1. bones pràctiques als mitjans informatius generalistes digitals

2. multicanal una “marca informativa” s’adreça als usuaris per altres vies a més del web twitter per a la immediatesa videostreaming per al “directe” aplicacions per a mòbil

3. pantalla el moviment vertical, pràctic pels blogs, no és el millor per a un mitjà que vol oferir una visió ràpida apostar per la pantalla com a unitat visual multipestanyes i multipàgines reinventar un disseny que encara “copia” la informació impresa

4. repositori els costos baixos d’emmagatzematge digital permeten anar més enllà de l’actualitat i provar de construir un gran arxiu digital motors de cerca més precisos i amb més variables etiquetes i núvols i altres modalitats de classificació hemeroteques i arxius multimèdia

5. segmentació la digitalització permet superar el “generalisme” i apostar per continguts que interessin públics diversos adaptar els noms de les seccions, que responen a una visió obsoleta dels continguts informatius cada mitjà ha d’elaborar aquest etiquetatge en funció d’una línia editorial i d’una estratègia de comunicació distingir l’actualitat (cronòmetre) de la resta col·laboradors especialistes i no “opinadors”

6. multimèdia a més del vídeo i l’àudio hi ha altres formats d’interès, a més de tots els que encara hi ha per inventar cronogrames, infografia, mapes! presentacions multiblogs, xarxes d’informació

7. autoria tenir autors (no columnistes) que elaboren les peces informatives i que poden ser objecte de cerca i seguiment (RSS) contacte de l’autor amb l’usuari identitat digital de l’autor més enllà del mitjà l’autor multimitjà com a opció de futur (més enllà del freelance)

8. hipertext una aposta clara per la lectura profunda basada en els enllaços fonts, referències, aclariments, cites... ampliació i context contrast, punts de vista, debat

9. noves fonts el periodisme sempre ha buscat “experts” i opinions contrastades i internet els fa accessibles i amplia la seva quantitat blogs personals altres mitjans: locals, especialitzats i internacionals fòrums, debats, llistes, xarxes socials

10. eines tic accedir a internet no és propi d’una secció sinó que és una eina que s’ha de fer servir a totes les seccions perquè no hi ha “periodisme d’internet” sinó que el periodisme fa servir internet ... com ho fa (?) la resta de la societat internet no és un món a part sinó una part del món internet no és ‘un lloc’ (planeta Mart) sinó ‘una manera’

11. serveis els mitjans poden oferir serveis millor que mai i a més poden proporcionar eines i facilitar-ne l’ús, per garantir un accés a la informació de més qualitat no hi ha “lectors” (influència dels mitjans impresos) sinó “usuaris” d’un mitjà, que obtenen informació per canals diversos, en formats diversos un usuari més “preparat” obliga el mitjà a ser més exigent amb la seva qualitat

12. participació més enllà de l’infotainment, és possible generar informació amb participació dels usuaris els usuaris no sols comenten són fonts amb més facilitat que mai tenen contacte amb els autors poden elaborar peces en equip poden redistribuir la informació

13. discussió el mitjà digital i l’autoria permeten la reflexió sobre la feina, l’ avaluació dels resultats, la discussió sobre les peces informatives i la redistribució del coneixement explicar com es fa la feina (‘newsroom blogging’) compartir amb transparència les fonts i els processos facilitar espais de discussió i aportació de materials aprenentatge continuat i millora de la qualitat

14. ... la llista s’ha de completar i no s’acabarà mai perquè els mitjans informatius generalistes digitals s’han d’ adaptar al canvi i això exigeix una evolució constant molts mitjans tenen exemples d’aquestes i altres “bones pràctiques” però no sempre formen part d’una estratègia ni sempre hi ha consciència prou clara que totes aquestes accions tenen a veure amb una altra actitud sobre l’elaboració i distribució d’informació

15. Aquesta presentació està subjecta a una Llicència de Creative Commons .