Assemblea Parroquial de Sant Climent de Llobregat - octubre 2021.

1. PRESENTACIÓ DE L’ASSEMBLEA PER MN. JOAN PUIG, RECTOR.
A) SALUTACIÓ ALS PRESENTS, ALS MEMBRES DE LA JUNTA D’OBRES,
ELS QUE TREBALLEN GRATUÏTAMENT PER LA NETEJA,
L’AJUNTAMENT QUE FACILITA LA RESTAURACIÓ, TOTS ELS QUE
COL·LABOREN DESINTERESSADAMENT PER LA NOSTRA
PARRÒQUIA.
B) QUÈ ENS MOTIVA ARRENJAR LA NOSTRA ESGLÉSIA
1) Perquè des dels inicis acull la comunitat cristiana, que construí
l’església, per expressar la joia de viure la seva fe.
2) Per ser l’església mare de totes les esglésies de Viladecans i ser la
més necessitada de reformes.
3) Perquè és un espai on els veïns de St. Climent han viscut les
emocions més fortes, ja sigui d’alegria o de tristor.
4) Perquè l’església és també la casa pairal oberta per acollir totes les
sanes inquietuds: Assaigs, concerts, xerrades, atenció a les mares
que necessiten ajuda, joves que s’apleguen per oferir animació al
poble, prestar un espai del museu d’eines... I més podríem fer si
habilitéssim bona part de la rectoria per obra social o de possibles
serveis per al poble.
5) Per ser una parròquia mil·lenària que disposa del patrimoni del
temple amb el seu campanar romànic.
6) Per ser un punt de referència per al nostre poble, on troba les seves
arrels.
(Anècdota. El periodista de bona memòria, Manuel Cuyàs deia: quan
visites un poble, en arribar, la primera cosa que fas es reservar la taula
al restaurant i en el temps d’espera visitar l’església. A St. Climent
desitgen veure l’església els visitants del museu. L’estat de l’església,
posa en evidència als cristians i als vilatans del poble.)
C) El 9 de maig del 2019 tinguérem una assemblea en aquesta
parròquia, en la qual participaren unes 50 persones. I des de bon
començament tant jo, com tots els membres de la junta d’obres,

2. hem tingut una confiança total que el nostre poble es “llençaria”
a la restauració de la nostra parròquia, tenint en compte que els
nostres veïns tenen bona memòria per agrair els que construïren
generosament l’ermita del Roser, la teulada del temple, el
museu d’eines... Som hereus d’unes persones compromeses
que ens han deixat una bona herència. La millor manera per
valorar i estimar la nostra parròquia, es mantenir i millorar els
que al seu moment la construïren.
D) Iniciatives per dur a terme la restauració i que han donat bon
resultat a altres poblacions: becil, sorteigs, tómboles,
aportacions econòmiques, bingos, ...
E) Sumari:
1) Joan Moreno, què ens diu el llibre d’actes des de la primera
assemblea del 2019. Resum de la feina feta durant aquest temps.
2) Miquel Torras: Expropiació dels terrenys i com ha quedat reduït
l’entorn parroquial.
3) Eduard Mondragon: què s’ha fet i què falta fer. Per què es fa aquest
procés.
4) Jordi Comellas: Estat de comptes.
5) Jaume Vendrell: Arxiu parroquial proposta consultiva i resolutiva.
6) Mn. Joan clou l’assemblea i proposa una reunió amb tots els que
estan disposats a conservar el patrimoni i posar-lo amb servei de la
comunitat parroquial i del poble.
Mn. Joan Puig
UNA MICA D'HISTÒRIA DE LES OBRES DE LA PARRÒQUIA
L'any 2010 s'inicia un procés d'expropiació de terrenys de la Parròquia que
culmina el desembre de 2019 pel qual l'Ajuntament ha de pagar a la
Parròquia una quantitat de diners que hauran de dedicar-se a la seva
restauració.
El 7 d'abril de 2015 i després de reunir-se un grup de persones

