Entrevista a Kirubs en periódico Indicador - Página 16

1. Núm. 129· Any 10 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA 2a quinzena - JUNY 2011
www.indicadordeeconomia.com
ENTREVISTA Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària: Els joves que busquen la
primera feina són la meitat
‘Volem ser una porta a Europa pel mercat asiàtic’
dels aturats de la província
Porta poc més de 4 mesos en el càrrec, però deries que venen d’Àsia pel Mediterrani. Una
ha estat temps suficient perquè Josep oportunitat que no es pot deixar passar i per L’últim informe de les Cam-
Andreu identifiqués els objectius de la seva la qual «no podem esperar 10 o 15 anys que bres de Comerç revela que el
gestió al capdavant del Port de Tarragona. En arribi el Corredor del Mediterrani». Per això, 47 per cent dels aturats són
una entrevista, Andreu assegura que amb Andreu demana un tercer rail de mercade- joves que encara no han acce-
unes millors connexions ferroviàries amb el ries pel traçat ferroviari existent. Segons ell, dit al mercat laboral. Un 20 per
centre d’Europa, el Port de Tarragona seria «podria estar fet en un any i mig i s’aprofita- cent de la població activa de la
una de les portes d’Europa per a les merca- ria quan arribés el corredor». Pàg. 11 província no té feina. Pàg. 10
INFORME SOBRE EMPLEO SUMERGIDO
Llaberia Plàstics
L’empresa de Montbrió aposta pel
El empleo nord d’Àfrica
Aquesta empresa fundada
l’any 1994 situa el secret del
sumergido, seu èxit en la diversificació en
els seus productes i la innova-
ció en diversos camps. Una
en el punto recepta que cada cop més està
fructificant també en el con-
text internacional. Seguint
aquesta línia d’obrir fronteres
de mira volen incrementar les vendes
un 20 per cent en els propers
dos anys. Pàg. 5
El Gobierno impulsa un plan
para erradicar el fraude laboral La crisi econòmica és
un filó per a les
Hasta el 31 de julio vo concede un periodo empreses de
está abierto el periodo de gracia: hasta el 31 de
de gracia para que las julio los empresarios detectius privats
empresas con empleos que tengan a un traba- Pàg. 17
sumergidos los den de jador sin contrato dado
alta sin exponerse a de alta en la Seguridad
sanciones. Social podrán hacer Dow Chemical
Endurecimiento de aflorar su situación sin Inaugurado un centro de investigación
sanciones e implicación exponerse a ninguna en potabilización de agua
de las empresas en el sanción. Más allá de esa
control sobre los infrac- fecha, sanciones más La multinacional estadouni-
tores. Son los dos prin- duras y tolerancia cero. dense del sector químico pre-
cipales aspectos del Re- El sector empresarial sentó en sociedad su nuevo
al Decreto 5/2011 que ha recibido el plan con Centro Global de Desarrllo de
pretende acabar, o quejas. Están de acuer- Tecnología del Agua. La planta
minimizar, los alarman- do en sus objetivos, da trabajo a 35 técnicos y desa-
tes niveles de empleo pero no quieren que rrollará técnicas de desaliniza-
sumergido que se esti- los trámites a los que les ción del agua marina. En el acto
ma que hay en España. obliga incrementen to- inaugural, empresa y institucio-
Antes de que el nuevo davía más la carga buro- nes del territorio escenificaron
marco sancionador en- crática que deben la una buena sintonía que
tre en juego, el ejecuti- afrontar. Pàgs. 2-3 podría dar nuevos frutos a corto
plazo. Pàg. 14
El Morell combatrà l’atur amb noves
inversions i més formació
El recentment reescollit alcal- l’aposta és clara. Guinovart és
de del Morell, Pere Guinovart, optimista: «Les empreses quími-
passa revista a la situació del ques del territori estan recupe-
municipi per marcar les seves rant nivells d’inversió, i això ho
prioritats en la legislatura que han d’aprofitar les empreses de
ara comença. serveis i els treballadors que
Guinovart té clar que ara tenim al municipi». En l’actual
mateix, des del consistori, han context de pèrdua d’ingressos,
d’apostar per lluitar contra l’a- Guinovart aposta també per
tur. En un municipi on dos de mantenir el model de qualitat
cada tres habitants depenen de vida assolit en els últims anys
Pere Guinovart, alcalde del Morell. econòmicament de la indústria, al municipi. Pàgs. 12-13

2. 02 2a quinzena - JUNY 2011
INFORME
Economia submergida
Ultimátum al empleo sumergido
El plan del gobierno abre un período de regularización después del cual se endurecerán las sanciones
DANI REVENGA /REUS-TARRAGONA
El Real Decreto 5/2011 de medi-
das para la regularización y con-
trol del empleo sumergido fue
aprobado por el Consejo de
o
Ministros el pasado 29 de abril.
El texto de la nueva normativa
argumenta la necesidad de abor-
dar la lucha de esta lacra social
«con carácter extraordinario» por-
que estas prácticas «distorsionan
r
el mercado y dificultan el sistema
de protección social» creando
una «competencia desleal» sobre
n
las empresas que actúan dentro
de la legalidad. Unos efectos
especialmente nocivos «en un
o
momento de la economía espa-
ñola en el que el repunte de la
actividad y el crecimiento econó-
o
mico no alcanzan las cotas sufi-
cientes para la creación de
empleo neto».
A grandes rasgos, en lo que se
refiera a la regularización, la
nueva normativa establece un
periodo de gracia para que las
empresas que tienen trabajadores
en activo sin estar dados de alta
en la Seguridad Social puedan
regularizarlos. Este periodo va
desde el 6 de mayo, fecha de
publicación en el BOE del Real
Decreto, al 31 de julio. Durante
este plazo, las empresas que den
un paso adelante para aflorar su
empleo sumergido no serán san-
cionadas. determinado servicio a otra a Gobierno anuncia tolerancia rados perciben algún tipo de sub- 6.250 euros por cada trabajador
El proceso es el mismo que el del comprobar, con carácter previo, cero con los infractores y la apli- sidio de desempleo: de 6.251 en situación irregular. La norma-
alta de un contrato normal, sólo que todos sus trabajadores están cación inflexible de un nuevo sis- euros a 10.001 euros como míni- tiva prevé también sanciones
que para evitar la sanción que debidamente dados de alta. Una tema de sanciones, mucho más mo, mientras que la penalización accesorias para todas estas tipolo-
debería suponer esta situación en responsabilidad, y una carga duro que el actual. La penaliza- máxima queda en 187.515 euros gías, como son la pérdida de ayu-
condiciones normales el nuevo burocrática, que ha levantado ción mínima por trabajador no ya vigentes. Por lo que respecta al das, bonificaciones y beneficios
contrato debe ir acompañado de muchas críticas entre el sector afiliado a la Seguridad Social se incumplimiento de la nueva obli- de los programas de empleo, la
un formulario que lo vincula a empresarial. multiplica por 5: de 626 euros a gación de comprobar que las posibilidad de exclusión del acce-
este plan gubernamental. 3.126 euros. La penalización empresas con las que se establece so a estos beneficios por uno o
Las empresas tienen una cierta Sanciones más severas máxima pasa de 6.250 euros a una relación tienen regularizados dos años, la publicidad de las san-
libertad a la hora de decidir la Más allá del citado 31 de julio en 10.000 euros. El endurecimiento a sus trabajadores, las empresas se ciones y la prohibición de firmar
modalidad contractual que más que termina este periodo de gra- es menos acentuado en los casos enfrentan a una cuantía mínima contratos con el sector público.
