Com som. Catalunya en xifres

ÍndexXifresqueensdonen
perspectivaper
entendrecomsom
L
es xifres són les que són. És el que hi ha, el que som. A partir de les xifres podem
fer-nos preguntes, podem interpretar-les i podem treure’n conclusions. Però el
primer,elquecompta,éstenir-lesal’abast.Entendreonsom,comsom,quèfem.
Aixòéselqueavuihemvolgutoferir-vos.Apartirdelesdiferentsfontsques’hanpo-
gut trobar, algunes més actuals i d’altres menys, descobrireu els fonaments per co-
nèixermillorelpaísiperentendrelasevadiversitaticomplexitat.Hopresentemde
maneragràficaientenedora,tantenaquestsuplementcomal’interactiu,méslúdic,
queteniual’abastal’Ara.cat.Estractademirarelsdetalls,defixar-seenelspercen-
tatges, en les proporcions, en les excepcions. Ens ha semblat un exercici necessari
d’humilitat,d’objectivitat,detransparència.Ideperspectiva.
Estemmassaacostumatsallegirnoméslesinterpretacionsdelesdadesdemane-
rafragmentadaiintermitent.Miremelpaísapartirdelqueconeixemdemaneradi-
rectaimoltscopspensemqueaixòésrepresentatiudelconjunt.Peraixò,perquèara
vivim un procés que ens obliga a replantejar el que som i el que volem ser, és fona-
mentalquetinguemlesxifresamà.Ensajudaranienspermetranfer-nosunafoto-
grafia del moment, sense intermediaris. L’acurada selecció de les xifres duta a ter-
me per Aure Farran, l’innovador disseny d’Idoia Vallverdú i Mari Fouz , i la creati-
vafeinadel’equipd’interactius(RicardMarfà,IsaacSalvatierra,MarcCamprodon,
IdoiaLongan)escompletenambarticlesd’expertsenlesdiversesàreesqueoferei-
xen un contrapunt interpretatiu. Tanmateix, sereu vosaltres, lectors, els que fareu
elrelatfinal.D’aixòestracta.D’entretenir-semirantxifresperentendremillord’on
venim,onsomiquèenscaldràferperarribaronvolem.
CatalinaSerra
Subdirectora
DirectorCarlesCapdevila ❙ DirectoradjuntIgnasiAragay ❙ SubdirectoraCatalinaSerra ❙ CoordinacióAure
Farran ❙ EdicióRosaRodon ❙ CapdedissenyCristinaCórdoba ❙ LlenguaAlbertPla ❙ DissenygràficIdoia
VallverdúiMariFouzARACarrerDiputació,119.08915Barcelona.Telèfon:932029595
Poblacióiterritori 04
Naixementsionomàstica 05
Immigració 06
Llengua 08
Administracionspúbliques 10
Participacióelectoral 12
Participacióciutadana 13
Indústria 14
Primersector 16
Comerçiconsum 17
Importacionsiexportacions 18
Treball 20
Habitatge 22
R+Diinnovació 23
Qualitaticondicionsdevida 24
Religió 26
Educació 28
Sanitat 30
Salut 31
Justíciaiseguretatciutadana 32
Turisme 34
Transports 35
Clima 36
Aigua 38
Contaminació 39
Gastronomia 40
Animalsdecompanyia 42
Llibres 44
Música 46
Cinema 48
Artsescèniques 50
Artsvisuals 52
Pràcticaesportiva 54
Instal·lacionsesportives 56
Medalleresportiu 58
Premsa,ràdioitelevisió 60
Xarxessocials 62
PAÍSPOLÍTICAECONOMIASOCIETATMEDICULTURAESPORTSMÈDIA

PAÍSPOBLACIÓITERRITORI FONTS:InstitutCatalàd’Estadística(Idescat);departamentdeTerritoriiSostenibilitat
PROJECCIÓ
LaprojecciódepoblacióaCatalunyaen
unescenarimitjàestimaquel’any2020
hi haurà 7.960.599 habitants. El 2030
la xifra haurà pujat als 8.378.145 i el
2040s’arribaràals8.925.305.
DENSITAT
Elmunicipiambmésdensitatdepobla-
ció deCatalunyaésl’HospitaletdeLlo-
bregat, amb 20.488 habitants/km2. En
poblacions com Tagamanent (Vallès
Oriental)ladensitatésde7hab./km2.
EVOLUCIÓ
El 2004 Catalunya tenia una població
de6.813.319habitants.L’any2006esva
superar per primera vegada la barrera
dels 7 milions d’habitants i el 2010 la
dels7milionsimig.
PERFIL
El2013lapoblaciómésnombrosaerala
compresa entre els 35 i els 39 anys
(686.136persones).Hihavia2.800per-
sones de 99 anys o més, 2.273 de les
qualserendones.
50Més del 50% del territori és
paisatgeforestal.
280 Hi ha 280 quilòme-
tresdeplatja.
32.000Lasuperfície deCa-
talunyaésde32.000km2.
32Un32%delasuperfíciesón
terrenysdecultiu.
947 Són els municipis
quehihaaCatalunya.
164ElPlad’Espaisd’Interès
Naturalaplega164zones.
208Alpaíshiha208quilò-
metresdepenya-segats.
7.512.982 Éslapoblaciócatala-
na aquest 2014. 6.427.006
sóndenacionalitatespanyola.
580ACatalunyahiha
580quilòmetresde
franjamarítima.
46 Les àrees de muntanya re-
presentenel46%delterritori.
5 L’àrea habitada amb prou
feinesrepresentael5%delto-
taldelterritoricatalà.
0,5Lasuperfícieocupadaperaigua
a Catalunya representa només un
0,5%deltotaldelterritori.
18.000Elboscocupa
18.000km2.
04 CATALUNYAENXIFRES 11.SETEMBRE.2014

1.562
2004
ADOPCIONS
INTERNACIONALS
PAÍSNAIXEMENTSIONOMÀSTICA FONTS:Idescat;InstitutNacionald’Estadística(INE);InstitutCatalàdel’Acollimentide
l’Adopció(ICAA)
1.030
2006
739
2009
251
2013
614
2011
NAIXEMENTS
9,6%
Catalunya registra el 9,6% de la taxa
bruta de natalitat a Espanya. Ocupa la
sisena posició d’una llista que encapça-
lalaciutatautònomadeMelilla(18%).
EDATDELAMATERNITAT
31,44A Catalunya, el 2012, l’edat mitjana de
la maternitat es va situar en 31,44 anys,
mentre que l’indicador de fecunditat se
situavaen1,39fillsdemitjanaperdona.
MARESESTRANGERES
El nombre de naixements de mare es-
trangera (21.290 nadons el 2012) va
baixar un 5,8% respecte al 2011. Es re-
duïapersegonanyconsecutiuisesitua-
vaenel27,6%delsnaixements.Lesma-
resestrangerestenenuníndexdefecun-
ditatmésalt,1,68fillsperdona.
NOMSMÉSFREQÜENTS
DELSNADONSACATALUNYA(2012)
MARC1.125
JÚLIA954
ÀLEX
753
MARTINA
889
ÈRIC
735
LAIA
833
POL
696
CARLA
748
MATRIMONI
L’edat mitjana en el primer matrimo-
ni, l’any 2012, se situava en els 33,25
anys en els homes i en els 32,15 en les
dones.
NOMSICOGNOMSMÉSFREQÜENTS(2012)
JOSÉ111.305
ANTONIO(109.891),FRANCISCO
(85.060),MANUEL(77.400)
MARIA109.888
MONTSERRAT(85.322),MARÍADEL
CARMEN(73.931),CARMEN(65.168)
GARCIA170.913
MARTÍNEZ(119.341),LÓPEZ(114.606),
SÁNCHEZ(103.260)
VARIACIÓDEPOBLACIÓACATALUNYA
SEXEDELSNADONS(2012)
63.807
2000
55.928
2000
naixements
defuncions
PARTS
Pel que fa a les característiques dels
parts, del total de 75.671 que es van re-
gistrar el 2012, 73.948 van ser simples,
1.699doblesi24triples.
NENS 39.706 NENES 37.392
79.766
2005
61.777
2005
84.368
2010
59.700
2010
77.438
2012
62.977
2012
71.730
2013
60.720
2013
CATALUNYAENXIFRES 11.SETEMBRE.2014 05

PAÍSIMMIGRACIÓ FONTS:Idescat;INE;departamentdeBenestarSocialiFamília
CONCESSIONS
DENACIONALITAT
ESPANYOLAACATALUNYA
2003
6.152
2004
10.153
2005
9.314
2006
11.335
2007
16.809
2008
19.806
2009
19.566
2010
29.150
2011
28.603 2012
25.891
SE’NVAN
VÉNEN
92.625IMMIGRANTS
5.802 ESPANYOLS
86.823 ESTRANGERS
UE17.446
EuropanoUE5.066
Àfrica7.212
Amèrica21.657
ÀsiaiOceania10.596
Nohiconsta30.648
98.776EMIGRANTS
10.791 ESPANYOLS
87.985 ESTRANGERS
D’ONVÉNEN?
34.809BAIXESPERCADUCITAT
L’any 2012 hi va haver 34.809 baixes
per caducitat del permís de residència,
mentrequede43.616personesmésque
vandeixarelpaísnose’nconeixeldestí.
Pelquefaalsquevanoptarpermarxari
se’nconeixladestinació,8.592vananar
aAmèricai7.635apaïsosdelaUE.
COMARQUES
27,5%
L’AltEmpordàéslacomarcaqueregis-
tra un percentatge més elevat de pobla-
cióestrangera(27,5%deltotaldelapo-
blació). La segueixen la Segarra (26%),
elBaixEmpordà(20,4%),elPladel’Es-
tany(20,1%)ielBaixEbre(20%).Tan-
quen la llista el Berguedà i l’Anoia
(8,7%)ielRipollès(8,5%).
PAÏSOSDEPROCEDÈNCIA
231.472Lacomunitatmarroquinaéslamésnom-
brosaaCatalunya:231.472empadronats
(20,3%delapoblacióestrangera).Elge-
nerdel2014,39.679estavenafiliatsala
Seguretat Social i el curs 2012-2013 hi
havia51.489alumnesd’origenmarroquí.
LescomunitatsmésgranssónaBarcelo-
na,TerrassaiMataró.
10PRINCIPALSNACIONALITATSAMBPRESÈNCIAACATALUNYA(2014)
15,1%
Perú25.581
Colòmbia33.715
França34.643
Equador44.079
Bolívia44.381
Pakistan46.295
Itàlia50.715
Xina51.014
Romania
102.518
Marroc
231.472
El 15,1% de la població catalana
(1.138.775)ésdenacionalitatestrange-
ra.Durantel2013Catalunyavaregistrar
unsaldomigratorinegatiuambl’estran-
ger de 77.873 persones, superat només
perlaComunitatdeMadridamb83.835
personesmenys.Aixòvoldirqueenvan
marxarmoltsmésdelsquevanarribar.
2009
144.002
2010
156.400
2011
170.909
2012
185.848
2013
203.250
2014
221.444
CATALANSRESIDENTSAL’ESTRANGER.
EVOLUCIÓ 1AMÈRICADELSUD 74.513
2RESTADELAUNIÓEUROPEA 73.290
3AMÈRICACENTRALIDELNORD 36.969
4RESTAD’EUROPA 27.077
5ÀSIA 4.877
6ÀFRICA 2.441
7OCEANIA 2.277
CATALANSALMÓNPERCONTINENT(2014)
C
atalunyahapassatd’unadelesta-
xesdecreixementdepoblacióim-
migrada més altes del món a un
dels saldos migratoris negatius més
importants de la UE. Si bé el mercat
detreballnoésl’únicelementqueex-
plica els fluxos migratoris, no hi ha
dubtequeaquestaevoluciómostrala
carailacreud’unaestructuraproduc-
tiva considerada d’alt risc per molts
experts.Elresultathansigutuneses-
fereïdoresxifresd’aturquehancom-
portatlasortidadelpaísdemilersde
jovesidepersonesimmigrades.
Tenimgransreptesal’horitzó,com
reforçarlesmesuresdecohesiósocial
pernoposarenperillelnostremodel
de convivència. A més, hauríem de
treballarperoferirbonescondicions
en el futur als que ara se’n van i que
vulguin tornar. Només així podrem
recuperaralgundialainversiófetaen
personal qualificat, en un context de
progressiu envelliment demogràfic.
També hauríem de potenciar els be-
neficiscol·lectiusdelamobilitatenun
món globalitzat, però sense caure en
lalloançaacríticaala“mobilitatexte-
rior”quefaninteressadamentalguns
ministres i considerant el “dret a la
immobilitat” que tenen els que han
d’emigrarcomaestratègiaforçadade
supervivència,ambelevatscostosin-
dividualsifamiliars.
SÒNIA
PARELLA
Elsnoustemps
demanennousreptes
Sociòloga.
Investigadoradel
GEDIME/CER-Migracions(UAB)

PAÍSLLENGUA FONTS:GeneralitatdeCatalunya;Idescat
600.000
LLENGUAINICIAL
Unes600.000personesnotenencoma
llenguamaternainicialelcatalàielcas-
tellà. Les principals són l’àrab, el roma-
nèsil’amazic.
USOSLINGÜÍSTICSDELCATALÀ.
CONSUMISERVEIS.2013
ELCATALÀCOMA
LLENGUAHABITUAL
ALTERRITORI.2013
AltPirineu
iAran
61,3%
Comarques
centrals
63,0%
Comarques
gironines
51,5%
Metropolità
27,8%Penedès
35,5%
CampdeTarragona
38,6%
Àmbitde
Ponent
61,9%
Terres
del’Ebre
73,8%
CONEIXEMENTDELCATALÀ.2013(ENPERCENTATGE)
ALTRESLLENGÜES
Pràcticament la totalitat d’habitants de
Catalunyaentenen,parlenillegeixenel
castellà, mentre que si parlem d’escriu-
re’l la xifra baixa lleugerament, fins al
95,9%(2013).Mésd’unatercerapartde
la població catalana entén i sap llegir
l’anglès, mentre que un 30% el parla i
l’escriu. Pel que fa al francès, gairebé
unaquartapartdelapoblacióafirmaen-
tendre’linomésun16,4%elparla.
33,6%
Grancomerç
40,2%
Metge
35,4%
Administraciódel’Estat
42,2%
Bancs
39,1%
Petitcomerç
46,2%
Administraciócatalana
94,3 80,4
82,4
60,4
ENTENDRE’L
PARLAR-LO
LLEGIR-LO
ESCRIURE’L
45,5%
ALAFEINA
Gairebé un 40 % dels treballadors fan
servirelcatalàenl’atencióalpúblic.Als
centres de treball, la llengua més fre-
qüentéselcatalà(45,5%).
E
nmigd’unamuntanyadedades,les
enquestesd’úsdelcatalàobvienla
dadaméscrucial:quantesllengües
petites parlades per només part de la
població d’un territori se n’han sortit
–han avançat en lloc d’anar enrere–
quanel100%delsseushabitantspar-
len,anivelldenadiu,unadelesgrans
llengüesmundials? És, de fet, la situ-
ació per la qual han passat milers de
llengües i la resposta és ben simple:
nosen’hasortitcap.
En una societat de lliure mercat i
un món globalitzat, ser la llengua co-
muna, la que segur que sap tothom,
significa partir amb un plus decisiu.
Si,amés,parlemd’unpaísdeperiòdi-
ques i massives onades migratòries,
la llengua comuna, la que cal saber,
acabasentl’únicaqueaprèn algúque
arribaaquípodent-sepermetre molt
pocs luxes. No és estrany, doncs, que
cadaonadasiguiunabugadaenquèel
catalàperdunllençol.
L’última no ha sigut una excepció.
El 2003 era la llengua habitual del
46%delapoblacióiel2013nomésdel
36%. Mentre puja com a llengua que
“esconeixiespotparlar”–iaquís’aga-
fal’eufòriaoficial–baixacomallengua
queesparla.Inosemblaqueaixòhagi
decanviarmentrenolafemunallen-
guarealmentnecessària–comunicati-
vamentnecessària–perviureaquí.
ALBERT
PLANUALART
Unmarcsociolingüístic
massaadvers
Lingüista
iescriptor

