Al nostre planeta hi ha més de 250.000 espècies de plantes diferents. Es classifiquen en dos grups: Plantes sense flors. Plantes amb flors.
Les plantes sense flors: Es reproduexin per  espores . Tipus:  molses i falgueres . Les molses :  plantes molt menudes i simples d’arrels minúscules, tija i fulles minúscules. Les falgueres :  tenen una tija subterrània de la qual ixen les arrels i les fulles que solen ser grans.
Les plantes amb flors: Produeixen flors per reproduir-se. Grups: Les gimnospermes : la llavor es forma en pinyes o altres òrgans. Les flors són molt simples.  La majoria són arbres de fulla perenne: avet, pi, xiprer... Les angiospermes : les llavors es formen a l’interior de un fruit. Herbes, arbustos i arbres. Fulles perennnes i caduques Exemples: rosella, el jacint, el romaní, la pomera, l’alzina, el faig,…
Com es nodreixen les plantes: Fabriquen el seu propi aliment . Etapes de l’alimentació: Pendre substàncies del sòl i de l’aire. Transformar-les en aliment. Repartir l’aliment per tota la planta. Les plantes necessiten respirar permanentment com la resta d’éssers vius.
L’entrada de substàncies: Aigua i sals minerals per l’ arrel : A través dels pèls absorbents. Es forma la saba bruta. La saba bruta puja per la tija fins les fulles a través dels vasos llenyosos. Diòxid de carboni per les fulles a través dels  estomes .
La  fotosíntesi : Procés pel qual les plantes fabriquen el seu aliment: Te lloc a les  fulles . L’aigua i les sals minerals de la saba bruta es combinen amb el diòxid de carboni i es transformen en saba elaborada. Es imprescindible la llum del sol. Clorofil·la : substància verda que capta la llum del sol.
El repartiment de la saba elaborada: La saba elaborada que s’ha format a les fulles es reparteix per tota la planta a través dels  vasos liberians . Aquest repartiment es necessari perque a les tiges i a les arrels no hi ha fotosíntesi i necessiten rebre aliments.
La respiració: Les  plantes respiren  com tots els éssers vius. Necessiten l’oxigen per combinar-lo amb els aliments i aconseguir energia. Les plantes respiren de dia i de nit.
La reproducció sexual: És aquella en la que intervenen les  flors . Les flors  són el òrgans reproductors de les plantes.
La polinització: És el primer pas de la reproducció. És el transport dels grans de pol·len des dels estams fins al gineceu. Polinització pels insectes . Polinització pel vent.
La llavor i el fruit: Després de la polinització, el gineceu de la flor experimenta canvis importants: Els òvuls es transformen en les llavors. La resta del gineceu es transforma en el fruit. El fruit  conté les llavors i les protegeix de l’exterior. La llavor conté l’embrió i les substàncies nutrients que faciliten el seu creixement.
La reproducció  asexual : reproducció sense flors ni llavors. Intervenen altres parts. Estolons : tiges disposades de forma horitzontal que quan entren en contacte amb el sòl formen arrels i originen una nova planta. Rizomes : tiges subterrànies: lliri. Tubercles : tiges subterrànies engrossides que contenen substàncies nutritives:  creïlla .
 

Les Plantes

  • 1.
  • 2.
    Al nostre planetahi ha més de 250.000 espècies de plantes diferents. Es classifiquen en dos grups: Plantes sense flors. Plantes amb flors.
  • 3.
    Les plantes senseflors: Es reproduexin per espores . Tipus: molses i falgueres . Les molses : plantes molt menudes i simples d’arrels minúscules, tija i fulles minúscules. Les falgueres : tenen una tija subterrània de la qual ixen les arrels i les fulles que solen ser grans.
  • 4.
    Les plantes ambflors: Produeixen flors per reproduir-se. Grups: Les gimnospermes : la llavor es forma en pinyes o altres òrgans. Les flors són molt simples. La majoria són arbres de fulla perenne: avet, pi, xiprer... Les angiospermes : les llavors es formen a l’interior de un fruit. Herbes, arbustos i arbres. Fulles perennnes i caduques Exemples: rosella, el jacint, el romaní, la pomera, l’alzina, el faig,…
  • 5.
    Com es nodreixenles plantes: Fabriquen el seu propi aliment . Etapes de l’alimentació: Pendre substàncies del sòl i de l’aire. Transformar-les en aliment. Repartir l’aliment per tota la planta. Les plantes necessiten respirar permanentment com la resta d’éssers vius.
  • 6.
    L’entrada de substàncies:Aigua i sals minerals per l’ arrel : A través dels pèls absorbents. Es forma la saba bruta. La saba bruta puja per la tija fins les fulles a través dels vasos llenyosos. Diòxid de carboni per les fulles a través dels estomes .
  • 7.
    La fotosíntesi: Procés pel qual les plantes fabriquen el seu aliment: Te lloc a les fulles . L’aigua i les sals minerals de la saba bruta es combinen amb el diòxid de carboni i es transformen en saba elaborada. Es imprescindible la llum del sol. Clorofil·la : substància verda que capta la llum del sol.
  • 8.
    El repartiment dela saba elaborada: La saba elaborada que s’ha format a les fulles es reparteix per tota la planta a través dels vasos liberians . Aquest repartiment es necessari perque a les tiges i a les arrels no hi ha fotosíntesi i necessiten rebre aliments.
  • 9.
    La respiració: Les plantes respiren com tots els éssers vius. Necessiten l’oxigen per combinar-lo amb els aliments i aconseguir energia. Les plantes respiren de dia i de nit.
  • 10.
    La reproducció sexual:És aquella en la que intervenen les flors . Les flors són el òrgans reproductors de les plantes.
  • 11.
    La polinització: Ésel primer pas de la reproducció. És el transport dels grans de pol·len des dels estams fins al gineceu. Polinització pels insectes . Polinització pel vent.
  • 12.
    La llavor iel fruit: Després de la polinització, el gineceu de la flor experimenta canvis importants: Els òvuls es transformen en les llavors. La resta del gineceu es transforma en el fruit. El fruit conté les llavors i les protegeix de l’exterior. La llavor conté l’embrió i les substàncies nutrients que faciliten el seu creixement.
  • 13.
    La reproducció asexual : reproducció sense flors ni llavors. Intervenen altres parts. Estolons : tiges disposades de forma horitzontal que quan entren en contacte amb el sòl formen arrels i originen una nova planta. Rizomes : tiges subterrànies: lliri. Tubercles : tiges subterrànies engrossides que contenen substàncies nutritives: creïlla .
  • 14.