les convenga: puede ser un con- cia con el empleo sumergido, el en que los trabajadores no decla- de 626 euros y una máxima de
trato indefinido o temporal, a jor- Tarragona, el índice más alto
nada completa o a tiempo par- Según las estimaciones del
cial. Eso sí, por un plazo mínimo Cuerpo Especial de Gestión de la
de seis meses. Según el Gobierno, Los inspectores dudan de la efectividad del plan Hacienda Pública (GESTHA),
este periodo de tolerancia con la Tarragona es la provincia catala-
las irregularidades no puede con- El Cuerpo Especial de Gestión de la Hacienda es la falta de estudios oficiales que permita conocer na con el índice más elevado de
siderarse una amnistía, porque Pública (GESTHA) es un organismo que trabaja para al detalle donde es más necesario actuar geográfica economía sumergida: un 29,1%
no podrán acogerse a él las mejorar la eficacia de la Administración Financiera, y sectorialmente. También explican que los resulta- de su PIB, un porcentaje casi 6
empresas que tengan ya abierto en particular de la inspección sobre la economía dos de las campañas son engañosos: siempre crece puntos superior a la media espa-
un proceso de inspección de la sumergida. GESTHA duda de los resultados de este el fraude detectado respecto al año anterior, pero el ñola (23,3%) y casi siete por enci-
Seguridad Social. plan del gobierno. Según su Secretario General, José fraude estimado lo hace a más velocidad, por lo que ma de la catalana (22,3%), y a la
El otro gran aspecto de este Real María Mollinedo, «los recursos para la inspección el porcentaje de impunidad es cada vez mayor. GEST- altura de las Comunidades
Decreto 5/2011, el más polémi- son muy bajos y ello crea una gran sensación de HA denuncia también que se prioriza la lucha contra Autónomas con el índice más
co, es el que tiene como objetivo impunidad por mucho que suban las sanciones». el fraude en las pequeñas y medianas empresas en alto: La Rioja (31,4%) y Canarias
incrementar el control y la detec- Además, si una empresa se acoge al plan y regulari- lugar de en las grandes corporaciones porque «es (28,7%). Esto se traduce en
ción de estas prácticas. Un ámbi- za a un trabajador no se la sancionará pero «delata- más rentable: tienen menos servicios jurídicos y por Tarragona en un fraude laboral
to en el que la gran novedad es la rá que tiene una contabilidad en B, cosa que podría eso es más fácil de detectar, pero las cantidades del de 1.967 millones de euros. Estas
implicación directa y obligatoria provocar una inspección de hacienda». Según este fraude son mucho menores». Otra asignatura pen- estimaciones pertenecen al año
de las empresas, bajo la amenaza cuerpo, España tiene varias asignaturas pendientes diente es la falta de coordinación entre los diferentes 2009 y se hacen a partir de conta-
de sanciones. La normativa obli- en la lucha contra el fraude fiscal que sí llevan a cabo organismos y administraciones, a la hora de com- bilidad bancaria y estudios de la
ga a cualquier empresa que con- los países más avanzados de Europa. Una de ellas partir datos, por ejemplo. masa monetaria en relación al
trate de manera continuada un PIB.

3. 2011 JUNY - 2a quinzena 03
INFORME
Economia submergida
LA OPINIÓN DE LOS EMPRESARIOS
Ramon Inglés
Las asociaciones empresariales coinciden en que el
Subdelegado del Gobierno en Tarragona empleo sumergido es una lacra que hay que eliminar,
a
pero son críticos con el plan del gobierno.
‘Los trámites del plan están Antoni Belmonte, presidente CEPTA
simplificados al máximo’ ‘Cuando las empresas solicitan servicios, sus
necesidades son urgentes y no hay tiempo
El Subdelegado del Gobierno en para comprobaciones. El plan difícilmente
Tarragona, Ramon Inglés, ha tendrá éxito porque las empresas que tienen
efectuado en las últimas sema- trabajadores sin contrato son mayoritaria-
nas una ronda de sesiones de
o mente ilegales, y éstas no colaborarán, sino
trabajo en las sedes de las prin- que buscarán la manera de que no las
cipales asociaciones empresa- detecten.’
riales para explicar los aspec-
i
tos de la nueva normativa.
Inglés defiende que los trámi- Albert Abelló, presidente Cambra Comerç Tarragona
tes para adaptarse a ella son
mínimos, y avisa que más allá ‘Perjudica a los empresarios ya que les adju-
del 31 de julio termina el perio- dica una responsabilidad que no les corres-
.
do de gracia con los infractores. ponde bajo la amenaza de sanciones. El
empresario ya tiene suficientes problemas
-¿En qué consiste el nuevo plan
como para tener que hacer de policía. La
contra el empleo sumergido?
Establece un plazo del 6 de
norma tiene afán recaudatorio y veremos si
mayo al 31 de julio para que los
se aplica con el mismo celo en todo el
empresarios que tengan una Estado.’
relación laboral irregular con
algún trabajador puedan regu-
larizarla dándolo de alta en la Isaac Sanromà, presidente Cambra Comerç Reus
seguridad social. Si se hace en
este plazo, la situación está ‘No tiene que suponer una carga de obliga-
amparada por este plan y no se ciones administrativas. Por eso pedimos a la
sancionará. El empresario administración que tenga sensibilidad para
puede establecer un contrato simplificar y agilizar todos estos procesos
indefinido o temporal, a jorna- para no dificultar la actividad de las empre-
da completa o a tiempo par- sas en estos difíciles momentos, en que el
cial, con un periodo mínimo empresario ya tiene muchos problemas para
de 6 meses. Además, hay boni- aguantar su empresa a flote’.
ficaciones según la modalidad
de contratación.
-¿Qué papel desempeñan las
Marcel·lí Morera. presidente Cambra Comerç Valls
empresas en la aplicación del
plan?
Lo único que tienen que Inglés ha explicado a las empresas como se aplicará el plan. CEDIDA
‘Hace años que debería haberse tomado
hacer es formalizar los contra- una medida así. Pero la lucha contra este
tos con el anexo en el que menor aquí que en las provin- problema tendría que ir acompañada por
queda constancia que la con- cias limítrofes. otras medidas estratégicas que también son
tratación se hace al amparo de
‘Está especialmente -El mismo cuerpo se queja que necesarias: bajar los costes de la Seguridad
Social así como otras medidas estratégicas
este plan. Son los mismos trá- penalizado pagar a los actuales recursos humanos
que den confianza a los empresarios para
mites que se hacen ante un son insuficientes para llevar a
contrato normal. un trabajador que término las inspecciones nece- que aumenten sus plantillas.’
