1. Benaura, 1 de febrer de 2020
Estimada Alba,
Segurament, quan llegeixis això jo ja estaré mort. Només vull que sàpigues que
t’estimo molt i que sempre recordaré tots els moments bonics que hem passat
junts, com quan estàvem a la platja, quan ens estimàvem... Recordo quan va
succeir la tragèdia i nosaltres estàvem sota l'aigua a Benaura. Al llarg de tot el
temps que hem passat junts, han passat moltes coses emocionants, tristes, de
risc...
Quan tot va començar, quan vaig veure el cos de la meva mare morta, em volia
morir. Quan vaig haver de deixar la cadernera, pensava que ja no hi hauria res
que em fes sentir segur i que em recordés la meva antiga vida, però més tard
vaig pensar que la meva vida amb tu seria millor. Estàvem sols però bé, fins
que un dia vam veure aquells objectes voladors als cel. Pensava que moriríem!
Quan estava malalt sentia que me n'anava, però amb l'esperança i les
medicines que tu em vas donar vaig tenir forces per recuperar-me. En tot
moment ens ajudàvem a superar els obstacles. Me'n recordo quan em vas
proposar tenir un fill per primera vegada, em vaig espantar però vaig pensar
que era el millor. Ens aquells moments no sabia què hagués fet sense tu, que
vas anar a buscar les medicines, que em vas donar ànims fins a recuperar-me
del tot.
Vaig tenir molta por quan ens vam trobar amb aquells homes que tenien
intencions de fer-te mal, tenia por de perdre't. Quan estàvem en mans d’aquella
dona boja vaig témer que nosaltres fóssim els següents. Tot i això, vam seguir
endavant apartant les pedres del nostre camí.
Després de tot això l'únic que et puc dir és que t'estimo i que m'alegro que tu i
jo fóssim, junts, els supervivents més llestos.
Amb molt d'amor,
Dídac

2. Comentari:
Aquesta historia és molt bonica, trobo que la gent que ho va fer es van esforçar
molt. Aquesta historia arriba molt a través dels sentiments i expressa molt el
que sent en Dídac per l’Alba. A demés explica molt les aventures que viuen i
com es sentia ell en aquest moment.
Però no entenc que vol dir això de “Benaura, 1 de febrer de 2020” ja que
representa que el cataclisme no passa al 2020. Algunes coses les hauria
d’explicar més, també falten aventures. Però apart d’això m’ha agradat molt.

3. Entrevista al Mar, fill de l’Alba i en Dídac
Entrevistador:- Hola espectadors, avui entrevistarem la
cèlebre persona que es en Mar. Segons diu la llegenda, vostè
ha sigut el pare biològic de la humanitat actual?
Mar: -En part la llegenda té raó, però no obstant, no tots
procedeixen de jo i l’Alba, alguns descendeixen d’altres
supervivents, tot i que son menys nombrosos.
Entrevistador: -I que vas fer per repoblar la terra? Per on
van començar els teus desentens?
Mar: -Els meus fills no es van moure de la nostra caravana fins
que vaig tenir 70 anys. Llavors, el més gran de tots se´n va anar
a viure a les illes balears amb la seva germana
Entrevistador- Per curiositat, quants fills vas tenir? I quants
nets?
Mar: -Vaig tenir 25 fills. 10 amb l’alba 15 amb la meva filla. I per
que fa als nets, vaig perdre el conte per allà als 40. Mai he
sapigut la el nombre exacte, ja que alguns dels meus fills s’han
van anar lluint.
Entrevistador: -Com vas portar viure sense pare? No tenies
ningun noi que et fes costat, ni gran ni petit?
Mar: -En primer lloc, moltes coses me les va explicar l’Alba.
D’altres les vaig anar descobrint amb el temps. I, com que no vaig
conèixer el meu pare, no volia enyorar una cosa que mai havia
tingut, però si que m’hagués agradat que ell estigues allí per
cuidar-me i fer-me costat.

4. Entrevistador: Com et vas sentir quan l’Alba et va dir que havies
de tenir fills amb ella?
Mar: Primer no ho vaig acceptar però després vaig veure que ella
tenia raó.
Entrevistador: Creus que la humanitat tornarà a ser com abans?
Si, pot ser però trigarà molt i els gens seran poc dispersos i això
crec que serà perillós.