3. interessades en la restauració de l'església, es convoca una reunió
d'entitats i ajuntament el 27 d'abril per a parlar del tema.
El 30 d'abril de 2015 l'Ajuntament sol·licita a la Diputació de Barcelona la
redacció d'un pla director per a la citada restauració.
El mes de novembre del 2018 la Diputació presenta públicament el pla
director a la sala de plens de l'Ajuntament.
Per a iniciar la restauració es constitueix una junta d'obres.
La Junta d'obres es constitueix en la reunió del 13 de juny de 2019 a partir
dels oferiments de col·laboració sorgits en l'assemblea parroquial. Els
components d'aquesta junta són: Mn. Joan Puig (rector), Mn. Sebastià
Payá (diaque), Joan Espinosa, Miquel Torras, Jordi Comellas, Jaume
Vendrell, Eduard Mondragón (assessor arquitecte) Felix Salud i Joan
Moreno.
Des de la data de constitució de la Junta d'Obres, aquesta s'ha reunit
periòdicament solament alterada per la pandèmia de la COVID.
Després de diverses ensopegades administratives, amb data de 24 de
febrer de 2020 es reben els diners de l'expropiació.
Seguin les directrius del pla director es redacta el projecte de la primera
fase de les obres per part de l'arquitecte Eduard Riba de Palau que
consisteix en la millora de Cobertes: Aïllaments, desguassos, campanar i
canal de drenatge que es presenta a l'Ajuntament en data de 28 de maig
de 2020 i documentació complementaria el 15 de juliol de 2020.
Simultàniament a la presentació del projecte a l'Ajuntament, es fa arribar
a quatre constructors, dos deSant Climent i dos de Viladecans. Després de
valorar tres propostes rebudes i de procedir a retallades d'actuacions per
tal d'adaptar el pressupost a la disponibilitat econòmica, s'adjudiquen les
obres a l'empresa Vilarecons S.L. amb data 4 de març 2021. El 16 de març
comencen les obres centrades en la recollida d'aigües de les teulades.
A més de posar en marxa les actuacions previstes al pla director, la junta
ha posat en marxa altres actuacions: una urgent com ha sigut l'adaptació
de la instal·lació elèctrica de l'església, rectoria i pati a la normativa actual
i la nova il·luminació amb leds de l'església. També la substitució de la
porta de l'Església, la restauració de la fusteria de l'atri d'entrada, la
col·locació de dues caixetes per almoines i l'adequació de la sala de
catequesi a la planta baixa de la rectoria dotant-la d'un mobiliari digne.

4. Per continuar amb les obres necessitem el compromís del poble
encapçalat pel seu ajuntament per tal de mantenir dignament el patrimoni
construït pels nostres avantpassats.
Sant Climent de Llobregat maig 2021
Joan Moreno
EXPROPIACIÓ ACORDADA
Tal com ha dit el Sr. Moreno , la trobada per parlar de expropiació es
comença al 2010 després de diverses reunions per part del Bisbat i
Ajuntament, sempre amb el vis i plau de la parròquia, el problema que
tenia aquells moments l’Ajuntament no era l’expropiació del parc, era
que tenia un forat a les arques municipals i acabava de fer un Pla de
Viabilitat econòmic que tenia un plaç de 5 o 6 anys, això se li explica a la
Parròquia i al Bisbat ho entenen i les negociacions queden parades.
Quan retornem a les negociacions al 2016 entrant per registre
l’expropiació del parc infantil i la zona del torrent indicat al mapa,
aleshores sorgeix un informe de secretaria de l’ajuntament el qual diu
que la zona del Parc infantil per ús i manteniment per part de
l’ajuntament, que data de l’any 1976 amb paraules tècniques per
usucapió ha passat a ser propietat municipal, amb tot això comencem a
fer una nova valoració de terrenys que a la llarga seran el futur Parc o
Jardins Torrent del Rector o sigui primer parlaven de dues zones La C i
Torrent , però al treure la zona del Parc infantil, per usucapió es busquen
les zones A i B que comporta l’Hort i tot l’espai de baix on tenim els carros
del museu, també s’hi afegeix la zona 5 que és vial o aparcament que serà
on acabarà el parc.
Finalment, queda com veieu al mapa zones A-B-Torrent i 5 vial o
aparcament que és el que es valora per fer l’expropiació, i el parc infantil
que es la zona C amb el mapa no és expropiat i per usucapió passa a ser
propietat municipal. La valoració dels terrenys la va fer una empresa