-Hay otro aspecto del plan que sarias...
ha provocado muchas quejas ya cobra del paro’ Estoy de acuerdo. La inspec-
entre los empresarios. Se les ción de trabajo tiene previsto José Luis Mora, presidente Cambra Comerç Tortosa
pide que cuando contratan un ampliarlos, y ya se ha venido
servicio a otra empresa com- combatir este fraude… haciendo últimamente. De ‘La economía sumergida es una competen-
prueben que tenga regularizados Del mismo modo que hay todas maneras, la eficacia de cia desleal para las empresas legales. Pero si
a sus trabajadores… normativas de riesgos laborales nuestros cuerpos en Tarragona hay tanta es porque no se han impulsado
Es así. Pero ello supone un que les piden unas determina- es muy alta. las reformas que las empresas y los trabaja-
trámite mínimo. Hay muchas das condiciones de seguridad, -A partir del 31 de julio, ¿toleran- dores necesitan. La obligación que recae
empresas que ya lo hacen. aquí se les pide que se asegu- cia cero con la ocupación sumer- sobre las empresas de comprobar que sus
Consiste únicamente en apre- ren que las empresas con las gida? socios tienen a sus trabajadores dados de
tar una tecla en el aplicativo de que se relacionan tengan en Si. Y se aplicará el nuevo alta es una carga que debería asumir la
la tesorería de la Seguridad orden a sus trabajadores. marco sancionador con incre-
Social en el que constan todos -Desde las empresas se pide mentos importantes en los
administración.’
los trabajadores dados de alta. también flexibilidad y trámites aspectos económicos y en las
-Los empresarios dicen que no más ágiles. sanciones accesorias: pérdida Josep-Joaquim Sendra, PIMEC Tarragona
quieren hacer de policías para El operativo actual ya está de ayudas públicas, de la posi-
simplificado al máximo. bilidad de firmar contratos con ‘Hay que modificar la normativa del subsi-
-Según un estudio de GESTHA, la administración, etc. Está dio de desempleo para que quien se benefi-
‘A partir del 1 de Tarragona es la provincia catala- especialmente penalizado que cie de estas ayudas no pueda rechazar ofer-
na que tiene el índice más alto el trabajador irregular perciba tas de trabajo sistemáticamente y tenga la
agosto habrá de economía sumergida. ¿A qué algún subsidio de desempleo. obligación de mejorar su formación. Las
cree que es debido? Hay empresas que pagan suel- políticas públicas de empleo activas y pasi-
tolerancia cero con No tengo conocimiento de dos precarios porque el traba- vas tienen que estar más vinculadas entre
estos datos, pero me extraña. jador ya cobra del paro, y esto ellas.’
los infractores’ La economía sumergida es es antisocial.

4. 04 2a quinzena - JUNY 2011
OPINIÓ
Editorial En veu alta
Un plan necesario en un mal momento Més enllà de les urnes...
Es curioso que la esperada ofensiva del gobierno ser la de mejorar las alarmantes estadísticas del Hem acabat un nou cicle men els rumors que les
contra la economía sumergida llegue precisamen- paro haciendo aflorar parte de esta lacra. En todo electoral. Més enllà dels Eleccions Generals seran a
te ahora, con la que está cayendo. Se trata de un caso, sea bienvenida la apuesta. Más vale tarde resultats, el més rellevant la tardor. Però seria un nou
fenómeno muy arraigado culturalmente en nues- que nunca. per al teixit econòmic de error, i greu. Els sectors
tro país y que, aunque no hay estudios oficiales, las Otra cosa es que el plan conlleve resultados. Para les nostres comarques és econòmics volen JA liderat-
estimaciones de las que se dispone demuestran empezar, los técnicos del Ministerio de Hacienda que el mapa institucional ge i determinació, que és el
que no ha hecho más que crecer en los últimos ya han expresado sus dudas de que pueda ser lle- quedi un altre cop reconfi- que uns societat ha d’espe-
años, indiferente a si el ciclo económico era de vado a término con los escasos recursos de los que gurat i que es tanqui defini- rar dels seus governants,
crecimiento o de recesión. Aceptémoslo: la activi- disponen, una situación bien conocida por los tivament la situació de tran- especialment en aquests
dad económica "en B" o "en negro" está profun- infractores entre los que reina un arraigado senti- sició que es crea quan s’a- moments.
damente enraizada en los hábitos económicos de miento de impunidad. Por otro lado, las empresas costen uns comicis. És Al nostre territori, és
nuestra sociedad como un recurso para las empre- consideran que no les corresponde a ellos el papel necessari que la classe polí- hora també de fer-hi movi-
sas o los profesionales más frágiles. Y esto, por de someter a examen a sus socios para ver si lo tie- tica adopti, a tots els nivells, ments decidits. Més enllà
omisión, lleva tolerándose muchos años. nen todo en regla, tal como les pide el Real les reformes necessàries per de reformes que es decidei-
Decreto. Es difícil saber permetre que l’activitat xen en instàncies més altes,
hasta que punto este posi- empresarial lideri la recu- l’oxigen ha de venir per
La lucha contra el empleo sumergido debería acometerse
cionamiento tiene que ver peració econòmica. lluitar sense fisures per una
por la competencia desleal o los derechos de los trabajadores. con un corporativismo Moltes d’aquestes mesu- assignatura pendent del
Y no por afán recaudatorio o las estadísticas del paro. mal entendido (proteger res són discutibles, des del territori: les infraestructu-
al defraudador es precisa- món de la política i des del res. El tercer rail per a mer-
Entonces, ¿por qué ahora precisamente, cuando mente lo contrario que corporativismo), pero las diàleg social, que ara caderies, com a aperitiu del
la precariedad y la fragilidad de unos y otros está asociaciones empresariales lo argumentan con una mateix no passa pel seu Corredor del Mediterrani, i
en cotas máximas? Está claro que las actuales cir- queja evidente: su actividad ya está sometida a millor moment. Però segur l’autovia A-27 són les grans
cunstancias pueden disparar las tentaciones de muchas cargas burocráticas como para crear nue- que algunes no seran popu- demandes dels empresaris
empresas y trabajadores de recurrir a esta fórmula vas figuras, precisamente ahora. lars, i, per això, els polítics per donar un nou impuls al
para soportar las embestidas de la crisis. Y, de Todas estas consideraciones nos hacen concluir no les consideren propícies dinamisme de les nostres
hecho, la impresión es que la opción de precarie- que este plan era necesario, pero que los condi- quan tenen urnes a la vista. comarques. Un impuls en
dad compartida, es decir, la suma de un subsidio cionantes del momento pueden hacer que nau- Però si tot es regís per què els polítics del territori
de desempleo precario y un trabajo en negro pre- frague o que, en algunos casos, aporte más pro- aquest criteri, mai no seria han d’oblidar-se de les
cario, está cada vez más consolidada. La lucha con- blemas que soluciones. Al fin y al cabo, un empre- el moment d’adoptar deter- urnes.
tra la economía sumergida debería estar funda- sario que quiera aflorar un puesto de trabajo minades decisions, ja que
mentada en la competencia desleal que supone sumergido puede desarrollar su propio plan de sempre s’acosta la propera
para las empresas y en la protección a los derechos amnistía extendiéndole un contrato al trabajador revàlida electoral. Sense
de los trabajadores. Pero el panorama actual invi- afectado sin declarar que hasta ese momento la anar més lluny, ara podrí-
ta a pensar que el gobierno la acomete más bien situación era irregular. Así se ahorraría, de paso, em caure en un nou inter-
para aumentar los ingresos públicos en un la confesión pública de que tiene una contabili- val de paràlisi si es confir-
momento en el que las entradas de fondos agoni- dad "en B", cosa que más adelante puede traerle
zan. Otra motivación oculta del gobierno podría problemas.
