestre
• Totes les assignatures s'imparteixen al QT i al QP.
• Si un no pot no cal que ho matriculi tot de cop (via lenta pels que treballen)
• Delegació d’estudiants gestiona la matrícula (prioritats treball, desplaçament..)
1r. i 2n. curs comuns a
Aeronavegació i Aeroports

37. Pla d’estudis – Segon curs
1r. i 2n. curs comuns a Sistemes de
Telecomunicació i a Telemàtica
1r. i 2n. curs comuns a
Aeronavegació i Aeroports

38. Pla d’estudis – Tercer curs
Grau en Enginyeria d’Aeroports

39. Pla d’estudis – Quart curs
Grau en Enginyeria d’Aeroports

40. MOBILITAT
ESTUDIANTS

42. PRÀCTIQUES A EMPRESES
ESTUDIANTS

43. Més de 150 empreses
Més de 350 pràctiques

44. BEQUES

45. Ajuts als estudiants
 Beques UNIVERS per activitats de suport a la
docència
 Curs 2010-11: 39 beques
 Beques CTT per a activitats de suport a la
recerca:
 Curs 2010-11: 23 beques

46. ESTUDIAR A L’EETAC

47. GRAU
(240 ECTS)
MÀSTER UNIVERSITARI
(De 60 a 120 ECTS)
4anys1-2anys
DOCTORAT
3anys
Mercat laboral
Mercat laboral
Mercat laboral
Recerca
Estructura dels estudis universitaris

48. Titulacions curs 2011-2012
Primer cicle
Grau en enginyeria de sistemes de
telecomunicació
Grau en enginyeria telemàtica
Grau en enginyeria d’aeronavegació
Grau en enginyeria d’aeroports

49. Titulacions curs 2011-2012
Segon cicle
Enginyeria de Telecomunicació
Màsters oficials
Propis Màster of science in telecommunication engineering &
management (MASTEAM)
Participats Màster en aerospace science and technology (MAST)
Master in geomatics and navigation
Master en navegació aèria i aeroports
(+ formació inicial de controladors de tràfic aeri)
Màster in smart health (en preparació – 2012)
Tercer cicle
Programa de doctorat en ciència i tecnologia
aeroespacial (DOCTA)
Direcció de tesis doctorals dels àmbits de la
telecomunicació i l’electrònica.

50. Des dels seus inicis, a l’EETAC
 Apliquem avaluació continuada. Pes dels exàmens limitat al 50%.
 Estructura quadrimestral pura, sense exàmens de setembre.
 Fomentem l’experimentalitat.
 Fomentem el treball en grup i col·laboratiu.
 Fomentem les tècniques d’expressió oral i escrita.
 Fomentem el treball per projectes.
 Fomentem la mobilitat dels estudiants.
 Tenim en compte la dedicació de l’estudiant dins i fora de l’aula.
 Disposem d’un sistema de qualitat de millora contínua basat en
processos certificat: ISO 9001:2000 i certificat AUDIT.

51. Biblioteca – Centro de recursos para el
aprendizaje
 Superficie : casi 3.000 m2,
repartidos en 3 plantas
 Asientos : 300
 PC’s fijos: 77
 PC’s portátiles : 40
 Colecciones:
 16.000 volúmenes
 1.400 títulos de revistas,
 6.000 volúmenes en almacén
 20.000 volúmenes pendientes de
catalogar
 WiFi en todos los espacios
 2 máquinas de autoservicio de
reprografía
 1 máquina de autoservicio de
préstamo
 Laboratorio de electrónica y
radiofrecuencia
 Préstamo de portátiles

52. Servei de restauració

53. Laboratoris docents d’electricitat i
electrònica

54. Laboratoris de comunicacions i RF

55. Laboratoris de telemàtica

56. Laboratori d'aerodinàmica i materials

57. RESULTATS
ESTUDIAR A L’EETAC

58.  Quatre estudiants de l'EETAC convidats per la Beihang University
 IGLOR, l'empresa creada per dos titulats de l'EETAC apareix a
diversos mitjans
 Dos estudiants de mobilitat de l'EETAC ens envien records des de
la Xina
 Un grup d'estudiants de l'EETAC participen a la campanya Spin
Your Thesis! 2011 de l'ESA
 Un estudiant de l’EETAC seleccionat per participar en el
programa The Extreme Blue d'IBM
 Professors de l'EETAC guanyen el premi al millor article en un
congrés internacional
 Estudiants de l’EETAC participen en un projecte de l'ONG Telecos
Sense Fronteres

59. Indicadors
INDICADORS DE TITULATS
Estudis
Nº de Titulats Permanència mitjana
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2005-2006 2006-2007 2007-2008
E.T. de Telec. en Sist. de
Telecom.
72 49 65 4,17 4,20 4,32
E.T. de Telec. en
Telemática
66 34 64 4,32 4,29 4,78
Eng. Telecomunicación
(2n cicle)
42 20 25 2,90 2,95 2,96
E.T. Aeronáutica en
Aeronavegación
41 38 28 3,32 3,47 3,89

60. Indicadors
INDICADORS ANECA
Taxa d’eficiència
2005-2006 2006-2007 2007-2008
E.T. de Telec. en
Sist. de Telecom.
86,8% 87,4% 85,5%
E.T. de Telec. en
Telemática
84,0% 85,3% 80,6%
Eng.
Telecomunicació (2º
cicle)
94,5% 95,1% 94,3%
E.T. Aeronàutica en
Aeronavegaciò
96,2% 93,7% 90,1%

61. VISITA LA NOSTRA WEB
http://eetac.upc.edu/