5. externa sense vinculació al Bisbat o l’Ajuntament, i l’import puja a
153.198 euros .
Posades les dues parts d’acord, es passa per ple municipal, es fa exposició
pública , sense presentar-se cap al·legació, finalment, al febrer del 2020
queda tot tancat i la Parròquia rep el diners acordats.
Adjuntem un dibuix per estar tothom assabentat quines són les noves
propietats tant del Bisbat com les municipals, o públiques.
PROPOSTA DE FUTUR
La Junta Parroquial està plenament convençuda de que cal seguir amb el
previst en l’estudi previ de projecte que va fer la Diputació de Barcelona
l’any 2018. Cal millorar les condicions d’habitabilitat de l’interior de
l’Església i per aconseguir-ho hem d’actuar sobre tots aquells punts
descrits en el projecte del 2018 que incideixen en l’eliminació de les
humitats a l’interior ja siguin provinent de la pluja o de les humitats per
capil·laritat provinents del terra. No ens podem plantejar arreglar l’interior
ja sigui el mural de l’altar i/o arranjaments d’acabats interiors, fins
eliminar, al màxim, les humitats.
No podem malgastar ni un euro (no ens sobren, tot al contrari). Es una
qüestió de sentit comú i de responsabilitat cap a la comunitat parroquial i
al poble de Sant Climent.
Seguint amb el projecte d’eliminar les humitats ara ens toca actuar sobre
els murs de l’església. Ens hem proposat de la restauració de tots els
arrebossats de totes les façanes, amb un doble objectiu: Evitar humitats
interiors i la consolidació de tots els murs per tal de evitar el seu
deteriorament futur i l’aparició de problemes de tipus estructural (molt
mes greus encara).
S’han demanat diversos pressupostos a empreses de reconegut prestigi
(Urcotex, XYZ) però ens hem trobat en un greu problema: La capacitat
econòmica de la parròquia no pot afrontar aquest nou projecte ni els
següents per tal d’evitar les humitats.
La quantitat que ens demanen estan entre és de 147.432,88€+IVA i
nosaltres tants sols disposem 25.000€

6. No podem afrontar aquest projecte i menys encara afrontar els dos últims
que ens queden: eliminar les humitats provinents del terra i l’arranjament
de tots l’interior (mural de l’altar, pintures i paviments).
Ens falten recursos econòmics i en aquest sentit estem treballant en
diferents àmbits:
1.- Sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Climent que es catalogui el recinte
parroquial de Sant Climent com a Bé Cultural d’Interès Local (BECIL). Això
ens permetria demanar subvencions a organismes públics destinats a la
seva restauració.
2.- Sol·licitar a l’Ajuntament, a totes les entitats del municipi i a la
comunitat parroquial la seva implicació ja sigui personal, institucional,
econòmica i d’altres tipus, per tal de poder seguir amb els treballs de
rehabilitació i restauració que ens permetin aconseguir que aquest edifici
pugui donar el servei adequat i millorat a tota la comunitat de Sant
Climent com fins ara ha fet: serveis religiosos, actes culturals (exposicions,
col·loquis, cant coral o d’altres tipus).
Cal mantenir aquest patrimoni, referent de Sant Climent, viu per respecte
a tot al poble de Sant Climent i sobretot a l’esforç i sacrifici que van fer els
nostres avantpassats Climentons.
Gràcies.
Estat de Comptes
La parròquia te dos comptes oberts al Banc Sabadell. En un s’hi porten els
ingressos i despeses del dia a dia i en l’altre compte, que es va obrir per
ingressar-hi els diners de la expropiació, s’hi portem les despeses de les
obres.
Els diners que es van rebre per la expropiació, que van ser 153.198,48€,
ens varem comprometre a dedicar-los totalment a obres de restauració i
altres millores que són necessàries pro que no havia estat possible
afrontar abans. Així s’està fent i a continuació es detallen les despeses per
les actuacions fetes fins ara:
Porta església 15.511,81€
Projecte elèctric 25.917,24€
Nou enllumenat 8.480,89€
Neteja teulada 2.359,50€