POLÍTICAADMINISTRACIONSPÚBLIQUES FONTS:ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;BEPSAP;PortaldelaTransparència;Bancde
Dadesd’OcupacióPública;ParlamentdeCatalunya
COMPARATIVADECOMUNITATSAUTÒNOMES(2014)
Andalusia
478.520
Madrid Catalunya Extremadura
397.566
302.419
88.327
EFECTIUSDELESADMINISTRACIONSPÚBLIQUES
29.267
Administracióestatal
163.673
Administració
autonòmica
84.933
Administraciólocal
24.546Universitat
125.965
HOMES
176.454
DONES
PERSONALDEL’ADMINISTRACIÓCATALANA2013
121.262
Catalunya
2.277Administraciódejustícia
1.546Agènciesestatals
1.574Forcesarmades
EFECTIUSDEL’ADMINISTRACIÓESTATALACATALUNYA(2014)
29.740Conselleriesi
organismesautònoms
7.167Administraciódejustícia
17.243Forcesdeseguretat
EFECTIUSDEL’ADMINISTRACIÓAUTONÒMICAACATALUNYA(2014)
6.779Forcesicossosde
seguretatdel’Estat
11.775
Ministeris,
organismesautònoms
iàreesd’activitat
15.946
Enspúblics
71.487
Docènciano
universitària
38.036
Institucions
sanitàries
SALARISBRUTSDELSALCALDES
109.000€Barcelona
77.364€L’HospitaletdeLlobregat
96.900€Badalona
89.474€Terrassa
SUBVENCIÓANUALDELPARLAMENTALSGRUPSPARLAMENTARIS
President/adelamesa
Vicepresident/adelamesa
President/adegrupparlamentari
Portaveudegrupparlamentari
Diputat/da
121.679,48€
88.006,10€
74.845,81€
73.144,24€
37.330,41€
SALARISBRUTSGENERALITATDECATALUNYA
136.864€President
68.746€Capdegabinet
103.176€Conseller
76.270€Directorgeneral
CIU 5.464.074€
ERC 2.481.111€
PSC 2.381.630€
PPC 2.282.148€
ICV-EUiA 1.573.259€
C’s 1.175.333€
G.mixt 480.444€
RETRIBUCIONSBRUTESANUALSALPARLAMENT2014
Funcionaris
40.181Laboralsindefinits
27.909Interins

POLÍTICAPARTICIPACIÓELECTORAL
FONTS:Idescat;departamentdeGovernacióiRelacionsInstitucionals;GESOP;Universitat
deGirona;direcciógeneraldeJoventut;EnquestaSocialEuropea;UniversitatPompeuFabra;
Centred’Estudisd’Opinió(CEO)
6,1
SATISFACCIÓMUNICIPAL
Éslanotamitjanaqueposenelscatalans
al seu grau de satisfacció amb la gestió
del seu municipi (dades del 2013). Els
més satisfets són els ciutadans dels po-
blesdefinsa10.000habitants.
SENTIMENTNACIONALISTA
El19,5%delscatalansmostrenunsenti-
mentdemàximcatalanisme,iel3,9%de
màxim espanyolisme. La gran majoria
(30,9%)sesituaenunnivellintermedi.
Globalment,un51,3%s’ubicaenlafor-
quillademéssentimentcatalanista.
PARTICIPACIÓELECTORAL
AUTOUBICACIÓIDEOLÒGICADELSCATALANS
Extremaesquerra1,7%
Esquerra38,5%
Centreesquerra12,1%
Centre14,7%
Centredreta6%
Extremadreta0,4%
Nohosap16,5%
Nocontesta4,4%
SATISFACCIÓPEL
FUNCIONAMENTDELA
DEMOCRÀCIAACATALUNYA
3,8%
52,7%
24,9%
15,8%
2,8%
Funcionabéinonecessitacanvis
Funcionabéperònecessitacanvis
Nofuncionabéinecessitamoltscanvis
Nofuncionabéinecessitauncanvitotal
NS/NC
INTERÈSPERLAPOLÍTICA
SEGONSELSEXE
Enunaescaladel0al10,enquina
mesuradiriaqueliinteressalapolítica?
5,34
5,83
Legislativesa
Catalunya2011
34,84%
Participació Abstenció
Dreta5,8%Parlamentde
Catalunya2012
Municipalsa
Catalunya2011
Parlament
Europeu2014
Referèndums
aCatalunya
(Estatut2006)
65,16%
32,24%
67,76%
55,01%
44,99%
52,37%
47,63%
51,15% 48,85%
LAXIFRA
EnlesúltimeseleccionsalParlamentde
Catalunya,elllocambmésparticipació
va ser una secció censal del centre de
Sant Cugat del Vallès, amb un 95%. A
l’altreextremesvasituarunasecciódel
barrideSantCosmedelPratdeLlobre-
gat(17%).
27,2%
ELECCIONSMÉSIMPORTANTS
Un 27,2% dels catalans consideren els
comicis al Parlament com els més im-
portants.Un20,2%trienleseleccionsal
Congrés i un 12,5% les municipals. No-
mésun3,3%indiquenleseuropees.
JORDIMUÑOZ
Politòleg(UB)
S
imiremlesdadessobreelquepensa
l’opiniópúblicacatalanadelseusis-
tema polític i les posem en perspec-
tiva comparada amb la resta de països
d’Europa, el primer que veiem és una
societat molt escèptica i crítica amb les
institucions i els principals actors polí-
tics. No és excepcional: compartim
aquesta síndrome amb la majoria dels
europeus del sud que, com els catalans,
notenenprecisamentunagranconfian-
çaenlessevesinstitucions.Lacrisieco-
nòmicailespolítiquesdelsgovernshan
disparat la desafecció política, però no
hanfetmésqueaguditzarunatendència
quejaeramoltevidentabansdelacrisi.
Però és important no confondre
aquestadesconfiançaambunadimissió
delaciutadania.Laparticipaciópolítica
il’interèsperlapolíticaesmantenenen
unsnivellsraonables,ifinsitothanaug-
mentat.Malgratelsdèficitsdeconeixe-
mentiinformaciópolíticad’unapartde
la ciutadania, bona part dels catalans i
catalanescomparteixenavuiunaactitud
críticaperòatentairelativamentactiva
respecte als afers col·lectius. L’àmplia
participacióenelmovimentsobiranista
i,enunaaltraescala,enlesmobilitzaci-
onscontralesretalladesnos’entendrien
sense aquesta combinació d’insatisfac-
ció, actitud crítica i voluntat d’incidèn-
ciaenelsaferscol·lectius.
Unasocietatinsatisfetaperòactiva

POLÍTICAPARTICIPACIÓCIUTADANA
FONTS:Taulad’EntitatsdelTercerSectorSocialdeCatalunya;ObservatoriodelVoluntariado;
direcciógeneraldeJoventut;direcciógeneraldeRelacionsInstitucionalsiambelParlament;
EuropeanSocialSurvey;UPF;ConsellEconòmiciSocialdeBarcelona
S
empre s’ha dit que Catalunya té
unaltnivelld’articulacióciutada-
naquepermetquelainiciativaila
mobilitzaciósocialarribinonnoarri-
ben les institucions públiques. Les
dades confirmen aquesta hipòtesi.
Activitats de cultura popular, teixit
solidari, organitzacions de lleure in-
fantilijuvenil...hanestatisónfortes.
La crisi ha fet recuperar part d’aque-
lla antiga tensió que era capaç de co-
brirelqueelrègimfranquistanofeia
o impedia fer. És significativa la in-
tensamobilitzaciópolíticaqueafecta
tantlabenconegudadimensiónacio-
nalielconflicteterritorialcomlavo-
luntatdedefensadelespolítiquesde
benestar.Enelcampdeltercersector
hi ha més presència de fons privats i
d’horesdevoluntariat.Infantsijoves,
salut i habitatge són temes estrella.
Temesbensensibles.
En les dades es veu la significació
actual del cooperativisme a Catalu-
nya. Un aspecte que caldrà seguir de
prop, ja que cada cop veurem més
coml’articulaciódel’economiasoci-
al i les dinàmiques territorials seran
claus per assegurar perspectives de
futursòlidesiduradores.Experiènci-
es recents com Som Energia i la Vi-
quipèdiaapuntenatemesestratègics
enquèlesnovesformesdeparticipa-
ciósocialsónclaus.
JOAN
SUBIRATS
Catalunya
participativa?
6.800Organitzacionsel2013
PARTICIPACIÓENENTITATS2011
L’Enquesta de Participació i Política
(EPP)del2011aCatalunyarecolliaque
un40,9%delsenquestatshavienfirmat
afavord’algunacausa,problemaopeti-
cióenelsúltims12mesos,mentrequeel
37,8%haviencompratproductesperra-
ons socials, polítiques o mediambien-
tals.Amés,el31,1%havienparticipaten
algun acte amb connotacions reivindi-
cativesopolítiques.
VOLUNTARIAT
2.130.000Personesdestinatàries
102.000Personescontractades
CAMPSD’ACCIÓDELTERCERSECTOR2013
Informació
iorientació
64%
Educació
iformació
57%
Educació
enellleure
40%
Atenció
psicosocial
40%
Suport
alainserció
sociolaboral
39%
Sensibilització
del’opinió
pública
36%
Alimentació
31%
Promociódel
voluntariat
social
29%
2,8%
delPIBcatalà
ACTIVISME
40,9%
SEGONSELCOL·LECTIUDESTINATARI HORESDEDEDICACIÓsetmanal SEGONSL’EDATdadesenpercentatge
Infants
ijoves
28%
Malalties
23%Altrescol·lectius
15%
Pobresa
iexclusió
10%
Gentgran
7%
Personesamb
discapaciat
6%
Persones
immigrades
5%
Personesdrogodependents2%
Dones2%
Salutmental2%
mésde20h6%
10-20h
18%
5-10h
40%
menysde5h
36%
Laprovínciade
Barcelonaagluti-
nael81%deles
fundacionsdelpa-
ís,amb1.859enti-
tats.Gironaenté
el8%,Lleidael
5%iTarragonaés
seudel6%restant
81%
Organitzacióoclubesportiu 28,6%
Grupdeparesomaresd’alumnes(AMPA) 24,2%
Organitzacióculturalod’oci(casald’avis,entitatsmusicals,artístiques...) 22,6%
Organitzaciódedefensadelsdretshumans,pacifista... 20,7%
Associaciódeveïnsiveïnes(nos’hiinclouenlesreunionsd’escala) 12,1%
Sindicat 11,8%
Organitzacióprofessionaloempresarial 8,6%
Organitzaciód’educacióenellleureeducatiu(escoltes,esplais...) 8,3%
Associaciód’estudiants(sindicats,assemblees...) 8,2%
Grupecologista,dedefensadelterritorioprotecciódelsanimals 7,8%
El2011hihavia
4.071cooperati-
vesregistradesa
Catalunya.Les
mésnombroses
erenlesdetreball
associat,seguides
delesagràriesiles
deserveis.
4.071
10 5 0 5 10
finsa25anys
26-35
36-45
56-65
mésde65anys
46-55
Professordeciènciapolítica
Igop-UAB

ECONOMIAINDÚSTRIA FONTS:ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;Idescat;departamentd’Empresai
Ocupació;ACTM
ÀMBITSSECTORIALSESTRATÈGICS
Alimentació
Energia,químicairecursos
Sistemesindustrials
Ind.relacionadesambeldisseny
Ind.demobilitatsostenible
Ind.desalut
Ind.creativesiculturals,turismeiesport
203.615M€
MAPADELAINDÚSTRIAACATALUNYA
PRINCIPALS
SISTEMES
PRODUCTIUS
LOCALS
PIB2013
PESDELSECTORINDUSTRIAL
EUROPASi ho comparem amb els països de la
Unió Europea (2011), Catalunya figura
entre les economies que tenen un pes
mésdestacatdelsectorindustrial,junta-
ment amb les economies de l’Est d’Eu-
ropa.Perdarrere,hihalesgransecono-
mieseuropeescomAlemanya.
TREBALLADORSDELAINDÚSTRIA
38.414M€
VAI
38.962
Empresesindustrials
547.200
Llocsdetreball
Indústries
extractives,
energia,aigua
iresidus
45,6
POBLACIÓOCUPADAENLAINDÚSTRIA2014.Dadesenmilersdepersones
EVOLUCIÓ
RECUPERACIÓLaindústriavaaugmentarel2013elseu
pesdinsdelconjuntdel’economiacata-
lana. Tant prenent com a referència el
valorafegitbrut(VAB)comelproducte
interiorbrut(PIB)recuperaelnivellde
2008 i manté la trajectòria ascendent
iniciadal’any2010.
Alimentació,
tèxtil,fusta,
paperiarts
gràfiques
177,5
Química
icautxú
90,5
Metal·lúrgia
65,7
Maquinària,
material
elèctricide
transport
182,2
EVOLUCIÓDELAPOBLACIÓOCUPADA
18,5%delapoblaciótotalocupada(2ntrimestre2014)
2004
-4,3%
4,9%
0,7%
-3,7%
-1,8%
-16,2%
-3,3%
-5,1% -4,5%
-2,9%
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
TERRITORI
BARCELONAL’àreadeBarcelonaésonesconcentren
més indústries (Barcelonès, Vallès Oc-
cidental i Vallès Oriental, Maresme i
BaixLlobregat).Unasegonaàreaindus-
trial al voltant de Barcelona la formen
lescomarquesdel’AltPenedès,l’Anoia,
elBages,OsonailaSelva.
PESDELAINDÚSTRIAENL’ECONOMIACATALANA
INDÚSTRIAALIMENTÀRIA2012
El sector d’alimentació i begudes està
formatperunes2.560empresesiésel
més important de la indústria manu-
facturera catalana en termes d’ocupa-
ció(75.000persones)ixifradenegoci
(24.000milions),seguitdelaindústria
química i la fabricació de productes
metàl·licsitambélafabricaciódevehi-
clesdemotor.
Ind.càrnies
33%
Peix,
hortalisses
iolis
15%
Productes
lactis
4%
Flecaipastes6%
Sucre,
cafèi
confiteria
9%
Aliments
pera
animals
9%
Tabaci
alcohol
9%
1.373,5M€
Inversióestrangera
alaindústriacatalanael2013
928,6M€
Inversióindustrialal’estrangerel2013
Altres
12%
Begudes9%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
17,4%
18,9%
18,7%
20,6%
24,8%
27,2%
%sobreelVAB
%sobreelPIB
alimentacióibegudes
tèxtil
fusta,moblesisuro
paperiartsgràfiques
Nombre
d’establiments
finsa50
50-100
mésde100
químiques
matèriesplàstiques
metal·lúrgia
maquinària
equipselèctrics

ECONOMIAELPRIMERSECTOR FONTS:Idescat;departamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca,AlimentacióiMediNatural
(DARP)
CONREUS
570.876El2013aCatalunyahihavia570.876hec-
tàreesdeconreudesecà,gairebélameitat
delesquals(218.412)aLleida.Pelquefa
alconreuderegadiu,ocupavaunasuper-
fíciede265.860hectàrees,lagranmajo-
riatambéenterritorilleidatà.
AGRICULTURA
Lesexplotacionsagràriescatalanesvan
incrementarlasevadimensiómitjanaen
la dècada del 1999 al 2009, i van passar
de 17,7 hectàrees per explotació a 19,5.
Lagranmajoriaesdediquenalconreude
farratges,cerealsihortalisses,peròtam-
béhiha2.247hectàreesdedicadesalcul-
tiudefloriplantaornamental.
FLOTAPESQUERA
902Amb dades d’aquest 2014, la flota pes-
quera a Catalunya compta amb un total
de902embarcacions.Lesmésnombro-
ses (444) són les que es dediquen a la
pesca d’arts menors. Per darrere hi tro-
bemlesd’arrossegament(265).
CATALUNYA.SACRIFICIS
ENESCORXADORSEL2013
(PERCAPS)
18.593.752
Porcí
1.239.117Oví
483.238
Boví
194.853
Aus
142.997
Cabrum
13.592
Conills
6.502
Equí
600.000
2011
621.928
2012
641.788
2013
649.424
4.095.654
Tarragona
3.877.844
Vilanova
ilaGeltrú
3.314.684
SantCarles
delaRàpita
2.761.712
Blanes
2.717.773
Barcelona
2.561.393
Roses
2.260.740
Cambrils
2.198.784
ArenysdeMar
CAPTURESDEPESCAPERLLOTJAEL2013(enkg)
PRODUCCIÓDELSPRINCIPALSCONREUSEL2013(entones)
Hortalisses
256.799
Cereals
1.911.599
Farratges
3.152.772
Conreusindustrials
32.432
Tubercles
29.385
Lleguminoses
2.474
PRODUCCIÓDELLETACATALUNYA(entones)
PESCA
56,1%El56,1%delvolumdecapturesqueesfa
aCatalunya(exclosalatonyinad’encer-
clament)corresponapeixblau,mentre
que gairebé un 28% és de peix blanc.
Propdel10%sóncapturesdecefalòpo-
desiun5%decrustacis.
RAMADERIA
6.814A Catalunya hi ha 6.814 explotacions
dedicades a l’aviram, la gran majoria de
gallinesipollastres(4.472).Perdarrere
se situen les de boví (6.579), porcí
(5.983) i èquids (4.285). També hi ha
registrades45explotacionsdecargols.

