En aquest informe (encara esborrany) compartim els resultats i conclusions de l'enquesta que vam realitzar a 120 joves de 35 municipis de la Província de València.
Enquesta realitzada per l'equip de Valencia Movement / Motion Academy.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Introducció.
Diagnòstic.
Anàlisi de la realitat juvenil
1.Característiques sòcio-demogràfiques
1.Característiques estructurals
Visualització de les polítiques de Joventut.
Diagnòstic
Disseny del Pla Local de Joventut
Programes.
Destinataris
Metodologia
Sistema d’avaluació
Calendari de treball.
Bibliografia
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
Power point de la conferència d'Alícia Aguilera, Helena Guiu i Oriol Nicolau en el marc de les 19 Jornades de Museus i Educació: Joves, target impossible?
Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, explica les conclusions de l'estudi del Conca sobre aquest tema centrant-se en el cas dels museus.
Aquesta és la presentació de Power Point que va utilitzar en la seva conferència.
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir en el procés de transformació del sistema de serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un paradigma de protecció social que es basa en la participació ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i la permeabilitat dels serveis públics.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Mesura de govern: Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment (2018-2030)Ajuntament de Barcelona
L'estratègia de canvi demogràfic i envelliment 2018-2030 té l'objectiu que les polítiques municipals s'anticipin al canvi demogràfic per ajustar els serveis i equipaments a les necessitats de les pròximes generacions de persones grans.
L'any 2030 una de cada tres persones tindrà seixanta anys o més i el 66% de les persones més grans de 80 anys seran dones.
El pla inclou 77 accions emmarcades en 4 eixos principals: impulsar els serveis públics de la cura, fomentar la convivència i l'intercanvi generacional, facilitar l'aprenentatge i els espais de participació i aprofundir en els efectes socials i urbans del canvi demogràfic.
Introducció.
Diagnòstic.
Anàlisi de la realitat juvenil
1.Característiques sòcio-demogràfiques
1.Característiques estructurals
Visualització de les polítiques de Joventut.
Diagnòstic
Disseny del Pla Local de Joventut
Programes.
Destinataris
Metodologia
Sistema d’avaluació
Calendari de treball.
Bibliografia
L'any 2020 ha estat un any excepcional en tots els aspectes de les nostres vides, també en el funcionament dels espais i processos de participació. Quan fem un anàlisi del desenvolupament de les sessions de participació d’aquest any veiem com han estat fortament marcades per la pandèmia identificant 4 fases diferents d’afectació segons l’evolució de la pandèmia. L’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arrel de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any.
Power point de la conferència d'Alícia Aguilera, Helena Guiu i Oriol Nicolau en el marc de les 19 Jornades de Museus i Educació: Joves, target impossible?
Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, explica les conclusions de l'estudi del Conca sobre aquest tema centrant-se en el cas dels museus.
Aquesta és la presentació de Power Point que va utilitzar en la seva conferència.
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir en el procés de transformació del sistema de serveis socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un paradigma de protecció social que es basa en la participació ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i la permeabilitat dels serveis públics.
Mesura de Govern per a l'elaboració del Pla d'accessibilitat universal de Bar...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 té l’objectiu de garantir l’exercici complet dels drets de les persones, independentment de si tenen algun tipus de discapacitat o diversitat funcional. Durant la primera fase del pla s’analitzaran amb detall els serveis que es presten a la ciutadania, tant els públics com els privats, per identificar els que no garanteixen la igualtat d’accessibilitat. Un cop enllestida la fase de diagnòstic, es preveu una fase d’elaboració de solucions tipus i un període d’aplicació de les mesures plantejades.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2017Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
Mesura de Govern: Estratègia d'impuls de l'Agenda 2030 a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Davant la urgència dels grans reptes globals, al final del 2015 les Nacions Unides va definir disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones que hi viuen. Aquests ODS configuren l’anomenada Agenda 2030, que va ser aprovada de forma unànime pels 193 estats
membres de les Nacions Unides.