7. Obres impermeabilització 66.754,49€
Taxes 890.94€
TOTAL 119.920,35€
Una vegada completades les obres esmentades, a dia d’avui el saldo al
compte de les obres és de 33.688,13€. Cal esmentar que en aquest temps
s’han ingressat 410€ provinents de donatius.
A continuació parlem de la economia diària de la parròquia. Els ingressos
venen de les col·lectes dominicals, els donatius, les espelmes, els serveis
funeraris i, excepcionalment, de la loteria de Nadal. Els ingressos ordinaris
venen a cobrir les despeses habituals de la parròquia (contribucions al
Fons Comú Diocesà, materials per el culte, manteniment del temple i
rectoria) i la loteria permet fer alguna despesa extraordinària com va ser
l’any passat la renovació de la sala de catequesis.
Els ingressos permeten cobrir les despeses ordinàries mentre no hi hagi
alguna reparació important imprevista pro són totalment insuficients per
seguir endavant amb les obres de restauració. L’estudi previ del projecte
de restauració fet per la Diputació de Barcelona el 2018 va xifrar en
462.800€ el seu cost total. La parròquia farà tot el possible per aconseguir
el finançament que permeti anar complint les fases de restauració tel
temple pro els climentons i climentones també s’han de sentir cridats a fer
la seva aportació per preservar aquest patrimoni que és de tots.
Donem a conèixer el numero de compte on qui vulgui pot fer les seves
aportacions. Es el següent: ES06 0081 1692 3600 0107 2818
L’ARXIU PARROQUIAL DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
L’Arxiu Parroquial de Sant Climent (APSC) és un arxiu privat, molt ric en
documentació baix medieval i moderna. I no només pel número de
documents recollits, sinó per la qualitat dels seus llibres i per la continuïtat
de registres que hi podem estudiar.
Les sèries documentals que actualment en coneixem, s’inicien a principis
del segle XV. Podem afirmar l’existència de llibres notarials anteriors a

8. aquesta centúria per la persistència que presenten des de 1400. A més,
sembla que un incendi va cremar la rectoria en aquest anys, detall que
explicaria que els llibres de registres comencin a tenir continuïtat des de
dates aproximades i la no existència de cap document anterior.
Pel que fa als Llibres Sacramentals, no es fins a mitjans del segle XVI que
trobem el primer volum de Baptismes i Defuncions, recollits a partir del
Concili de Trento.
L’Arxiu Parroquial compta amb milers de documents que estan organitzat
en llibres Sacramentals i Notarials (els més nombrosos) i els referents a la
vida parroquial, la seva administració i les confraries que si havien creat.
És un arxiu que ha patit en el pas dels anys incendis, guerres, robatoris iun
desordre general del que encara no se n’ha després del tot.
No va ser fins a començaments del segle XX que Ramon Maria Sagalés i
Llorenç Sallent1 van portar a terme un feixuga tasca de classificació, que
actualment permet una consulta més ordenada i fàcil dels documents.
Els registres es van ordenar i numerar en els llibres i carpetes que avui en
dia podem consultar, alhora que també s’elaborava un índex per algun
dels volums.
L’estat actual de l’Arxiu no és el més adequat. L’organització documental
portada a terme en el segle XX va respondre a la bona voluntat dels seus
autors i va ser pràctica, però no va ser del tot científica: es va escriure en
colors en els documents, se’n van barrejar alguns i els que no estaven
datats és dataven aproximadament i es col·locaven en ordres que no
corresponien. A més les condicions de temperatura i humitat de la
rectoria no faciliten la seva bona conservació, com tampoc ho garanteix el
fet de que actualment no hi ha residents constants en ella.
Trasllat ( o no ) de l’APSC
Gràcies a la inclusió de l’Arxiu en investigacions científiques, es va poder
digitalitzar fa uns anys la documentació sagramental i s’han pogut
presentar diferents estudis sobre Sant Climent en diferents fòrums
1 Mn. Sagalés va serrector titular de la parròquia entre 1893 i 1928.

9. nacionals i internacionals. En els darrers anys s’ha portat a terme la
digitalització de la resta de documents i podem dir que gràcies a la tasca
de diferents voluntaris ara tenim l’Arxiu completament copiat i en mà.
Aquest Arxiu és un tresor, però molt fràgil. En l’estat actual no podem
garantir la seva conservació. Per a poder-ho fer es necessita un lloc amb la
seguretat adequada i amb condicions temperatura òptimes i constants, i
tècnics professionals que se’n facin càrrec i el cataloguin. El problema és
assumir la despesa que això suposa.
Des l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu s’ha ofert la possibilitat d’aixoplugar
l’APSC en les millors condicions de seguretat i d’estabilitat, com s’ha fet en
moltes de les parròquies del bisbat. En cap cas no es faria sense un
contracte de cessió revocable per ambdues parts que asseguressin a la
nostra parròquia la seva recuperació i sempre amb la garantia de l’accés a
l’Arxiu per als climentons tant aviat com sigui possible.
Cal tenir clar que hi podem guanyar i que hi podem perdre. I això ho hem
de valorar des del cor i des de l’ànima, però també sense perdre el cap.