ECONOMIACOMERÇICONSUM
FONTS:AjuntamentdeBarcelona;ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;Cambrade
ComerçdeBarcelona;Idescat;ConfederaciódeComerçdeCatalunya;departament
d’EmpresaiOcupació;InstitutCartogràficdeCatalunya
COMERÇALDETALL
S’
ha tocat fons en la caiguda de
consum? Anirà millor el co-
merç? Per donar resposta a
aquestespreguntescaldistingirentre
dostipusdeconsumidors:localsivisi-
tants. Els locals gasten 88.000 mili-
onsal’anyielsvisitants14.000.Osi-
guiqueelsturistesfanel16%delcon-
sum total a Catalunya. Si no en vin-
guessin, el PIB català es reduiria
automàticamentun7%.Envénenca-
da any més i gasten... una miqueta
més.Elslocalssomunsquantsmenys,
igastembastantmenysqueel2008.
S’obrirannovespolaritatscomer-
cials basades en l’explotació de de-
mandaturística,quefagocitaranuna
part de la demanda local per un mer
efecte de proximitat. Qui estigui a
prop de Viladecans que s’ho miri bé.
Estem en un món comercial que mi-
metitza el fenomen de la distribució
delarenda.Éseljocdellliuremercat
i del capitalisme: la desigualtat, la
concentració i el joc desigual dels
granscontraelspetits.Estanquenlo-
cals, i se’n tancaran més. Els poders
públics haurien de preveure nous
usosperalsmilersdepetitslocalsque
no tenen futur com a locals comerci-
als. I la demanda dels locals? Deu
anys d’estancament a la japonesa. Si
nopassarespitjor.Aixòsí:elluxese-
guiràtirant.Pelsd’aquíipelsd’allà.
JOSEPM.
GALÍ
Elfuturdelcomerçiel
consumaCatalunya
CIUTATSCOMERCIALS
BARCELONABarcelona es va situar l’any 2012 en la
llista de les 10 destinacions europees
més atractives de comerç al detall per a
les empreses internacionals. Un ràn-
quingqueencapçalavaLondres,perda-
vantdeParísiMoscou.
COMPRAPERINTERNET
2.031.524A Catalunya un total de 2.031.524 per-
sones van fer com a mínim una compra
per internet durant el 2013. Una opció
que es tria per la comoditat (73,1%), els
preus, les promocions i les ofertes
(69,4%)iperl’estalvidetemps(55,5%).
46aBarcelona
5aLleida
3aGirona
1aTarragona
LAXIFRA
ElnombredelocalscomercialsdeCata-
lunyasuposael17,3%deltotalquehiha
a Espanya, i Catalunya es manté com la
segonacomunitatdel’Estatambméslo-
cals comercials, només superada per
Andalusia. El volum de negoci del co-
merçcatalàrepresentaun19,8%delto-
tal d’Espanya i el nombre d’ocupats és
un 18,9% del total de treballadors en el
sectorcomerçdetotl’Estat.
FIRES CENTRESCOMERCIALS (2012)FRANQUÍCIES
Evoluciódelnombredelocals
Ocupació
Comerçicrisi(2008-2012)
El comerç català ha perdut durant la
crisi econòmica 3.472.774 m2 de su-
perfíciecomercialigairebéel8%dela
seva facturació. Les activitats més
perjudicadessónelcomerçtradicio-
nald’alimentacióidelvestitielcalçat.
29.960Eurosdedespesamitjanaanualales
llarscatalanesel2012.Ladespesa
mitjanaperpersonavaserd’11.871
euros.
ElcomerçdetallistaaCatalunyaésel
sectorquegeneramésocupació,tant
entermesdetreballadorsassalariats
com de treballadors autònoms. El
tercer trimestre del 2013, 16 de cada
100 autònoms catalans treballaven
enelcomerçaldetall.
Establiments
especialitzats
31,30%
Aliments,
begudesitabac
24,24%
Articles
d’úsdomèstic
17,50%
95.777Localscomercials
el2013
2%
0%
-2%
-4%
-6%
-8%
-10%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Evoluciódelesvendesaldetall(1rtrimestredel2014)
Establimentscomercialspersector
0,8%
Creixementde
vendesenelpetitcomerç
(maig2013-maig2014)
441 289 55
101.426
2008
102.391
2009
99.544
2010
98.442
2011
98.022
2012
95.777
2013
Nombredevisitants(dadesenmilers)
30
28
26
24
22
2009 2010
2011
2012
EvoluciódefranquíciesaCatalunya
243
2008
254
2009
289
2010
289
2011
Professord’Esade
iconsultor

ECONOMIASECTOREXTERIOR FONTS:Departamentd’EmpresaiOcupació;Idescat;ICEX;Datacomex-Mineco
IMPORTACIONS-EXPORTACIONS
Durantelprimertrimestredel2014les
exportacionsvancréixerun4%respec-
te al mateix període del 2013. Les im-
portacionsvanaugmentarun9,4%.
17.698 14.690
MERCATS
Amb dades del primer trimestre del
2014 la Unió Europea, el principal
mercatiproveïdordel’economiacata-
lana,éseldestídel66%delesexporta-
cionsil’origendel57%delesimporta-
cions. Amb la resta del món les expor-
tacionshanbaixatun6%ilesimporta-
cionshancrescuttambéun6%.
Alemanya(3.065,4)
França(1.925,6)
Xina(1.383,2)
Itàlia(1.355,2)
PaïsosBaixos(898,6)
França(2.437,5)
Alemanya(1.771,6)
Itàlia(1.228,7)
Portugal(947,6)
RegneUnit(934,8)
IMPORTACIONS
EXPORTACIONS
TRANSPORT
Segonsdadesdelprimertrimestredel
2014 el transport per carretera conti-
nua sent la primera opció i la més des-
tacadaal’horademouremercaderies,
ambuncreixementmitjàd’un10%.
3,4% Aire
35,8% Marítim
ACTIVITAT
Segons dades dels primers dos mesos
del2014elssectorsambsuperàvitco-
mercial són: alimentació i begudes
(151%),vehiclesdemotor(105%)ima-
quinària i equips mecànics (101%). Si
ensfixemenladistribuciódelesexpor-
tacionsiimportacionsperbrancad’ac-
tivitat,lesindústriesquímiquesilesde
vehicles de motor i altres materials de
transportliderentantlesexportacions
comlesimportacions.
REFERENT
El valor de les exportacions catalanes
representa el 25% de les que es fan al
conjunt de l’estat espanyol. Pel que fa
a les importacions, la xifra és encara
una mica superior i se situa en el 27%
del global.
Indústries
químiques
25,6%
0,5% Ferrocarril
1,2% Altres
59% Carretera
6,2% Aire
27,7% Marítim
1,0% Ferrocarril
0,3% Altres
64,7% Carretera
Vehiclesdemotorialtres
materialsdetransport
17,2%
Alimentació
ibegudes
11,4%
Restade
branques
d’activitat
11,4%
Tèxtil,confecció,cuiricalçat
9,7%
MILIONSD’EUROS MILIONSD’EUROS
MILIONSD’EUROS MILIONSD’EUROS
Indústries
químiques
21,3%
Vehiclesdemotorialtres
materialsdetransport
13,4%
Productes
energètics
13,4%
Restade
branques
d’activitat
10,4%
Tèxtil,confecció,cuiricalçat
10,0%

ECONOMIATREBALL FONTS:INE;Idescat;ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;EnquestaSocialEuropea;UPF;
Eurostat
TAXAD’ATUR
14,4Entreel2008iel2013lataxad’aturaCa-
talunyavaaugmentaren14,4puntsper-
centuals (del 9% al 23,4%) i a Espanya
(sense Catalunya) en 15,1 punts (de
l’11,8%al26,9%).
SECTORS
CONSTRUCCIÓDurantel2013l’ocupacióesvareduiren
tots els grans sectors econòmics, però la
branca que va registrar una caiguda més
gran va ser, per sisè any consecutiu, la
construcció.
HORARIS
Amblacrisi,aEspanyael9,5%delsciuta-
dans han hagut d’acceptar una reducció
d’horarilaboral.Elpaísquemésharecor-
regut a aquest mecanisme és Ucraïna
(21,4%), seguit d’Estònia (14,4%) i la
Gran Bretanya (11,6%). A més, el 17,4%
delsespanyolshanvistreduïdalasevaes-
tabilitatlaboralenelsúltims3anys.
ASSALARIATS ATUR
COSTLABORAL
2.632,6A Catalunya en el primer trimestre del
2014elcostlaboralmitjàpertreballador
erade2.632,6€mensuals,mentrequeel
costsalarialerade1.914€.Aixòsuposa
unadavalladainteranualpròximaal2%.
Assalariatssegonsprivat/públic Assalariatspersectorsd’activitat
Salaribrutanualmitjà2012(dadesen€)
Evoluciódel’ocupacióaCatalunyaiEspanya(taxesdevariacióinteranual%)
Joves
Evoluciótaxad’atur(%poblacióactiva)
Accidents
laborals
2013
Privat
2.121,8
Públic
407,8
Tipus
decontracte
Indefinit
328,8
Temporal
79,0
Indefinit
1.736,0
Temporal
385,7
17.017 1.690 6.497 47.575
2ntrimestre2014(dadesenmilers)
Indústria
561,5
Agricultura
45,2
Construcció
177,4 Serveis
2.255,9
2008 2009 2010 2011 2012 2013
2
0
-2
-4
-6
-8
-10
CatalunyaEspanya CatalunyaEspanyaZonaeuro
20.931,0727.836,40
Homes idones
2013(dadesenmilers)
463,4 395,6
50,7%
2006
5
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
10
15
20
25
30
El 2013 es va tancar a Catalunya amb
unataxadedesocupacióentreelsjoves
de16a24anysdel50,7%.
Habitatgesambtotselsactiusal’atur
233,7
M.ÀNGELSVALLS
Investigadoradel’Institut
d’EstudisLaboralsd’Esade
L
a situació de l’ocupació a Catalunya
noespotentendresenselasituacióde
la no-ocupació, ni sense tenir en
compteeltsunamilaboralquehempatit.
Segons les dades EPA (2n trimestre
2014),elnombredepersonesocupades
ésde3.040.000,ésadir,529.700menys
que durant el mateix període del 2007.
Desdel2007,enelconjuntdelsocupats
guanyen pes les dones (el 47%, 5 punts
més)ilespersonesdemésedat(elsmés
gransde25anyssuposenel95%,gairebé
4 punts més). Per sectors, la pèrdua de
pes de la indústria (-4,5%) i de la cons-
trucció(-6%)l’haguanyatelsectorser-
veis(+10%).Ienrelacióalescondicions
laborals,lagranmajoriadelscontractes
signatssóntemporals(el87,4%entreel
generielmarçdel2014).
ElscostoslaboralsaCatalunyatambé
mostrenunclarajust,isesituenennivells
de l’any 2009. El fet que la qualitat del
nostremercathagibaixattérelacióamb
laquantitat.L’aturdesdel2007haaug-
mentatun14%.Lamilloradelesúltimes
dadesdel2014noespotdesvinculardel
descensdelapoblacióactiva,ésadir,de
les persones que deixen de buscar feina
perquè creuen que no en trobaran. El
nombredepersonesaturadesaclapara.Si
améstenimencomptequeel62%ésatur
dellargadurada,ensinterpel·laanodei-
xarlasolucióenmansdelarecuperació.
Unesxifresd’aturaclaparadores

ECONOMIAHABITATGE FONTS:Idescat;INE;ConselldelaJoventutd’Espanya(CJE)
ESTATDECONSERVACIÓ
20.000DelsedificiscensatsaCatalunyael2011,
gairebé20.000estavenenmalestatoen
unestatruïnós.
PISOSBUITS
448.356Elcensd’habitatgesdel2011mostravaque
aCatalunyahihavia448.356pisosbuitsi
470.081destinatsasegonaresidència.
ANYDECONSTRUCCIÓ
700.154700.154delshabitatgesdeCatalunyasón
de construcció anterior al 1980. Només
138.919sónd’entreel2002iel2011.
ACCESSIBILITAT
24%Delsmésd’1.100.00edificiscensatsel2011,
nomésel24%erencompletamentaccessi-
blesimenysdel10%tenienascensor.
2.290,582013
€/m2
2.552,512012
€/m2
2.716,562011
€/m2
2.736,282010
€/m2
2.815,242009
€/m2
LLOGUER
Entreels20municipisdel’Estatambmés
de10.000habitantsambunpercentatge
mésaltd’habitatgedelloguern’hihanou
decatalans,entreelsqualsLloretdeMar,
la Seu d’Urgell, Barcelona, la Bisbal
d’EmpordàiGirona.
EDIFICISAMBHABITATGESPER
NOMBREDEPLANTES(2011)
RÈGIMDETINENÇADELS
HABITATGES(2011)
Compra
1.026.791
Accés
acompra
1.003.080
Herència
odonació
158.786
Lloguer
582.701
Gratuït
54.279
Altres
formes
119.307
HABITATGESPERSUPERFÍCIE
(2011)Dadesenm2
60-89m2
1.343.051
30-50m2
339.439
90-119m2
778.442
120-149m2
223.017
180-<m2
142.110
<30m2
8.548
150-179m2
110.336
plantes
edificis
2
530.797
3
204.972
4
64.458
1
288.901
6
25.664
7
14.171
8/9
13.331
5
43.710
10/més
6.459
PREUDEL’HABITATGED’OBRANOVA

