SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Realitzat per: Viki Tous i Berta Tayadella
.ÍNDEX DEL TREBALL

            1.   Inventor i època
            2.   Funcionament
            3.   Evolució
            4.   Actualitat
            5.   Futur
            6.   Opinió
1.INVENTOR I ÈPOCA
En diferents països es reconeix la paternitat en clau
local: Alexndr Stepánovich Popov va fer les seves
primeres demostracions a St. Petersburg, a Rússia;
Nikola Tesla a San Luis (Misuri); Guillem Marconi a el
Regne Unit o el comandant Juli Cervera a Espanya. El
1873 el físic escocès James Clerk Maxwell, va formular
la teoria sobre les ones electromagnètiques, les quals
són la base de la radio. El 1888, el físic alemany
Heinrich Hertz, va descobrir les ones de ràdio. L’any
1894 Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en
públic d’una transmissió de ràdio i el 1895, l’ italià
Guillerm Marconi va contruïr el primer sistema de ràdio
i el 1901 va aconseguir enviar senyals a l’altra banda de
l’Atlàntic.
2. FUNCIONAMENT
El funcionament de la ràdio es duu a terme a partir d’un procés de radiofonia, el qual
consisteix en:
-Funcionament d’un emissor: El quan n’és l’encarregat de generar la informació
sonora, codificar-la i emetre-la a l’espai a través de les ones electromagnètiques.
Consta de diverses etapes amb un equipament electrònic complex, el qual processa
el so i fins a l’emissió del senyal a través de l’antena. El MICRÒFON, transforma el so
en un senyal de baixa freqüència, que arriba al MODULADOR, el qual rep dos senyals
d’entrda al circuit electrònic, el d’audiofreqüència i el de l’OSCIL.LADOR, o de l’ona
de radiofreqüència. L’ONA PORTADOORA, és electromagnètica definex la freqüència
i és l’encarregada de propagar-la en l’espai.

                                  BANDA          SIGLES         S.ANGLES       MARGE FR.
                                  Ona llarga     OL             LW             150-285

Tipus de modulació de l’ona:    Ona mitja        OM             MW             525-1605
. La modulació de l’amplitud    Ona curta        OC             SW             5.95-26.1
. La modulació de la freqüència Fr. MOD.         FM             FM             87-108
                                                                               KHz
-Funcionament d’un receptor: Les ones modulades són emeses per l’antena i es
propaguen seguint les lleis físiques de refracció i reflexió de les ones. L’abast de d’una
emissora es pot veure afectada per la potència de l’amplificadorde radiofreqüència i
la disposició de l’antena. Per escoltar la informació que ha modulat l’emissora, cal
disposar d’un receptor que capti l’ona corresponent, descodificar-la i i ampliar el so
per a que es pugui escoltar. La recepció està condicionada per la sensibilitat del
receptor, la distància amb el centre emissor i els obstacles entre tos dos aparells.
Per a que el receptor esculli la ona desitjada i rebutji les altres, disposa d’ UNA ETAPA
DE SINTONITZACIÓ, la qual una vegada està sintonitzada la freqüència, un senyal
elèctric s’encamina el
3. EVOLUCIÓ
          El creixement i el desenvolupament de la ràdio va ser paral · lel al dels
          conflictes mundials: amb el desenvolupament de la segona guerra
          mundial es va millorar la qualitat de la transmissió i dels aparells
          receptors. La ràdio cap al 1945 va viure la seva etapa d'esplendor. El
          1960 el món comptava amb més de 12.000 emissores i la ràdio
          continuava sent el mitjà de comunicació de masses més important. No
          obstant això, en poc temps seria superada en audiència per la seva
          principal competidora: la televisió.

PRINCIPIS s.XX                                                              ACTUALITAT
4.ACTUALITAT
 Ens els últims anys, un fenòmen n’és l’aparició d’emissores municipals, les quals
tenen un abast molt reduït; però que informen en un àmibit molt més proper als
oïdors que no les grans cadenes de ràdio, les quals no tenen un perfil d’audient
estàndard i els programes de ràdio han de ser molt més generals. Ara amb les
noves tecnologies, els dispositius de telèfon mòbil o els reproductors de música,
inclouen ja bé sigui en el dispositu o en un auricular, una antena, la qual capta
els senyals de freqüència de les ones i sintonitza les emissores.
5. FUTUR
-> Hi adjuntem una presentació que hem trobat a internet
sobre un estudi que es va realitzar sobre el futur de la ràdio.


     http://www.slideshare.net/jftello/el-futuro-de-la-radio



->També hi adjuntem una notícia que va sortir en premsa sobre el
possible futur recent de la ràdio.

