SlideShare a Scribd company logo
ASSEMBLEA    A LA FUSTERIA **
Diuen que a la fusteria va haver-hi una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió d'eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l'assemblea li notificà que havia de renunciar. Per quina raó? Feia molt de soroll!  I, a més a més, es passava tot el temps donant cops.
El martell va acceptar la culpa, però demanà que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís per  a alguna cosa.
Davant l’atac, el cargol també acceptà, però demanà l’expulsió del paper de vidre. Va fer veure que era molt aspre en el tracte i sempre tenia friccions amb tothom.
El paper de vidre va estar d’acord, però a condició que també fos expulsada la cinta mètrica, ja que sempre es passava mesurant els altres segons la seva mesura, com si ella fos l’única perfecta .
En això que va entrar el fuster, es posà el davantal i inicià el seu treball. Va fer servir el martell, el paper de vidre, el cargol i el metre. Finalment l’aspra fusta inicial es va convertir en un bonic joc d’escacs.
Quan la fusteria va quedar novament a soles, l’assemblea va prosseguir amb la seva deliberació. Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula:
” Amics, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Per tant, no pensem més en els nostres punts febles i concen-trem-nos en la utilitat dels nostres punts forts".
L’assemblea trobà llavors que el martell era fort, que el cargol unia i donava força, el paper de vidre era especial per afinar i llimar asprors, i  que el metre era precís i exacte. Llavors es van sentir un equip capaç de produir coses de qualitat. Es sentien orgullosos de les seves forces i de treballar junts.
Passa igualment amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu. Quan en una classe els alumnes busquen els defectes en els altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, quan s’actua  tractant  de percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors encerts humans.
És fàcil trobar  defectes , qualsevol ximple pot fer-ho,  però  trobar qualitats  ....  això és per a persones fantàstiques que són capaces d’inspirar relacions d’afecte.  Al final d’una  partida d’escacs,  el peó i el rei van a parar a la mateixa caixa.

More Related Content

More from elisabetvalls1 (20)

Planning plj 2n
Planning plj 2nPlanning plj 2n
Planning plj 2n
 
Planning plj 1r
Planning plj 1rPlanning plj 1r
Planning plj 1r
 
Treball professió
Treball professióTreball professió
Treball professió
 
Treball professió
Treball professióTreball professió
Treball professió
 
Picasso
PicassoPicasso
Picasso
 
Monografies eso
Monografies esoMonografies eso
Monografies eso
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
Barroc
BarrocBarroc
Barroc
 
Renaixemen tok
Renaixemen tokRenaixemen tok
Renaixemen tok
 
Neoclassicisme goya
Neoclassicisme goyaNeoclassicisme goya
Neoclassicisme goya
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Neoclassicisme ok
Neoclassicisme okNeoclassicisme ok
Neoclassicisme ok
 
Pintura gòtica
Pintura gòtica Pintura gòtica
Pintura gòtica
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Pintura
PinturaPintura
Pintura
 
Mosaic
MosaicMosaic
Mosaic
 
Escultura
EsculturaEscultura
Escultura
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 

Assamblea a la fusteria

  • 1. ASSEMBLEA A LA FUSTERIA **
  • 2. Diuen que a la fusteria va haver-hi una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió d'eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l'assemblea li notificà que havia de renunciar. Per quina raó? Feia molt de soroll! I, a més a més, es passava tot el temps donant cops.
  • 3. El martell va acceptar la culpa, però demanà que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís per a alguna cosa.
  • 4. Davant l’atac, el cargol també acceptà, però demanà l’expulsió del paper de vidre. Va fer veure que era molt aspre en el tracte i sempre tenia friccions amb tothom.
  • 5. El paper de vidre va estar d’acord, però a condició que també fos expulsada la cinta mètrica, ja que sempre es passava mesurant els altres segons la seva mesura, com si ella fos l’única perfecta .
  • 6. En això que va entrar el fuster, es posà el davantal i inicià el seu treball. Va fer servir el martell, el paper de vidre, el cargol i el metre. Finalment l’aspra fusta inicial es va convertir en un bonic joc d’escacs.
  • 7. Quan la fusteria va quedar novament a soles, l’assemblea va prosseguir amb la seva deliberació. Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula:
  • 8. ” Amics, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Per tant, no pensem més en els nostres punts febles i concen-trem-nos en la utilitat dels nostres punts forts".
  • 9. L’assemblea trobà llavors que el martell era fort, que el cargol unia i donava força, el paper de vidre era especial per afinar i llimar asprors, i que el metre era precís i exacte. Llavors es van sentir un equip capaç de produir coses de qualitat. Es sentien orgullosos de les seves forces i de treballar junts.
  • 10. Passa igualment amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu. Quan en una classe els alumnes busquen els defectes en els altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, quan s’actua tractant de percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors encerts humans.
  • 11. És fàcil trobar defectes , qualsevol ximple pot fer-ho, però trobar qualitats .... això és per a persones fantàstiques que són capaces d’inspirar relacions d’afecte. Al final d’una partida d’escacs, el peó i el rei van a parar a la mateixa caixa.