ECONOMIAR+DIINNOVACIÓ FONTS:ComissióEuropea;ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;BarcelonaActiva;ACCIÓ;
INE;Eurostat;XPCAT
Despesapública1.362milionsd’euros
3.104MILIONSD’EUROS
DespesaenR+D
OcupatsenR+D
44.456treballadors
INVERSIÓ
22,5%L’any2012ladespesaenR+DaCatalu-
nya va caure un 3,6% respecte al 2011.
Al conjunt de l’Estat la baixada va ser
del5,6%.El2011Catalunyaconcentra-
va el 22,5% de la despesa en R+D i el
20%delainnovaciódelconjuntdel’Es-
tat. La Comunitat de Madrid, amb prop
de 3.900 milions d’euros d’inversió, li-
deravaladespesatotalestatal.
INVERSIÓENR+D
556
El 2013 a Catalunya es van pre-
sentar 556 sol·licituds de patents
nacionals,xifrasensiblementinfe-
rior a la registrada el 2008 (756).
Les sol·licituds catalanes són el
17,7%deltotald’Espanya.
BARCELONADIGITAL
7,5milions€Lacapitalcatalanaconcentrabonapart
del’accióenrecercaidesenvolupament
de Catalunya. El Centre Tecnològic
Barcelona Digital va generar durant el
2012 un volum de negoci de més de 7,5
milionsd’euros,un6%mésqueel2011.
A més, va incrementar un 15% la seva
cartera de projectes en R+D+I, amb 52
projectesactiusafinalsdel2012.
POSICIONAMENTMUNDIAL
16Catalunya inverteix més en R+D que
països com Portugal, Polònia o Grècia.
Laproducciócientíficaguanyaterrenyi
Catalunyadestacasobretotenenginye-
ria, física, medicina i ciències biològi-
ques. La Unió Europea situa 527 em-
preses de R+D al rànquing de les 2.000
mésimportantsdelmón.Espanya,16.
LESGRANSDADESDELAR+D
ACATALUNYA(2012)
PATENTS(2013)
22%
CATALUNYA
78%
ESPANYA
JOSEPM.VILALTA
Secretariexecutiu
del’Acup
E
n els últims 30 anys Catalunya ha
consolidatunsistemapropiderecer-
ca científica, constituït principal-
ment per universitats, centres de recer-
ca, hospitals i empreses. Els resultats,
avui, són força positius, i constaten que
elsistemaésmolteficientmalgratelsre-
cursos,encaraescassos.Lesuniversitats
públiques mostren un impacte científic
d’un 34% per sobre de la mitjana mun-
dialipersobredelamitjanaUE-15.Ca-
talunya és el quart país europeu a rebre
ajutsaltamentcompetitiusdel’Europe-
anResearchCouncil.
Pelquefaalainnovació,lasituacióés
bendiferent.Latransferènciadeconei-
xementsalesempresesésincipient.Les
empreses catalanes, la majoria pimes,
tenendificultatsipocaculturacorpora-
tivaperinvertireninnovació.Defet,en
l’EuropeanInnovationScoreboard,Ca-
talunya ha passat d’ocupar el lloc 103
(2010) al 142 (2013), d’un total de 262
regions europees. I a tot això hi hem
d’afegir una política pública erràtica en
aquestamatèriaipocsajutspúblics.
Si ens volem convertir en el pol de
R+D més rellevant del sud d’Europa i
construir una economia del coneixe-
ment,caldriaarribaraunmínimal2,5%
d’inversióenR+D,promoureempreses
d’altvalorafegitiapostarperlainnova-
cióilatransferènciadeconeixements.
Perunpaísinnovador

SOCIETATQUALITATICONDICIONSDEVIDA
FONTS:Idescat;EuropeanSocialSurvey;ConselldelaJoventutd’Espanya;INE;Síndicde
Greuges;MercerConsulting;departamentdeSalut;departamentdeBenestarSocialiFamília;
CEO;EuropeanQualityofLifeSurvey
VARIABLES
DEBENESTAR
2013
PERCEPCIÓDELSPRINCIPALS
PROBLEMES2014
Despesamitjanaanualalesllars2012.Dadeseneuros
13,9%
Taxaderiscdepobresa2013
Dificultatseconòmiquesalesllars2013
10
7,1Satisfaccióglobalamblavida
6,0Satisfaccióamblasituacióeconòmica
7,3Satisfaccióambl’habitatge
7,0Satisfaccióamblafeinaactual
7,8Satisfaccióamblesrelacionspersonals
1,8Confiançaenelsistemapolític
3,1Confiançaenelsistemajudicial
5,3Confiançaenlapolicia
6,6Confiançaenlesaltrespersones
ESPERANÇADEVIDA2012
DISCAPACITAT
513.859El 2013 a Catalunya hi havia censades
513.859 persones amb discapacitat. El
col·lectiumésnombróssónelsdiscapa-
citatsfísics(299.519),seguitsdelsvisu-
als(35.002)iauditius(28.126).
SUÏCIDIS
507El2012hivahaveraCatalunya507ca-
sos de suïcidi, 381 d’homes i 126 de do-
nes. Això suposa una taxa de 6,76 per
100.000 habitants. La tendència va a
l’alçadesdel2008(417suïcidis).
L’esperançadevidamitjanaaCatalu-
nya es va situar el 2010 en 82,2 anys,
una xifra lleugerament superior a la
mitjana espanyola, que era de 81,7
anys.NavarraiMadridsónlescomu-
nitatsamblaxiframésalta.
79,78
85,41
0
Homes
Dones
Edat
actual
70,10
75,70
10
60,20
65,77
20
50,42
55,88
30
40,70
46,05
40
31,34
36,48
50
22,69
27,21
60
14,91
18,29
70
8,36
10,31
80
4,04
4,80
90
5
0
SATISFACCIÓ
7,1El nivell de satisfacció global amb la vi-
da dels catalans se situa en un 7,1 d’una
escala de l’1 al 10. La mitjana espanyola
ésde6,9ilacomunitatonestanméssa-
tisfetsamblasevavidaésaMelilla(7,3).
LLARS
12.111€
Ingrésmitjànetanualperpersona2013
Alimentsi
begudes
4.365
Tabacibegudes
alcohòliques
512
Articles
devestiricalçat
1.414
Habitatge,aigua,
gasielectricitat
10.103
Mobiliari,
mantenimentllar
1.292
Salut
1.030
Transport
3.348
Comunicacions
893
Esbarjo,cultura
iespectacles
1.782
Educació
454
Hotels,cafèsi
restaurants
2.472
Altresbéns
iserveis
2.295
Noespodenpermetre
anardevacancesni
unasetmanafora
41,9%
Aturiprecarietatlaboral 67,4%
Funcionamentdel’economia 35,1%
Política 33,5%
RelacionsCatalunya-Espanya 20,6%
Immigració 6,3%
Polítiquessocials 9,5%
Educació,culturaiinvestigació 6,0%
Sanitat 7,7%
SistemadefinançamentdeCatalunya 5,4%
Excessivapressiófiscal 3,6%
Notenencapacitat
perferfrontales
despesesimprevistes
37,7%
Tenenendarreriments
enelspagaments
relacionatsamb
l’habitatgeprincipal
8,0%
Tenenmoltes
dificultatsperarribar
afinaldemes
13,9%

SOCIETATRELIGIÓ FONTS:Idescat;CEO;ministerid’Educació;ConferènciaEpiscopalEspanyola;
UnióndeComunidadesIslámicasdeEspaña(Ucide);ObservatorioAndalusí
CREENCESRELIGIOSESACATALUNYA2014
BateigPrimeraComunióConfirmacióMatrimoni
ISLAM
252Gairebé 9 de cada 10 nous musulmans
residents a Espanya són espanyols, i
d’aquests, un 60% són descendents de
musulmans. A Espanya hi ha 1.732.191
practicantsdelareligióislàmica(2013).
Els municipis amb més presència de
musulmans són Barcelona, Ceuta, Ma-
drid i Melilla, que encapçalen una llista
quetambéinclouBadalonaiTerrassa.A
Catalunyahiha252entitatsislàmiques.
CENTRESDECULTE
MÉSNOMBROSOS2013
ESGLÉSIACATÒLICA
ASSISTÈNCIAALCULTE2014(cerimòniessocialsexcloses)
ESCOLAA Catalunya, el curs 2011-2012, el
39,8% dels alumnes d’educació pri-
màriacursaval’assignaturadereligió
catòlica, una xifra que queia fins al
33%entreelsalumnesdesecundària
ifinsal18%enelsdebatxillerat.
SACERDOTSLamitjanad’edatdelssacerdotscata-
lanss’acostaals70anys.ACatalunya
hi ha actualment al voltant de 1.500
capellans per a les poc més de 2.000
parròquies que hi ha repartides per
totelterritori.
Evoluciódelssagraments
Catolicisme
58,7%
Protestantismeevangèlic
2,2%
Agnosticisme
15,0%
Ateisme
18,6%Islamisme0,7%
TestimonisdeJehovà0,6%
Budisme0,4%
Ortodoxos0,2%
Altres0,5%
Nohosap0,8%
Nocontesta2,2%
Mai
67,7%
Uncopalasetmana
omés6,0%
Alguncopalmes
7,7%
Alguncopal’any
15,9%
Nohosap
1,4%
Nocontesta
1,4%
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
0 1987 1997 2007
6.701
CATÒLICS
657
ESGLÉSIAEVANGÈLICA
231
ISLAMISME
126
TESTIMONIS
DEJEHOVÀ
66
BUDISME
52
ESGLÉSIAORTODOXA
28
HINDUISME

SOCIETATEDUCACIÓ FONTS:Departamentd’Ensenyament;Idescat;INE;informePISA;ComissióEuropea
Públic
Privat
221.924
107.794
178,486
106.975
ALUMNATPÚBLIC-PRIVAT/CONCERTAT
Educacióinfantiliprimària
Educaciósecundàriaobligatòria
1.633
Centresd’educacióinfantildeprimercicle
2.280
Centresd’educacióinfantildesegoncicle
2.313
Centresd’educacióprimària
1.068
Centresd’ESO
726
Centresdebatxillerat
439
CentresdeFP
46
Centresd’ensenyamentd’idiomes
347
Centresd’ensenyamentsartístics
43
Centresd’ensenyamentsesportius
219
Centresd’educaciód’adults
1
Centred’educaciónopresencial
Els resultats de l’últim informe PISA
mostren que Catalunya supera la mit-
janadelaUEenmatemàtiquesilectu-
ra,peròpunxaenciències.
Del’educacióparlem-neclar
ESCOLACURS2012-13 UNIVERSTITAT2012-2013
DOCENTSIALUMNAT
61.691
329.718
docents
alumnes
42.273
285.461
docents
alumnes
ALUMNESPERSEXECurs2011-2012
EDUCACIÓESPECIALNombredecentres
Infantiliprimària Secundària
BATXILLERATVS.CICLESFORMATIUS
DEGRAUMITJÀNombred’alumnes
ALUMNATESTRANGER
CURS2014-15
ABANDONAMENTESCOLARen%
PISA
56.304Cicles
87.377Batxillerat
130curs2007-2008
105
curs2012-2013
(6.744alumnes
atesos)
La Universitat de Barcelona se situa
en 9a posició en el rànquing europeu
decentrestriatsperestudiantsEras-
mus, amb 1.103. A la UAB se’n regis-
tren887,ialaUPC,746.
ERASMUS
LaUOC,UniversitatObertadeCata-
lunya,ofereixlapossibilitatd’estudi-
ar a distància. Té 53.242 estudiants i
ofereix15grausi50màsters.
ADISTÀNCIA
NOMBRED’UNIVERSITATS
12
SELECTIVITAT
6,474El95,48%dels26.148estudiantsque
eljunydel2014vanferlaselectivitat
la van aprovar. La nota mitjana es va
situarenun6,474(6,356el2013).
Barcelona9
Tarragona1
Lleida1
Girona1
114.193 131.225
Homes
Cat.
30,5
UE
13,6
Dones
Cat.
18,6
UE
10,2
Restadelmón
166.880
Magrib
53.995
GREGORIOLURI
Filòsofipedagog
P
arlemclar:educativamentnoestem
al nivell dels països europeus als
qualshauríemd’aspiraraequiparar-
nos.LesdadesdematemàtiquesdelPI-
SAenssituena31puntsdeTrentoia24
delaLlombardiaiNavarra.Pensemque
una millora de 25 punts pot suposar un
increment d’un 3% del PIB. Una bona
manera d’avaluar la situació educativa
d’un país és mesurar la diferència entre
els alumnes amb més bon resultat i els
alumnesambmésmalresultat.Commés
gransigui,méscompetitiuseràelpaís.El
resultatdeCoreaés+21ieldelJapó+15.
El de Finlàndia +1 i el nostre -14. No hi
hacapfatalitatqueensobliguiaproduir
mésdeficiènciaqueexcel·lència:aixòvol
dir que no sabem tractar els alumnes
ambdificultatsd’aprenentatge,iperaixò
mateixelnostreabandonamentescolar
ésvergonyosamentalt.Tampocperquè
elsnostresalumnesacabinl’ESOsense
ganesdecontinuarestudiantoperquèla
nostrataxadeni-nisiguidelesmésaltes
d’Europa.
Enscalunaestratègiaconsensuadaper
feruncopdetimó.Disposemd’unaopor-
tunitatúnica:en10anysesjubilamésdela
meitatdelnostreprofessorat.Nopodem
continuarambtàctiquesd’enginyeriape-
dagògicafragmentàriaquevanenunadi-
recció o una altra segons la persona que
ocupalaconselleriad’Ensenyament.

SOCIETATSANITAT FONTS:OrganitzaciódeCooperacióiDesenvolupamentEconòmic(OCDE);departamentde
Salut
1metgepercada
197
habitants
1.571€
És la despesa en salut per càpita a Cata-
lunya.Enelmarceuropeu,aDinamarca
se situa en els 2.843 €, a Suècia en els
2.400€iaGrèciaenels1.150€.
CAP(centres) 421
EAP(equips) 371
Hospitald’aguts 70
Centred’atenciósociosanitària 140
Centred’atencióensalutmental 204
Oficinesdefarmàcia 3.132
Receptesal’anyperhabitant 18,7
Despesaperrecepta 10,2€
Despesaanualperhabitant 190,9€
1dentistapercada
1.514
habitants
1farmacèuticpercada
723
habitants
1titulatd’infermeriapercada
156
habitants
TAXESDEPROFESSIONALSDELASALUT.CATALUNYA(2012)
METGES
0,74A Catalunya hi ha una mitjana de 0,74
professionalsdemedicinageneralperca-
da1.000habitants,unadelestaxesmés
baixes d’Europa. En canvi, pel que fa a
professionalscontractatsenhospitals,la
mitjanaésde2,48,unadelesmésaltes.
ASSISTÈNCIAPRIVADA
24,1%El24,1%delapoblaciócatalanadisposa
de doble cobertura sanitària. El perfil
méscomúdequitéassegurançaprivada
ésunadonajove,declassemitjana-altai
ambunnivelld’estudissuperior.
VISITES
90%9decada10catalanshanvisitatunpro-
fessionaldelasalutalmenysunavegada
l’últim any, i en un 67,8% dels casos era
delasanitatpública.Amés,3decada10
hanvisitatunserveid’urgències.
TAXAD’HOSPITALITZACIÓPER100.000HABITANTS
*Incloul’hospitalizaciópúblicaiprivada
detipusconvencional,psiquiàtricai
sociosanitària;noincloul’activitat
decirurgiamajorambulatòriani
l’hospitalitzaciódedia;Catalunya
nodisposadedadescompletes
d’hospitalitzacionsencentresprivats
Alemanya
França
Finlàndia
Suècia
RegneUnit
Dinamarca
Irlanda
Itàlia
PaïsosBaixos
Espanya
Portugal
Catalunya
10.771
10.675
11.584
11.646
12.107
13.083
13.597
13.709
16.449
17.612
20.623
24.417
3.118.768
El2013esvanatendreenelconjunt
delterritoricatalà3.118.768
urgències,lamajoriaalaregió
sanitàriadeBarcelona.Pelquefaa
visitesalsCAP(dadesdel2012),la
mitjanacatalanasesituapersobre
deles7visitesperhabitantiany,
unaxifrasimilaraladepaïsos
europeuscomBèlgicaiFrança.El
paísonelsciutadansvanmésals
CAPésHongria(unamitjanade
gairebé12visitesal’any)ionmenys
hivanésaSuècia(3).
L’
esperançadevidaaCatalunyaés
encaraenlesprimeresposicions
delspaïsoseuropeus,sibéelsca-
talans perdem posicions en el ràn-
quing quan ens fixem en l’esperança
de vida en bona salut. La part de la
renda que Catalunya pot dedicar a la
sanitatpúblicanoarribaavuinial6%
del PIB, una xifra molt allunyada de
la d’altres països amb un nivell de
renda semblant, i per això sempre
hem hagut de fer un sobreesforç pri-
vat.Elprimerquecal,doncs,pernor-
malitzar la sanitat és convergir en
despesapúblicaambaquestspaïsos.
Després de tres dècades de gestió
autonòmica,ihaventpatitretallades
moltconsiderables,lasanitatpública
s’enfronta avui a un futur incert que
noesresoldràgestionantelsserveisi
la salut com fins ara. La solvència de
lanostrasanitat,lasevacapacitatper
respondre a canvis demogràfics, tec-
nològicsisocials,esveuràfortament
erosionada en la pròxima dècada si
no s’aborden una sèrie de canvis es-
tructurals i de model que no es limi-
tennomésademanarmésrecursos.
Quatre dilemes són la clau per fer
menys incert el futur de la nostra sa-
nitat: reducció del malbaratament,
pagar més per resultats en salut, mi-
llor coordinacióentrenivellsd’aten-
cióibongoverndelasanitat.
JAUME
PUIG-JUNOY
Lasanitatque
ensespera
Dep.d’economia
iempresadelaUPF

