1. Autors de l’Estoïcisme Sèneca Marc Aureli Immanuel Kant Reneé Descartes Epicteto Blas Pascal Francisco de Quevedo

2. Sèneca (Córdoba, 4 a. C.- Roma, 65) Filòsof, escriptor, dramaturg i polític romà, conegut també com "el jove", destacat, entre altres coses, pel seu talent com orador. El brillant estil com orador i escriptor de Sèneca va créixer molt, arribant a tenir gran notorietat. L'estil artificial i epigramàtic de Sèneca representa esplèndidament l'edat de plata i els seus diàlegs i tractats humans i persuasius fan gala d'una gran humilitat i profundes creences morals.

3. Epicteto (Hierápolis, 55 - Nicópolis, 135) Filòsof grec, de l'escola estoica, que va viure la major part de la seua vida com esclau en Roma. Fins on es sap d’aquest escriptor, no va deixar cap obra escrita, però de les seues ensenyances es conserven un "manual", i uns Discursos, editats pel seu discípul Flavio Arriano. El seu nom (del grec epiktetos, "comprat") ve d’aquesta època; no es sap el seu nom de naixement.

4. Marc Aureli (26 de abril de 121 – 17 de marzo de 180) Emperador de l'Imperi Romà considerat una de les figures més representatives de la filosofia estoica. Al fi de la seua vida va escriure "Meditacions", on reflexa les seues reflexions i màximes amb base en l'estoïcisme.

5. Francisco de Quevedo (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Ciudad Real, 8 de setembre de 1645) Escriptor, moralista, erudit i polític espanyol, que perteneix al Segle d'Or i una de les figures de la literatura espanyola més influent. Amb la caiguda del duc d'Osuna (1620), l'obra de Francisco de Quevedo va ser prohibida i ell tancat, més tard el van tornar a tancar pels seus escrits i crítiques satíriques contra la cort. Atacat per dolors tremends, quasi cec i llagat, va ser absolt i possat en llibertat en 1643, però empobrit física i moralment, va morir dos anys després.

6. Reneé Descartes (Descartes, 31 de marzo de 1596 – Estocolmo, 11 de febrero de 1650) Filòsof, matemàtic i científic francès, considerat el iniciador de la filosofia racionalista moderna pel seu plantejament i resolució de problemes. Va Ser amenaçat per diverses autoritats acadèmiques i eclesiàstiques. Va elaborar el seu propi sistema del món i la seua concepció de l'home i el cos humà, proposant el mètode cartesià per a totes les ciències i disciplines, consisteix a descompondre els problemes complexos en parts més senzilles fins a trobar els seus elements bàsics.

7. Blas Pascal (França, 19 de juny de 1623 - París, 19 d’agost de 1662) Matemàtic, físic i filòsof religió francés, considerat com una de les ments més brillants de la història intel·lectual occidental. Blas va nàixer a la regió francesa d'Auvernia. Després d'un accident a finals de 1654, Pascal abandonà les matemàtiques i la física quasi definitivament per a dedicar-se a la filosofia i a la teologia. L'essència de l'home per a Blas Pascal és el seu pensament, que és el que el fa gran i únic.

8. Immanuel Kant (Königsberg, Regnede Prusia, 22 d’abrilde 1724 - íbidem, 12 de febrerde 1804) Destacatfilòsof, professor i geògraf alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna. La seua vida va ser summament metòdica i rutinària. La filosofia que desenvolupava és una filosofia crítica: es tracta d'analitzar i comprendre la possibilitat i límits de la Raó tant en el seu aspecte teòric com en la seua dimensió pràctica i suposa una perfecta síntesi de les tres majors corrents filosòfiques de l'edat moderna: el racionalisme, l'empirisme i la il·lustració.