L’Agenda 2030 és un pla d’acció per assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible següents:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia neta i assequible
8. Treball digne i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructures
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Consum i producció responsables
13. Acció climàtica
14. Vida submarina
15. Vida terrestre
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliança pels objectius
Tenint en compte el pes del món local en l’Agenda 2030, així com la tradició de la ciutat de Barcelona de vincular-se a les apostes més avançades en matèria de sostenibilitat, resulta coherent i necessari que Barcelona interpreti localment (“localitzi”) aquesta Agenda 2030 i l’adapti a les condicions del nostre context.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Informe de la Xarxa d'Inclusió Laboral per a persones amb discapacitat de Bar...Ajuntament de Barcelona
Informe de la Xarxa d'Inclusió Laboral per a persones amb discapacitat de Barcelona presentat a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de juny de 2016.
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Mesura de govern del projecte "Impulsem!" (Pla d'actuació 2017-2021 dels serv...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’Actuació 2017 – 2021 del projecte "Impulsem!" és el resultat d’un procés participatiu, iniciat al gener del 2016, que neix de la necessitat de repensar el model d’atenció social bàsica de la ciutat de Barcelona i d’adaptar-lo a un nou context socioeconòmic. Aquest procés es va recollir en l’anterior mesura de govern presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports al Març del 2016 i s’ha conclòs amb l’estratègia dels Centres de Serveis Socials de Barcelona. Aquesta estratègia conté els objectius i mesures que han de permetre assolir la millora del model d’atenció social bàsica. A partir de la priorització d’aquests objectius i mesures, s’ha elaborat el Pla d’Actuació 2017 – 2021 objecte d’aquesta mesura de govern.
Anàlisi i visió general del grau d’utilització dels TIC per part dels Serveis Locals de Joventut del Maresme.
Mapa conceptual de la realitat a la comarca en el tema xarxes i eines 2.0 als serveis de joventut.
Detectar i analitzar les habilitats, competències i necessitats dels professionals de joventut respecte a les xarxes socials.
Definir el conjunt de recursos materials, funcionals i polítics que permetin una major implementació de les TIC en els serveis de joventut del Maresme.
Compartir la percepció dels joves del Maresme sobre la comunicació i participació a través de les TIC que es fomenta des dels serveis de joventut.
Compartir la realitat amb regidores i regidors de joventut.
Aquí podeu descarregar el document https://goo.gl/deqCrW
“Assessorament a professionals de joventut dels ens locals per aprendre a com fomentar la participació de la gent jove a través de les eines 2.0”
1a sessió: Quin tipus de participació es vol promoure amb les TIC?
Què entenem per PARTICIPACIÓ avui.
La participació juvenil. Nivells de participació, agents i formes de participar.
Límits i oportunitats de la participació i les TIC.
Participació vs Comunicació vs Informació.
La gent jove i les TIC. Usos, potencialitats, límits.
Les xarxes socials: espais de relació, comunicació i diàleg.
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Resum executiu: La bretxa digital en les persones ateses per entitats socialsm4Social
m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat avui l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials’. El document pretén reflexionar i reflectir sobre com la revolució digital està generant desigualtats i exclusió social entre les persones en situació de vulnerabilitat que reben serveis i suports a través de les entitats del tercer sector.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2017Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Mesura de govern: Promoció de les persones grans a Barcelona 2017-2021Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona, presentada a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 d'octubre de 2017.
Mesura de govern per garantir i millorar la incidència de l'associacionisme e...Ajuntament de Barcelona
Paquet de 40 mesures per impulsar l'activitat d'esplais, casals i agrupaments escoltes de base comunitària que promoguin la participació d'infants i joves, especialment als barris amb menys oferta o amb major risc d'exclusió.
Les 182 mesures que s’hi contemplen s’estructuren en 4 eixos:
la promoció de l’emancipació juvenil, la transformació, les polítiques de la cura dels joves en els àmbits de la salut, l’esport i el benestar emocional, i les mesures que vetllen per una ciutat sostenible, accessible i sense exclusions de cap mena.
Mesura de Govern: Estratègia d'impuls de l'Agenda 2030 a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Davant la urgència dels grans reptes globals, al final del 2015 les Nacions Unides va definir disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones que hi viuen. Aquests ODS configuren l’anomenada Agenda 2030, que va ser aprovada de forma unànime pels 193 estats
membres de les Nacions Unides.
