2. Constantí I el Gran Constantí I el Gran (Naissus, Dàcias, 27 de febrerr de 272 - Ancycronaa, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme. ConstantífouproclamatAugust per les sevestropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperiromà en constantcreixementfins la sevamort. Constatíésconegut també per haverrefundat la ciutat de Bizanci(actual Istanbul, a Turquia), rebatejant-la com a Constantinopolis ("ciutat de Constantí") i declarant-la la Nova Roma. També es recordaConstantí per la promulgació de l'Edicte de Milà de l'any 313, juntamentamb Licini, i per presidir el Concili de Nicea del 325, iniciatives que atorgarenlegitimitat legal al cristianisme en l'Imperiromà i que consagraven la llibertat de culte i restituïenalscristianselsbénsconfiscats. Es considera que aquestsfetsforenessencials per a l'expansiód'aquestareligió, i elshistoriadors, des de Lactanci i Eusebi de Cesàrea finsalsnostresdies, el presenten com el primer emperador cristià (si més no, va ser batejat quanja es trobava en el llit de mort).
3. Joventut Constantí va néixer a Naissus (l'actualciutat de Niš, a Sèrbia i Montenegro), fill de ConstanciClor i de la primera mullerd'aquest, Helena, fillad'unmasover, que a l'infantar-lo tenia només 16 anys. El pare de Constantíabandonà la seva mare versl'any 292 per casar-se amb FlàviaMaximiana Teodora, filla de l'emperadorromàd'Occident Maximià. Teodora donaria a Constantísisgermanastres, entre ells JuliConstantí. QuanConstanciClorfounomenatcomandantsuprem a la Gàl·li, Britània i Hispània com un dels dos cèsars de la tetrarquia, el 293, Constantí va romandreamb Dioclecià a Nicomèdia, probablementcom una mena d'hostatge que garantia la fidelitat del seu pare. Va acompanyarDioclecià a Egipte, país que va pacificar després de conquerir Alexandria el (296). Després va servir sota Galeri a la guerra ambels parts, que va comportar l'adquisiciódelsregnesd'Ibèria i Armènia com a clients i l'annexió de Mesopotàmia i altresregionsproperes, i per la qualDioclecià i Maximià van celebrar el triomf a Roma el 303. Constantí es va distingir a la lluita i es va guanyar el favor de la tropa, essentnomenat tribú militar de primera classe. El 305 el seu pare i Galeri van accedir al càrrecd'emperadorsdesprés de l'abdicació de Dioclecià i de Maximià. Constantí va romandre a Orient sota el control de Galeri. Aquest va nomenarcèsarselsseusfidels Sever II (III) i MaximíDaia(aquestdarrer era nebot de Galeri). ConstanciClor, però, no va poder nomenarcèsar el seufill per temor a la reacció de Galeri, en les mans del qualcontinuava.
4. Proclamaciócom a august Méstard, ambl'autorització de Galeri, Constantí va marxar de Nicomèdia (ontots dos residien) i, passant per Tràcia, Il·líria, Pannònia i la Gàl·lia, es va poder reunir amb el seu pare, aBoulogne, a temps per acompanyar-lo a l'expedició a Britània contra els pictes. També va poder estar present a la mort del seu pare, a Ebocarum (York), el 25 de juliol del 306. Abans de morir ConstanciClor va designar el seufillcom a successor. Les legions el van aclamar i elsauxiliarsbàrbarsdirigits per Crocus, reidels alamans, també hi van estar d'acord. Després, va escriure a Galeriexplicant que no haviaagafat el poder pelseu propi desigsinóperquè les tropeslihohavienimposat, i lidemanava de ser reconegutcom a august. Galeri, convençut que Constantí seria un bon governant per a Occident, el va reconèixer, perònomésamb el títol de cèsar, mentrenomenavaaugust a Sever II (III). Aviat va esclatar una revolta a Roma i Maxenci, fill de Maximià, es va proclamar emperador. QuanMaximiàho va saber, va decidir tornar a prendre la corona que haviarenunciat el 305. Això va suposar la guerra ambGaleri, l'hereu del qual, l'augustSever, va entrar a Itàliaamb un exèrcit. Severfouacorralat a Ravenna, es va haver de rendir i fouexecutat per ordre de Maxenci (307).
5. Emperador únic El 314 va esclatar la guerra entre Licini i Constantí i aquest va derrotar el seu rival a Cibalis, a la confluència del riuSau (Save) amb el Danubi, al sud de Pannònia. En una segona batalla, a Màrdia (Tràcia), conegudacom la batalla deCampusArdiensus (317), el resultat no fouclar, però les pèrdues de Liciniforenmoltgrans i va haver de demanar la pau. Constantí, també debilitat, la va acceptar i va prendre a Licini Il·líria, Pannònia i Grècia. Aquest es va casar ambConstantina, la germana de Constantí. Pocdesprés, elsfills de Constantí, FlaviJuliCrisp i Constanti II, forennomenatscèsars, igual com Licinià, el fill de Licini i Constantina. Durantnouanyshi va haverpau. En aquestsanys, Constantí va governarambeficàcia, i va derrotar elsinvasorsbàrbarsdiversesvegades a Il·líria i a Pannònia. Elsmésperillosos eren els gots, que s'havienapoderat de Dàcia, peròforenrepetidamentvençuts i, finalment, Constantí va travessar el Danubi, va entrar a Dàcia i els va imposar la pau. En el marc de l'enfrontamentambConstantí, el 320 Licini va revocar l'edicte de Milàalsseusdominisorientals. Licini va obtenirsuportdelsgotsmentreConstantí es va aliar alsfrancs, i el 323 aquest es va sentir proufortcom per tornar a fer la guerra a Licini, que era ja gran i (segonselsautorscristians) era odiatpelsseussúbdits, que a Orientmolts eren cristians. Si bé les forces terrestres d'ambdósemperadors eren similars, Licinicomptavaambmésvaixells. La primera batalla es va lliurarpropd'Adrianòpolis, el 3 de juliol del 323, i Licinifouderrotat, el seu camp capturat, i va haver de fugircapaBizanci, que fouassetjada per Constantí. El fill gran de Constantí, Crisp, va forçar el pas de l'Hel·lespont i, desprésd'una batalla que va durar tres dies, va derrotar l'almirallAmadus, que va perdre un terç de la flota. Així, sense poder defensarBizanci, Licini es va traslladar a Bitínia, va reunir les sevestropes i va presentar batalla a Crisòpolis, la moderna Scutari, a l'altrecostat del Bòsfor, peròaltra vegada foutotalmentderrotat. Licini va fugir a Nicomèdia i es va rendir a canvi de salvar la vida. Constantí, per intercessió de la seva germana Constantina, esposa de Licini, li va garantir. Fouenviat a Tessalònica, on va romandre un tempspensant que estava segur, però al capd'unessetmanesConstantí el va fer matar arrand'unaacusació (probablement falsa) de conspirar. Des d'aleshoresfins a la sevamort, Constantí va exercircom a emperador únic (Totiusorbis imperator). Les lleis del període de Liciniforen declares nul·les i fouconsiderat un usurpador.
6. Mort de Constantí El 337, Constantí va fer la guerra contra Sapor II de Pèrsia que volia recuperar les províncies que lihavienarrabassatGaleri i Maximià. Però es va posar malalt, va tornar a Nicomèdia i va morir allí el 22 de maig del 337. Abans de morir va declarar la sevaintenció de fer-se cristià i foubatejat al seullit de mort. La sevamortfoul'inicid'unalluita per a la successió que va acabar donant el poder a Constanci II.