´
La dada
29,1% del PIB «en negro»
Tarragona es la provincia de Catalunya con el mayor
índice estimado de economía sumergida, llegando a
superar el 29% de su PIB, según los datos de GESTHA.
La cifra está muy por encima de las medias catalana y
española: 22,3% y 23,3% respectivamente.
Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com
redaccio@indicadordeeconomia.com
maquetacio@indicadordeeconomia.com
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-
Coordinació: RAQUEL PALOMARES
nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
Redacció: ANNA POLO, XAVIER SOLÉ, NOEMÍ POLLS, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-
Disseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZ
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
Correcció: MÒNICA LÓPEZ
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

5. 2011 JUNY - 2a quinzena 05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Casos d’èxit
Llaberia
aposta pels
mercats del
PERFIL
nord d’Àfrica Josep Lluís Llaberia, juntament
amb el seu germà, Pere Llaberia,
porta l’empresa familiar que té els
L’empresa ha decidit internacionalitzar-se seus orígens en unes primeres
instal·lacions de reg els anys 1978-
per tal d’aconseguir, en un termini de dos 1979, quan la família es dedicava a
l'agricultura i a la ramaderia.
anys, un increment de vendes d’un 20%
RAQUEL PALOMARES / MONTBRIÓ DEL CAMP
L’empresa es va constituir l’any 1994 a Montbrió del Camp,
havia empreses que fessin peces mença en un diàmetre 50-63, i També estan estudiant la possi-
una empresa familiar amb dues activitats diferenciades. injectades, precisament perquè tenim peces de fins a diàmetre bilitat d’instal·lar-se a Barcelona,
D’una banda, es troba Llaberia Plàstics, dedicada a la fabri- suposa molta inversió en motllos i 200. Només ens queden tres en un termini d’un any o any i
cació i comercialització de peces de polietilè per a conduc-
i maquinària, i és arriscat, però mides més grans, que comple- mig, ja que «el 50 per cent de la
cions, subministres i instal·lacions de canonades. I, de l’al- - empreses com la nostra, familiars, mentem amb la gamma de mani- feina d’instal·lació i obra hidràuli-
tra, Llaberia Obra hidràulica, dedicada a la gestió integral amb ganes de tirar endavant ho pulats», explica Llaberia. ca prové d’allà», diu Llaberia. La
d’instal·lacions hidràuliques, per als sectors agrícoles,
s vam fer». De fet, al principi, es feia tot seu central, situada a Montbrió
industrials i també obra civil. El seu radi d’acció comercial és amb manipulat, fins i tot els dià- del Camp, compta amb 8.500
nacional (en un 75 per cent) i internacional i, a aquest últim,
n El secret de l’èxit metres més petits «soldant els metres quadrats, dels quals 3.000
hi estan dedicant cada vegada més esforços. trossos de canonada per fer la pertanyen a la nau de producció;
La diversificació figura, però suposava uns costos 3.500 a la botiga; i la resta, 2.000
En temps de crisi, les empreses gràcies a les seves noves certifica- de personal molt importants», metres quadrats, a oficines,
que surten endavant són les que cions. Llaberia diu que «a Europa en l’àmbit de la explica Josep Lluís Llaberia. «A magatzem i sales de reunions.
saben avançar-se als esdeveni- del Est , hi tenim clients i està fun- fabricació, amb una Espanya no hi havia peces injecta-
ments. Josep Lluís Llaberia, di- cionant. El producte té qualitat i gamma de productes des, i les manipulades venien de El repte
rector general de Llaberia el preu del transport no incideix Noruega», afegeix. Logísticament
Plàstics, explica que «nosaltres ja gaire en el preu de la peça». A molt àmplia i de era complicat; per això vam deci- Consolidar les
fa més de dos anys que ens vam França, on el polietilè no està qualitat, així com la dir incorporar una màquina, i marques de qualitat i
moure per tal d’internacionalit- gaire desenvolupat, perquè tre- més tard, amb la demanda, van
zar-nos». I amb el suport d’AC- ballen amb fossa dúctil, «volem
innovació per al sector passar a ficar-ne més. els mercats exteriors
C1Ó, han mantingut contactes i incorporar-hi una persona, ja que del medi ambient i ara A Espanya, actualment, la factu- per incrementar
han participat en fires al nord pot ser un bon client», afegeix també de la salut ració amb tema de manipulats i
d’Àfrica, concretament a Algèria, Llaberia. grans diàmetres és alta, «per les vendes
Tunísia i el Marroc, tot i que «les obres de dessaladores que utilit-
revoltes que hi ha hagut han atu- La força de la injecció Però tot s’ha de mirar a llarg zen canonades molt grans, per Quant a la innovació, l’empresa
rat el mercat una mica». «Engu- Una de les claus del Grup termini, assegura el director ge- submarins i per la química, un està intentant introduir una
any hauríem incrementat un 15 Llaberia és la diversificació, dins neral de l’empresa, perquè «el sector que, per sort, no deixa d’in- modalitat nova de soldadura, jun-
per cent les vendes, però ara hau- de l’apartat de fabricació. L’a- consum a Espanya és molt petit i vertir-hi, i és molt important a tament amb una multinacional
rem d’esperar un any o dos més», partat que suposa més inversió i per amortitzar els motllos necessi- Tarragona», tal i com explica el Suïssa, que és la soldadura de plàs-
assegura Llaberia. Però el més dificultat per a Llaberia Plàstics és tes mercat exterior i alhora fer director general de Llaberia tics tècnics. «Es tracta del plàstic
important és que l’equip estigui la injecció (peces sense soldadu- una gamma molt àmplia». Plàstics. Són proveïdors de totes PVDF per a aplicacions farmacèu-
implicat en la feina d’internacio- ra, de polietilè), però també és el L’activitat d’injecció suposa un les químiques de la zona, per la tiques, que resisteix qualsevol
nalització perquè «no depèn que els diferencia de la com- 20-25 per cent de la facturació qual cosa han decidit instal·lar un tipus d’àcids i temperatura, fins a
només d’un departament, sinó de petència. Josep Lluís Llaberia total de l’empresa, i el 15 per cent centre d’immediatesa i de servei 140 graus, amb el qual no es nota
tots», afegeix. parla dels inicis; «a Espanya, quan d’aquesta activitat està orientat a al Polígon Francolí de Tarragona, on s’uneix una peça amb l’altra»,
nosaltres vam començar-hi, no hi l’estranger. «La peça base co- que obrirà a finals de juliol. explica Josep Lluís Llaberia.