       http://www.thetrendnet.com/media/el-futuro-de-la-radio-no-esta-en-
       las-ondas/
6.OPINIÓ
Opinem, que la ràdio, és un medi de comunicació de masses molt útil, però amb
la introducció de noves tecnologies s’hauria d’adaptar al moment, com moltes
emissores ja han fet, és a dir, crear una versió digital de la emissora, on es pugui
segur les transmissions dels programes en directe, o bucar-ne d’altres i escoltar-
nos en diferit. Per reiterem que és útil, ja que exercita la capacitat d’escoltar i
de tenir concentració sense veure res. Les emissores actuals, tenen una varietat
de temes molt grans, ja siguin cadenes musicals, programes, entrevistes,
retransmissions esportives,... En més concret a les cadenes musicals, posen
música actual, antiga, de fa una dècada; en resum, música per a tots els gustos.
En els programes o bé les entrevistes, tracten sobre temes de política, societat,
ciència, salut.. Iles retransmissions esportives, tracten tots els esports i no
només els partits de les lligues més altes, sinó que com en totes, una mica de
tot.

More Related Content

Viewers also liked

Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011
Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011
Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011SEO Training
 
anna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernándezanna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernándezdoc4tic
 
Radio ....123[1].Ppt...Pao
Radio ....123[1].Ppt...PaoRadio ....123[1].Ppt...Pao
Radio ....123[1].Ppt...Paoguest6c83b8
 

Viewers also liked (6)

Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011
Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011
Accessibilità - Adriano Cerocchi - SEO Training 2011
 
anna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernándezanna blasco i clara hernández
anna blasco i clara hernández
 
La radio
La radioLa radio
La radio
 
Perasa
PerasaPerasa
Perasa
 
La radio
La radioLa radio
La radio
 
Radio ....123[1].Ppt...Pao
Radio ....123[1].Ppt...PaoRadio ....123[1].Ppt...Pao
Radio ....123[1].Ppt...Pao
 

Similar to berta i victoria

pablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amorespablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amoresdoc4tic
 
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les ComunicacionsPower Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions3rB
 
La ràdio 2012 escola
La ràdio 2012 escolaLa ràdio 2012 escola
La ràdio 2012 escolaprocessos2_mj
 
Tecnologies de la comunicació moodle
Tecnologies de la comunicació moodleTecnologies de la comunicació moodle
Tecnologies de la comunicació moodlesaraviles98
 
La Radio
La RadioLa Radio
La RadioLaRadio
 
La radio
La radioLa radio
La radiocladera
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsCarlos Cardelo
 
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blog
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blogTema 4 tecnologies de la comunicació para el blog
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blogToni Garcia
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdiocarmen
 
La radio 3 (1)
La radio 3 (1)La radio 3 (1)
La radio 3 (1)MB_JR
 
La radio 3 (1)
La radio 3 (1)La radio 3 (1)
La radio 3 (1)MB_JR
 
Avenços Tecnologics
Avenços TecnologicsAvenços Tecnologics
Avenços Tecnologicssedavi
 
AvençOs Tecnologics
AvençOs TecnologicsAvençOs Tecnologics
AvençOs Tecnologicssedavi
 

Similar to berta i victoria (20)

pablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amorespablo lizcano i andrés de amores
pablo lizcano i andrés de amores
 
Act 5 -_comunicacions
Act 5 -_comunicacionsAct 5 -_comunicacions
Act 5 -_comunicacions
 
La radio acabat
La radio acabatLa radio acabat
La radio acabat
 
La radio acabat
La radio acabatLa radio acabat
La radio acabat
 
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les ComunicacionsPower Point Tecnologia: Les Comunicacions
Power Point Tecnologia: Les Comunicacions
 
La ràdio 2012 escola
La ràdio 2012 escolaLa ràdio 2012 escola
La ràdio 2012 escola
 
Moha processos
Moha processosMoha processos
Moha processos
 
Tecnologies de la comunicació moodle
Tecnologies de la comunicació moodleTecnologies de la comunicació moodle
Tecnologies de la comunicació moodle
 
Tecno
TecnoTecno
Tecno
 
La Radio
La RadioLa Radio
La Radio
 
La radio
La radioLa radio
La radio
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canals
 
Moha processos
Moha processosMoha processos
Moha processos
 
La historia radio
La historia radioLa historia radio
La historia radio
 
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blog
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blogTema 4 tecnologies de la comunicació para el blog
Tema 4 tecnologies de la comunicació para el blog
 