L’Agenda 2030 és un pla d’acció per assolir els disset objectius de desenvolupament sostenible següents:
1. Fi de la pobresa
2. Fam zero
3. Salut i benestar
4. Educació de qualitat
5. Igualtat de gènere
6. Aigua neta i sanejament
7. Energia neta i assequible
8. Treball digne i creixement econòmic
9. Indústria, innovació i infraestructures
10. Reducció de les desigualtats
11. Ciutats i comunitats sostenibles
12. Consum i producció responsables
13. Acció climàtica
14. Vida submarina
15. Vida terrestre
16. Pau, justícia i institucions sòlides
17. Aliança pels objectius
Tenint en compte el pes del món local en l’Agenda 2030, així com la tradició de la ciutat de Barcelona de vincular-se a les apostes més avançades en matèria de sostenibilitat, resulta coherent i necessari que Barcelona interpreti localment (“localitzi”) aquesta Agenda 2030 i l’adapti a les condicions del nostre context.
Informe de l'Agència per a l'abordatge integral del treball sexual (ABITS) 2016Ajuntament de Barcelona
L'Agència ABITS és un servei municipal adscrit a la Direcció de Feminismes i LGTBI de l'Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de la Regidoria de Feminismes i LGTBI.
Informe de la Xarxa d'Inclusió Laboral per a persones amb discapacitat de Bar...Ajuntament de Barcelona
Informe de la Xarxa d'Inclusió Laboral per a persones amb discapacitat de Barcelona presentat a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 de juny de 2016.
Què ens diu la recerca social d’urgència sobre els impactes
de la covid-19 en les vides i els drets de la infància i l’adolescència? Quina resposta ha donat el govern de la ciutat?
Anàlisi de la recerca social d’urgència per a l’informe Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2020, amb esment a les actuacions del govern de la ciutat per mitigar els impactes de la covid-19 en les vides i drets dels infants i adolescents.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Mesura de govern del projecte "Impulsem!" (Pla d'actuació 2017-2021 dels serv...Ajuntament de Barcelona
El Pla d’Actuació 2017 – 2021 del projecte "Impulsem!" és el resultat d’un procés participatiu, iniciat al gener del 2016, que neix de la necessitat de repensar el model d’atenció social bàsica de la ciutat de Barcelona i d’adaptar-lo a un nou context socioeconòmic. Aquest procés es va recollir en l’anterior mesura de govern presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports al Març del 2016 i s’ha conclòs amb l’estratègia dels Centres de Serveis Socials de Barcelona. Aquesta estratègia conté els objectius i mesures que han de permetre assolir la millora del model d’atenció social bàsica. A partir de la priorització d’aquests objectius i mesures, s’ha elaborat el Pla d’Actuació 2017 – 2021 objecte d’aquesta mesura de govern.
Anàlisi i visió general del grau d’utilització dels TIC per part dels Serveis Locals de Joventut del Maresme.
Mapa conceptual de la realitat a la comarca en el tema xarxes i eines 2.0 als serveis de joventut.
Detectar i analitzar les habilitats, competències i necessitats dels professionals de joventut respecte a les xarxes socials.
Definir el conjunt de recursos materials, funcionals i polítics que permetin una major implementació de les TIC en els serveis de joventut del Maresme.
Compartir la percepció dels joves del Maresme sobre la comunicació i participació a través de les TIC que es fomenta des dels serveis de joventut.
Compartir la realitat amb regidores i regidors de joventut.
Aquí podeu descarregar el document https://goo.gl/deqCrW
“Assessorament a professionals de joventut dels ens locals per aprendre a com fomentar la participació de la gent jove a través de les eines 2.0”
1a sessió: Quin tipus de participació es vol promoure amb les TIC?
Què entenem per PARTICIPACIÓ avui.
La participació juvenil. Nivells de participació, agents i formes de participar.
Límits i oportunitats de la participació i les TIC.
Participació vs Comunicació vs Informació.
