1. Ana Martínez, Nuria Alegre, Anira Parreño i Carlota Juárez

3.  La fusta es el material que hi ha dins dels
arbres.
 Es un material vegetal format per un
percentatge elevat de cel·lulosa (50%), un
30% lignina, que es la substància que li dona
consistència. El restant es resina, midó i
sucres diversos.

4.  Si mirem amb cura un tronc per dins hi
distingim cinc parts que de dintre a fora són:
 La mèdul·la: es el cor de l’arbre, i te una
consistència esponjosa.
 El durament: es lo que li diem fusta, es pot
diferenciar l’edat de l’arbre a partir de les
línies que formen.
 La fusta: es la part que envolta el tronc, pero
no del tot es l’exterior.
 El líber: es un teixit molt prim que envolta la
part exterior de la fusta jove, circula una
bona part de saba.

5.  L’escorça: Part exterior del tronc.

6. Hi ha dos tipus de
fusta
La fusta natural I la fusta
manufacturada

7.  La fusta natural s’obté directament dels troncs
desbrancats i repelats, i serrats.
 La fusta natural es divideix en dos grans grups,
tenint en compte la seva densitat: les fustes poc
denses (força més lleugeres que l’aigua) i les
fustes molt denses (tan o més denses que
l’aigua).
 Classifiquem la fusta natural en:
 fustes toves (poc denses)
 fustes dures (denses)
 Els mobles que es fabriquen amb fusta dura
triguen molt a fer-se malbé i, en conseqüència,
el preu d’aquest tipus de fusta és més elevat. A
més, els arbres que la proporcionen en general
creixen més lentament

9.  Són materials que són el resultat d’un procés
de transformació a partir de la fusta
obtinguda del tron
 La xapa: fusta tallada en làmines molt
primes, que serveix per recobrir interiors.
 L’aglomerat: material elaborat amb una pasta
de serradures de fusta i cola que actua
d’aglomerant.
 Avui, molts dels mobles fabricats en sèrie
 són d’aglomerat.

10.  El contraxapat: està format per un seguit
de tres o cinc làmines de fusta tova
 S’utilitza molt per fabricar caixes.
 El DM: són plaques o taulers elaborats amb
una fusta molt triturada enriquida amb
cel·lulosa procedent de paper reciclat. Són
de color marró fosc, molt llises i d’una
duresa notable.
Xapa Aglomerat DM

11.  La fusta té una densitat molt variable. Una fusta
lleugera (el pi) pot tenir una densitat equivalent a la
meitat de la de l’aigua, mentre que altre fustes
(l’iroko) poden arribar a superar la densitat d’aquest
líquid.
 Tota la fusta és inflamable a una temperatura
elevada.
 La fusta té una notable resistència a la tracció.
 Resulta molt útil per construir mobles.
 Tota la fusta és porosa. Per això, quan hi ha molta
humitat, tendeix a dilatar-se de manera
considerable, tot i que recupera la mida original en
assecar-se
 ● La fusta és un material aïllant tèrmic, acústic i
elèctric.

13.  El suro és un material porós però impermeable, i
un gran aïllant acústic, perquè absorbeix
perfectament el so. És molt lleuger.
 Se’n fan taps (perquè és porós i impermeable) i
elements de flotació del material de pesca
(perquè té una densitat molt baixa). El suro
serveix per a recobriments aïllants i embalatges
diversos.

14.  La fabricació del paper és:
 La cel·lulosa se separa dels altres productes
que l’acompanyen triturant o desfent amb
aigua el material de partida (paper vell, roba
o fusta). Després s’hi afegeix el color
desitjat i alguna cola per aglomerar-la. La
pasta que en resulta s’asseca i, al final, es
bobina en grans rotlles.

16. Els plàstics són materials formats
per polímers, que són molècules
grans, amb llargues cadenes d’àtoms
que tenen carboni.

17. Poden ser de dos tipus:
Naturals, que venen de la vegetació, com la
cel·lulosa i el làtex, o d’animals, la caseïna.
Sintètics, son artificials, que la fet l’home a
partir del petroli, gas natural...
On es fan els plàstics, es diu, polimerització.
Plàstics naturals Plàstics sintètics

18. ·Mal·leabilitat i ductilitat
·Resistència mecànica
·Aïllament acústic,
elèctric i tèrmic.
·Lleugers
·Impermeabilitat

19. El temps que triguen en destruir-se els
plàstics es molt llarg, per això i per l’ús
que fa la societat, la eliminació de residus
plàstics ha sigut un problema i per això es
tan important el reciclatge dels plàstics.

20. ·Reciclatge químic: es recuperen els
plàstics originals i es fan materials nous.
·Reciclatge mecànic: es trituren els
plàstics i amb el que surt s’utilitza per fer
nous plàstics o nous materials.

21. Els plàstics no son molt fàcil d'eliminar
per això es tenen que incinerar, i això
provoca que hi hagi un gran volum d’energia
i contaminació.

22. Existeixen 3 tipus de materials
plàstics:
· Plàstics termoplàstics
· Plàstics termoestables
· Plàstics elastòmers.
termoplàstics termoestables elastòmers

23. Estan formats per cadenes fluixes unides.
Aquests materials es fan més fluixos quan
s’escalfen, i poden arribar a trencar-se, i es
donen formes noves i quan es refreden
conserven la forma, aquest procés es pot
repetir moltes vegades.

