SlideShare a Scribd company logo
3,14… el dia 3/14
Amb motiu de la celebració del dia de Pi, el passat 13 de març, durant la classe de
Matemàtiques, vam proposar als alumnes de segon d’ESO que, atenent a que
aquest és el més famós dels nombres irracionals i ser un nombre irracional
significa que no hi ha cap fracció que sigui igual a ell, trobessin fraccions que
aproximessin a aquest nombre.

Aquests són alguns dels resultats d’aquest encàrrec:
   Les respostes més habituals van ser les resultants de truncar l’expressió
   decimal de π: 3,1415926535897932384626433832795028841971693...
Però també vam trobar altres més originals resultants de l’aplicació del
   coneixements dels alumnes sobre conversió de
   fraccions en decimals. Per exemple a la imatge
   tenim la proposta d’una de les alumnes:




En la línia d’aquest segon grup de respostes vam trobar moltes propostes
     Fraccions amb denominador més petit que 10:




       Entre aquestes fraccions propostes pels alumnes es troben les dues
       fraccions que millor aproximen a π entre les que tenen denominador més
       petit que 10:               per excés i          per defecte.
       La fracció que no va aparèixer en aquest grup va ser que és històricament
       rellevant per ser la que els egipcis feien servir en els seus càlculs relacionats
       amb cercles i circumferències.

      Fraccions amb denominador entre 10 i 100:




       Entre aquestes fraccions propostes pels alumnes es troba la millor
       aproximació per defecte de π entre les fraccions irreductibles amb
       denominador de dues xifres:        .
       Però no va ser proposada la millor aproximació per excés de π:                 =
       3,144329...
   Fraccions amb denominador entre 100 i 1000:

    Malgrat, que només n’hi 5 de diferents, en aquesta ocasió sí que apareixen
    les dues millors aproximacions de π entre les fraccions irreductibles amb
    denominador de tres xifres:   i .




    Aproximacions aquestes que tenen 4 i 6 xifres decimals, respectivament,
    coincidents amb el valor de π, el que indica el alt grau d’aproximació
    aconseguit amb aquestes fraccions.
    Resulta interessant també que hagi estat proposada           una fracció d’alt
    valor històric atenent que va ser l’aproximació feta servir per Ptolomeu (90
    - 168 DC) en la seva obra Almagest. Una de les alumnes que proposa
    aquesta fracció comenta aquest fet.

Hi ha un tercer grup d’alumnes que van fer indagacions pel seu compte per
donar resposta a la tasca proposada per les seves professores.

Una alumna va comentar que Arquimedes (287 – 212 AC) ja havia establert que
pi era un nombre que estava entre i .

Una altra alumna va demanar ajut al seu pare i entre els dos van proposar una
estratègia per trobar fraccions que aproximin a π, agafarien una fracció
equivalent a 3 i per fer-la “una miqueta” més gran sumarien 1 al numerador. Es
així que van proposar 13/4, 22/7 o 34/11. Fraccions que podriem expresar en
la forma general 3n+1/n. Val a dir que aquesta estratègia permet anar
apropant-se a π quan el denominador augmenta fins al 7 però a partir d’aquí
comença a allunyar-se per apropar-se, més I més, al nombre 3.

Un alumne, per la seva part, va comentar que es poden aconseguir millors
aproximacions de considerant més i més termes de la següent suma:
                               Aquesta afirmació és indubtablement certa però
val a dir que la velocitat amb la que aquestes aproximacions s’apropen a és
realment escassa. També és interessant esmentar que cada cop que afegint un
nou terme a aquesta llarga suma passem d’obtenir una aproximació per excés a
una per defecte i a l’inrevés.