La gent jove i les TIC. Usos, potencialitats, límits.
Les xarxes socials: espais de relació, comunicació i diàleg.
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
Resum executiu: La bretxa digital en les persones ateses per entitats socialsm4Social
m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat avui l’estudi ‘La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials’. El document pretén reflexionar i reflectir sobre com la revolució digital està generant desigualtats i exclusió social entre les persones en situació de vulnerabilitat que reben serveis i suports a través de les entitats del tercer sector.
El Pla Local de Joventut de Sant Cugat del Vallès (PLJ) és l’instrument que ha d’ajudar a ordenar i definir les actuacions municipals en matèria de joventut, implicar els agents socials del territori i els i les joves en una estratègia conjunta d’actuació. Per tant, cal concebre el PLJ com una eina i no com un objectiu final en sí mateix, en la mesura que la qüestió no és tenir un Pla per tenir un document aprovat, sinó que ha de servir per establir una estratègia global en matèria de joventut que ajudi a impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels i les joves de Sant Cugat.
3era Sessió: Quines eines per a quines estratègies? Metodologia 2.0
compartirem 20 estratègies (o més) de casos reals que han integrat les TIC en processos de participació, per dinamitzar el potencial i contingut de les persones joves, EL SEU TALENT, per oferir possibilitats en el camí de l'emprenedoria, fomentar la cultura i l'art, el desenvolupament comunitari,...
El Pla local de joventut de Martorelles (PLJ) que es presenta a continuació és el primer Pla Local de Joventut amb que compta el municipi. Fins ara les polítiques i accions en l’àmbit de la joventut que s’han impulsat a Martorelles han estat disperses i no responien a una planificació global ordenada i estratègica. El PLJ és concep com l’instrument que ha d’ajudar a ordenar i definir les actuacions municipals en matèria de joventut, implicant els agents socials del territori i els i les joves en una estratègia conjunta d’actuació. Per tant, cal concebre el PLJ com una eina i no com un objectiu final en sí mateix, en la mesura que la qüestió no és tenir un Pla per tenir un document aprovat, sinó que ha de servir per establir una estratègia global en matèria de joventut que ajudi a impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels i les joves de Martorelles.
Què entenem per PARTICIPACIÓ avui.
La participació juvenil. Nivells de participació, agents i formes de participar.
Límits i oportunitats de la participació i les TIC
Participació vs Comunicació vs Informació.
La gent jove i les TIC. Usos, potencialitats, límits.
Les xarxes socials: espais de relació, comunicació i diàleg.
Tags: participació, dinamització, incidència política, web 2.0, xarxes socials, eines col·laboratives, participació digital.
L'Ajuntament de Barcelona davant l'Emprenedoria SocialFerranDalmau
Als anys 80 Bill Drayton descrivia l’Emprenedoria Social i els Emprenedors Socials com un tipus concret d’iniciatives i persones que utilitzaven mètodes propis de l’emprenedoria comercial tradicional per resoldre problemàtiques socials a través de canvis sistèmics. Quaranta anys després, milers d’iniciatives i persones s’identifiquen amb aquests conceptes i emprenen els seus projectes per donar resposta als problemes socials més punyents. Múltiples investigacions han demostrat que són capaços d’afrontar aquests reptes de forma més eficaç i eficient i de produir canvis socials sostenibles en el temps. La recerca també ha identificat les Administracions Locals com un dels actors clau que poden determinar l’èxit o fracàs d’aquestes iniciatives. A Barcelona, l’Ajuntament porta des del 2016 impulsant iniciatives de foment i enfortiment de l’Emprenedoria Social. Aquest estudi analitza la política pública del consistori mitjançant entrevistes a experts i l’anàlisi documental de fonts primàries. Els resultats mostren que si bé l’Ajuntament va ser pioner en el disseny i execució de les polítiques públiques, en va excloure els agents i iniciatives provinents del sector privat. La investigació exhorta al consistori a ampliar el focus del seu públic objectiu, a buscar aliances amb el sector privat i a aprofundir en alguns dels àmbits d’actuació.
