La possible colonització espontània de Cabirol a Collserola ens obre les portes a unes reflexions interessants que remarquen la gran importància de les dades que aconseguiu els col·laboradors del projecte caminsdefauna.cat; el primer projecte de l'associació CROMA
La possible colonització espontània de Cabirol a Collserola ens obre les portes a unes reflexions interessants que remarquen la gran importància de les dades que aconseguiu els col·laboradors del projecte caminsdefauna.cat; el primer projecte de l'associació CROMA
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of interest
in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Following
assessment of their threat factors and population structure, we propose some
conservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one population
is known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,
their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, and
threats seem very hypothetical.
Una campanya de participació ciutadana per conèixer l'ús social a Collserola. Necessitem vídeos i fotos amb etiqueta GPS. El resultat del treball serà obert i els col·laboradors seran co-autors.
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of interest
in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Following
assessment of their threat factors and population structure, we propose some
conservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one population
is known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,
their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, and
threats seem very hypothetical.
Una campanya de participació ciutadana per conèixer l'ús social a Collserola. Necessitem vídeos i fotos amb etiqueta GPS. El resultat del treball serà obert i els col·laboradors seran co-autors.
Escrit allegacions al Pla de Gestió de Conca fluvial presentat
Avaluació de passos de fauna
1. Avaluació de passos de fauna
Dimensionament del passos
Identificació de rastres
Mapes d’impedància de la permeabilitat ecològica
És possible anar més enllà dels
dogmes i optimitzar les inversions pel
foment de la permeabilitat ecològica?
2. Té res a veure aquest ratolí de bosc
(Apodemus sylvaticus) amb les obres de
permeabilitat ecològica del AVE?
3. 425 fotos en 14 dies gaudint de les
delicatessen del restaurant “Nabo de
Lugo”
4. Prop de 1000 fotografies en total (aquesta
és una de les 3 càmeres instal·lades al
sector) i dos mesos d’exposició solament
han donat imatges del ratolí boscà . . . .
6. ...i dues guineus, una d’elles fotografiada
també en una altra trampa a 2,5 km de
distància. . .
7. Com és que no hi ha cap foto de porc
senglar?..
Hem trobat rastres d’un únic individu jove i
erràtic, que no ha estat fotografiat.
Un senglar és un animal que mai perdria
l’oportunitat de menjar aquestes delicatessen !!
8. Trampa nº 5
El context territorial de la trampa:
• AP- 2
• AVE
• Ferrocarril Tarragona-Lleida
• La N-240 i el seu desdoblament
• Habitatge dispers lligat a l’activitat agrícola
10. La N-240 no té cap pas de fauna en aquest sector
11. Es pot avaluar l’eficiència dels passos de fauna de l’AVE ?
12. Aquest és un mapa d’impedància. És molt senzill: com més
vermell, més impermeable; i com més verd, major facilitat al pas
de fauna.
13. Un únic individu
Pas potencial
Això es pot complementar amb la cartografia dels
passos potencials de fauna (cercles buits) i el registre
de petjades de senglar (en groc). . .
14. . . . i, fins i tot, podem afegir àrees d’influència dels
habitatges amb fauna domèstica (que destorben la
fauna salvatge).
15. . . .i intentar entendre
el paper del soroll de
les carreteres.
El resultat és evident:
La AP-2 és
relativament
permeable; el AVE és
súper permeable i la
N-240 és una barrera
impermeable.
16. 8 Km de barrera funcional entre aquests dos passos!
17. És un entorn on no hi ha “demanda de pas”
(tanmateix sí uns ratolins de bosc que aprecien
el bon menjar).
Aquesta absència de fauna s’origina per l’efecte
sinèrgic de la freqüentació humana (i predadors
domèstics) i la coexistència de barreres al pas
de fauna.
18. Han apreciat la pinya tropical
d’un bon restaurant, tanmateix,
aprecien l’esforç econòmic de
dimensionar passos de fauna
aptes pel pas de cabirols?
19. Aquests petits rosegadors ens
expliquen que:
• La connectivitat ecològica no
és un dogma: és un procés
ecològic.
20. Aquests petits rosegadors ens
expliquen que:
•Els processos ecològics es
poden quantificar. Hi ha
suficients recursos tecnològics i
de coneixement científic.
21. Aquests petits rosegadors ens
expliquen que:
• La tècnica ens pot ajudar a
preservar la connectivitat
ecològica i a estalviar diners!