More Related Content

More from Cecilia Calvo

Problemàtiques Escola Ginebró
Problemàtiques Escola GinebróProblemàtiques Escola Ginebró
Problemàtiques Escola Ginebró
Cecilia Calvo
 
Conjectura de collatz
Conjectura de collatzConjectura de collatz
Conjectura de collatz
Cecilia Calvo
 
Dibuixos matemàtics a 5è de Primària
Dibuixos matemàtics a 5è de PrimàriaDibuixos matemàtics a 5è de Primària
Dibuixos matemàtics a 5è de Primària
Cecilia Calvo
 
El suro del Clickedu
El suro del ClickeduEl suro del Clickedu
El suro del Clickedu
Cecilia Calvo
 
Martin Gardner 100th
Martin Gardner 100thMartin Gardner 100th
Martin Gardner 100th
Cecilia Calvo
 
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
Cecilia Calvo
 
Fotografia matemàtica a Praga
Fotografia matemàtica a PragaFotografia matemàtica a Praga
Fotografia matemàtica a Praga
Cecilia Calvo
 
Les còniques
Les còniquesLes còniques
Les còniques
Cecilia Calvo
 
Justificació de l'esquema de Ruffini
Justificació de l'esquema de RuffiniJustificació de l'esquema de Ruffini
Justificació de l'esquema de Ruffini
Cecilia Calvo
 
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADONUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
Cecilia Calvo
 
Matem electorals
Matem electoralsMatem electorals
Matem electorals
Cecilia Calvo
 
La paràbola des d'un punt de vista geomètric
La paràbola des d'un punt de vista geomètricLa paràbola des d'un punt de vista geomètric
La paràbola des d'un punt de vista geomètric
Cecilia Calvo
 
Bancs de Sitges
Bancs de SitgesBancs de Sitges
Bancs de Sitges
Cecilia Calvo
 
tres punts determinen una circumferència
tres punts determinen una circumferènciatres punts determinen una circumferència
tres punts determinen una circumferència
Cecilia Calvo
 
El teorema de pitàgores
El teorema de pitàgoresEl teorema de pitàgores
El teorema de pitàgores
Cecilia Calvo
 
Matemàtiques electorals (2a part)
Matemàtiques electorals (2a part)Matemàtiques electorals (2a part)
Matemàtiques electorals (2a part)Cecilia Calvo
 
Matemàtiques electorals (1a part)
Matemàtiques electorals (1a part)Matemàtiques electorals (1a part)
Matemàtiques electorals (1a part)
Cecilia Calvo
 

More from Cecilia Calvo (18)

Problemàtiques Escola Ginebró
Problemàtiques Escola GinebróProblemàtiques Escola Ginebró
Problemàtiques Escola Ginebró
 
Conjectura de collatz
Conjectura de collatzConjectura de collatz
Conjectura de collatz
 
Dibuixos matemàtics a 5è de Primària
Dibuixos matemàtics a 5è de PrimàriaDibuixos matemàtics a 5è de Primària
Dibuixos matemàtics a 5è de Primària
 
El suro del Clickedu
El suro del ClickeduEl suro del Clickedu
El suro del Clickedu
 
Martin Gardner 100th
Martin Gardner 100thMartin Gardner 100th
Martin Gardner 100th
 
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
Analisi de l'enquesta Tr@ms 2014
 
Fotografia matemàtica a Praga
Fotografia matemàtica a PragaFotografia matemàtica a Praga
Fotografia matemàtica a Praga
 
Les còniques
Les còniquesLes còniques
Les còniques
 
Justificació de l'esquema de Ruffini
Justificació de l'esquema de RuffiniJustificació de l'esquema de Ruffini
Justificació de l'esquema de Ruffini
 
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADONUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LA FORMACIÓN CONTINUA DEL PROFESORADO
 
problemes amb punts
problemes amb puntsproblemes amb punts
problemes amb punts
 
Matem electorals
Matem electoralsMatem electorals
Matem electorals
 
La paràbola des d'un punt de vista geomètric
La paràbola des d'un punt de vista geomètricLa paràbola des d'un punt de vista geomètric
La paràbola des d'un punt de vista geomètric
 
Bancs de Sitges
Bancs de SitgesBancs de Sitges
Bancs de Sitges
 
tres punts determinen una circumferència
tres punts determinen una circumferènciatres punts determinen una circumferència
tres punts determinen una circumferència
 