Anàlisi enquesta necessitats de la juventut Província de València
1. ANÀLISI DEANÀLISI DEANÀLISI DE
L'ENQUESTA SOBREL'ENQUESTA SOBREL'ENQUESTA SOBRE
LES NECESSITATS DELES NECESSITATS DELES NECESSITATS DE
LA JUVENTUT A LALA JUVENTUT A LALA JUVENTUT A LA
PROVINCIA DEPROVINCIA DEPROVINCIA DE
VALÈNCIAVALÈNCIAVALÈNCIA
2. INTRODUCCIÓ
En aquest informe es presenta el resultat de l’enquesta
realitzada en el mes d’octubre de 2020 a persones joves de la
Província de València. Aquesta és la primera activitat del
projecte Xarxa de participació juvenil, subvencionat per la
Diputació de València.
L’objectiu d’aquesta enquesta és plantejar les problemàtiques
i necessitats que més afecten a la joventut dels diferents
municipis de la provincia. A partir dels resultats es pretén
codissenyar un curso de formació i vincular als participants
en la Xarxa Jove, una xarxa online que pretén vincular-se amb
els Consells Juvenils locals i amb els recursos ja posats a
disposició dels ajuntaments per l’IVAJ per tal de promoure la
participació de la joventut (tant persones associades com no
associades).
Aquest informe ha estat elaborat per l’equip de projecte
l’associació València Movement:
Autor: Carles Vera Gómez
Disseny: Sergio Pascual Borras
PAG 01
3. Tot i que reduïda, arreplega una ampla varietat. Per a
l’objectiu de fer un diagnòstic i comparant els resultats a
diferents municipis (buscant similituds i diferències) podem
fer una primera aproximació. També hi ha una gran varietat en
edat i formació acadèmica.
De una mostra total de 121, en algunes qüestions s’han exclòs 4
respostes per ser de persones majors de 30 anys, reduint-se la
mostra a 117 participants. Tota i així s’ha volgut arreplegar
les opinions d’aquestes 4 persones, car es pot dir que només
fan que enriquir el resultat general.
MOSTRA DE L’ENQUESTA
Acción
EntornoIndividuo
Profesor
PAG 02
4. A N À L I S I 1 º B L O C
1.- Quin és el teu municipi? n=117
PAG 03
Han participat a l’enquesta joves de 35 municipis diferents.
Considerant que la Província de València en té 266, es confirma la
dificultat d’arribar als joves de les poblacions amb les mitjans
disponibles. Tot i així, el projecte Xarxa de Participació Juvenil
pretén en la seua primera intervenció treballar amb joves de 10
municipis aproximadament. Tenint en compte els objectius, els
mitjans i els terminis, considerem el resultat de 35 municipis
molt positiu.
El gràfic mostra una descompensació a la mostra amb 54 respostes
del municipi de València (46,1% de les respostes), i 63 de la
resta de municipis. Evidentment no era possible obtindre un
equilibri veritable en relació a als municipis i la seua població
(un exemple és Torrent, el segon municipi més poblat, on només
tenim 1 resposta, altres exemples d’aquesta infrarrepresentació
són Gandia o Sagunt).No s’ha aconseguit una representació
proporcional, si més no, la desproporció no es major del 15%. La
Provincia de València té 2,541 milions d’habitants (Eurostat,
2019) i la ciutat de València en té 794.288 (INE, 2020). És a dir,
la capital té un 31,2% del total de la població.
5. L’edat mitjana és de al voltant de 21 anys.
PAG 04
2.- Quina edat tens? n=117
3.- Amb quin gènere t’identifiques? n=121
S’ha obtingut una representació molt propera a la paritat, un dels
objectius de l’enquesta era tindre una representació equilibrada
per sexes.
6. El nivell d’estudis es correspon raonablement amb l’edat dels i
les participants.
PAG 05
4.- Quin és el teu nivell d’estudis? n=121
5.- Quina és la teua situació laboral? n=121
La majoria dels/les participants es troben estudiant, i l’atur se
reduït en comparació al percentatge de persones enquestades que
treballa.