Anàlisi dels mercats Tenen la tecnologia i la gent for-
Aquests mercats potencials, ex- mada per fer aquest tipus de sol-
plica el director general de dadura sense rabades i està tenint
Llaberia Plàstics, tenen necessitat FITXA TÈCNICA molt bona acceptació, i la idea és
de depuració i potabilització d’ai- que entrin en la medicina.
Any de fundació:
gües, però també de subministra-
ment, que és el primari, per a l’a- 1994 Reclamacions
gricultura, obra civil i abastiment Treballadors: Josep Lluís Llaberia reconeix
local. Argèlia i Tunísia, per la 85 que l’activitat productiva no és
influència italiana, «coneixen el Infraestructures: fàcil en aquest país, en gran
mercat del polietilè, ja està intro- Nau de 5.500 m2 i 3.000 m2 mesura per les traves administrati-
duït i és més fàcil entrar-hi amb de nau de producció ves, i assegura que «les lleis graven
els nostres productes». les activitats productives i no les
Facturació 2010:
Pel que fa al Marroc, d’influèn- especulatives -que tants malde-
11 milions d’euros
cia més italiana, «es basen més en caps els han donat- impossibiliten
PVC i obra pública, amb fosses, i Inversió 2010: el nostre desenvolupament fu-
estan interessats en el producte, 400.000 euros tur». I és que, a l’hora d’adquirir
però la logística, maquinària i Activitat: maquinària, explica Llaberia,
coneixement del producte és Fabricació i comercialització «hem de pagar un impost de
encara insuficient; és un mercat de peces de polietilè i gestió l’IAE de la suma de les potències
més a llarg termini», assegura integral d’obra hidràulica. d’aquesta maquinària, tot i que
Llaberia. Però no obliden el mer- no l’estiguem utilitzant al cent per
cat europeu, més a curt termini, cent».

6. 6 2a quinzena - JUNY 2011
ACTUALITAT
Empresa
Reus, capital
de l’emprenedoria
FiraReus va acollir les IX Jornades d’Emprenedoria i
els VIII Premis Reus a la Creació d’Empreses
RAQUEL PALOMARES / REUS ressants com: «els directius de pri- taula rodona en la qual represen-
mera es rodegen de gent de pri- tants de diferents empreses de la
La capital del Baix Camp ha cele- mera, i els directius de segona, es zona, de diferents sectors, expli-
brat aquest mes les IX Jornades rodegen de gent de tercera, per caven les seves experiències
d’Emprenedoria amb la voluntat semblar de primera», perquè és envers aquest tema.
de promoure l’esperit emprene- més fàcil dirigir mediocres. I va Els participants de la taula
dor i entreveure un futur per a les classificar els treballadors en dife- rodona d’internacionalització
empreses, en què les oportuni- rents grups i percentatges. En van ser: Josep M. Boncompte,
tats siguin el punt de partida. qualsevol organització, explica, hi Ceo d’Orexport (alimentació);
Empresaris d’èxit van compartir ha un 18 per cent de «motiva- Gerard Casas, director general de
experiències amb l’auditori, i tors» (que s’han de cuidar); un Síndar (fusta); Margarida Colet,
nous emprenedors van agafar el
e 60 per cent de «vegetators» (que directora del departament d’ex-
relleu de la mà dels Premis Reus s’han de motivar); un 22 per portació de Llaberia Plàstics
a la Creació d’Empreses. cent d’«amargators» (que s’han (plàstics); i Albert Collado, advo-
d’aïllar) i dins d’aquests, un 6 per cat soci de Garrigues (assessoria
El passat 9 de juny, a la Fira- cent de «saboteators». jurídica i tributària).
Reus, va tenir-hi lloc una nova Diferents àmbits, però un
edició de les Jornades d’Empre- mateix objectiu: créixer i tenir La conferència de Marcos Uriarte, durant les IX Jornades XAVI JURÍO
nedoria a Reus. Unes jornades Kirubs, guanyadora noves oportunitats de negoci. d’Emprenedoria a la FiraReus.
que organitzen conjuntament L’acte va comptar també amb
l’Ajuntament de Reus, la Uni- dels VIII Premis la presència d’Antonio Garri- té al capdavant quatre joves El concurs estava obert a
versitat Rovira i Virgili, la Cambra Reus a la Creació gues, de la firma d’advocats i emprenedors disposats a revolu- emprenedors de les comarques
de Comerç de Reus, Secot, Reus assessors tributaris Garrigues, de cionar el món de les aplicacions de Tarragona que haguessin ini-
Capital de Negocis SCR i d’Empreses la Península ibèrica, que va parlar per a qualsevol sector: turisme, ciat una activitat empresarial o
Redessa. de «Noves realitats i noves opor- serveis i, fins i tot, salut, amb professional durant 2010 i tin-
La jornada va obrir amb un D’altra banda, el president del tunitats» en un escenari difícil il·lusió, qualitat del servei i creati- guessin un projecte de creació
conferenciant de luxe, Marcos Grup Pharos va parlar de les com l’actual. vitat. d’empresa per iniciar el 2011. Es
Urarte, president del Grup «patologies organitzatives», tan La societat Ànims ha estat guar- van inscriure un total de 55 per-
Pharos, que, amb unes qualitats importants de diagnosticar a El futur passa per la donada amb el segon premi, una sones per optar als premis, de les
de gran orador i una presentació temps, abans d’una «autòpsia», innovació i la tecnologia innovadora botiga en què els quals 29 eren de Reus.
del més entretinguda, va fer gau- que és, evidentment, el diagnòs- Durant les IX Jornades d’Em- malalts oncològics poden trobar I no és per a menys, ja que els
dir el públic parlant de «Cignes tic perfecte, assegura. També va presaris de Reus es van lliurar els tots els productes que necessiten guanyadors del primer premi
negres, efecte Llucifer i oceans parlar de la necessitat d’innovar i guardons dels VIII Premis Reus a al llarg del seu tractament. I el ter- han rebut 5.000 euros; el segon
blaus», o el que és el mateix, va enfrontar-se als problemes, d’a- la Creació d’Empreses. L’em- cer premi ha sigut per a Zip premi ha obtingut 2.000 euros; i
parlar de reptes i oportunitats, daptar-se i de «ser únics», crear presa guanyadora va ser la reu- Online Services, que, a través de el tercer, 1.000 euros. A més a
partint d’«En quin món vivim?». mercats, ara que el paradigma ha senca Kirubs, ubicada a Tec- la seva web, ofereix a turistes, més, se’ls ha ofert la possibilitat
Urarte va convidar els directius canviat. noredessa i dedicada al desenvo- hotels, agències de viatges i a d’ubicar-se en un viver d’empre-
de la sala a conèixer el seu nego- I ara que està en boca de tots el lupament d’aplicacions per a empreses en general, la possibili- ses: a Tecnoredessa, a Con-
ci, però no des del seu despatx, i tema de la internacionalització Iphone, Ipad, Android i tat de reservar serveis de trans- cactiva de Montblanc o de la Ri-
va parlar de la importància dels com a possible sortida davant la Blackberry, així com per a xarxes port de molt bona qualitat (taxis, bera a Flix, amb una bonificació
detalls a l’hora de gestionar. I va crisi del mercat nacional, la jor- socials com Facebook. Una minibusos, autobusos, etc.) a uns del 50 per cent del preu del llo-
argumentar algunes frases inte- nada també va comptar amb una empresa de 15 treballadors, que preus competitius. guer durant el primer any.