SOCIETATSALUT FONTS:DepartamentdeSalut;FundaciónparalaExcelenciaylaCalidaddelaOncología;
FederacióCatalanad’EntitatscontraelCàncer;Eurostat
AUTOPERCEPCIÓDEL’ESTATDE
SALUTDELAPOBLACIÓ
ACATALUNYA(2013)
Excel·lent
10,6%
Moltbona
31,2%
Bona
39,3%
Regular
15%
Dolenta
3,8%
20,3%
de la població de 18 a 74
anys té un comporta-
ment sedentari, superior
entrelesdones.
26,5%
delespersonesde15anys
iméssónfumadores(dià-
riesoocasionals).
3,9%
delapoblacióde15anysimésfauncon-
sum de risc d’alcohol, molt superior en
elshomes ienelgrupde15a24anys.
CONTROL
48,4%El 48,4% de la població de 15 anys i
més es pren periòdicament la pressió
arterial i el 56,3% es mesura el nivell de
colesterol a la sang. Les freqüències
més altes s’observen en la pràctica pe-
riòdica d’una mamografia en les dones
de 50 a 69 anys (el 91,9%) i de la citolo-
gia vaginal en les dones de 25 a 65 anys
(el 76,3%). El 56,9% de la població de
60 anys i més es vacuna contra la grip
de manera regular.
7,7%
0-14anys
FANLAINGESTADIÀRIA
RECOMANADADE
FRUITAOVERDURA
7,9%
15-44anys
15%
45-64anys
21,2%
65-74anys 19%
75imés
ESTATDESALUT
DELSCATALANS
OBESITATISOBREPÈS(2013)
18-44anys 45-64anys 65-74anys 18-44anys 45-64anys 65-74anys
SOBREPÈS
OBESITAT
SOBREPÈS
OBESITAT10,4%
20%
16,1%
19,4%
30,6%
46,4%
35,2%
49,8%
48,9%
9,1%
17,5%
24,2%
AVORTAMENTS
21.956L’any2012esvanpracticaraCatalunya
21.956 avortaments legals, 20.788 dels
qualsadonesresidentsalpaís.Defet,el
nombred’avortamentslegalspracticats
a Catalunya no ha parat de baixar des
del 2008, quan es va arribar a una xifra
rècordde26.932interrupcionsvoluntà-
riesd’embaràs.
DOLOR
30%Entre la població de 15 anys i més, els
símptomes més habituals són dolor o
malestar (30%), ansietat i/o depressió
(19,5%) i problemes per caminar
(16,6%). A més, el 3,9% de la població
està greument limitada per dur a terme
lessevesactivitatshabitualsacausad’un
problemadesalut.
38,6%
de la població de
totes les edats té
alguna malaltia
crònica o problema
de salut crònic
12,4%
de la població de 15
anys i més té risc de
patir un trastorn
mental
27,2%
ha consumit aspirina
i/o antiinflamatoris
fa poc i un 20,7%
fàrmacs per a la
tensió arterial
MORTALITATINFANTIL
5,6LataxademortalitatperinatalaCatalu-
nyaesmantéforçaestabledesdel2004.
Fa 10 anys se situava en una taxa de 4,3
mortspercada1.000habitants,mentre
queel2012repuntavalleugeramentfins
a arribar a les 5,6. Pel que fa a la taxa de
mortalitat infantil, s’ha anat reduint
lleugeramentiel2012sesituavaen2,9.
CÀNCER
34.000Catalunya registra prop de 34.000 ca-
sos nous de càncer cada any. El 2012 hi
havia107.778personesdiagnosticades.
L’augment anual de supervivents frega
l’1,5%.Pertipusdecàncer,eldepròsta-
taenelshomesieldemamaenlesdones
són els de més prevalença. Cada any es
detectenuns200càncersinfantils.

SOCIETATJUSTÍCIAISEGURETATCIUTADANA FONTS:DepartamentdeJustícia;Idescat;departamentd’Interior
6,56% DONES
93,44% HOMES
9.818
INTERNS
NACIONALITATDELAPOBLACIÓPENITENCIÀRIA
55,68%
Espanyols
44,32%
Estrangers
MEDIACIÓPENALAMBJOVES
1.529Durant el 2013, 1.529 persones van ac-
cedir a la mediació penal per a menors,
amb una mitjana de 16,71 anys. Van ser
1.186noisi 343noies,delsqualsel68%
erenestrangers.El86,32%delesmedi-
acionsesvanacabarambèxit.
DELICTESPRINCIPALS
Contraelpatrimonii
l’ordresocioeconòmic
Delictesviolents
Delictescontralasalutpública
41,17%
28,08%
20,02%
EVOLUCIÓDELAPOBLACIÓ
PENITENCIÀRIA
2003
7.416
2004
8.094
2005
8.305
2006
8.970
2007
9.395
2008
10.051
2009
10.525
2010
10.520
2011
10.513 2013
9.818
2012
10.062
ASSUMPTESRESOLTS
1.365.899
Penal
Civil
Social
Contenciosa
287.514
65.067
21.381
DELICTES(2013)
SITUACIÓPENAL
15,57%
Reclusosen
situació
preventiva
84,43%
Reclusos
penats
175,81
LITIGIS
ACTIVITATJUDICIAL(2013)
991.937
percada
1.000habitants
11,1JUTGES
percada
1.000habitants
126.259Si parlem d’assistència jurídica gratu-
ïta, durant el 2013 es van resoldre
126.259 assumptes. A més, hi va ha-
ver 464.614 actuacions d’advocats i
procuradors.
✓
53,2euros
despesa
perhabitant
612òrgansjudicials
898jutjatsdepau
Personesvictimitzades
sobrelapoblaciótotal
76.757
16,2%
Danysabénsprivats
4,9%
174.285
113.402
Nombreméselevatdedelictes
segonsregionspolicials
Furts,robatoris,
atracaments,agressions
Delictesméscomuns
39,9% Contravehicles
10,2% Agressionsiamenaces
27,2% Altresdelictesifaltesdefurt
78,9%
Nopateixen
incidents

SOCIETATTURISME FONTS:OrganitzacióMundialdelTurisme(OMT);AjuntamentdeBarcelona;Familiturde
l’Institutd’EstudisTurístics(IET);Esade;departamentd’EmpresaiOcupació;GESOP
TURISMEDECOMPRES
2.211,5Siparlemdeturismedecompres,elràn-
quing de ciutats on el turista gasta més
l’encapçala Londres, amb 15,9 milions
de visitants i 3.388,5 milions d’euros
gastats. Barcelona se situa en tercera
posició, per darrere de París, amb 8,41
milions de visitants i una despesa de
2.211,5milionsd’euros.
PORTDEBARCELONA
2.599.232
PASSATGERSDECREUERS(2013)
PortdeTarragona2.000
PortsdelaCostaBrava31.000
PortdelesTerresdel’Ebre1.000*
*Previsió2014
TURISMECATALÀAL’ESTRANGER.PRINCIPALSDESTINACIONS
2 8,3%Amèrica
5 0,2%Restadelmón
1 83%Europa
3 4,5%Àfrica
4 4%Àsia
25,8%
Catalunya va liderar el rànquing de
turistes estrangers que van visitar
Espanya durant el 2013, amb 15,5
milions de visitants i un creixe-
ment del 8%. Representa el 25,8%
del total de turistes que va rebre
l’Estat (60,7 milions) l’any passat i
un màxim històric.
74,2%
França
Rússia
RegneUnit
Alemanya
Itàlia
EstatsUnits
PaïsosBaixos
Bèlgica
PRINCIPALSPAÏSOSDEPROCEDÈNCIADELS
VIATGERSACATALUNYAL’ANY2013(ENMILERS)
337,5
169,6
160,5
119,2
87,3
64,9
55
47,6
Establimentshotelers
2.516
Placeshoteleres
308.749
Treballadors
39.105
ELTURISMEACATALUNYA
ELTURISMEA
CATALUNYA(2013)
8,4%
L’any 2013 es va registrar una cai-
guda del turisme espanyol que va
visitar Catalunya d’un 8,4% entre
els mesos de gener i agost. El turis-
me de proximitat català també va
disminuir (un 23%).
83.000.000
França és el primer país del món en
nombre de turistes internacionals,
amb 83 milions de visitants a l’any.
Catalunyarepmésvisitantsquepa-
ïsos com Holanda (12 milions), el
Japó(10)il’Índia(7).
DESTÍDELSCATALANSQUEVIATGENALA
RESTADEL’ESTATAL’AGOST(2013)
Andalusia País
Valencià
Aragó Balears Castella
iLleó
80.036 60.421 52.744 48.110 44.796
Madrid País
Valencià
PaísBasc Aragó Andalusia
61.925 41.107 37.914 35.031 29.757
ORIGENDELSRESIDENTSALARESTADEL’ESTAT
QUEVISITENCATALUNYAAL’AGOST(2013)
PLACESHOTELERES
Amb dades corresponents als mesos
d’agost, l’evolució de places hoteleres a
Catalunya marca una tendència a l’alça
des del 2009. Aleshores n’hi havia
278.685,iel2013,308.749.Lamitjanade
pernoctacionsésde4,3entreelsestran-
gers(2,8peralsespanyols).
TURISMEDECONGRESSOS
822Catalunyasesituaenplaçadepodipelque
faalturismedecongressos.Entreel2008
iel2012vaacollir822congressosinterna-
cionals,isesituaaixíperdarreredeViena
(875) iParís,quelideraamb897.
ALLOTJAMENTS
Amb dades del juny del 2014, a Catalu-
nya hi ha 39.045 allotjaments turístics
registrats.Lamajorpart,33.332,sónha-
bitatgesd’ústurístic(HUTS).2.877són
hotels, 2.278 allotjaments rurals, 349
càmpingsi209apartamentsturístics.Si
ensfixemenelshotelsperlasevacatego-
ria,lesmésnombrosessónlespensions,
seguidesdelshotelsde3i4estrelles.

SOCIETATTRANSPORTS FONTS:Idescat;ConsellGeneraldeCambresdeCatalunya;AENA;departamentdeTerritorii
Sostenibilitat;DGT;ADIF;TMB;TRAM
16,1%Catalunya disposa del 16,1% del total de
vehiclesmotoritzatsd’Espanya.Nomésla
superaAndalusia.El2013hihaviaaCata-
lunyagairebé400.000turismesmésque
unadècadaenrere(2002).
RADARS
222A Catalunya hi ha 222 radars fixos de
trànsit, la gran majoria a la demarcació
de Barcelona (105). Té quatre vegades
més radars de trànsit que la mitjana es-
panyolaiel25%delsdispositiusdel’Es-
tatestaninstal·latsenviescatalanes.
PARCDEVEHICLESACATALUNYA2013
Turismes
3.326.900
Camionsifurgonetes
771.408
Motocicletes
706.117
Autobusos
8.444
Tractorsindustrials
24.314
MORTSIFERITSGREUSENACCIDENTDETRÀNSITACATALUNYA
2005
4.165
2006
3.419 2007
3.016 2008
2.569
2009
2.428
2010
2.346
2011
2.146
2012
2.254
2013
2.133
CARRETERESACATALUNYADadesenkm
LESXARXESDETRANSPORTACATALUNYA
62%
Ferroviari
38%
Autobusos
Autobús366
Metro373,5
Rodalies105,9
Regionals11,1
FGC75,1
Tramvia23,7
TRANSPORTPÚBLIC (enmilionsdeviatges)
Doblecalçada119
Autoviesiautopisteslliures662
Autopistesdepeatge631
Unacalçada10.658
DISTRIBUCIÓDEVIATGESPER
TIPUSDETRANSPORTPÚBLIC
TRANSPORTPÚBLIC
965,7LademandadetransportpúblicaCata-
lunyas’hamantingutforçaestabledesde
l’any2006.El2012s’hivanfer965,7mi-
lions de viatges, una xifra lleugerament
inferior a la del 2011 (991,8). En canvi,
l’any2003elnombredeviatgesanualva
ser de 879,5 milions. Metro i autobús
sónelstransportspreferitspelsusuaris.
TRÀNSITAERI
Barcelonavatancarel2013consolidant
els35milionsdepassatgers.Creixespe-
cialmentelpassatgeendireccióLondres
iMoscou,mentrequeeltrànsitintercon-
tinentalrepresentael8%deltrànsittotal
del’aeroport.Creixensobretotlesrutes
alnordd’ÀfricaielPròximOrient.
3.500kmXarxad’autobús
1.112,5kmXarxadetren
123,5kmXarxademetro
29kmXarxadetramvia
94.592.000TONESDEMERCADERIES
TRANSPORTAERI
27.125.000
11.707.000Volsinternacionals
Volsinteriors
Nombrede
passatgers