La ràdio
La ràdioLa ràdio
La ràdio
 
La radio 3 (1)
La radio 3 (1)La radio 3 (1)
La radio 3 (1)
 
La radio 3 (1)
La radio 3 (1)La radio 3 (1)
La radio 3 (1)
 
Avenços Tecnologics
Avenços TecnologicsAvenços Tecnologics
Avenços Tecnologics
 
AvençOs Tecnologics
AvençOs TecnologicsAvençOs Tecnologics
AvençOs Tecnologics
 

More from doc4tic

3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructuresdoc4tic
 
la telefonia fixa
la telefonia fixala telefonia fixa
la telefonia fixadoc4tic
 
mariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebotmariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebotdoc4tic
 
adrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaicoadrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaicodoc4tic
 
marc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimensmarc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimensdoc4tic
 
00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla mdoc4tic
 
roger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijanoroger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijanodoc4tic
 
sergio c i guillem
sergio c i guillemsergio c i guillem
sergio c i guillemdoc4tic
 
jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.doc4tic
 
anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.doc4tic
 
núria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernadnúria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernaddoc4tic
 
ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.doc4tic
 
carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)doc4tic
 
Jeroglifics 01
Jeroglifics 01Jeroglifics 01
Jeroglifics 01doc4tic
 
Normes d'acotació
Normes d'acotacióNormes d'acotació
Normes d'acotaciódoc4tic
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarelydoc4tic
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarelydoc4tic
 
Estructures Modulars 2 a 3 dimensions
Estructures Modulars 2 a 3 dimensionsEstructures Modulars 2 a 3 dimensions
Estructures Modulars 2 a 3 dimensionsdoc4tic
 
Presentació wordle
Presentació wordlePresentació wordle
Presentació wordledoc4tic
 
InformàTica
InformàTica InformàTica
InformàTica doc4tic
 

More from doc4tic (20)

3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures3c u3 forces i estructures
3c u3 forces i estructures
 
la telefonia fixa
la telefonia fixala telefonia fixa
la telefonia fixa
 
mariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebotmariona kirchner i marta nebot
mariona kirchner i marta nebot
 
adrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaicoadrià pascual i alexander jaico
adrià pascual i alexander jaico
 
marc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimensmarc ballesté i aleix sanclimens
marc ballesté i aleix sanclimens
 
00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m00 adriana g i carla m
00 adriana g i carla m
 
roger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijanoroger vidal i alexia quijano
roger vidal i alexia quijano
 
sergio c i guillem
sergio c i guillemsergio c i guillem
sergio c i guillem
 
jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.jose c. i jordi z.
jose c. i jordi z.
 
anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.anais i laura de llobet.
anais i laura de llobet.
 
núria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernadnúria gonzalez irene bernad
núria gonzalez irene bernad
 
ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.ariadna coma i julia alberch.
ariadna coma i julia alberch.
 
carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)carla g. i marina t. (el mòbil)
carla g. i marina t. (el mòbil)
 
Jeroglifics 01
Jeroglifics 01Jeroglifics 01
Jeroglifics 01
 
Normes d'acotació
Normes d'acotacióNormes d'acotació
Normes d'acotació
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
 
Victor vasarely
Victor vasarelyVictor vasarely
Victor vasarely
 
Estructures Modulars 2 a 3 dimensions
Estructures Modulars 2 a 3 dimensionsEstructures Modulars 2 a 3 dimensions
Estructures Modulars 2 a 3 dimensions
 