Els Premis Gaudí-Gresol tornen a
reconèixer l’excel·lència
REDACCIÓ / REUS Gastronomia; Pilar de Borbón, La gala de lliurament dels
en Esport; Bigas Luna, en Arts premis va tornar a ser presen-
La cinquena edició dels Escèniques; Mònica Terribas, tada per Núria Solé, periodista
Premis Gaudí-Gresol van tor- en Televisió; Anton Giró, en tarragonina de Televisió de
nar a repartir les estatuetes Educació; Eudald Carbonell, Catalunya, que va treballar en
amb el bust de l’universal en Ciència; i Banesto, en Acció l’àmbit informatiu reusenc en
arquitecte reusenc a destaca- Social. els seus inicis professionals.
des personalitats del món de Més de 500 personalitats de
l’empresa, la cultura, el conei- tots els sectors de la societat
xement i els mitjans de comu- Més de 500 persones civil de la capital del Baix
nicació, entre d’altres. Camp es van aplegar a Foto de família dels premiats als Gaudí-Gresol 2011. XAVI JURÍO
Els 10 premiats d’aquesta van assistir a l’acte l’Auditori del Tecnoparc, on
edició 2011 dels Premis Gaudí- els Premis Gaudí-Gresol es van recordant els orígens d’aquesta a virtual alcalde en un acte
Gresol van ser: Antonio de lliurament lliurar per primer cop. iniciativa de la Fundació social de gran participació.
Garrigues Walker, en Van ser els últims presidits Gresol i el seu procés de con- Pellicer va acaparar gran part
Humanitats; Benedetta Taglia- dels premis al per l’alcalde de Reus dels solidació. També hi era el seu de protagonisme, així com la
bue, en Arquitectura; José darrers 12 anys, Lluís Miquel substitut al capdavant de que ja és la seva sòcia de
Manuel Lara, en Lideratge
Tecnoparc de Reus Pérez, que encara com a batlle l’Ajuntament de Reus, Carles govern, la líder del PP de Reus
Empresarial; Rafael Ansón, en en funcions es va acomiadar Pellicer, que es va estrenar com Alícia Alegret.

7. 2011 JUNY - 2a quinzena 07
ACTUALITAT
Jove Cambra Internacional
La Conferència Europea
deixa 2 milions d’euros
Supera les expectatives amb 2.200 delegats de 70 països
ANNA POLO / TARRAGONA assolir una xarxa en aquests pants gaudissin de descomptes
moments de més de 40.000 en més de 80 comerços. Per al
Dos milions d'euros han deixat a membres. Les Conferències sotsdirector de la conferència
Tarragona, i a la seva àrea d'in- anuals són la trobada de les europea, Gerard Monguió,
fluència, els quatre dies de cele-
e joves cambres de tot Europa l'objectiu de les jornades era
bració de la Conferència Europea que es reuneixen per formar-se fer una «conferència ciutadana
de la Jove Cambra Internacional, i escollir els projectes de futur per donar a conèixer
un acte anual i itinerant que, des de la Jove Cambra. Tarragona a l'exterior i també
de 1971, quan va tenir lloc a A Tarragona, el programa de tota Catalunya». En aquest sen-
Barcelona, no se celebrava a la Conferència Europea ha tit, s'han organitzat 16 tours
Catalunya. La Conferència es va estat format per 200 activitats, turístics per donar a conèixer
celebrar al Palau de Congressos de
r amb 48 cursos, la majoria en diferents indrets de la ciutat i
Tarragona de l’1 al 4 de juny i va anglès, i 16 visites turístiques del territori català. Al Palau de
tenir una participació de 2.200 pel nostre territori, com la ruta Congressos també hi va haver El Palau de Congressos va acollir la Conferència Europea. XAVI JURÍO
joves emprenedors de 70 naciona-
e del Cister, visites a cellers del lloc per organitzar-hi una fira
litats diferents. Priorat, al modernisme de zar a Catalunya la Conferència general de Microsoft MIC
Reus, a la mateixa Tarragona, d'aquest any, portant ponents Productivity, va impartir la
La Jove Cambra és una asso- entre altres. Les 2.200 persones ‘Els més de 2.000 estrangers de primera línia i ponència «El nou món del tre-
ciació no governamental en que van visitar Tarragona es conferenciants nostres per tal ball: Els desafiaments de treba-
què joves, de 18 a 40 anys, de van allotjar a la ciutat i a diver- assistents van poder de promocionar-los a fora». La lladors de la informació en un
tot el món aprenen a assumir sos hotels de la Pineda, un gaudir de 16 tours Conferència es va estructurar món mòbil»; Xavier Espurz,
responsabilitats, desenvolupar moviment de gent que va supo- en tres dies, cadascun «dedicat cap corporatiu de la Banca
habilitats directives, compro- sar uns ingressos importants turístics diferents a un dels eixos que el jove d'Empreses de l'àrea d'Espanya
mís social i esperit emprene- per a la zona. Amb aquesta pre- emprenedor ha de conèixer i del Deutsche Bank, va donar
dor mitjançant el desenvolupa- visió, l'organització ja havia sig- pel nostre territori’ poder treballar: el vessant una visió global dels mercats i
ment de projectes per a la nat un conveni amb empresarial i econòmic, el ves- de l'economia mundial; Joan
comunitat, ciutat o societat. l'Associació d'Hostaleria de amb diversos estands que van sant sociopolític, i el vessant Jubert, consultor de negocis, va
L'associació fomenta les rela- Tarragona per facilitar amb acollir activitats de tast de vins, cultural i de valors», explica explicar la innovació com una
cions arreu del món, s'inter- tiquets els dinars dels delegats degustacions d'olis i presenta- Plassa. actitud de vida; el vicepresi-
canvien idees de negoci i es en qualsevol dels 55 establi- cions de productes locals amb El primer dia de la dent del Futbol Club Barce-
realitzen transaccions comer- ments de la ciutat i també es va tast. Conferència es va dedicar als lona, Jordi Cardoner, fou con-
cials amb membres d'altres signar un acord amb Per Josep Plassa, director de negocis i l'emprenedoria amb vidat a realitzar la conferència
Joves Cambres del país i del l'Associació de Comerciants de la Conferència Europea ha diferents ponents de casa nos- «Futbol Club Barcelona (FCB),
món, cosa que els ha permès Tarragona perquè els partici- estat «un orgull poder organit- tra. Albert Esplugas, director més que un club» i, finalment,
Amadeu Roig, director
d'Indumix i Millor Jove
‘Repensar-nos el dia a dia de la nostra empresa Emprenedor Creatiu del Món
de l'any 2006, va explicar com
i la innovació com una actitud’ preparar-se per ser un líder.