AIGUADELMAR
16,9ºCLa temperatura mitjana de l’aigua del
mar en superfície va ser de 16,9 ºC du-
rant el 2013. D’altra banda, a l’Estartit,
el nivell del mar ha augmentat 3,6 cm
perdècadadesdel1990.
35.000llamps
CLIMA
VALLD’ARANLaValld’Aranésl’únicindretdeCatalu-
nyaambunclimadiferentalmediterra-
ni:l’oceànic.Téunaprecipitaciómitjana
anualde900mmiunatemperaturamí-
nimamitjanaalavallinferiora0ºC.
EVOLUCIÓ
BARCELONALatemperaturamitjanaanualalaciutat
deBarcelonaentreel1780iel2011ésde
14,5 ºC. En els últims 25 o 30 anys s’ha
registratunfortaugmentdelatempera-
tura,ques’hasituatpersobredels16ºC.
173Estacionsdecontrol
LaXarxad’EstacionsMeteorològiquesAutomàtiquesdeCatalunyadisposade173
estacions,alesqualscalsumarunaextensaxarxad’observadorscomelsdel’ACOM,
ambmésde100observatoriscensats.ElprojecteMeteoclimatictambétéconnec-
tades280estacionsdetotCatalunya.
Els35.000llampsqueesvande-
tectarel2011esvandistribuiren
124 dies amb tempesta. El 98%
es van registrar entre l’abril i el
novembre. El juliol va ser el mes
ambmésllamps(29%).
EVOLUCIÓDELATEMPERATURAMITJANAANUALACATALUNYA
Anomaliesrespectealperíodedereferència1971-2000.DadesenºC.
-1,5
-1,0
-0,5
0
0,5
1,0
1,5
-13,4ºC
Temperaturamésbaixadel2013
Das,Cerdanya26defebrer
37,7ºC
Temperaturamésaltadel2013
Castelldans,lesGarrigues
25dejuliol
-0,8%
Latendènciaanual
deprecipitacióperalconjunt
deCatalunya,enelperíode
1950-2013,mostraunlleuger
descensde-0,8%perdècada.
411cm
Gruixmàximdeneu
acumuladaal2013
Bonaigua,PallarsSobirà(2.266m)
320cmCertascan,PallarsSobirà(2.400m)
306cmLacRedon,Valld’Aran(2.247m)
210cmSasseuva,Valld’Aran(2.228m)
192cmBoí,AltaRibagorça(2.535m)
Malgratlabreuinterrupció
del 2010 hi ha un clar pre-
domini dels anys càlids en
lesduesúltimesdècades,re-
sultatscomparablesalsdela
penínsulaIbèricaiEuropa.
La temperatura mitjana
anual a Catalunya s’ha in-
crementataunritmequees
fixaen+0,22ºCperdècada.
1950
1960
1970
1980
1990
2000
2012
0,22ºC
MEDICLIMA FONTS:ServeiMeteorològicdeCatalunya;AssociacióCatalanad’ObservadorsMeteorològics
(ACOM)
MIQUELBERNIS
Meteoròleg
S
i allunyem els ulls del que és estric-
tamenteltempsdeldiaadiaésobli-
gatori parlar del canvi climàtic que
ens està afectant durant les últimes dè-
cades. Si els experts tenen problemes
per definir escenaris de futur a escala
global,imagineu-vosaescalalocal,però
agranstretselGrupd’ExpertsenCanvi
Climàtic de Catalunya estimava en el
segon informe, publicat el 2010, que a
Catalunya l’any 2050 la temperatura
podriaserdosgrausmésaltaqueladefi-
nalsdelsegleXX.Tambéhihauriaafec-
tacionsenlesprecipitacions,quebaixa-
rienaproximadamentun10%iesdistri-
buirien de manera més irregular. És a
dir, augmentarien tant els períodes de
sequera com la freqüència dels aiguats.
El nivell del mar i la temperatura de la
sevasuperfícietambéaugmentarien.
Ara bé, la comunitat científica s’en-
frontaúltimamentaunaveritatincòmo-
dadiferentdelaquepregonavaAlGore,
i és que en els últims 10 anys l’escalfa-
mentglobals’haaturat,fetquenopassa-
va des dels anys 70. Seria absurd negar
el canvi climàtic per un estiu fresc o dos
hivernsdemoltaneu:lesoscil·lacionsen
el sistema climàtic són normals i han
existitsempre.Peròlatendènciadelsúl-
timsanyshafetmésevidentqueelspro-
nòstics sobre el clima del futur tenen
unagrandosid’incertesa.
Laincertesadelclimadelfutur

MEDIAIGUA FONTS:AgènciaCatalanadel’Aigua;CHE-ConfederacióHidrogràficadel’Ebre;Associació
Hàbitats;FundacióEuropead’EducacióAmbiental
EMBASSAMENTS
23 ACatalunyahiha23embassaments.Els9delesconquesinternespoden
emmagatzemar700hectòmetrescúbicsd’aigua.ElmésgranéseldeSus-
queda.Elsaltres14pertanyenalaCHEitenencapacitatpera3.800hm3.
RIUS PLATGES
MITJANADECABALS2013
PRINCIPALSALTERACIONS2013
Ocupació
de la zona
de ribera
Deixalles Regulació
del cabal
Emissió de
substàncies
Consum
d’aigua
Transparent Tèrbola Fangosa
Primavera
Tardor
Comparativadeni-
vellsdecabalalescon-
quescatalanes:Ter,
Tordera,Llobregat,
Ebre,Francolí,Sénia,
Segre,rieresdelMa-
resme,rieresdelGar-
raf,NogueraRibagor-
çana,NogueraPalla-
resa,Fluvià,Besòs,
GaiàiFoix.
43%
53%
3%
6%
54%
40%
ESPÈCIESEXÒTIQUESIINVASORESENECOSISTEMESAQUÀTICSDECATALUNYA(2011)
QUALITATDEL’AIGUA2013 281PLATGES
RECONEIXEMENT
BANDERABLAVAAquesta temporada 2014 Catalunya té 113 banderes blaves a les seves
platges i ports (89+24), una menys que el 2013 (la de Castelldefels, per-
duda per l’excessiu soroll que provoquen els xiringuitos de la platja). En
el conjunt de l’Estat, Catalunya és la tercera comunitat amb més platges
amb bandera blava, darrere de Galícia i el País Valencià.
maig
juny
juliol
setembre
agost
15˚
20˚
25˚
30˚
TEMPERATURADEL’AIGUA
2013
2012
CONTROLSDEL’AIGUA
2.336ACatalunyaesrealitzenperiòdica-
mentcontrolsdequalitatdel’aigua
a 223 platges (79 del litoral de les
comarques de Girona, 71 de les de
Barcelonai73delesdeTarragona)
ia12zonesdebanyinterior(3ales
comarques de Girona, 5 a les de
Lleida, 3 a les de Barcelona i 1 a les
de Tarragona). Durant el 2013 es
van fer un total de 2.336 inspecci-
ons durant la temporada de bany,
quevanpermetreanalitzarpropde
2.400 mostres. Durant aquest pe-
ríode,alesplatgescatalanesesvan
poderdetectar9episodisdeconta-
minaciódecurtaduradaiunquali-
ficatdecircumstànciaexcepcional.
QUALITATMICROBIOLÒGICA
Pelquefaalaqualitatmicrobiolò-
gicadelesplatges,el2013,perpri-
mer cop des de l’any 2002, una
platjaesvaclassificarambuninsu-
ficient.VaserlaplatjadelParcdel
Nord-est,deSantAdriàdeBesòs.
Excel·lent
96,8%
Bona
2,8%
Insuficient
0,4%
26
2
197
45
30
5
27
15
3
1
11
1
128
5
2
1
Alguesexòtiques
Plantes
Invertebratsexòtics
Peixos
Amfibis
Rèptils
Ocells
Mamífers
exòtiques
invasores
primavera
tardor
89%
92%
73%
82%
23%
31%
18% 18% 17%
19%
77% 77%
14%
18%
9%
5%

MEDICONTAMINACIÓ FONTS:ARC;OficinaCatalanadelCanviClimàtic;ObservatoriSorolliSalutDKV-Gaes;
EurofoundQualityofLifeSurvey
LADADA
CO2
Eldiòxiddecarboni(CO2)vaserelgasre-
gulatambefectehivernaclemésabundant
al’atmosferaielquevacontribuirmésa
l’escalfament global (un 81%). El volum
méselevatdegasCO2 esvaemetreenel
sectordeltransport(34%).Lesemissions
aCatalunyael2011vanserde45,9mili-
onsdetonesdeCO2.
GENERACIÓDERESIDUS
MUNICIPALSDELESCOMARQUES
DECATALUNYA2012
quilo/habitant/dia
VALLD’ARAN 2,26
ALTEMPORDÀ 2,22
BAIXEMPORDÀ 2,11
BAIXPENEDÈS 1,75
SELVA 1,72
CERDANYA 1,71
TARRAGONÈS 1,60
GARRAF 1,54
MARESME 1,51
RIPOLLÈS 1,50
PALLARSSOBIRÀ 1,50
BAIXEBRE 1,46
ANOIA 1,42
CONCADEBARBERÀ 1,39
BAIXCAMP 1,37
ALTPENEDÈS 1,36
GARROTXA 1,34
RIBERAD’EBRE 1,29
BERGUEDÀ 1,27
SOLSONÈS 1,27
VALLÈSORIENTAL 1,26
PRIORAT 1,25
PALLARSJUSSÀ 1,25
ALTARIBAGORÇA 1,24
MONTSIÀ 1,23
BAIXLLOBREGAT 1,23
ALTURGELL 1,22
AMB(ABANSEMSHTR) 1,20
ALTCAMP 1,19
PLAD’URGELL 1,16
URGELL 1,16
PLADEL’ESTANY 1,16
OSONA 1,15
BAGES 1,14
VALLÈSOCCIDENTAL 1,10
GIRONÈS 1,10
SEGRIÀ 1,10
NOGUERA 1,06
SEGARRA 1,01
GARRIGUES 0,99
TERRAALTA 0,97
CONTAMICACIÓACÚSTICA
DECIBELSEl40%delshabitantsdeBarcelonacon-
viuenambnivellsdesorollsuperiorsa70
decibels, quan el límit que marca l’OMS
és de 65. El trànsit origina més del 80%
del sorollqueesregistraalacapitalcata-
lana.Un44%delesqueixespersorolldel
2013 estaven relacionades amb el soroll
quefeienpersonesal’espaipúblic.
EMISSIONSDE GASOS
D’EFECTEHIVERNACLE
PROVINENTSDELES
ACTIVITATSDE
COMBUSTIÓ(2011)
TRANSPORT
36,7%
INDÚSTRIES
MANUFACTURERES
IDELACONSTRUCCIÓ
29%
INDÚSTRIES
DELSECTOR
ENERGÈTIC
19,6%
RECOLLIDASELECTIVA(2012)entones
PAPER I CARTRÓ 203.482
FUSTA 163.586
VIDRE 149.422
ENVASOS 117.103
PODA 99.179
TÈXTIL 6.653
FERRALLA 6.224
RUNA 2.007
OLIS VEGETALS 1.155 Catalunya disposa d’un mapa sobre la
contaminciólumínicaqueestableixqua-
tre zones de protecció a diferent nivell.
10.977km2 delterritoricomptenambun
graudeprotecciómàxima.
ALTRESSECTORS
(RESIDENCIAL,
SERVEIS)
14.1%
EMISSIONS
FUGITIVES
DELS
COMBUSTIBLES
0,6%
CONTAMINACIÓLUMÍNICA
MAPADELSOROLL
%dellarsambmolèstiespelsoroll
COMPARATIVAEMISSIONS(2010-2011)
UE -3,3%
CATALUNYA -3,9%
ESPANYA 0,5%
NASA
Balears22,5
Andalusia18,9
Mitjana15,5
Catalunya12Aragó8,3

MEDIGASTRONOMIA FONTS:DARP;Amed;GuiaMichelin;DOCatalunya
L
a polèmica més sonada entre els
dos xefs catalans més influents
d’aquell moment –l’any 2008–
semblavaqueenfrontavaavantguar-
da contra tradició, producte artesà i
local contra producte industrial o
d’importació. Avui, malauradament,
el debat entre Santi Santamaria
(mort el 2011) i Ferran Adrià (que
ara fa cuina, paradoxalment, sense
cuinar) ja no es pot produir. I la gas-
tronomia catalana segueix el camí
més estimulant de tots, el que s’obre
al món amb una modernitat inaudita
–i per això El Celler de Can Roca és
alpòdiumdelagastronomiacontem-
porània–ielretrobamentambunre-
ceptari i uns productes locals que li
donenidentitat.
Tantésaixíqueelnombredepro-
ductes catalans avalats per marques
oficialsdequalitatnoparadecréixer,
unsigne,també,d’uncanvidementa-
litat en part de la pagesia del país. La
revaloració dels ingredients locals i
únicsquefansingularelnostrerebost
és inspiradora per als xefs d’aquí i de
fora.Promourelacol·laboracióentre
cuiners i pagesos –amb legislacions
rigoroses però no dogmàtiques, i di-
vulgant exemples de talent– serà el
futur d’una gastronomia que ni s’en-
lluerna per la novetat gratuïta, ni es
fossilitzaenunatradiciónostàlgica.
JOSEP
SUCARRATS
Cuinacatalana,
avantguardaitradició
PRODUCCIÓ
12.413El 2012 es van produir 12.413 tones
d’arròs del Delta; 12.037 tones de peres
de Lleida; 2.543 d’oli de les Garrigues, i
137 tones d’avellana de Reus. A més, es
van produir 46.852 tones de poma de
Girona, 750 tones de calçots de Valls i
80depatatesdePrades.
62,4
milionsampolles
LaDOCatalunyavacomercialitzar
62,4milionsd’ampollesdevidurant
l’any2013.Un58%delsvinsesvan
comercialitzaren114païsosdetot
elmón.Elprincipalmercatex-
terioréslaUnióEuropea
(60%).
PRODUCCIÓVINÍCOLAAMBDO
133.167
81.756
52.509
38.237 31.030 22.600
DADESENHECTÒLITRES(100L).CAMPANYA2012-2013
RESTAURANTSAMBESTRELLAMICHELIN
DOP-DENOMINACIONSD’ORIGENPROTEGIDES
Arròs
delDeltadel’Ebre
Avellana
deReus
Formatge
del’AltUrgell
ilaCerdanya
Mantega
del’AltUrgell
ilaCerdanya
Pera
deLleida
Mongeta
delGanxet
Oli
delaTerraAlta
delesGarrigues
deSiurana
delBaixEbre-Montsià
IGP-INDICACIONSGEOGRÀFIQUESPROTEGIDES
Calçots
deValls
Clementines
delesTerresdel’Ebre
Llonganissa
deVic
Padepagès
català
Patates
dePrades
Pollastreicapó
delPrat
Poma
deGirona
Torró
d’Agramunt
Barcelonaciutat
Àbac★★
EnotecaRestaurant★★
Lasarte★★
Moments★★
Barcelonacomarques
SantPau★★★
FonsaSala★
CanJubany★
ElsCasals★
Gironaicomarques
CellerdeCanRoca★★★
LesCols★★
Miramar★★
LaFondaXesc★
Lleida/Tarragona
ElFogony★
Malena★
CanBosch★
LesMoles★
DIETAMEDITERRÀNIA
52.000Amed és el programa de promoció de
l’alimentaciómediterrània.Actualment
en formen part 89 municipis i 327 esta-
bliments amb capacitat per oferir àpats
mediterranis a 52.000 comensals cada
dia. A més, Catalunya compta amb 46
restaurantskm0deslowfood.
Penedès
Costersdel
Segre
Empordà
Montsant Priorat Tarragona
LaDOCatalunyaenglobaunampliven-
talldevarietatsautòctonesitradicionals.
Lasevaàreadeproducciósesuperposaa
lesaltresdeudenominacionsd’origen
méslaDOCava.
Directordela
revista‘Cuina’