El teorema de pitàgores
El teorema de pitàgoresEl teorema de pitàgores
El teorema de pitàgores
 
Matemàtiques electorals (2a part)
Matemàtiques electorals (2a part)Matemàtiques electorals (2a part)
Matemàtiques electorals (2a part)
 
Matemàtiques electorals (1a part)
Matemàtiques electorals (1a part)Matemàtiques electorals (1a part)
Matemàtiques electorals (1a part)
 

Dia de pi

  • 1. 3,14… el dia 3/14 Amb motiu de la celebració del dia de Pi, el passat 13 de març, durant la classe de Matemàtiques, vam proposar als alumnes de segon d’ESO que, atenent a que aquest és el més famós dels nombres irracionals i ser un nombre irracional significa que no hi ha cap fracció que sigui igual a ell, trobessin fraccions que aproximessin a aquest nombre. Aquests són alguns dels resultats d’aquest encàrrec: Les respostes més habituals van ser les resultants de truncar l’expressió decimal de π: 3,1415926535897932384626433832795028841971693...
  • 2. Però també vam trobar altres més originals resultants de l’aplicació del coneixements dels alumnes sobre conversió de fraccions en decimals. Per exemple a la imatge tenim la proposta d’una de les alumnes: En la línia d’aquest segon grup de respostes vam trobar moltes propostes  Fraccions amb denominador més petit que 10: Entre aquestes fraccions propostes pels alumnes es troben les dues fraccions que millor aproximen a π entre les que tenen denominador més petit que 10: per excés i per defecte. La fracció que no va aparèixer en aquest grup va ser que és històricament rellevant per ser la que els egipcis feien servir en els seus càlculs relacionats amb cercles i circumferències.  Fraccions amb denominador entre 10 i 100: Entre aquestes fraccions propostes pels alumnes es troba la millor aproximació per defecte de π entre les fraccions irreductibles amb denominador de dues xifres: . Però no va ser proposada la millor aproximació per excés de π: = 3,144329...
  • 3. Fraccions amb denominador entre 100 i 1000: Malgrat, que només n’hi 5 de diferents, en aquesta ocasió sí que apareixen les dues millors aproximacions de π entre les fraccions irreductibles amb denominador de tres xifres: i . Aproximacions aquestes que tenen 4 i 6 xifres decimals, respectivament, coincidents amb el valor de π, el que indica el alt grau d’aproximació aconseguit amb aquestes fraccions. Resulta interessant també que hagi estat proposada una fracció d’alt valor històric atenent que va ser l’aproximació feta servir per Ptolomeu (90 - 168 DC) en la seva obra Almagest. Una de les alumnes que proposa aquesta fracció comenta aquest fet. Hi ha un tercer grup d’alumnes que van fer indagacions pel seu compte per donar resposta a la tasca proposada per les seves professores. Una alumna va comentar que Arquimedes (287 – 212 AC) ja havia establert que pi era un nombre que estava entre i . Una altra alumna va demanar ajut al seu pare i entre els dos van proposar una estratègia per trobar fraccions que aproximin a π, agafarien una fracció equivalent a 3 i per fer-la “una miqueta” més gran sumarien 1 al numerador. Es així que van proposar 13/4, 22/7 o 34/11. Fraccions que podriem expresar en la forma general 3n+1/n. Val a dir que aquesta estratègia permet anar apropant-se a π quan el denominador augmenta fins al 7 però a partir d’aquí comença a allunyar-se per apropar-se, més I més, al nombre 3. Un alumne, per la seva part, va comentar que es poden aconseguir millors aproximacions de considerant més i més termes de la següent suma: Aquesta afirmació és indubtablement certa però val a dir que la velocitat amb la que aquestes aproximacions s’apropen a és realment escassa. També és interessant esmentar que cada cop que afegint un nou terme a aquesta llarga suma passem d’obtenir una aproximació per excés a una per defecte i a l’inrevés.