Les dades del bloc 1 ens permeten tindre un retrat del context en
que anem a desenvolupar la resta del projecte. Aquesta informació
serà útil en el futur per a nous projectes i podrà contrastar-se
amb futures enquestes així com amb estudis oficials, per exemple
del INE.
7. Els aspectes més valorats són “Natura” (13), “Relacions socials”
(12) i “Parcs i zones verdes” (9). Natura i parcs i zones verdes
tenen una certa relació amb les opcions que ofereixen els
municipis als seus habitants i que al seu torn més valoren. Moltes
idees i projectes poden anar dirigides a aprofitar o millorar
encara més aquests aspectes més apreciats per la joventut local.
Pel que fa les relacions socials és significatiu com el medi
social i les relacions que tenen lloc a un municipi són molt
valorades. Les relacions personals juntament amb el teixit social
local són apreciats per les persones enquestades. Moltes idees
també poden anar dirigides a contribuir i reforçar el teixit
social, així com espais o iniciatives de trobada del veïnat.
A N À L I S I 2 º B L O C
6.- ¿Què és el que més t’agrada del teu municipi? (opcional) n=70
PAG 06
Les respostes a les preguntes 6 i 7 s’han agrupat en 8 categories
més una categoria d’”altres”, fent 9 en total. La classificació
separa per categories si la persona enquestada ha fet referència a
diversos temes (és a dir, poden donar-se punts a diverses
categories en una mateixa resposta). La classificació pretén ser
aproximada, englobant les respostes en àrees d’interés.
8. PAG 07
7.- Què problemes creus que té el teu municipi? (opcional) n=78
La categoria de relacions socials destaca en allò positiu i
negatiu, en este cas trobem la manca de civisme i la delinqüència
com els aspectes principals. Hem fet aquesta classificació per
analitzar les qüestions de seguretat, exclusió social i
sociabilitat en general conjuntament. A partir d’aquest resultat
podem centrar-nos en arreplegar idees i trobar solucions a aquests
problemes des dels propis joves. Les relacions són, així doncs, un
repte i una oportunitat per a millorar els municipis.
9. Els serveis públics, juntament amb la manca d’instal·lacions
esportives o zones d’esport urbà són un tema clau on tenim
constància que hi ha reivindicacions per part de joves de diversos
municipis. Aquestes reivindicacions suposen una motivació directa
per a la participació de la joventut en els assumptes públics del
seu municipi. És imprescindible arribar a les institucions per tal
de fer arribar la veu de totes.
La via pública és un tema complexe però compta amb un eix
vertebrador: El dret a la ciutat, a un espai segur i amable per
als vianants. No parlem només de urbanisme, parlem d’una
perspectiva feminista per a introduir possibles situacions. En la
mateixa línea trobem les opcions de cultura i oci.
Els mitjans de transport públic són una categoria clau en els
problemes assenyalats pel jovent. La comunicació dins de la
mateixa provincia és un problema real amb una manca d’horaris i
comunicació. En conseqüència, trobem que molts joves agafen el
cotxe.
PAG 08
8.- Formes part d'alguna associació juvenil o similar? n=117
El gràfic mostra que només el 18,9% de les persones joves
enquestades està associada. Aquest fet no és necessàriament
negatiu, car ens permet arribar a les opinions i possible futura
participació de joves no associades. És precisament amb aquest
col·lectiu que volem treballar i donar els mitjans per a que
passen a l’acció en diferents nivells organizatius.
10. En la línea dels resultats de la pregunta 7, la majoria de joves
participants no només són no associats/des, sinó que no han pensat
mai en contactar amb les autoritats del seu municipi (47,9%).
Només que hagen fet l’enquesta por haver canviat este fet. D’altra
banda, són d’especial rellevància aquelles persones que han no ho
han intentat però els hi agradaria.
Tractarem de treballar de forma específica amb cada grup, els més
participatius, els que tenen intenció i els que mai ho han pensat.
PAG 08
9.- Has tractat de posar-te en contacte amb l’ajuntament del teu
municipi, la Diputació o la Generalitat per presentar un projecte
o sol·licitar algún tipus d’ajuda? n=121
11. PAG 09
De les 50 persones que han donat resposta a aquesta pregunta, 34
(el 68%) han dit que no ho han aconseguit. Canviar aquesta
situació és prioritat de la Xarxa de participació juvenil. La
implicació de eixe 32% restant que si que ho va aconseguir és clau
per al projecte.
