2. ORÍGENS DE LA RÀDIO
L'home ha tingut la necessitat de comunicar-se des de
sempre, i ha fet servir diferents mètodes per fer-ho:
senyals acústics, òptics o bé duent missatges usant
animals.
Però la revolució industrial incrementà la mobilitat en el
món i cada vegada fou més necessari enviar informació
el més ràpid possible d'un lloc a l'altre. Primer va ser el
telègraf i després el telèfon, però hi havia molts llocs del
món on el cable no hi podia arribar. Llavors aparegué la
radiotelegrafia que permeté enviar missatges sense la
necessitat d'estendre cables.
5. Ràdio de galena
Una ràdio a galena és un receptor de ràdio que utilitza un cristall semiconductor
de sulfur de plom, també anomenat galena per captar els senyals de ràdio en
Amplitud Modulada o AM a la banda d'ona mitjana 530-1700 kHz o ona curta
entre 2 i 26 Mhz. El nom de ràdio de receptor de galena li ve pel material utilitzat
en la seva construcció concretament en la part del díode, que està fabricat per
Galena o bé per Germani.
El 7 de maig de 1895 el enginyer rus Alexander Stepánovich Popov havia
presentat un receptor capaç de captar ones hertzianes. A més de trobar el millor
mètode per enviar i rebre ones hertzianes: Popov va afegir al seu receptor un fil
metàl·lic estès cap amunt que feia d'antena. Va ser d'aquesta manera que va
néixer la primera antena.
8. LA IMPORTÀNCIA DE LA RÀDIO
La funció principal de la ràdio ha sigut portar-nos tots els sons del
món a cau d'orella. Alhora ha permès la connexió instantània de
tota la societat a unes mateixes notícies i fets, cosa que ha
comportat una uniformització de pensament, gustos i actituds que
encara continua avui dia. Però també la ràdio, com tota tecnologia,
ha tingut el seu costat dolent, servint als règims totalitaris per a la
difusió de les seves consignes.
Finalment, la ràdio s'ha consolidat com el gran element de
comunicació, reflexió i entreteniment, malgrat els pronòstics de
desaparició.
9.
10. Ràdio làmpada
La vàlvula electrònica, també anomenada vàlvula termoiònica,
vàlvula de buit, tub de buit o bulb, és un component electrònic
utilitzat per amplificar, commutar, o modificar un senyal elèctric
mitjançant el control del moviment .
La vàlvula originària va ser el component crític que va possibilitar
el desenvolupament de l'electrònica durant la primera meitat del
segle XX, incloent l'expansió i comercialització de la radiodifusió,
televisió, radar, àudio, xarxes telefòniques, computadores
analògiques i digitals, control industrial, etc.
12. CARACTERÍSTIQUES DE LA RÀDIO
Té la capacitat de generar imatges mentals en els oients.
És tècnicament senzilla de realitzar (no necessita grans
infraestructures, ni càmeres, ni il·luminació, ni impremtes, ...).
És la més ràpida i instantània.
És molt accessible, ja que és barata i no cal saber llegir, i fa que la
seva audiència sigui molt heterogènia.
És compatible amb el desenvolupament d'altres activitats.
Suscita una gran credibilitat.
13.
14. Com el so es transforma en
electricitat?
1 - La malla centra les ones del so.
2-Quan les ones de so xoquen amb aquest disc ple o diafragma ho
fan vibrar. El diafragma vibra a una mateixa velocitat o freqüència
que les ones del so.(Diafragma)
3-Aquesta bobina de cable està unida al diafragma. Quan el
diafragma vibra, al seu torn ho fa la bobina. (Transductor)
4-Aquest és un imant. Quan la bobina de cable es mou al voltant
d'un imant es reprodueix un corrent elèctric. Això és el que passa
en un micròfon.(Esta dins la carcasa)
5-El corrent elèctric, s'anomena impuls sonor. Varia d'acord amb la
freqüència i el to dels sons. Viatja per un cable connectat a la
bobina. (Connector)
15.
16.
17. EL LLENGUATGE RADIOFÒNIC
El llenguatge radiofònic presenta una gran riquesa
expressiva, amb unes característiques molt peculiars.