MEDIANIMALSDECOMPANYIA FONTS:AIAC-Arxiud’Identificaciód’AnimalsdeCompanyia;ConselldeCol·legisdeVeterinaris
deCatalunya
REGISTRES
80.000Enelsúltimsanys,l’AIACregistramésde
80.000animalscadaanyiaténunamitja-
nade132trucadesaldiarelacionadesamb
laidentificaciód’animalsques’hanperdut.
Mestís
364.049
Yorkshire terrier
73.669
Pastor alemany
61.957
Bòxer
33.141
Golden retriever
24.689
Buldog francès
24.634
Caniche
22.266
Podenc
20.005
Labrador retriever
26.640
GOSSOS.RACESMÉSPRESENTSACATALUNYADESDEL1997
Rottweiler
19.285
PERDEMARCACIÓ
68,9%
LademarcaciódeBarcelonatéel68,9%
dels animals de companyia registrats,
seguida de Tarragona (12,6%), Girona
(12,1%)iLleida(6,2%).
ABANDONAMENTS
30.000A Catalunya cada hora s’abandonen 4
animals de companyia al carrer o en
centresirefugis,ésadir,mésde30.000
animals abandonats cada any. En el cas
d’animals perduts, la mitjana de temps
perrecuperar-losésd’undia.
RACES
CANICHEElcanicheésunaraçapopularnomésales
comarquesdeBarcelonaiGirona,ielpo-
denchoésaTarragonaiLleida.Enelperí-
ode2010-2014lesracesméspopularshan
sigut:mestís,terrierdeYorkshire,pastor
alemany,buldogfrancèsiLabrador.
NOMS
LLUNAElnomd’animaldecompanyiaméspo-
pularaCatalunyaésLuna/Lluna,seguit
de Kira, Nina, Laika i Lola. Per als gats,
els més posats són Luna/Lluna, Nina i
Lola.Pelquefaanomsmediàtics,elmés
posat és Ricky (818), seguit de Messi
(701) i Shakira (317). També són habi-
tualsElvis(928)iBeethoven(595).
NOMBRED’ANIMALSIDENTIFICATSAMBXIPACATALUNYA EXÒTICS
LLORO
ÀNEC
TORTUGA
IGUANA
SERP
CONILL
PORC
MICO
ÓSRENTADOR
TIGRE
Elsprimersanimalsexòticsesregistren
alescomarquesdeBarcelonaiTarrago-
na el 2000. A les de Lleida el primer es
registrael2001iaGironael2002.
GOSSOS
938.254
91,6%
GATS
78.130
7,6%
FURES
3.796(0,5%)
EXÒTICS
2.590(0,3%)
GATS.RACESMÉSPRESENTSACATALUNYADESDEL1997
10.447
Persa
44.213
Europeu
10.256 6.830
Mestís
Europeu
comú
1.085
Maine
Coon
4.339
Siamès
1.706
Britànic
blau
746
Noruec
731
Ragdoll
695
Britànic
pèlcurt
690
Rusblau
655
Exòtic

CULTURALLIBRES
FONTS:IDESCAT;Fundacc;FederaciódeGremisd’Editorsd’Espanya;ConfederacióEspanyola
deGremisiAssociacionsdeLlibreters;MapadeLecturaPública;EnquestasobreParticipació
CulturalaCatalunya
PERFIL
BERGUEDÀLa comarca catalana més lectora és el
Berguedà, on es llegeix un 15% més de
llibres que en el total de Catalunya. Per
darreresesituenelGironès,elBagesiel
VallèsOccidental.
Q
uan parlem d’estadístiques refe-
rides a la lectura, cal partir de la
base que el camí que tenim per
recórrer és formidable per arribar a
assolir, ja no xifres europees, sinó
l’objectiudetenirunasocietatforma-
da,lliureicrítica,ésadir,unasocietat
lectora.Convétenirpresentquelaxi-
fra de prop de 2.500.000 persones
que asseguren que no han llegit ni un
sol llibre en l’últim any és extraordi-
nàriamentpreocupant.Sobretotper-
què de la resta de la poblaciólectora,
nomésunesquàlid2%llegeix5omés
llibres l’any. També diuen les en-
questesquelespreferènciesdelslec-
tors consultats s’inclinen en un 47%
per la novel·la. Fa feredat pensar en
l’irrisori 2% que llegim poesia, tan
desemparadacomagènere.
Pel que fa als suports és cada cop
més evident que els dispositius digi-
tals proliferen i que la venda de lli-
bres digitals també augmenta, per bé
que les xifres relatives a la pirateria
creixenperillosament.Elqueésveri-
tablement sorprenent, però, és l’in-
crement en milers de títols. A l’eco-
sistema de la lectura estem experi-
mentantlapobresadel’excés:davant
d’uncatàlegabassegadordenovetats,
lacaducitatdelsllibresalesllibreries
és més curta que la d’un iogurt en un
supermercat.
LAURA
BORRÀS
Massallibresper
tanpocslectors?
3.949.000
24,6%
PERSONESQUEHANLLEGITALMENYS
UNLLIBREDURANTEL2012
21,8% 14,9%
5omésllibres 1o2llibres 3o4llibres
2.490.000PERSONESQUENOHANLLEGITCAP
LLIBREEL2012
MAPA
LLIBRERIESEl Mapa de Llibreries d’Espanya del
2013fixava4.336llibreries.Elrànquing
l’encapçalavaAndalusia(603),seguida
deCatalunya(601).Aixòsuposa7,9lli-
breriespercada100.000habitants.
ESPAI
BIBLIOTECADesdel2008s’haninaugurat91biblio-
teques a Catalunya, una xifra que supo-
sa una mitjana de 15 per any. Tots els
municipis de més de 30.000 habitants
disposend’almenysunabiblioteca.
LLIBRESEDITATSEL2012
PROCEDÈNCIADELSLLIBRESLLEGITSEL2012
GÈNERESLITERARISIIDIOMESDELSLLIBRESLLEGITSEL2012
40,4%
Comprat
alabotiga
24,8%
Regalat
16,0%
Deixat
8,4%
Biblioteca
4,6%
Internet
2,7%
Comprat
adomicili
2,4%
Altres
0,4%
Venda
ambulant
0,2%
Inclòsendiari
orevista
Divulgatius13%
67%
Castellà
28%
Català
5%
Altres
Biografiesimemòries9%
Assaig5%
Autoajuda5%
Manualstècnics5%
Religió3%
Contes3%
Novel·la47%
Poesia2%Altres8%
18.767Llibreseditats
229Mitjanad’exemplarspertítol
llibredetextElsdetextnouniversitarissónelsmés
editats(2.934),seguitsdelsd’infantil
ijuvenil(2.048)iliteratura(1.639)
DirectoradelaInstitució
delesLletresCatalanes

CULTURAMÚSICA FONTS:Fundacc;EurobaròmetreConsumCultural;‘Enderrock’;ARC
IVACULTURAL
21%Dinamarcaéselpaíseuropeuambl’IVA
cultural més alt (25%), i Espanya se si-
tua en segona posició, amb el 21%. A la
part baixa hi ha Suïssa, amb el 2,5%, i
NoruegaiRússiaambel0%.
59.621.231
EVOLUCIÓDELCONSUM
DEMÚSICAICONCERTS
Milionsd’eurosfacturatsperla
indústriacatalanademúsicaen
directeel2013
MÚSICA
MAPA
TARRAGONAElCampdeTarragonaéslazonadeCa-
talunya on s’escolta més música
(93,7%), mentre que els habitants de
Ponent són els que més van a concerts
(46,5%).
CONCERTS
FACTURACIÓDELESDISCOGRÀFIQUESCATALANESMilions€
DISCOSCATALANSMÉSVENUTS 2013.Nombred’exemplars
FREQÜÈNCIAENELCONSUM
DEMÚSICA2013
ESTIL2013 LLENGUA2013
COSTDEL’ÚLTIMCONCERT
30
2006 27
2007
21,6
2008
14,9
2009
15,6
2010
16,3
2011
16,6
2012
12,1
2013
Diversosartistes
EldiscdeLaMarató
2013
200.000
SergioDalma
Cadore33
70.000
ClubSuper3
ConnectemCS3
40.000
Diversosartistes
Polseresvermelles
40.000
Manel
Atletes,baixin
del’escenari
36.000
Pop-rock
58,5%
Cadadia 54,3%
Mésd’unavegadaalasetmana 20,5%
Unavegadaalasetmana 8,2%
Duesotresvegadesalmes 1,7%
Unavegadaalmes 1,3%
Menysd’unavegadaalmes 1,1%
Mai 12,4%
Melòdica,
cançód’autor
31,1%
Salsai
música
llatina
16%
Flamenc
15,1%
Folk,
tradicional
idelmón
14,5%
Música
Català
7,9%
Castellà
38%
Altres
54,1%
FREQÜÈNCIAENL’ASSISTÈNCIA
ACONCERTS2013
Cap 70,2%
Un 10,2%
Dos 6,5%
Tres 4,1%
Quatre 2,2%
Cincomés 6,8%
ESTIL2013
Pop-rock
29,4%
Simfònicai
orquestra
8%
Melòdica,
cançó
d’autor
7,6%
Folk,
tradicional
idelmón
7,4%
Electrònica
5,4%
Gratuït
45%
Pagament
55%
11.924Nombredeconcertso
espectaclesdel2013,un
15,6%mésqueel2012
7.792.039Espectadorsdurantel2013
315.202Salaambmésespectadors
(Apolo)
Concerts
2007 2008 2009 2010 2011 2012
27,4%
29,9% 30,8%
29,8%
31,1%
33,8%
87,6% 87,2%
88,4% 88,9%
91,9%
93,3%
PERFILASSISTENTSCONCERTS2013
Estudissuperiors
51%
Estudissecundaris
30%
Sense
estudis
14% Estudis
primaris
5%

CULTURACINEMA FONTS:Idescat;departamentdeCultura;ICIC;Fundacc;UPF
TAQUILLA
20%-30%Lesdeupel·lículesquerecaptenmésdi-
nersalessalesdecinemasuposen entre
el 20% i el 30% de la recaptació total
que es fa durant un any als cinemes de
totCatalunya.
Calunreplantejamentafonssobreelcinema
PANTALLES
54%El 54% dels cinemes de Catalunya són
multisala i tenen 8 pantalles o més. En
canvi, només l’11% de sales tenen una
sola pantalla. Pel que fa a la mitjana de
pel·lículesvistes,ésd’unacada3mesos.
PRODUCCIÓ
120Durant el període 2009-2011 els títols
exhibitsiestrenatsdenacionalitatcata-
lanavansuperarelsdelarestadel’Estat,
arabé,ambundescenssignificatiu.Esva
passarde141pel·lículesexhibidesa120.
ASSISTÈNCIA
48%El2012el48%delapoblaciódel’Euro-
pa dels 27 no havia anat mai al cinema.
Al conjunt d’Espanya la xifra pujava
fins al 50%.
RECAPTACIÓPER
NACIONALITATDE
LAPRODUCCIÓ2011
CINEMAACATALUNYAEL2012
792Pantalles
19.116.180Nombred’espectadors
131,814Milionsd’eurosderecaptació;11,636
milionscorresponenapel·lículescatalanes
PREUMITJÀDEL’ENTRADA
CINEMAENCATALÀ GÈNERESMÉSVISTOS2012
Catalunya7,11%
Restaestatespanyol7,54%
UE14,86%
EUA68,37%
Resta
del
món
2,13%
17
1994
40
2004
67
2012
Subtituladesencatalà
6.102
Dobladesalcatalà
635.855
Originalsencatalà
205.538
Espectadors2012 Producciópròpiaocoproducció
2007 2014
5,68€ 8€
Comèdia 35,8%
Accióiaventures 35,5%
Drama 28,4%
Ciència-ficcióifantàstic 17,6%
Thrillerisuspens 12,6%
Animació 11,3%
Infantil 10,7%
Terror 8,3%
Altres/NS/NC 4,2%
Western,bèl·licihistòric 3,5%
ESTEVERIAMBAU
Historiadordecinemaidirector
delaFilmotecadeCatalunya
E
lcinemaviuactualmentunprocésde
transformació essencial derivat del
trànsit del suport analògic al digital.
Catalunya, com el conjunt d’Espanya,
experimenta amb molta més gravetat
que la resta d’Europa una pèrdua d’es-
pectadorsensalesperunexcésdepanta-
lles(eldobledelamitjanaeuropea),no
sempreactualitzadestecnològicament,
perl’incrementdel’IVAsobrelesentra-
des i perquè el ministeri no aplica una
normativaeficaçquefrenilapirateria.
El 70% de la cartellera està ocupada
per cinema nord-americà i el 30% de la
recaptació total es concentra en deu
filmsmultinacionalsambramificacions
multimediàtiques. La producció local
també viu una crisi que ha provocat un
replantejament de les subvencions pú-
bliques i obliga a buscar un públic no
sempre còmplice o un finançament al-
ternatiu. La llengua hegemònica és el
castellà i el 4% del públic que veu cine-
ma en català prefereix els doblatges de
films aliens que el subtitulat o les veus
originals d’actors locals. Que el públic
d’entre18i24anyssiguielmésassidua
les sales comercials és un bon auguri de
futur.Això,però,unitalabonaaccepta-
ció d’exhibicions complementàries en
festivals o a la Filmoteca, no treu la ne-
cessitat de replantejar el futur d’aquest
espectacleambconnotacionsculturals.

SALESDETEATRE
134El2011hihavia150teatresaCatalunya,
una xifra sensiblement superior a la del
2007, quan n’hi havia 134. El Barcelo-
nès (48) i el Vallès Occidental (18) són
lescomarquesambmésteatres.
GÈNEREDELSESPECTACLESD’ARTSESCÈNIQUES2012
Festivalocicleliterari3,9%
Màgia5,2%
Teatreinfantil7,2%
Dansa9,7%
Musicals13,2%
Circ18,2%
Teatre70,4%
CIUTATS
6.171Barcelona és la ciutat on es van fer més
representacions d’arts escèniques el
2011 (6.171). Per darrere es van situar
Vila-Seca (216), Terrassa (181) i Saba-
dell(167).
ASSISTÈNCIADEPÚBLIC2011
PERFILDEL’ESPECTADOR2012
LLENGUADEL’ÚLTIM
ESPECTACLEVIST2012
REPRESENTACIONS
15.182El 2011 es van fer 15.182 representaci-
onsescèniquesaCatalunya.Lamajoria
(8.966)deteatre,2.482deteatremusi-
cal i 1.222 de dansa. El 77% van ser re-
presentacionsdecompanyiescatalanes.
EDIFICIS
51Cinquanta-undelsteatresquehihaviaa
Catalunya el 2011 eren de construcció
posterior al 2000. Els més nombrosos
(33%) són els que tenien entre 300 i
500butaques.
COMPANYIES
D’ARTSESCÈNIQUES
2011
1.876.000
Dadesdel2012.+6,4% respectedel2007
ESPECTADORS
Joves
independents
39%
Parellesjoves
sensefills
34%
Jubilats
20%
Parelles
adultes
sensefills
28%
Entradesvenudes
3.016.834
Invitacions
316.927
36Dansa
35Circ
126Teatre
Català
57%
Castellà
35%
Altra
8%
CULTURAARTSESCÈNIQUES FONTS:DepartamentdeCultura;Fundacc

CULTURAARTSVISUALS FONTS:Fundacc;departamentdeCultura
D’INTERÈSNACIONAL
2.205A Catalunya el 2012 hi havia 2.205
immobles (monuments i conjunts
històrics, zones arqueològiques i pa-
leontològiques) catalogats com a
Béns Culturals d’Interès Nacional.
Esvanrestaurar10.830bénsmobles.
TERRITORI
943L’Alt Empordà concentra el màxim
nombre de jaciments arqueològics de
Catalunya (943), Osona el de monu-
ments(2.296)ielPallarsJussàeldeja-
cimentspaleontològics(122).
TÈCNIQUESARTÍSTIQUES
2.131.000hanvistalgunaexposicióel2012
PERFIL
JOVESLesfamíliesambfillspetitssónlesquevi-
sitenmenysexposicions,museusigaleri-
esd’art.Enelsdosprimerscasoselpúblic
méshabitualsónelsjovesindependentsi
alesgalerieshoésl’adultindependent.
COMARQUES
61%A l’Alt Camp assisteixen a exposicions
un 61% més que al total de Catalunya.
Per contra, a la cua s’hi situa el Bergue-
dà,ambun70%menysd’assistènciaque
altotaldelpaís.
165Museus(2012)
378Col·leccions
22.425.752visitants(2012)
2-5Nombreanual
d’exposicionsal
55% delesgaleries
EVOLUCIÓDELAFREQÜÈNCIAD’ASSISTÈNCIAAEXPOSICIONS
PERFILDELSASSISTENTS2012
21%
Si ens fixem en la tècnica de les obres
d’artexposades,lafotografiarepresen-
tael21%.Lesméshabitualssónlapin-
tura,lesobressobrepaperil’escultura.
20%
15%
10%
5%
0%
2007 2008 2009 2010 2011 2012
1o2exposicions
3o4
5omés
50% 50%
Segonsl’edat
30-39
19%
40-49
21%
50imés
37%
14-29ANYS
24%
185Galeriesd’art
78,6%
vanvisitarunaexposició
enunmuseu(2012)
39,1%
enunasalad’exposicions
18% enunagaleria

