1. El còmic
És una estructura narrativa formada per la
seqüència progressiva de pictogrames, en
els quals poden integrar-se elements
d’escriptura fonètica.
— És un gènere narratiu perquè explica una
història.
— La llengua escrita imita o representa la
llengua oral espontània.
— Registre de llengua informal: estàndard i
col·loquial.
— Té com a funció l’entreteniment.
— Llenguatge propi: vinyetes, globus,
onomatopeies i altres signes.

2. L’origen del còmic
Té l’origen en els acudits gràfics del segle XIX que apareixien en publicacions periòdiques. Els primers còmics van
aparèixer als Estats Units i s’editaven als diaris. Altres cò
mics americans són Tarzan, Dick Tracy o Flash Gordon,
dels quals se n’han fet versions cinematogràfiques.
També els superherois com Superman, Spiderman, els
Quatre Fantàstics, etc., han tingut molt èxit al llarg de la
història i s’han convertit en personatges coneguts per
tothom gràcies primer al còmic i després al cinema.

3. La vinyeta
Una vinyeta és cada un dels diferents requadres en què
es divideix una historieta gràfica. Dins de cada requadre
apareix el dibuix amb els personatges o l’acció on queda
definit un espai i un temps determinats.
La llum, la proporció i els colors dels dibuixos poden
anar canviant per donar èmfasi a alguns aspectes del lloc
representat, dels objectes o dels personatges.

4. La bafarada
La bafarada o globus és l’espai de la vinyeta on hi ha el
text. Serveix per posar
les paraules en boca dels personatges: què diu cadascú,
com ho diu o bé expressar què en pensa. Contenen les paraules justes per
facilitar la seua lectura.

5. L’onomatopeia
Les onomatopeies són representacions textuals de crits,
sorolls, veus d’animals i qualsevol altre so, com timbres,
telèfons o cops. Les paraules que representen les
onomatopeies tenen també un fort component visual, ja
que segons com estiguen escrites o dibuixades les lletres
representaran més o menys intensitat del so en qüestió.
Les onomatopeies omplen sovint tota la bafarada, són
coneguts pels lectors de còmics i estalvien moltes
explicacions.

6. Les línies cinètiques
Són línies que ens donen informació sobre els
moviments dels personatges o dels objectes. Aquestes
línies són molt utilitzades en el còmic japonès.

7. Els personatges i l’expressió corporal
La definició dels personatges és molt important a l’hora
de preparar la història. És convenient fer dibuixos en
diferents possicions del personatge i en moviment.

11. L’enquadrament
L’enquadrament seria la composició dins de la
vinyeta i es classificaria igual que en el cinema
en:
Pla general: informació global de l'escena.
Pla de conjunt: els personatges de l’escena.
Pla sencer: un personatge de cap a peus.
Pla americà: acosta els objectes o els
personatges a l'espectador. Originari de les
pel·lícules western i que curta des d'on
comencen les pistoles. .
Pla mitjà: el personatge des de la cadera.
Primer pla: registre amb detall, pot mostrar el
bust o el rostre de la figura.
Primeríssim pla: un plànol de detall.

12. I a més a més

13. guió
• El
és el primer i fonamental. Si no hi ha un mínim
d’interés en la història, no servirà de molt esforçar-se en el dibuix.
documentació
• La
és important si volem acostar-nos
en major o menor grau a la realitat.
llapis
• Amb el
farem un plantejament del que serà la pàgina
tintada. Fins ací no hi ha problema per a rectificar qualsevol
descuit.
tintat
• El
és, tal vegada, la part més delicada de tot el procés.
Un pols ferm és indispensable.
trames són un recurs expressiu més que podem
• Les
utilitzar.
color
• El
, encara que no és imprescindible, ajuda a reforçar
l’ambientació. Ben tractat pot considerar-se com un element
narratiu més.
retolat
maquetació
• El
i la
és la part final.
Inserirem els diàlegs del guió en les bafarades i ens els fragments
narratius de les cartel·les.

14. El
tintat
La tinta és la part més delicada, perquè podem tirar per terra el treball o aconseguir un bon
acabat, equilibrant les masses de clar i foscos.
Una història a color haurà de tintar-se amb menys taca de negre per a poder treballar la
il·luminació amb el color. Hem de crear contrastos entre negres i blancs per a donar més
varietat i riquesa a la imatge. L’organització de contrastos ha de ser estudiada per a aconseguir

15. El retolat és important que siga net, llegible. Generalment, en la historieta, s’usen tipografies de "pal sec".
Convé que no s’ajusten en excés al contorn del globus o bafarada. Si es va a retolar infogràficament
haurem d’escanejar les pàgines pintades i incloure els diàlegs en els seus corresponents entrepans en
qualsevol programa de maquetació, ajustant el cos del text perquè no quede excessivament estret en els
globus.

16. Alguns
exemples

29. Referències
Como hacer un comic
Sonia Andrés Alzola
Lectura de la imatge
Àmbit de la Comunicació
http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_landart/home.html
http://www.christojeanneclaude.net/um.shtml
http://www.robertsmithson.com/index_.htm
http://plataformadearte-factoryart.blogspot.com

30. XIV
Certamen Compitàlia
“Fídias”:
Còmic sobre el tractament “periodístic” d’un mite o fet històric grecoromà,
enfocat com a crítica social, investigació policíaca, crònica parlamentaria, crònica
de successos, relat esportiu, festivitat religiosa o social, etc. desenvolupat en
imatges; haurà de tenir una extensió màxima de 4 pàgines en DIN A4.
El treball pot ser obra d’un o dos autors.
http://www.culturaclasica.net/teatro/index.php?option=com_content&view=article&id=133&Itemid=92

31. Exemples d'anys anteriors
Certamen Compitàlia