La sociopolítica es va tractar
Joan Jubert, empresari i directiu no saben escoltar el client», un duran el segon dia de la con-
amb vint anys d'experiència, és ara gran error per Jubert. També cal ferència i va comptar amb la
consultor per ajudar els empresa- saber comunicar, vendre, transme- presència de Cecilia Attard-
ris, a «repensar la seva empresa» tre il·lusió a l'equip... Pirotta, secretària general
com resa el seu eslògan, per tal de Un altre element clau per aquest adjunta de la Unió per la
posar en valor els seus punts forts consultor és la conciliació laboral i Mediterrània; Pau Garcia-Milà,
i qüestionar les claus del seu sec- personal que no ha de ser «la tra- fundador d'EyeOs; T.K.
tor per trobar línies de treball inno- dicional del treball i feina, sinó que Chalapathy, director de
vadores amb l'objectiu de créixer i ha de ser una conciliació de vida, Recursos Humans i Desenvo-
millorar els resultats, aportant a la cal integrar-ho tot, no s'hi val a dir lupament de la Fundació
vegada l'experiència i la visió d'un vuit hores aquí, tres allà... el repte Vicente Ferrer i Jean Claude
director general compromès real- de tots és viure la vida i, per tant, Rodríguez-Ferrara, director de
ment amb el projecte. Jubert va ser cadascú ha de tenir el seu pla Comunity Development
ponent de la Conferència Europea estratègic per veure com i de quina (ACAF) i Millor Jove Empre-
amb «Innovate is an attitude» per manera vol viure i gaudir-la tan des nedor Creatiu del Món de l'any
tal de potenciar el moment actual joan Jubert,consultor des de www.repensarlatevaempresa.com XAVI JURÍO del vessant professional com el 2007.
pel qual passen moltes empreses. personal». La darrera jornada es va
Encara que sembli mentida, per de l'empresa, «que moltes vega- lideratges... Si es fa en el dia a dia, Finalment, cal també eliminar els dedicar a la cultura i als valors,
Jubert, ara és el moment de les des decideix la compra abans de sempre anirà bé». Hem de deixar lladres de temps: el telèfon, les amb el president de la
oportunitats: »nosaltres no podem fer-ho només per la percepció que de buscar culpables fora «pensem reunions, no saber dir que no... Fundació per la Cultura de la
canviar l'eficiència del govern, ni li transmet; per tant cal generar que és l'altre el culpable, ja sigui el «Cal ser més eficients i compactar Pau i exdirector de la UNES-
canviarem els valors del PIB, però percepcions d'excel·lència i liderat- govern, els bancs, el mercat, el en el temps les diferents tasques, CO, Federico Mayor Zaragoza;
sí que podem canviar moltes coses ge», explica. client...i això és mentida; tot ha de no es poden contestar els correus el fundador del Teaming, Jil
de la nostra empresa i millorar-les» Jubert advoca per repensar-se con- començar per un mateix i, partir electrònics a mesura que es van van Eyle i Susan Moody, direc-
va destacar. Per aquest consultor, tínuament l'empresa i els seus d'aquí, es podrà començar a can- rebent i si les trucades em roben tora de Comunicacions de
els punts febles de les nostres valors: «és important repensar-se viar» remarca el consultor. massa temps, també les trasllada- Worldreader.org. La Confe-
pimes són el baix nivell de formació el negoci quan no s'està malament Cal instaurar el màrqueting a l'em- ré a un altre espai del dia... Cal fer rència es va tancar el dissabte a
en alguns sectors i el nivell tan perquè, si no, ja és molt difícil d'ar- presa, «fer coses per al client i, un canvi d'hàbits molt diferent per la nit amb un acte de cloenda
pobre d'idiomes que tenim. reglar. Repensar és tenir sempre habitualment, és el que menys es aconseguir que, en menys temps, multitudinari que va tenir lloc
Per Jubert, és important veure i l'actitud de canvi, de mirar el món, fa a les empreses, ja que moltes puguem fer més...», sentencia l’ex- a la Plaça de braus de
canviar la percepció que té el client de saber escoltar, d'aplicar els són especialistes a produir, però directiu i consultor Joan Jubert. Tarragona.

8. 08 2a quinzena - JUNY 2011
ACTUALITAT
Aqüicultura
Comerç d'enguany. La Secretaria
Ramon Puig General del Mar del Ministeri
Unió dels Vicepresident de la Federació Nacional Espanyola de Pesca
de Medi Ambient, Rural i Marí
va informar en un comunicat
ajuntaments que donava per finalitzada la
campanya de pesca de tonyina
per impulsar ‘El preu del gasoil és el vermella per la flota de tanca-
ment del Mediterrani, després
de consumir la totalitat de la
el comerç de principal problema de la pesca’ seva quota.
Després del tancament de la
campanya de tonyina roja, els
proximitat NOEMÍ POLLS / LES CASES vaixells de tancament només po-
dran dur a terme operacions de
D’ALCANAR
REDACCIÓ / TARRAGONA desembarcament, transferència
Aquest mes de juliol i agost, els i «engabiament» corresponents
Els ajuntaments de Cambrils i dos últims ports de Catalunya, a la pesca afectada amb anterio-
Tarragona s’han unit als de Sant Carles de la Ràpita i el de ritat a aquesta data. Segons allò
Barcelona, Besalú, el Vendrell les Cases d'Alcanar, juntament
e acordat en l’àmbit internacio-
Lleida, Roses, Solsona, amb pro- amb els de Castelló, comencen nal, la Unió Europea compta
grames de regeneració integral la veda. Durant els mesos de enguany amb una quota de
de barris en marxa, per impulsar maig i juny començaran els de 5.756 tones --la meitat de les
la primera iniciativa conjunta a Tarragona. Ramon Puig, vice- quals són per les arts de tanca-
favor del comerç de proximitat president de la Federació nacio- ment-- a repartir entre les flotes
en els seus nuclis antics. nal espanyola de pesca, és, a
s d'Espanya, França, Itàlia, Gràcia,
L’any 2007 es va constituir la més, des de fa ja 12 anys pes- Portugal, Malta i Xipre. Espanya
Xarxa Barris amb Projectes, una cador de les Cases d'Alcanar. té drets per a 2.411 tones, això
plataforma amb tots els munici- Segons Puig, «després de 3 és un cinc per cent menys que
pis que tenien en marxa progra- anys dins la Federació, els pro-
n l'any anterior. La temporada va
mes de regeneració integral, blemes de la pesca segueixen arrencar el passat 15 de maig i
beneficiaris dels ajuts de la Llei sent els mateixos». s’ha clausurat aquest 15 de juny.