10.- En el cas d’haver contestat de forma positiva a la pregunta
anterior. Has tingut èxit? n=50
Malgrat ser una pregunta d’un ordre similar a la pregunta 8,
trobem un resultat oposat. Mentres quasi el 60% de les persones
enquestades no havia pensat mai en millorar el seu municipi, són
el 60% ací les que si que ho han pensat, i un 28% adicional no ho
havia pensat però li agradaria. Només prop del 10% no en tindria
interés en millorar el seu municipi. La voluntad de la gent jove
és clara.
11.- T’agradaria canviar o millorar algun aspecte del teu
municipi? n=121
12. PAG 10
Les 81 respostes mostren una sèrie de línies comunes, és a dir, la joventut com
a col·lectiu enfronta reptes i comparteix demandes. Hem detectat els següents
eixos a partir del qual es poden articular demandes molt concretes per als
municipis: Infraestructura i via pública, polítiques públiques d’ocupació i
serveis públics, associacionisme i promoció de la participació.
1) Pel que fa la infraestructura, vía i serveis públics, es demanen més fonts
per a beure, aconseguir instal·lacions públiques esportives (8 referències), en
especial parkour parks (11 referències específiques) i instal·lacions de
calistènia (5 referències). També es demana peatonalització de més carrers,
promoció de la bicicleta, millora de la xarxa de carrils bici (6 referències
específiques), més espais d’estudi i millores comunicacions de transport (bus i
metro, amb 13 referències). Destaca també la reivindicació de manteniment i
millora dels espais naturals locals i neteja dels espais públics (a destacar
les instal·lacions esportives i parcs).
2) Per la banda de les polítiques públiques trobem realitats diferents segons
el municipi (tindre policia pròpia, controlar el turisme, combatir la
despoblació), però també es manté una línea de reivindicacions comunes com
tindre en compte l’opinió i demandes de la joventut, i polítiques dirigides a
garantir opcions d’oci alternatiu saludable i cultural, més espais de trobada i
per a realitzar activitats de joves per a joves (exemple d’un Àgora jove o
clubs socials, aquests poden anar de la mà amb centres juvenils ja existents).
Per últim destaca també la demanda d’audes a joves en risc d’exclusió social,
prevenció de consum de drogues educació financera i educació i/o serveis sobre
salud mental.
3) En últim lloc, recollim propostes relacionades amb associacionisme i
promoció de la participació juvenil, que si bé pot ser una branca de polítiques
públiques, volem separar per a donar-li més importància. Hi han numeroses
propostes: Promoció de la participació juvenil, horts urbans per a joves,
accions en medi ambient, neteja d’espais naturals també per a prevenir
incendis, treball comunitari i APS, crear un oci sostenible i oferir activitats
a diferents barris per part de la pròpia joventut, impulsar alternatives de
mobilitat, participació en espais com el DecidimVLC per a demanar carrils bici.
12.- Si has contestat "Si" a la pregunta anterior. Podries donar
un exemple? (opcional) n=81
13. PAG 11
Després de demanar propostes i solucions en la pregunta anterior, plantejem ara
el problema des de l’altre costat pensant en problemes o carències, per tal de
completar una visió general d’aspectes positius, negatius, propostes de millora
i necessitats de la joventut.
He classificat les respostes en 4 blocs relacionats amb la pregunta anterior,
però modificats segons rellevància del tema: Transport, polítiques públiques e
infraestructura, instal·lacions esportives i oci i temps lliure.
1) Hi ha una demanda generalitzada de mitjans de transport públic. Els exemples
són numerosos: Millores per a accedir a les universitats, per accedir a pobles
veïns, més horaris, més busos i millorar la xarxa tren/metro.
