FONAMENTS DE L'ESTAT  SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE  DRET
Llibertat dels antics:  participar en els diversos assumptes públics. ( Benjamin Constant ) - Ciutadans (homes) - No ciutadans (dones, esclaus, metecs) Llibertat moderna:  tot ésser humà té la capacitat de ser lliure “teoria del dret natural” i cada persona uns drets respectats per la societat. - Persona lliure  ( quan es respecten els seus drets) Llibertat dels antics y morderns.
Llibertat positiva:  L’individu té ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i no depèn de ofrces exteriors que el manipulen. Llibertat negativa: No tenim interferències ni impediments per dur a terme els nostres desitjos.  Thomas Hobbes: “ Un home lliure és aquell que no té cap impediments per fer el que vol fer” Isaiah Berlin  proposa dos conceptes: Llibertat positiva i llibertat negativa
Individualisme possessiu : Cadascú és l’únic propietari de la seva pròpia persona i de les seves capacitats.  La comunitat   és: -Una associació d’individus propietari. -Amb una relació mercantil. Amb intercanvis de béns i serveis. Amb el fi d’un benefici particular. *També existeix un individualisme altruista, o cooperatiu. L'individualisme possesiu.
De l'estat liberal de  dret a l'estat  democràtic de dret
L’estat liberal com a estat de dret Kant  va formular el següent:  “ el que no pot decidir el poble sobre si mateix i els seus components, tampoc ho pot decidir els sobirà sobre el poble”. Tradició liberal:  l’individu constitueix el nucli de l’actuació política. Funcions bàsiques de l’estat liberal: -  Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat. -  Reduir la por e incertesa fonamentant la pau civil. -  Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.
L’estat liberal com a estat democràtic L’estat  ha de ser constitucional per limitar el poder i els abusos dels governants. La llibertat : Consisteix a no ser dominant per ningú. Per evitar els abusos  de poder van posar en pràctica: - El Constitucionalisme. - La separació de poders: poder legislatiu, executiu i judicial. - La Participació ciutadana: com les eleccions.
La societat civil  Societat civil com a comercial:  afirma que l’economia es el nucli de la vida social .(Adam Smith) - L’estat sorgeix per interessos econòmics - La societat civil sorgeix per l’intercanvi de bens i serveis. Societat civil con a sistema de necessitats:  Societat civil que es un sistema de necessitat on els ciutadans es relacionen per una satisfacció recíproca de necessitats.(Hegel) - La societat civil esta mancada d’organització(desigualtat social) Liberalisme polític i liberalisme econòmic:  - Liberalisme polític : Els essers humans han de ser lliures per a una participació democràtica. - Liberalisme econòmic:  el mercat es un mecanisme de coordinació social on l’estat determina preus i distribucions .
La tradició socialista La tradició socialista  té les següents característiques: Explicació de l’acció des de la solidaritat:  cooperació . Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat. Suport a diferents formes de propietat col·lectiva:  Reforça la cooperació. Planificació estatal de la societat civil. Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal del mercat.
Dos socialismes   Per aconseguir l’igualtat social hi ha dos camins: Socialisme científic o comunisme:  Amb el suport de  Karl Marx i Lenin  veu l’estat liberal com un instrument al servei de l classe dominant. Objectius del comunisme: -Supressió del mercat i la socialització. -L’abolicio de la propietat privada -La destrucció Socialisme reformista o socialdemocràcia:  Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein . Proposa l’intervenció de l’estat. Objectius de la socialdemocràcia: -Subordinar el mercat a les necessitats social -Controlar l’economia i intervenir-hi -Distribuir socialment e poder polític.
L’estat social de dret - Preocupació per la igualitat social: Sistema social:  On es fan unes prestacions bàsiques ( educació, assistència mèdica)”Estat de benestar” Sistema econòmic:  On recapten impostos i regulen les despeses.
L’estat Social i democràtic de dret Estat social  “igualtat”:Garantint drets econòmics, social i cultural(educacíó, serveis públics). Estat democràtic:” Sobirania popular”:Tots els poders públis (eleccions). Estat de dret : persones e institucions són sotmesos a la constitució. *  Per aconseguir això cal legalitat, democràcia i protecció social per part de l’estat i un compromís cívic de tots els ciutadans.
La recuperació de l’estat civil Els límits de l’estat: L’estat de benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor. Ciutadans adopten una actitud de dependència passiva. Separació cada vegada més gran entre governant i governats. Globalització. *Opinió pública mundial : Escapa a les fronteres dels estats. *Organizacions supreestatals : Intenten respondre a aquets nous reptes.
Una nova societat civil Societat civil:  Societat formada per una trama de relacions que no estan sotmeses a l’estat. Interpretació de la societat civil John keane, dimensió no estatal de la societat, inclou el poder econòmic. Jürgen Habermas, André Gorz i Michael Walzer: en la societat civil es distingeix tan el poder estatal com d’econòmic.  Problemes entre la societat civil i l’estat:  - Espais públics. - Opinió pública. - Ètica de la societat civil.
 

Diapositivas Criiis Filo

  • 1.
    FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
  • 2.