de barris i amb l’objectiu de Els vaixells de pesca de tonyi-
compartir experiències. En la Aquests problemes són l'ele- na roja del Grup Balfegó han
xarxa, s’hi han integrat 470 pro- vat preu del gasoil, l’estricta nor- tornat a port després d'haver
fessionals de municipis de convo- mativa a la Unió Europea i la completat la seva quota de pes-
catòries posteriors. competència dels països de fora ca en «un temps rècord», cosa
la Unió amb una legislació molt que la companyia, amb seu a
Nova campanya més permissiva. «Aquestes són l'Ametlla de Mar considera «un
D’aquesta xarxa es van impul- les seves grans preocupacions i clar indici de la recuperació de
sar una sèrie de subxarxes que impediments perquè el sector l’espècie». Els quatre vaixells de
agrupen característiques comu- avanci», explica Puig. Ramon Puig explica que l’esforç pesquer s’ha reduït un 50%. CEDIDA pesca que operen pel Grup
nes. La primera que es va crear va L'altra cara de la moneda és Balfegó (La Frau Dos, Tío Gel
ser la de nuclis antics que acaba l'èxit amb què s'ha tancat la Espanya es troba entre els fraries arriben a més de 300 per- II, Leonardo Brull II i Gepus)
d’iniciar la campanya «Barris campanya de pesca de la tonyi- cinc països de la Unió Europea sones que es sumaran a les ses- han completat la quota de pesca
antics, molt per descobrir, molt na roja, de la qual a l'Ametlla hi juntament amb França, Itàlia, sions plenàries per debatre el de tonyina roja que tenien assig-
per oferir», la primera iniciativa ha quatre de les sis llicències i Portugal i Grècia, amb major futur de la pesca de baixura. Un nada per a aquest any i han
impulsada pels municipis que en que s'ha tancat aquest 15 de litoral de costa disponible i futur que passa per l'elecció dels comunicat al Ministeri de Medi
formen part, amb lideratge de juny, després de consumir la major nombre de recursos nous representants «amb ganes Ambient i Medi Rural Marí que
l’Ajuntament del Vendrell. totalitat de la seva quota abans dedicats a la indústria pesquera, de lluitar per les mateixes di- han finalitzat la seva activitat
La campanya, amb la col·labo- d'hora. fins fa poc. Però, amb l'actual ficultats», segons explica l'actual pesquera voluntàriament.
ració de les associacions de crisi, el sector també ha vist reta- vicepresident de la federació.
comerciants de cadascun dels llades les ajudes per part del
L’estricta normativa Futur per a la tonyina
municipis participants, consisteix Ministeri. De fet, des de 2004, Tot i la complicada
en el sorteig de bosses de la com- s'ha reduït en un 15,4 per cent Però davant la difícil situació
pra amb rodes que duran el lema de la Unió Europea i la capacitat de pesca de la flota que viu el sector de la pesca, situació, s’augura
de l’acció. Els compradors espanyola i, des de 2008, la Ramon Puig es mostra satisfet
rebran números per participar la competència de renda de la pesca ha disminuït del sorprenent èxit de la pesca un bon futur per
en el sorteig de la bossa segons el un 25 per cent. de la tonyina roja i el bon futur
sistema triat per cada municipi, fora de la Unió, les Tot i que els preus del mateix que s'augura en aquest tipus de la tonyina roja
bé siguin rasca-rasca o lliurament altres preocupacions peix, segons Puig, no s'han vist pesca. Una captura que, a
de butlletes. Els ciutadans rebran gaire afectats, ni tampoc la l'Ametlla de Mar, centra la
participacions pel sorteig per quantitat de captures, sí que el major part de llicències. El prin- «L'abundància de tonyina ha
cada compra que realitzin entre La Federació Nacional de preu del gasoil, principal fre cipal motiu d'aquest èxit de permès pescar la quota en tan
el 15 de juny i el 15 de juliol. En Confraries de Pescadors agrupa econòmic del sector, continua campanya és la crisi per l'acci- sols 19 dies, dels 30 disponibles,
total es repartiran 1.565 bosses als 225 Confraries de Pescadors sent molt elevat. «Si el 2003 es dent nuclear a Japó, ja que tot i que la flota ha hagut de
vuits municipis participants: el que representen aproximada- pagaven 20 cèntims de gasoil aquest país és un dels principals romandre amarrada al port i
Vendrell, Cambrils, Tarragona, ment 13.000 embarcacions, actualment s'ha gairebé tripli- proveïdors de tonyina i alhora sense treballar vuit dies pel mal
Barcelona (el barri de la principalment dedicades a la cat», assegura el vicepresident consumidor. Ara s'han obert les temps amb què s'ha desenvolu-
Barceloneta), Besalú, Lleida, pesca de baixura. Els afiliats de que, a més, recalca que, a una portes de l’exportació a països pat la campanya», ha informat
Roses i Solsona. A la campanya hi les Confraries són petits arma- confraria com la de les Cases ja com Espanya, en no poder-se el mateix Grup Balfegó. A més a
participen 694 establiments de dors i pescadors, així com maris- han plegat dues embarcacions comercialitzar la tonyina de l'i- més, es dóna la circumstància
tota Catalunya. cadors, que representen una més. lla. que l'esforç pesquer s'ha reduït
La dinamització del comerç de xifra superior als 45.000. Les Per continuar plantant cara a A l'Ametlla de Mar es concen- un 50 per cent, ja que «només
proximitat és una de les prioritats Confraries de Pescadors i la Fe- tots els problemes que es plante- tren les quatre llicències per cinc vaixells (quatre d'ells de
de tots els nuclis antics, per això deració Nacional estan recone- gen al sector, aquest proper mes pescar aquest tipus de peix, de l'Ametlla del Mar) han aconse-
s’ha creat aquesta campanya que gudes per la Llei de Pesca de febrer se celebrarà la XIX les sis que hi ha a tot Catalunya. guit capturar enguany, en
té com a objectiu ajudar que els Marítima de l'Estat com les Or- Assemblea Nacional de Això fa que el sud sigui un punt menys temps, en la mateixa
nuclis antics recuperin la centra- ganitzacions amb més implanta- Confraries de Pescadors que important de subministrament zona -el calador balear- una
litat comercial que sempre han ció al litoral espanyol, per la reunirà prop de 250 patrons i d'aquest peix, tant valorat al quantitat de tonyina similar a la
tingut i tornin a ser un referent seva tradició i importància vicepatrons amb dret a vot, que, Japó. De fet, aquest 15 de juny es que van pescar 11 vaixells la
de la vida social dels municipis. actual. sumats als secretaris de les con- dóna per tancada la campanya temporada 2011».