Per si voleu participar en el concurs, comença avui, i l'opció al premi del viatge a Israel només és per aquell que les hagi contestat totes. ADJUNTO PDF on hi ha el procediment. Segurament coneixeu gent que li pot fer gràcia jugar-hi, tindrà 18 preguntes.

1. 6 LA VANGUARDIA
EL CONCURS
V I U R E
DIVENDRES, 13 DESEMBRE 2013
X CONCURS BÍBLIC ORGANITZAT PER ‘LA VANGUARDIA’ I EL CENTRE
EDITH STEIN DE LA PASTORAL UNIVERSITÀRIA-ARQUEBISBAT DE BARCELONA
EL JESÚS DE FRANCESC
Miserando atque eligendo
A
TONI MERIGÓ
quest titular en llatí és
el lema que Jorge Mario Bergoglio va adoptar per a l’escut episcopal quan va ser nomenat arquebisbe de Buenos Aires el
1997. Una vegada elegit papa va
decidir mantenir-lo a l’escut pontifici, on apareix escrit en una cinta que penja d’esquerra a dreta.
La frase es refereix a Mateu
9,9-13, quan un Jesús que va d’un
lloc a un altre es fixa en un publicà i li diu: “Segueix-me”. No és
pròpiament una citació de l’Evangeli, sinó d’una homilia de sant
Beda, que es pregunta com algú
caminant tria en un segon una
persona que a ulls de l’època era
poc de confiança: “Compadint-se
i elegint” Mateu, aquesta és la
traducció del lema.
Els publicans, que dirigien au-
La pregunta
del dia 1/18
Els premis
Per participar-hi
Envieu la vostra resposta, una
sola paraula, a l’assumpte a
concursos@lavanguardia.es, en
català o castellà.
c Rebreu confirmació d’encert o
error al cap de poc temps.
c Podeu enviar més d’una resposta, si heu fallat, abans de les
23.59 h, però heu de participar
durant tot el concurs des de la
mateixa adreça electrònica.
c Al cos del missatge indiqueu
nom i cognoms, telèfon, adreça
postal i DNI, almenys en el primer
missatge.
(El concurs consta de 18 preguntes –una cada dia, i també una
per a l’edició del 25-26/XII/
2013– i acaba el dia 31)
tèntiques empreses amb treballadors, eren una espècie de recaptadors d’impostos que, tanmateix,
feien el negoci següent: primer
pagaven els diners a l’administració romana i després els recaptaven per rescabalar-se’n, sistema
que els permetia establir una
comptabilitat paral·lela sense haver de donar comptes a ningú.
Els abusos eren habituals, i el seu
nom era sinònim
de pecador entre
‘La vocació
els jueus.
de Mateu’,
En una entrede Caravaggio,
vista a Razón y fe,
és un quadre
Francesc explica
que el Papa
solia anar a
que se sent idencontemplar
tificat amb Maa Roma
teu. “Jo també
sóc un pecador
en qui Jesús ha posat els ulls”.
Quan viatjava a Roma i residia a
Via della Scrofa s’acostava a la església propera de Sant Lluís dels
Qui necessita un metge, segons el passatge
de Mateu que inspira el lema papal?
Viatge de vuit dies a Terra
Santa per a dues persones:
Sortejat entre els guanyadors de
les 18 preguntes. Inclou vols,
pensió completa i visites: Tel
Aviv, Galilea, Massada, mar
Mort, Jerusalem, Betlem... guiats
per un expert en Terra Santa
ARXIU
Francesos a mirar el quadre que
reproduïm aquí: “Aquest dit de
Jesús, apuntant així Mateu... Així, com Mateu, em sento jo...
M’impressiona el gest. S’aferra
als diners, com dient: ‘No, no a
mi! No, aquests diners són
Pessebres amb onze figures pintades
a mà, de resina i d’onze cm d’alçària
de Pessebres.com. Dos cada dia sortejats entre els
guanyadors de
la pregunta
corresponent
meus!’”. Francesc es refereix al
jove que toca amb les mans unes
monedes, encara que el quadre
és ambigu sobre qui és Mateu.