    Llibertat dels antics: participar en els diversos assumptes públics. ( Benjamin Constant ) - Ciutadans (homes) - No ciutadans (dones, esclaus, metecs) Llibertat moderna: tot ésser humà té la capacitat de ser lliure “teoria del dret natural” i cada persona uns drets respectats per la societat. - Persona lliure ( quan es respecten els seus drets) Llibertat dels antics y morderns.
  • 3.
    Llibertat positiva: L’individu té ell mateix el control sobre la seva pròpia vida i no depèn de ofrces exteriors que el manipulen. Llibertat negativa: No tenim interferències ni impediments per dur a terme els nostres desitjos. Thomas Hobbes: “ Un home lliure és aquell que no té cap impediments per fer el que vol fer” Isaiah Berlin proposa dos conceptes: Llibertat positiva i llibertat negativa
  • 4.
    Individualisme possessiu :Cadascú és l’únic propietari de la seva pròpia persona i de les seves capacitats. La comunitat és: -Una associació d’individus propietari. -Amb una relació mercantil. Amb intercanvis de béns i serveis. Amb el fi d’un benefici particular. *També existeix un individualisme altruista, o cooperatiu. L'individualisme possesiu.
  • 5.
    De l'estat liberalde dret a l'estat democràtic de dret
  • 6.
    L’estat liberal coma estat de dret Kant va formular el següent: “ el que no pot decidir el poble sobre si mateix i els seus components, tampoc ho pot decidir els sobirà sobre el poble”. Tradició liberal: l’individu constitueix el nucli de l’actuació política. Funcions bàsiques de l’estat liberal: - Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat. - Reduir la por e incertesa fonamentant la pau civil. - Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.
  • 7.
    L’estat liberal coma estat democràtic L’estat ha de ser constitucional per limitar el poder i els abusos dels governants. La llibertat : Consisteix a no ser dominant per ningú. Per evitar els abusos de poder van posar en pràctica: - El Constitucionalisme. - La separació de poders: poder legislatiu, executiu i judicial. - La Participació ciutadana: com les eleccions.
  • 8.
    La societat civil Societat civil com a comercial: afirma que l’economia es el nucli de la vida social .(Adam Smith) - L’estat sorgeix per interessos econòmics - La societat civil sorgeix per l’intercanvi de bens i serveis. Societat civil con a sistema de necessitats: Societat civil que es un sistema de necessitat on els ciutadans es relacionen per una satisfacció recíproca de necessitats.(Hegel) - La societat civil esta mancada d’organització(desigualtat social) Liberalisme polític i liberalisme econòmic: - Liberalisme polític : Els essers humans han de ser lliures per a una participació democràtica. - Liberalisme econòmic: el mercat es un mecanisme de coordinació social on l’estat determina preus i distribucions .
  • 9.
    La tradició socialistaLa tradició socialista té les següents característiques: Explicació de l’acció des de la solidaritat: cooperació . Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l’efectiu exercici de la llibertat. Suport a diferents formes de propietat col·lectiva: Reforça la cooperació. Planificació estatal de la societat civil. Importància de la planificació pública de l’economia. Control estatal del mercat.
  • 10.
    Dos socialismes Per aconseguir l’igualtat social hi ha dos camins: Socialisme científic o comunisme: Amb el suport de Karl Marx i Lenin veu l’estat liberal com un instrument al servei de l classe dominant. Objectius del comunisme: -Supressió del mercat i la socialització. -L’abolicio de la propietat privada -La destrucció Socialisme reformista o socialdemocràcia: Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein . Proposa l’intervenció de l’estat. Objectius de la socialdemocràcia: -Subordinar el mercat a les necessitats social -Controlar l’economia i intervenir-hi -Distribuir socialment e poder polític.
  • 11.
    L’estat social dedret - Preocupació per la igualitat social: Sistema social: On es fan unes prestacions bàsiques ( educació, assistència mèdica)”Estat de benestar” Sistema econòmic: On recapten impostos i regulen les despeses.
  • 12.
    L’estat Social idemocràtic de dret Estat social “igualtat”:Garantint drets econòmics, social i cultural(educacíó, serveis públics). Estat democràtic:” Sobirania popular”:Tots els poders públis (eleccions). Estat de dret : persones e institucions són sotmesos a la constitució. * Per aconseguir això cal legalitat, democràcia i protecció social per part de l’estat i un compromís cívic de tots els ciutadans.
  • 13.
    La recuperació del’estat civil Els límits de l’estat: L’estat de benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor. Ciutadans adopten una actitud de dependència passiva. Separació cada vegada més gran entre governant i governats. Globalització. *Opinió pública mundial : Escapa a les fronteres dels estats. *Organizacions supreestatals : Intenten respondre a aquets nous reptes.
  • 14.
    Una nova societatcivil Societat civil: Societat formada per una trama de relacions que no estan sotmeses a l’estat. Interpretació de la societat civil John keane, dimensió no estatal de la societat, inclou el poder econòmic. Jürgen Habermas, André Gorz i Michael Walzer: en la societat civil es distingeix tan el poder estatal com d’econòmic. Problemes entre la societat civil i l’estat: - Espais públics. - Opinió pública. - Ètica de la societat civil.
  • 15.