24. Estan formats per cadenes juntes
fortament en diferents direccions. Quan
s’escalfen es tornen molt dures, només es
poden escalfar una vegada i no es
deformen.

25. Tenen macromolècules, i formen com una
mena de xarxa. Gràcies a això es poden
tenir plàstics de gran elasticitat que
recuperen la seva forma i grandària quan
no hi ha la força.

26. Els plàstics es poden utilitzar per
molts usos.

27. Es fa servir com envasos de tot tipus
de líquids, bosses, aïllaments elèctrics
dels cables, cadires i mobles,
materials tecnològics...

28. És impossible imaginar-nos la
nostra vida sense plàstics.

30. Hi ha molts tipus de materials metàl·lics però
ara explicarem tres tipus:
El ferro: És un element químic i un metall
mal·leable, tenaç, de color gris platejat i té
propietats magnètiques.

31. El ferro es pot trobar en molts llocs però el
més freqüent es trobar-lo a la naturalesa
perquè de vegades formen part de minerals,
molts dels quals son òxids.

32. L’Acer: L’acer es un material metàl·lic format
per materials semblants als del ferro.
L’Acer el podem classificar en tres tipus:
- Acers dolços: Són molt tenaços i dúctils,
però no gaire durs. S’usen per fabricar
carrosseries de vehicles i per construir perfils
d’acer.

33. - Acers durs: Compostos d’un 0,40% a un
0,85% de carboni. Tenen més resistència
que els altres i s’utilitzen per per
fabricar engranatges, rodes, carrils de
tren... En general son les parts de les
màquines que han de suportar més pes.

34. - Acers salvatges: Que tenen entre un
0,85% i un 2% de carboni. Serveixen per
fabricar eines de perforar, cables
d’acer.. Perquè són els acers més durs i
resistents.

35. Els acers també es poden distingir els uns
dels altres pels metalls que, a més del
ferro, contenen en petita
proporció. Per exemple, l’anomenat acer
inoxidable que no es rovella fàcilment
s’utilitza en la fabricació de coberts,
estris de cuina, material quirúrgic,
turbines i, en general, de tota mena
d’objectes que s’han d’exposar a l’acció de
l’aigua i del vapor d’aigua.

36. Coberts
Estris de cuina Material quirúrgic

38. Els petris, són materials de composició molt
variada; durs, sòlids, compactes i gairebé
inalterables amb el pas del temps.
Son els mes utilitzats en la construcció des de
la prehistòria fins ara.

39. Els petris naturals son aquells que trobem
directament a la natura.
GRANIT: roca utilitzada per la seva duresa i
resistència a l’àcid.
MARBRE: roca calcaria utilitzada per la seva
bellesa.
PISSARRA: aquesta roca metamòrfica és molt
abundant.

40. GRES: pedra arenosa, és una roca sedimentària,
formada per grans de sorra cimentats.
CALCÀRIA: Roca sedimentària molt abundant al
nostre país. Utilitzada per a la construcció i per a
fabricar acer.
BASALT: roca de color negre o molt fosc.
Caracteritzada per la seva duresa i la seva
resistència mecànica.

41. Són aquells materials de construcció artificials, és a
dir, fabricats per l'home tot i que s'assemblen o
imiten a les pedres naturals.
ARGILES: Es troben fàcil a la natura, i en afegir-hi
aigua es transformen en una massa plàstica a la qual es
pot donar forma facilment.
CIMENTS: Són materials que al ser barrejats amb
aigua donen lloc a una massa plàstica. Es pot donar
forma amb facilitat.

42. REFRACTARIS: Formats per alúmina, sílice i
magnèsia.
Poden suportar temperatures al voltant dels
1580ºC, però no tenen bones propietats
mecàniques.
VIDRES: Material ceràmic format per la fusió de
sílice amb altres òxids.
ABRASIUS: Són materials capaços de polir,
esmolar i tallar acers, metalls, roques i altres
materials durs.

44. Reciclar es l’acció de fer reutilització
d’objectes, materials i/o tecnologies, i quan
aquest material o objecte arriba al fí de la seva
vida, tornar-lo a utilitzar, o reutilitzar algún
element.
Els materials que acostumen a ser reciclats o
reutilitsats, solen ser el ferro, l’alumini, el
vidre (sobre tot les ampolles), el paper, la fusta
i el plàstic.

45. La majoria de recicladors de plàstic, practiquen
el reciclatge manualment, encara que s’esta
començant a fer el reciclatge vía Rajos X.
Altres sistemes mecanics inclouen la
cassificació per aire, flotació o separació
electroestàtica.

46. La identificació i separació dels vidres, es
complicada pel pes del material.
El tub de rajos catòdics es divideix en el vidre
de la pantalla i en vidre cònic de l’embut. Per a
la separació i el reciclatge d’aquests vidres,
s’utilitzen mètodes mecànics i tèrmics.

47. La primera separació que s’estableix és entre
metalls fèrrics mitjançant la imantació, es
senzill. Els metalls poden recuperar-se per
mitjà de trituració, imantació o refredament.
Alguns processos químics permeten separar els
metalls preciosos com l’or i la plata.