Els seus missatges són: seqüencials (l'oient no pot
modificar el seu ordre), fugaços (es perden un cop
emesos) i unidireccionals (l'audiència no intervé).
Els components del llenguatge radiofònic són: la veu, la
música, els efectes sonors i el silenci. Utilitzant només la
veu, o la veu i la música o només la música, o totes les
matèries primeres alhora, podem aconseguir que l'oient
s'alegri o es posi trist.
18. LA RÀDIO: UN OBJECTE DE CONSUM DOMÈSTIC
A partir de la dècada de 1920, el receptor de ràdio es
converteix en un objecte de consum universal i en el centre
d'atenció de la vida domèstica. Introduir aquest intrús sonor a
totes les llars fou una tasca complexa. Inicialment els
fabricants oferien ràdios-moble, i de mica en mica
aconseguiren donar-li una identitat pròpia, incorporant els
canvis de la moda i els gustos de la clientela.
Però la fabricació massiva de ràdios no s'adeia amb els
processos lents i cars de l'ebenisteria. L'aparició del plàstic
ajudà a reduir costos en la producció a gran escala i permeté
noves formes.
19.
20. LA RÀDIO: UN PODERÓS INSTRUMENT DE PERSUASIÓ
La ràdio era un nou mitjà de comunicació unidireccional en
què l'oïdor no podia respondre ni verificar l'autenticitat de la
informació. Això li conferia un extraordinari poder de
persuasió cobejat per tots els poders, ja fossin polítics,
econòmics, fàctics o reals. Lamentablement, la ràdio va jugar
a favor dels règims totalitaris els quals no van tenir
inconvenient en utilitzar el terme “propaganda” i en usar
recursos molt poc ètics amb la finalitat d'inculcar
determinades ideologies. Així doncs, es pogué constatar que
la ràdio no té fronteres!
21.
22. LA RÀDIO: LA FIDEL COMPANYIA
L'aplicació del transistor va ser una fita històrica, el qual va
deixar de ser un moble per a convertir-se en un objecte
personal, transportable i transitori. Així doncs, la
miniaturització va convertir el receptor de ràdio en un eficient,
econòmic i petit artilugi sonor; en un objecte personal,
susceptible d'acompanyar-nos a tot arreu. A més, la
miniaturització obria la porta a la pluralitat i proliferació de
funcions mitjançant la integració del receptor a d'altres
aparells sonors, com el casset, el tocadiscos, el
despertador, ...
23.
24. EL TRANSISTOR
·El transistor és un minúscul dispositiu que fa funcions rectificadores i
amplificadores de les ones radioelèctriques.
L'aplicació del transistor va ser una fita històrica en la miniaturització del
receptor de ràdio, el qual va deixar de ser un moble per a convertir-se en un
objecte personal, transportable i transitori.
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que
s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que
s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre
l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals
controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota
l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i
s'utilitza en ràdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrònics. El
transistor se cita sovint com un dels majors èxits del segle XX i alguns el
consideren un dels més importants avenços tecnològics en la història de la
humanitat. Alguns transistors són envasats individualment, però la majoria es
troben en circuit integrats.
25.
26. LA RÀDIO DELS NOSTRES DIES
El pas cap als sistemes digitals es fa perceptible en el dial, que ha
deixat de ser una finestreta que evocava el món, per a convertir-se
en una freda pantalla de dígits, semblant a molts altres aparells.
Internet ha suposat un canvi significatiu en la transmissió d'aquest
mitjà, ja que han aparegut emissores que només emeten
exclusivament a través de la xarxa. El podcàsting permet
l'enregistrament de ràdio per Internet, apropant-nos cada vegada
més a una “reproducció a demanda”.
Actualment, les ràdios cada cop són més petites, més
econòmiques i ofereixen millors prestacions.
31. COMISSARIS DE L'EXPOSICIÓ
Jordi Cuellar Gerson Cardona
Oscar Castillo Kilian García
Ismael Ortega Joel Heredia
David Padilla Nuno Machado
Agustin Sanchez Jordi Ortega
Raúl Talavera Ferran Toledo
Adrian Velasco
