1. CÀTARS I CATARISME A
CATALUNYA
SEGONA MEITAT DEL S. XII
Alba Llauradó Gateu

2. INTRODUCCIÓ
 Catarisme
Moviment religiós que es desenvolupa durant la
baixa edat mitjana, entre els segles X i XV per
diverses regions d’Europa, de l’Àsia menor a
l’Atlàntic, d’Alemanya a Sicília i molt particularment al
territori del Balcans.
 Característiques
Religió cristiana fonamentada en la Bíblia i en
particular, en l’Evangeli segons Sant Joan. Es basava
en un cos doctrinal dualista, un únic sagrament de
salvació i unes pràctiques religioses estrictes. Estava
organitzat en forma d’esglésies locals amb el model
jeràrquic de l’església primitiva (bisbes, diaques i
ancians).

3.  Càtars o albigesos.
Així s’anomenaven els seus membres, però
històricament tenien altres noms en els diferents
indrets. Practicaven unes formes de vida que
incloïen el celibat, l’abstinència de la carn, la
continència sexual, la pregària, la predicació i el
treball manual.

4. FIGURA 1. Mapa de l’expansió
del
del catarisme catarisme

5. PRECEDENT A CATALUNYA:
CATARISME AL LLENGUADOC
Els territoris conegut com el Llenguadoc, en el s.
XI sorgeixen diversos focus d’heretgia. Tolosa
concentra un gran nombre de càtars ja al
1145, però on són més abundants és a Albí.
L’època de màxima expansió de les esglésies
càtares a Occitània és entre 1167 i 1209.
Amb l’inici de la croada de 1209 les esglésies
càtares continuaran existents però en la
clandestinitat.

6. FIGURA 2. Mapa zona
d’Occitània
FIGURA 3. Els bisbats càtars

7. Els càtars a Catalunya
El catarisme influí en la societat catalana
sobretot des de la segona meitat del s. XII i
presentà escasses variacions respecte l’occità.
Penetrà des d’Occitània a través del comerç i de
la indústria i s’incrementà amb la immigració de
nobles occitans càtars, motivada per la repressió
religiosa en les seves terres i afavorida per
l’església i la corona catalanes.

8. Zones més influïdes
 Rosselló i les valls Pirinenques, on les familiars
tenien relacions familiars, culturals, econòmiques
amb els occitans.
 Zona catalana pirinenca Occidental, des
d’Andorra, Puigcerdà i la vall de Querol fins a
Berga.
 L’heretgia s’estengué cap a Barcelona, Lleida,
Prades, Siurana, l’Arbolí, Cornudella, la regió de
la Morella i les noves zones conquerides.

9. FIGURA 4. Mapa zona d’influència a Catalunya

10. Doctrina religiosa
 Va ser un moviment de signe religiós que
buscava i oferia una determinada via de salvació
per als homes i les dones del seu temps.
 El catarisme era cristià però allunyat de
l’ortodòxia catòlica.
 Religió dualista: oposen Déu, autor dels
esperits, del bé i del Nou Testament a
Satanàs, autor de la matèria, del mal i de l’Antic
Testament. Fan una lectura dualista de les
sagrades escriptures i, en la seva recerca de
respostes als orígens del món i al problema del
mal, hi distingeixen dues creacions: una de bona
(obra del Déu veritable) i una de dolenta (obra del

11. Visió del cosmos: l’origen del
món
 Buscaven a la Bíblia l’explicació sobre l’origen
dels temps, que es desprèn dels mateixos
atributs del Déu bo que la seva obra no pot
destruir-se ni deixar d’existir.
 Creien en dos mites relatius a la creació de
l’home. Un era sobre la caiguda dels esperits del
cel a la terra i l’altre era el mite de l’acció
creadora de Déu a partir del fang de la terra.

12. - Esser humà: cos, ànima i esperit.
Consideraven el cos obra del diable, destinat al
sofriment, a la mort i a la corrupció. L’home, empès a
reproduir-se, col·labora amb l’obra diabòlica. Tota carn
que neix de la fornicació és, per definició, impura i obra
del príncep malvat.

13. Relació amb altres espais
 Les circumstàncies històriques que va viure el catarisme van fer que,
particularment a Occitània, la fe religiosa s’identifiqués amb una
consciència col·lectiva d’una conjunt de territoris que acabarien sent
annexionats per força a la corona francesa. Dirigeixen croades contra els
càtars.
 L’església catòlica intentava promoure una reforma per acabar amb el
comportament del clergat com autèntics senyors feudals. En aquest
moment a Europa s’inicia un ampli moviment de regeneració. Aquest
moviment s’expressava en múltiples corrents religiosos, alguns fora del
dogma del costums catòlics i de l’autoritat del papa (catarisme).
 El papa, situat al bell mig del sistema feudal i sobirà dels països catòlics,
utilitza tan les armes polítiques com instruments religiosos, l’excomunió i
l’entredit, per lluitar contra els corrents contraris a l’Església.
 Catalunya: focus de migració càtara per una major acceptació.

14. FIGURA 5. Mapa amb les zones
d’influència del rei de França

15. La casa o “ostal”
 Els càtars vivien en comunitat, homes i dones per
separat, en una casa religiosa presidida per un
ancià o una priora i sempre a l’interior dels
pobles.
 Hi treballaven manualment, compartien pregària i
practicaven els seus ritus.
 Es tractaven d’establiments religiosos equivalents
als que després serien els convents catòlics dels
ordres mendicants.

16. Bibliografia i webgrafia
ADROER, A i CATALÀ, P: Càtars i catarisme a
Catalunya. Rafael Dalmau, Editor. 1996,
Barcelona.
DALMAU, Antoni: Els càtars. UOC. 2005,
Barcelona.
MESTRE, Jesús: Atles dels càtars. Edicions 62.
1997, Barcelona.
http://www.xtec.cat/~apalau12/catarcat.htm
(consultat el 16/10/2013).

17.  Figura 1-2-3-4-6. Extretes: Atles dels càtars.
 Figura 5. Extreta: Càtars i catarisme a Catalunya.
(Citats en la bibliografia).