1. COMENTARI DE TEXT DE CAMINS DE GLÒRIA
Camins de glòria és una pel·lícula antibèl·lica dirigida per Stanley Kubrick i
estrenada l’any 1957. El títol origina de la pel·lícula és Paths of Glory i va ser basada en
la novel·la de Humphrey Cobb, que agafa el nom d’un dels poemes de Thomas Gray.
Stanley Kubrick (1928 – 1999) va ser un fotògraf, director de cine, guionista i productor
nord-americà. Va ser considerat com un dels més influents cineastes del segle XX. La
pel·lícula està situada en l’any 1916 a la guerra de trinxeres entre França i Alemanya
durant la Primera Guerra Mundial i el seu tema central és la crítica a la guerra. La
pel·lícula narra l’historia d’un exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial en el
1916. El general Boulard va ordenar la conquesta d'una inconquistable posició
alemanya i va encarregar aquesta missió al general Mireau. L'encarregat de dirigir l'atac
va ser coronel Dax. La presa del turó de les formigues va resultar un infern, i el
regiment va emprendre la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar va
decidir imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d'exemple als altres soldats,
un afusellament.
En primer lloc, la Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra fou un conflicte
bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. Aquesta guerra
va ser conseqüència de totes les tensions de les metròpolis a causa dels enfrontaments a
les colònies. La Gran Guerra es va caracteritzar pels grans avenços tecnològics: les
armes químiques, com el gas mostassa i la creació de noves armes va suposar una gran
utilitat a la guerra de trinxeres. La guerra de trinxeres va ser un tipus de guerra en la
qual els exèrcits combatents mantenien unes fortificacions excavades a terra, cal
destacar que la gran guerra ho fou i va arribar al seu punt màxim de brutalitat i
mortalitat, tal i com observem en les escenes en que volen adquirir la colina de les
formigues.
En segon lloc, la guerra de trinxeres va ser molt dura per als soldats de tots dos
bàndols. La manca d'aliments, el fred, el fang, la plaga de rates i polls, entre molts
altres factors, van fer la seva vida en les trinxeres infrahumana. La vida a les trinxeres
va ser debilitant en molts aspectes, no només en el físic, sinó també en l’àmbit
psicològic. Cada dia morien diversos soldats i molts cops els cadàvers es descomponien
davant de les trinxeres. A causa d’aquests fets desmoralitzants, molts soldats van caure
en desordres mentals, especialment durant els últims anys de guerra i aquesta
desesperança l’observem en la majoria dels soldats de la pel·lícula

2. Finalment, Stanley Kubrick va fer una crítica a la guerra i a la jerarquia militar.
Així mateix va il·lustrar la vida en les trinxeres franceses, l’horror i l’absurditat de la
guerra. Van apareixen un gran nombre de referents històrics, polítics i geogràfics, com
la Primera Guerra Mundial, la guerra de trinxeres, l’ambició i la pressió dels oficials de
l’exèrcit, els líders polítics, els mitjans de comunicació, etc. Stanley mostra la inutilitat
de la guerra en el final de la pel·lícula quan molts soldats francesos estaven reunits en
una taverna i surt a cantar un presonera procedent d’un país bàrbar, segons ells. En
aquesta escena Stanley va exposar la opinió dels francesos cap als alemanys. La noia va
cantar una cançó popular alemanya, The Faithful Hussar. Aquesta cançó va simbolitzar
la pau entre els soldats alemanys i francesos i també, que més allà del sense sentit de la
guerra els soldats són capaços de sentir amb la música més enllà de la seva realitat i
patiment. Així doncs s’il·lustra com els soldats formaven part de la guerra no pel que
sentien sinó pel que els alts càrrecs militars comandaven.