Presentació wordle
Presentació wordlePresentació wordle
Presentació wordle
 
InformàTica
InformàTica InformàTica
InformàTica
 

berta i victoria

  • 1. Realitzat per: Viki Tous i Berta Tayadella
  • 2. .ÍNDEX DEL TREBALL 1. Inventor i època 2. Funcionament 3. Evolució 4. Actualitat 5. Futur 6. Opinió
  • 3. 1.INVENTOR I ÈPOCA En diferents països es reconeix la paternitat en clau local: Alexndr Stepánovich Popov va fer les seves primeres demostracions a St. Petersburg, a Rússia; Nikola Tesla a San Luis (Misuri); Guillem Marconi a el Regne Unit o el comandant Juli Cervera a Espanya. El 1873 el físic escocès James Clerk Maxwell, va formular la teoria sobre les ones electromagnètiques, les quals són la base de la radio. El 1888, el físic alemany Heinrich Hertz, va descobrir les ones de ràdio. L’any 1894 Nikola Tesla va fer la seva primera demostració en públic d’una transmissió de ràdio i el 1895, l’ italià Guillerm Marconi va contruïr el primer sistema de ràdio i el 1901 va aconseguir enviar senyals a l’altra banda de l’Atlàntic.
  • 4. 2. FUNCIONAMENT El funcionament de la ràdio es duu a terme a partir d’un procés de radiofonia, el qual consisteix en: -Funcionament d’un emissor: El quan n’és l’encarregat de generar la informació sonora, codificar-la i emetre-la a l’espai a través de les ones electromagnètiques. Consta de diverses etapes amb un equipament electrònic complex, el qual processa el so i fins a l’emissió del senyal a través de l’antena. El MICRÒFON, transforma el so en un senyal de baixa freqüència, que arriba al MODULADOR, el qual rep dos senyals d’entrda al circuit electrònic, el d’audiofreqüència i el de l’OSCIL.LADOR, o de l’ona de radiofreqüència. L’ONA PORTADOORA, és electromagnètica definex la freqüència i és l’encarregada de propagar-la en l’espai. BANDA SIGLES S.ANGLES MARGE FR. Ona llarga OL LW 150-285 Tipus de modulació de l’ona: Ona mitja OM MW 525-1605 . La modulació de l’amplitud Ona curta OC SW 5.95-26.1 . La modulació de la freqüència Fr. MOD. FM FM 87-108 KHz
  • 5. -Funcionament d’un receptor: Les ones modulades són emeses per l’antena i es propaguen seguint les lleis físiques de refracció i reflexió de les ones. L’abast de d’una emissora es pot veure afectada per la potència de l’amplificadorde radiofreqüència i la disposició de l’antena. Per escoltar la informació que ha modulat l’emissora, cal disposar d’un receptor que capti l’ona corresponent, descodificar-la i i ampliar el so per a que es pugui escoltar. La recepció està condicionada per la sensibilitat del receptor, la distància amb el centre emissor i els obstacles entre tos dos aparells. Per a que el receptor esculli la ona desitjada i rebutji les altres, disposa d’ UNA ETAPA DE SINTONITZACIÓ, la qual una vegada està sintonitzada la freqüència, un senyal elèctric s’encamina el
  • 6.
  • 7. 3. EVOLUCIÓ El creixement i el desenvolupament de la ràdio va ser paral · lel al dels conflictes mundials: amb el desenvolupament de la segona guerra mundial es va millorar la qualitat de la transmissió i dels aparells receptors. La ràdio cap al 1945 va viure la seva etapa d'esplendor. El 1960 el món comptava amb més de 12.000 emissores i la ràdio continuava sent el mitjà de comunicació de masses més important. No obstant això, en poc temps seria superada en audiència per la seva principal competidora: la televisió. PRINCIPIS s.XX ACTUALITAT
  • 8. 4.ACTUALITAT Ens els últims anys, un fenòmen n’és l’aparició d’emissores municipals, les quals tenen un abast molt reduït; però que informen en un àmibit molt més proper als oïdors que no les grans cadenes de ràdio, les quals no tenen un perfil d’audient estàndard i els programes de ràdio han de ser molt més generals. Ara amb les noves tecnologies, els dispositius de telèfon mòbil o els reproductors de música, inclouen ja bé sigui en el dispositu o en un auricular, una antena, la qual capta els senyals de freqüència de les ones i sintonitza les emissores.
  • 9. 5. FUTUR -> Hi adjuntem una presentació que hem trobat a internet sobre un estudi que es va realitzar sobre el futur de la ràdio. http://www.slideshare.net/jftello/el-futuro-de-la-radio ->També hi adjuntem una notícia que va sortir en premsa sobre el possible futur recent de la ràdio. http://www.thetrendnet.com/media/el-futuro-de-la-radio-no-esta-en- las-ondas/
  • 10. 6.OPINIÓ Opinem, que la ràdio, és un medi de comunicació de masses molt útil, però amb la introducció de noves tecnologies s’hauria d’adaptar al moment, com moltes emissores ja han fet, és a dir, crear una versió digital de la emissora, on es pugui segur les transmissions dels programes en directe, o bucar-ne d’altres i escoltar- nos en diferit. Per reiterem que és útil, ja que exercita la capacitat d’escoltar i de tenir concentració sense veure res. Les emissores actuals, tenen una varietat de temes molt grans, ja siguin cadenes musicals, programes, entrevistes, retransmissions esportives,... En més concret a les cadenes musicals, posen música actual, antiga, de fa una dècada; en resum, música per a tots els gustos. En els programes o bé les entrevistes, tracten sobre temes de política, societat, ciència, salut.. Iles retransmissions esportives, tracten tots els esports i no només els partits de les lligues més altes, sinó que com en totes, una mica de tot.