També podria ser-ho l’home del
barret i, segons la majoria d’especialistes, el qui porta ulleres.c
DVD ‘Nuevas prácticas sociales inspiradas en textos bíblicos’, amb
entrevistes i reportatges, editat per
Eulogos Media, que va servir de base
per al VI concurs Bíblic, el 2008. Cinc
cada dia, sortejats entre els guanyadors
de la pregunta corresponent
MOBILITAT
TRADICIONS
Girona tindrà 662 zones
verdes d’aparcament
Els castells triomfen
al web de ‘The Wall
Street Journal’
Les noves àrees
d’estacionament per
a veïns entraran en
vigor el 2 de gener
a les Pedreres i al
barri Güell-Devesa
BARCELONA Redacció
SÍLVIA OLLER
Girona
Girona tindrà, el 2 de gener, les
primeres zones verdes d’aparcament de la ciutat. L’Ajuntament ha decidit implantar
aquesta mesura als barris de les
Pedreres i Güell-Devesa amb
l’objectiu de “facilitar l’estacionament dels seus veïns i
promoure la rotació de vehicles”, segons explica el regidor
de Via Pública, Joan Alcalà.
Aquesta setmana s’han començat a senyalitzar les zones on
s’implantarà aquesta nova modalitat de pagament per aparcar,
que l’Ajuntament ha consensuat
amb els veïns.
En total seran 662 places verdes d’aparcament, 142 de les
quals seran a la zona de les Pedreres i les restants al barri
Güell-Devesa, dues zones pròximes al centre de la ciutat. En el
cas de les Pedreres, la proximi-
AGUSTÍ ENSESA
Treballs de senyalització de la zona verda a les Pedreres
tat amb el campus del Barri Vell
de la UdG havia fet que molts estudiants estacionessin els vehicles en aquest barri. “Els nostres
carrers s’havien convertit en un
abocador de cotxes i els veïns no
tenien on aparcar”, explica Pilar
Adroher, presidenta de l’associació de veïns de les Pedreres.
“Molts deixaven el cotxe a primera hora del matí, anaven a treballar i no el recollien fins a la
nit”, afegeix el president de
veïns de la zona de la Devesa,
Josep Plazas. Tot i que la majoria veu de bon ull la mesura, hi
ha qui creu que al darrere hi ha
un afany recaptatori.
Els residents del barri pagaran 1,5 euros per estacionar durant set dies en zona verda. Els
que visquin en altres barris pagaran 0,55 cèntims/hora amb un
màxim de 6 hores, i els de fora
de Girona pagaran el mateix
que per aparcar en zona blava,
1,05 euros per hora amb un màxim de dues hores.c
Amb el títol “Les torres humanes de Catalunya s’enlairen
mentre l’economia d’Espanya
s’enfonsa” The Wall Street
Journal dedicava ahir la seva
portada a la jornada castellera
de Vila-rodona, celebrada el
passat 3 de novembre. L’article
destaca com aquesta activitat
ha proliferat coincidint amb la
crisi econòmica espanyola, un
fet que demostren els 10.000
castells que s’han coronat
aquest any, comparats amb els
5.700 de fa cinc anys. Assenyala que, en l’actualitat, hi ha
més colles castelleres, que
“s’han disparat a causa de la crisi econòmica i del vigorós moviment independentista català”.
Segons el periodista Matt Moffett, els castells “s’han convertit en un dels símbols més
preuats i diferencials d’aquesta
regió del nord respecte a la resta d’Espanya”.
Així mateix, es destaca que
ara aquestes colles són refugi
de persones que estan sense
feina i també d’immigrants.
Mentrestant es repassa i s’explica com s’alça un castell. Qua-
lifiquen aquests “clubs” com
un lloc en el qual els aturats
passen el temps per no veure’s
desocupats i també fan contactes en la recerca de feines ocasionals.
A l’article es recull fins i tot
la competència i rivalitat existent entre les diferents colles catalanes. En aquest sentit, el diari fa un extens repàs a l’actualitat castellera i es fa menció
El diari relaciona
l’increment de
les colles castelleres
amb la crisi
econòmica i l’atur
dels dos tres de deu amb folre i
manilles descarregats aquest
any pels Castellers de Vilafranca. D’altra banda, repassa
la història dels castells, que es
van començar a construir fa
200 anys, i assenyala que, amb
la democràcia, va tornar a recuperar-se la pràctica. També destaca la participació cada vegada
més gran de les dones.c