ESPORTSPRÀCTICAESPORTIVA FONTS:Secretariageneraldel’Esport;UFEC
72
BOOMDELRUNNING.CURSADEBOMBERS
Federacions/
unionsesportives
ANNAVILANOVA
Professoradesociologia
del’esport.INEFC
S’
ha fet molt i ben fet. Si analitzem
les dades sobre l’esport a Catalu-
nyaenspodemfelicitar:lapràctica
esportiva ha anat augmentant al llarg
dels anys, som pioners en organització
d’esdeveniments esportius, les curses
populars no paren d’augmentar tant en
quantitat com en nombre de partici-
pants, obtenim medalles en Jocs Olím-
pics,Paralímpics,MundialsiEuropeus,
la xarxa d’instal·lacions i equipaments
cada vegada és més àmplia i millor i un
llargetcèteradebonesnotícies.Totiels
èxitsassolits,encaraensquedamoltper
millorar! I vull plantejar-ne tres per a
l’esportcatalà.
Primer repte: continuar adequant i
transformant l’espai públic de pobles i
ciutats perquè l’esport pugui continuar
sentgeneradordexarxessocials.
Segon repte: més nenes, més noies i
més dones. Dirigents, entrenadores i
practicants. Per això cal el suport d’ho-
mes, de dones, de petits i de grans. Cal
canviar mentalitats i estructures. Per
fer-ho,l’educacióésindispensable.
Tercer repte: que els mitjans de co-
municacióajudinapromourelariquesa
de l’esport català. Que es faci difusió
delsdiferentstipusd’esportsiesvalorin
elscol·lectiusquehiparticipen.
Així doncs, l’esport català està d’en-
horabonaialhoratéreptesimportants.
Tresreptesperal’esportcatalà
FEDERACIONS2013
34,6%
1990
36,3%
1999
46,3%
2004
50,5%
2009
8.741Clubsfederats
605.084Llicències
ESPORTD’ELIT2013/2014
Federacionsmésactivespelquefaal’organitzaciód’activitatsi
competicions(dadesennombred’activitats)
60%
Delsquefanesport,un60%diuenque
enpractiquenmésd’uncopalasetmana
12%
Ésl’incrementdeparticipacióencurses
d’atletismepopularentreel2011iel2012
2000
3.330corredors
2013
24.000corredors
EVOLUCIÓDELAPRÀCTICAESPORTIVA1990-2010
ESPORTSAMBMÉSPRACTICANTS2010
Caminar(comaexercicifísic) 23,9%
Gimnàsticademantenimentencentreesportiu 33,2%
Nataciórecreativa 31,2%
Aeròbic,rítmica,expressiócorporal,gymjazz,steps,etc. 15,2%
Bicicletademuntanya 14,6%
Futbolonze,futbol7 13,5%
Cursaapeu 13,4%
!
Lesdisciplines
popularsambmés
cursesiparticipants
són:atletisme,
ciclismeitriatló
80%
Delesllicències
federativesun80%són
perahomes
Vela
136
Hoquei
132
Automobilisme
107
Esportsd’hivern
103
Petanca
103
Pitch-and-putt
100
Patinatge
96
Tirolímpic
92
261
EsportistesalCAR
(153homesi108dones)
209
Esportistes
catalansalCAR
WATERPOLO
atletismeinataciósónles
disciplinesambmésatletes
alCARdeSantCugat

ESPORTSINSTAL·LACIONSESPORTIVES FONTS:Secretariageneraldel’Esport;ObservatoriCatalàdel’Esport;CIS
30%delapoblacióteniaferesportcoma
primeraopcióperaltempsdelleure(2010).
El2005laxifrasuperavael41%
INSTAL·LACIONS
2015L’objectiudelPlaDirectord’Instal·laci-
onsiEquipamentsEsportiusdeCatalu-
nya(PIEC)ésquel’any2015s’assoleixi
la xifra d’una instal·lació esportiva per
cada 1.000 habitants i que estiguin dis-
tribuïdes harmònicament per promou-
reundesenvolupamentequilibrat.
52%delscatalansapuntavenel2010 quesihi
haguésmésinstal·lacionsenbarrisipobles
lagentfariamésesport
ESPAISMÉSCOMUNS
GIMNÀSSegons les dades d’equipaments espor-
tiusconvencionalsaCatalunya,lessales
ogimnasos,lespistesd’atletismeal’aire
lliure, els poliesportius, les piscines a
l’airelliure,lespistesdepetancailesde
tenis són els espais esportius més nom-
brososiestesospelterritori.
50%
Més del 50% dels espais esportius
censatssónal’àreametropolitanade
Barcelona. Però en comarques
menys poblades com l’Alt Pirineu i
l’Aran és on hi ha una proporció més
grand’espaisesportiusperhabitant.
ESPAISESPORTIUS.COMARQUES
Comarquesambmésinstal·lacions
esportives(juny2014)
Espaisesportiuscensats
2014
ESPAISESPORTIUS
Propietat Gestió
Airelliure
38,80%
Instal·lacions
públiques
48%
Instal·lacionsi
clubsprivats
26,40%
Gimnàs
privat
9,50%
Acasa
8,30%
Instal·lacions
d’uncentre
d’ensenyament
5,70%
Instal·lacions
delcentrede
treball
1,40%
Nocontesten
1,70%
PREFERÈNCIADELSESPAISDEPRÀCTICAESPORTIVA2010
ESPAISCONVENCIONALSISINGULARS
Ajuntaments
47%
Altrespúblics
8%
Clubsiassociacions
8%
Privats
turístics
9%
Privats
residencials
7%
Privats
esportius
9%
Baix
Llobregat
3.765
Privatsesportius
13%
Privats
residencials
7%
Privatsturístics
9%
Centreseducatius
privats
6%
Clubsi
associacions
15%
Altrespúblics
3%
Centres
educatius
públics
15%
Ajuntaments
26%
Altresprivats
6%
Barcelonès
5.521
VallèsOccidental
2.977
Espais
singulars
11,7%
Espais
convencionals
88,3%
Salesespecialitzades
18%
Pistespoliesportives
16%
Piscinesal’airelliure
13%
Àreesd’activitatesportivaamb
refugis,senders,BTTi
instal·lacionsnàutiques
43%
Circuitsicarrilsdebicicleta
10%
La xifra d’equipaments esportius
convencionalsaCatalunya(CEEC)
hacrescutgairebéun20%enelsúl-
timsquatreanys.
A Catalunya hi ha comptabilitzades
5.251àreesd’activitatiespaissingu-
lars, entre els quals hi ha 126 camps
de tir, 96 circuits de motor i 83
campsdegolfipitch-and-putt.
EVOLUCIÓDELSESPAISESPORTIUSCONVENCIONALS2006-2014
29.740
2006
29.933
2007
30.042
2008
31.270
2010
37.162
2014
Altres
privats
12%

JOCSOLÍMPICS
TÍTOLS
489L’esport català va sumar, en el període
comprèsentreel2011iel2013,untotal
de489podiseuropeusomundialsendi-
ferentsdisciplines.
JOCSPARALÍMPICS
CLUBAMBMÉSTÍTOLSINTERNACIONALS
FCBARCELONA
CAPACITATORGANITZATIVA
414Catalunya va organitzar durant el
2013 un total de 213 esdeveniments o
campionats d’àmbit estatal i 201 d’in-
ternacionals.
ESTIU
HIVERN
ESTIU
HIVERN
PARTICIPANTSCATALANS
PARTICIPANTSCATALANS PARTICIPANTSCATALANS
PARTICIPANTSCATALANS
66
86
129
87
118
92
89
97
LosAngeles(1984)
Seül(1988)
Barcelona(1992)
Atlanta(1996)
Sydney(2000)
Atenes(2004)
Pequín(2008)
Londres(2012)
18
Medaller
històric
5
6
5
4
0
6
7
8
Calgary(1988)
Albertville(1992)
Lillehammer(1996)
Nagano(1998)
SaltLake(2002)
Torí(2006)
Vancouver(2010)
Sotxi(2014)
29 16
5
Sotxi
2014
2
42
40
35
42
29
Atlanta(1996)
Sydney(2000)
Atenes(2004)
Pequín(2008)
Londres(2012)
1
Medaller
Londres
2012
6 5
0
Medaller
desde
Torí1996
1 1
1
4
4
5
7
8
22
Calgary(1988)
Albertville(1992)
Lillehammer(1996)
Nagano(1998)
SaltLake(2002)
Torí(2006)
Vancouver(2010)
Sotxi(2014)
17 20 8 47 3
Handbol Futbolsala
ESPORTSMEDALLERESPORTIU FONTS:Secretariageneraldel’Esport;Observatoridel’Esport;FCBarcelona
Futbol HoqueiBàsquet

MÈDIAPREMSA,RÀDIOITELEVISIÓ FONTS:Fundacc;Idescat;Conselldel’AudiovisualdeCatalunya(CAC).Dadesdemaigdel2014
2.050.000Lectorsdiarisdepremsa
CONSUMIDORSHABITUALS
PREMSAESCRITA
REVISTES
RÀDIO
1.708.000
709.000
31.000
Lectorsdepremsad’informaciógeneral
Lectorsdepremsaesportiva
Lectorsdepremsaeconòmica
481
45%
EmissoresderàdiodeFM2014
Poblacióqueprefereixprogramesmusicals
30,8%
Consumidorsdecanalsd’àmbitlocal
39% 27%
44% 53%
66% 57%
87% 88%
CONSUMDEMITJANS CONSUMDEPREMSA CONSUMDERÀDIO CONSUMDETV
Televisió
Ràdio
Revistes
Diaris
Revistesdeproximitat
Suplements
5.484.000
4.030.000
3.060.000
2.050.000
1.390.000
749.000
LaVanguardia
ElPeriódico(2)
MundoDeportivo
Sport
Marca
ElPaís
ElPuntAvui
ARA
As
Segre
670.000
517.000
376.000
284.000
180.000
158.000
151.000
121.000
112.000
93.000
47%53%
Nol’escoltenmai
ogairebémai
L’escolten
habitualment
RAC1
CatalunyaRàdio
SER
C40
FlaixFM
Flaixbac
Dial
EuropaFM
Rac105
C100
764.000
579.000
403.000
347.000
309.000
268.000
233.000
233.000
233.000
198.000
Antena3
TV3
Telecinco
La1
LaSexta
Cuatro
8tv
La2
3/24
Esport3
1.579.000
1.473.000
1.352.000
1.078.000
677.000
671.000
376.000
250.000
178.000
123.000
2
3omés
40,1%
24,7%
24,5%
9,9%
Cap 0,8%NS/NC
de22ha1hFranjahoràriaambmésaudiència(73,2%)
QUANTSTELEVISORSTENIMACASA?COSTUMSDELSOIENTSELSLECTORSDECATALUNYA
1
TV

MÈDIAXARXESSOCIALS FONTS:ComScore;Idescat;GESOP;Nielsen
ÚSDELTELÈFONMÒBIL
91,7%
Pel que fa als usos del telèfon mòbil
(ambunapenetraciódel95,9%delapo-
blació el 2010), en el 91,7% dels casos
s’utilitzaperparlar,un65,8%elfanser-
vir per enviar missatges, un 50,4% per
fer fotos, el 50,2% l’utilitzen com a des-
pertador, el 29,2% com a agenda, el
19,5% com a reproductor de música i el
13,8%perjugar.
FACEBOOK
POPULARDurantel2013elstemesméscomentats
aFacebookvanser:elReialMadrid;Li-
onel Messi; el Barça; la sanitat; Cristia-
noRonaldo;l’Erasmus;Madrid2020;la
crisi econòmica; la infanta Cristina i
“Todos somos Santiago” (en relació a
l’accidentferroviari).Pelquefaalsmés
popularsdel’anypassathihaviaetique-
tescom“papaFrancesc”o“nadóreial”.
‘SMARTPHONES’
66%
Espanya és el país europeu líder en l’ús
de telèfons intel·ligents (smartphones),
amb un 66% de penetració. Les dades
del2013mostrencomelnombred’usu-
arisvacréixerun70%respecteal2012.
8 de cada 10 terminals que es compren
sónsmartphones.El2013Androiderael
sistemaoperatiulíder.
PROJECCIÓ
RAMBLA
ÚSD’INTERNETACATALUNYA
23,8% 47,4%
56,4%39,3%
45% 61,6%
46,5% 63,8% 2010
2009
2008
2007
Utilitzainternet Utilitzainternetdiàriament
El resum anual de Facebook del 2013
recull els 25 indrets de tot el món on els
usuarisd’aquestaxarxasocialhanactu-
alitzat més el seu estat. Una llista on
apareixenlesprincipalsdestinacionstu-
rístiquesdelmón,comelsparcsDisney-
land de Califòrnia, Hong Kong, París i
Tòquio, a més de la plaça de San Marco
deVenèciailaRambladeBarcelona.
FACEBOOK TWITTER
·19,4milionsd’usuarisaEspanya(2013)
·51% dedonesusuàriesi49% d’homes
·Usuarismajoritaris:de25a34anys
·Un72%hiaccedeixendesdelmòbil
·12milionshiaccedeixendiàriament
·Un10% (1.960.000)delsusuarisdel’Estat
sóndel’àreadeBarcelona
·Escalculaquehiha4,5milionsd’usuarisa
Espanya(9èpaísdelmón)
·El80% delsusuarishiaccedeixenviamòbil
·2decada3usuarismòbilssónaTwitter
mentremirenlaTV
·El70% delsusuarismòbilssegueixenperfils
demarquesaTwitter
E
n aquest racó de món estem força
ben situats als rànquings d’adop-
ciód’equipamenttecnològicipla-
taformesdigitals.Nohauríemdeper-
dre de vista, però, que aquesta adop-
ció és més aviat superficial i segueix
models de participació creats a Cali-
fòrnia i gestionats des d’allà. En can-
vi,disposemdepocsserveisrealment
transcendents: és més fàcil conèixer
l’índex exacte de delinqüència d’un
barri de Chicago que disposar de la
informacióequivalentaquí.
Tambéhihapocaambiciópercre-
ar serveis i aplicacions digitals amb
aspiracionsglobals.Enparthofaque
aquínotenimunautènticsistemade
capital risc disposat a finançar-ho. I
enqualsevolcas,permoltquepresu-
mimdeserpartd’Europa–elllocdel
món on va néixer la web oberta–, les
empresesilesadministracionspúbli-
quesd’aquícontinuentreballantamb
dues plataformes mòbils tancades i
gestionadesdesdeCalifòrnia.
Quanafegimlallenguaal’equació,
elfuturescomplica.Gràciessobretot
a la feina de la gent, el català és força
present al món digital. Però de mo-
ment és absent a la internet dels ob-
jectesialssistemesdecontrolambla
veu. Tenim una primera matèria de
qualitat. Però ens queda molta feina
perfer.Sipotser,enlabonadirecció.
ALBERT
CUESTA
Tecnologiasuperficial
igenssobirana
62%
23%
4,6% 3,8% 2,5% 0,8% 0,8% 0,4% 0,3% 0,2% 0,1%
LESXARXESSOCIALSAMBMÉSACTIVITATAESPANYA(2014)
PRINCIPALSESDEVENIMENTSPERSONALSCOMPARTITSAFACEBOOK(2013)
1Novarelació,compromísomatrimoni
2Unviatge
3Canvideresidència
4Fid’unarelació
5Novaamistat
6Noumembrealafamília,esperaohatingutunnadó
7Adopciód’unanovamascota
8Pèrduad’unésserestimat
9Col·locaciód’unpírcing
10Abandonamentd’unhàbit
Expert
entecnologia

Com som. Catalunya en xifres

Com som. Catalunya en xifres

More Related Content

Similar to Com som. Catalunya en xifres

Com som. Catalunya en xifres