Proposta de comprensió lectora per a la quarta prova de Llengua Catalana

1. Q U A R T A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
T U A L A L A T R IN A . N O S A L T R E S , A L T R IC L IN I
La gran importància política de la il·lustre senadora Irenis Ribis havia fet que ben aviat hagués
d’abandonar Barcino i traslladar-se a la capital, Tàrraco, per tal d’encarregar-se del govern de la província
romana. L’emperador Juli Cèsar l’havia escollida com a nova cap suprem de Roma a Hispània. Irenis era al
principi una excel·lent amfitriona, molt estimada pel poble i per tots els convidats que acudien a casa
seva, però no mostrava compassió amb els seus esclaus, als quals tractava talment com si fossin animals.
A poc a poc, però, Irenis havia anat canviant el seu gran sentit de la responsabilitat per un gust massa
exagerat pel seu divan de pell de camell i per la latrina que hi havia passat l’ambulatio del pati del seu
domus. Amb el pas dels mesos, Irenis havia anat desoint les seves obligacions com a màxim governant i
s’havia dedicat cada cop més a la noble tasca de no fer res de res, absolutament res. Estirada a la seva
butaca es dedicava únicament a la fantàstica activitat de “fer el canem” (canem, en llatí, volia dir gos), és a
dir, a fer el gos. A més, visitava la latrina tres cops al dia i feia petar la xerrada amb els seus veïns, també
romans de pes i importància.
Als carrers de Tàrraco les revoltes dels esclaus que lluitaven per tal d’aconseguir la seva llibertat eren
cada cop més freqüents i contínuament es produïen sinistres que obligaven els legionaris (soldats) a
intervenir per tal de restaurar la pau. Irenis havia deixat de ser una política meticulosa i havia decretat
que, a Tàrraco, tothom hi podia fer el que volia, sense tenir en compte cap norma ni cap llei. Havia concedit
la llibertat als seus antics esclaus Leonardus i Mariai, amb qui antigament s’havia mostrat especialment
dura i despietada. En Leonardus i la Mariai, lliures ara però molt pobres i sense recursos, havien estat
esclaus domèstics amb una única tasca assignada: netejar diàriament les latrines en què Irenis i els seus
convidats passaven hores i més hores perdudes abocant femta i parlant de coses absurdes en llatí que ells
desconeixien. Aquelles habitacions amb forats negres al terra estaven bellament decorades amb mosaics
que mostraven aventures mitològiques, però feien una pudor terrible i conduïen els pobres esclaus fins al

2. punt d’haver de vomitar. Ells haurien preferit netejar les piscines de les termes, però Irenis els havia
confinat des del primer dia a les latrines. Cansats i sense sostre per a refugiar-se, Leonardus i Mariai no
disposaven de menjar, ara que eren lliures, i no sabien ben bé com tirar endavant.
Un bon dia, i amb l’objectiu de lluitar per a sobreviure (la gana els estava consumint), els dos antics
esclaus van idear un pla. Coneixien perfectament la distribució de les dues plantes del domus i se sabien
de memòria el camí que conduïa a les latrines. Aprofitant que la il·lustre Irenis i els seus convidats eren
novament als vàters privats compartint una llarga conversa i fent el gos, en Leonardus i la Irenis van entrar
sense fer soroll a la casa majestuosa per la porta de darrera i van accedir al triclini. El menjador era
imponent i tenia absolutament de tot. Ells no hi havien pogut accedir mai abans perquè sempre estaven
tancats a la latrina, netejant. Ara, però, fruit de l’abandonament de les tasques de govern per part de la
Irenis, els papers s’havien invertit: la noble romana passava més temps a la latrina que no pas al triclini del
domus, i ells dos podien delectar-se amb un bon banquet. Els antics esclaus ho tenien fàcil... Cada dia, a la
mateixa hora, quan sabien que amb tota seguretat els nobles culs de la governant Irenis i dels seus
convidats serien a la latrina, ells entraven a la mansió, accedien a la cuina, anaven al triclini i omplien els
seus estómacs amb deliciosos i suculents menjars. Fins i tot s’atrevien a estirar-se al divan de la Irenis.
Però això no ho va arribar a saber mai ningú...
 --------------------------------------------------------------------- 