Conferencia a Barcelona sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia a Lleida sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia a Girona sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia a Barcelona sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia a Lleida sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia a Girona sobre la utilitat de l'elaboracio de plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Millora de la productivitat mitjançant TIC: el cas hotelerBarkeno Advisors
LA CONSOLIDACIÓ DE L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT DETERMINA NOVES FONTS DE PRODUCTIVITAT I COMPETITIVITAT I NOUS COMPORTAMENTS DELS MERCATS
EL PROFUND PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL, IMPULSAT PER LA GLOBALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS EFECTES DE LES TIC I ELS FLUXOS D’INFORMACIÓ PROVOQUEN:
UN CREIXENT COMPLEXITAT DE L’ENTORN I DE LA TECNOLOGIA (Increment de la incertesa tecnològica, fragmentació dels mercats i la demanada i la reducció del cicle de vida dels productes i la tecnologia)
NO EXISTEIX UNA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA EMPRESARIAL ÚNICA DE LA PRODUCCIÓ I EL TREBALL
LA RESPOSTA ÉS L’EMPRESA XARXA
Intervenció del director general de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, sr. Josuè Sallent a la Comissió de Noves Tecnologies de la Cambra de Comerç de Barcelona
El desenvolupament d’internet ha propiciat una nova etapa industrial caracteritzada per la flexibilització de la producció, digitalització de les fàbriques i el disseny per part del propi usuari i una nova organització empresarial.
L’aparició de noves indústries, de noves maneres de treballar (empresa en xarxa i la industria 4.0) fa que les
empreses i els treballadors tinguin noves necessitats i per tant calen nous models de ZAE.
El 75% de les professions del futur encara no existeixen en l’actualitat. És a dir, tres de cada quatre carreres que s’estudien a les universitats podrien quedar desfasades en pocs anys. El mercat laboral va tan ràpid que avui coexisteixen 3 generacions de treballadors diferents : les del babyboom, la generació X (dels 60 a 70) i la generació Y (millenial).
Presentació sobre tic i turisme feta al CETT l'1 de desembre del 2011. Hi ha dades de l'estudi de FOBSIC i UOC sobre tic a les microempreses turístiques catalanes del 2010
Aquesta guia explica com funciona la compra d'innovació des de les institucions públiques i presenta les principals oportunitats de negoci que s'impulsen des del sector públic.
Millora de la productivitat mitjançant TIC: el cas hotelerBarkeno Advisors
LA CONSOLIDACIÓ DE L’ECONOMIA DEL CONEIXEMENT DETERMINA NOVES FONTS DE PRODUCTIVITAT I COMPETITIVITAT I NOUS COMPORTAMENTS DELS MERCATS
EL PROFUND PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL, IMPULSAT PER LA GLOBALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS EFECTES DE LES TIC I ELS FLUXOS D’INFORMACIÓ PROVOQUEN:
UN CREIXENT COMPLEXITAT DE L’ENTORN I DE LA TECNOLOGIA (Increment de la incertesa tecnològica, fragmentació dels mercats i la demanada i la reducció del cicle de vida dels productes i la tecnologia)
NO EXISTEIX UNA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA EMPRESARIAL ÚNICA DE LA PRODUCCIÓ I EL TREBALL
LA RESPOSTA ÉS L’EMPRESA XARXA
Intervenció del director general de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, sr. Josuè Sallent a la Comissió de Noves Tecnologies de la Cambra de Comerç de Barcelona
El desenvolupament d’internet ha propiciat una nova etapa industrial caracteritzada per la flexibilització de la producció, digitalització de les fàbriques i el disseny per part del propi usuari i una nova organització empresarial.
L’aparició de noves indústries, de noves maneres de treballar (empresa en xarxa i la industria 4.0) fa que les
empreses i els treballadors tinguin noves necessitats i per tant calen nous models de ZAE.
El 75% de les professions del futur encara no existeixen en l’actualitat. És a dir, tres de cada quatre carreres que s’estudien a les universitats podrien quedar desfasades en pocs anys. El mercat laboral va tan ràpid que avui coexisteixen 3 generacions de treballadors diferents : les del babyboom, la generació X (dels 60 a 70) i la generació Y (millenial).
Presentació sobre tic i turisme feta al CETT l'1 de desembre del 2011. Hi ha dades de l'estudi de FOBSIC i UOC sobre tic a les microempreses turístiques catalanes del 2010
Aquesta guia explica com funciona la compra d'innovació des de les institucions públiques i presenta les principals oportunitats de negoci que s'impulsen des del sector públic.
Similar to Dinamitzacio de Clusters i Innovacio local (20)
Conferencia en Barcelona sobre la utilidad de elaborar planes de empresa para mejorar las posibilidades de exito de las nuevas iniciativas empresariales.
Conferencia a Tarragona sobre la utilitat de l'elaboracio plans d'empresa per a millorar les possibilitats d'exit de les noves iniciatives empresarials.
Conferencia en Tarragona sobre la utilidad de elaborar planes de empresa para mejorar las posibilidades de exito de las nuevas iniciativas empresariales.
Innovación abierta - Aprovechando los recursos externos mediante la colaboraciónDavid Coloma Guerrero
Ventajas de la innovación abierta para las empresas y algunas formas de aplicación. Papel de la innovación abierta en las políticas públicas de innovación.
Innovació Oberta - Aprofitant els recursos externs mitjançant la col·laboracióDavid Coloma Guerrero
Avantatges de la innovació oberta per a les empreses i algunes formes d'aplicació. Paper de la innovació oberta dins les polítiques públiques d'innovació.
Aquest document tracta els objectius, utilitat i contingut d'un pla de negoci, tant com a exercici de planificació per a una nova empresa com per a captar inversors.
Este documento trata de los objetivos, utilidad y contenido de un plan de negocio, tanto como ejercicio de planificación para una nueva empresa como para captar inversores.
1. Dinamització de clúster i
polítiques industrials
territorials
Barcelona, gener de 2010
martes 2 de febrero de 2010
2. Geografia i economia
• Hi ha àrees geogràfiques que acumulen una part important de
l’activitat d’alguns sectors, p. ex.:
• Tecnologies de la informació: Silicon Valley.
• Producció audiovisual: Hollywood.
• Aeroespacial: Toulouse.
• A Catalunya hi ha exemples clars de clústers:
• Farmacèutic, moda i automoció a Barcelona.
• Químic a Tarragona.
• Suro a Girona.
• Maquinària agrícola a Lleida.
martes 2 de febrero de 2010
3. Definició de clúster
• Un clúster és una concentració de empreses en una zona geogràfica
connectades per:
• Unes mateixes capacitats tecnológiques, o;
• Un mercat al que serveixen.
• Concepte popularitzat per Michael Porter però estudiat anteriorment
per Alfred Marshall i Giaccomo Becattini.
• Els clústers ofereixen uns avantatges a les empreses residents.
• Es creen economies d’aglomeració, apareixent un efecte de xarxa. La
concentració d’empreses crea avantatges per a la resta d’empreses de la
seva cadena de valor.
martes 2 de febrero de 2010
4. Avantatges dels clústers per a les empreses
• Avantatges dels clústers per a la competitivitat de les empreses:
• Base de mà d’obra especialitzada.
• Disponibilitat d’iniciatives per la base d’empresaris i emprenedors
coneixedors del sector.
• Disponibilitat de capital coneixedor del sector.
• Rapidesa de resposta i reducció de costos de la cadena de
subministrament per la proximitat.
• Menors costos de transacció per les relacions de confiança.
• Menors riscos operatius i major flexibilitat per la diversitat d’actors de la
mateixa fase de la cadena de subministrament.
• Institucions educatives i de R+D especialitzades.
• Masa crítica que permet serveis especialitzats per al sector.
martes 2 de febrero de 2010
5. Aparició dels clústers
• Tipus de clústers segons com apareixen:
• Clústers “deliberats”. Sorgeixen per decisió política de concentrar una
activitat o infraestructures sectorials en una zona.
• La llavor depèn de l’Administració, però prosperen gràcies a l’esperit
emprenedor.
• Clústers espontanis. Sorgeixen principalment per factors de mercat. Tipus:
• Dependents d’una dotació de factors naturals favorables.
• Habitual en indústries lligades a l’alimentació, mineria o processat a gran escala
de primeres matèries.
• Por factors socials i microeconòmics.
• Sorgeixen per la provisió de talent emprenedor, proximitat a mercats,...
• Poden girar en torn a una gran empresa dominant o estar diversificats.
martes 2 de febrero de 2010
6. Clústers i polítiques económiques
territorials
• Importància dels clústers per a la política econòmica:
• Orientar al territori les polítiques económiques.
• Permeten dissenyar i desplegar polítiques territorials d’innovació.
• Major personalització de les polítiques a les necessitats de les empreses.
• Lluitar contra colls d’ampolla específics del sector.
• Passes de les polítiques de clústers:
1) Identificar els clústers, si n’hi ha.
2) Diagnosticar els problemes i oportunitats comunes de les empreses del
clúster.
3) Desenvolupar i implantar programes per a atendre’ls.
martes 2 de febrero de 2010
7. Polítiques de dinamització de clústers
• Les polítiques de dinamització de clústers contenen mesures relatives a
la millora qualitativa de l’oferta i la demanda.
• Polítiques d’oferta: referides a la millora de les tècniques, serveis i
infraestructures de suport a:
• R+D en tecnologies clau per a la categoria de productes.
• El desenvolupament de producte.
• Processos de producció.
• Creació de xarxes de comercialització, inclosa la internacionalització.
• Logística i distribució.
• Formació tècnica i directiva.
• Infraestructures (transport, energia,...).
• Fomentar una rivalitat vigorosa entre els competidors locals a la vegada que
la col·laboració davant de competidors foranis.
martes 2 de febrero de 2010
8. Polítiques de dinamització de clústers
• Polítiques de demanda: creació d’una demanda dinàmica i exigent
(qualitativament avançada).
• Normatives de protecció del consumidor.
• Fomentar l’aparició d’usuaris avançats que anticipen el rumb de la demanda
futura.
• P. ej.: Living labs, demanda pública,...
• Administració àgil i eficient i entorn macroeconòmic sanejat i estable.
martes 2 de febrero de 2010
9. Problemes dels clústers
• Los clústers també comporten problemes:
• Risc de problemes en un territori per dependència sectorial excessiva.
• Descendeix el valor de la proximitat geogràfica de l’oferta en una era de
globalització i offshoring.
• Tendència a apostar pels sectors consolidats en lloc de promoure els
emergents.
• Tendència de tots els territoris de voler apostar en els mateixos sectors
emergents de moda:
• Biotecnologia, TIC, media, energies renovables,...
martes 2 de febrero de 2010
10. Contacte
Cynertia Consulting
Valencia, 63, local Àgora
08015 Barcelona
www.cynertiaconsulting.com
Tel.: 93 184 53 44
Consultoria de negoci i tecnologies de la informació
Especialitzats en innovació i millora de processos de TI
martes 2 de febrero de 2010