2) Per la banda de polítiques públiques e infraestructura destaca la demanda de
centres públiques que servisquen de punts de reunió i trobada als joves, més
activitats de tipus social i educatiu (programes conscienciació sobre drogues,
exclusió social, assetjament, salud mental, educació sexual), més llocs
d’estudi com biblioteques i ajudes a l’estudi (inclosa formació adaptada a la
necessitat de treballar de moltes persones), oferta de cursos d’idiomes en
pobles, reforç per accedir a la universitat. Altres temes capitals són ocupació
i vivenda, hi ha demandes d’assessorament laboral i ajudes d’ocupació (i en
general foment del treball digne) i a persones en situació d’atur. A banda es
parla de digitalització (inclusió digital), millor il·luminació als carrers,
carrils bici i peatonalització.
3) La demanda de instal·lacions esportives es generalitzada. Destaquen els
esports urbans com el parkour, el skate i la calistènia, tot i que la demanda
de instal·lacions esportives públiques (cobertes i al aire lliure) i gratuïtes
és omnipresent a l’enquesta. Es parla també de manteniment d’aquestes
instal·lacions.
4) Una sòlida demanda és l’oferta d’un oci i temps lliure alternatius, amb més
varietat, possibilitats dins del municipi, que no es reduisca tota possibilitat
al consum.
La joventut reclama ser reconeguda, espais, recursos i activitats (que podrien
organitzar joves per a joves) als seus municipis. És paradigmàtica l’opinió
d’una persona enquestada: La reforma del parque del Oliveral fue pensada para
perro antes que para la gente joven.
13.- Se t’acudeix alguna necessitat de la joventut del teu
municipi que no estiga satisfeta? n=66
14. Només un 28.1% afirma conéixer iniciatives del seu municipi. La
causa pot ser que no hi ha massa iniciatives d’aquest tipus
(resposta negativa del 28.9%), o que la joventut les desconeix
(47.9%). En tot cas és necessari que des dels ajuntaments es
millore la comunicació i es fomenten iniciatives de participació
juvenil.
PAG 12
Aquesta pregunta podria sofrir un biaix a causa de no haver-se
inclós una opció de “NS/NC”, car alguns participants podrien haver
seleccionat bona o roïna sense coneixement de la web.
A N À L I S I 3 º B L O C
14.- Coneixes si hi ha iniciatives des de l’ajuntament del teu
municipi per a que hi haja contacte directe entre joves i
ajuntament? n=121
15.- Com és la pàgina web de l’ajuntament del teu municipi? n=121
15. Un terç de les persones enquestades desconeix si hi ha un Centre
Juvenil al seu municipi. Aquesta qüestió està relacionada amb el
coneixement de les opcions reals amb les que compten els i les
joves.
PAG 13
La meitat de participants valoren com a mitjà el nivell
d’activitats, comparat amb un 20.5% i un 16.4% que el consideren
baix o nul, respectivament. Podem conclure que hi ha una
infraestructura bona en funcionament però que deixa a la joventut
insatisfeta.
16.- Hi ha centres de joventut al teu municipi? n=121
17.- En cas afirmatiu, Quin és el nivell d’activitat d’aquests
centres? n=73
16. Hi ha una manca evident de serveis i opcions d’oci dirigides a la
gent jove. Aquest resultat es correspon amb la resta de preguntes
d’aquest bloc, evidenciant una necessitat real de la població jove
a la Província de València.
El 80.2% de les persones enquestades mai han rebut un contacte
informatiu o consultiu per part del seu consistori. Aquesta
realitat s’ha de intervindre directament des de les regidories de
joventut de cada municipi amb l’espenta de la joventut.
PAG 14
18.- Has rebut enquestes o informació dirigida a la joventut per
part de l’ajuntament? n=121
19.- Existeixen espais d’oci no esportius (sales de jocs amb
billar, jocs de taula, recreatius, manualitats...) públics al teu
municipi? n=121
17. Malgrat una majoria de respostes negatives (62%) cal estudiar la
realitat dels possibles conflictes que les persones joves hagen
experimentat amb altres col·lectius.
PAG 15
20.- Has experimentat conflictes d’interessos entre la joventut i
altres col·lectius per a sol·licitar canvis o millores en algún
aspecte del teu municipi? n=121
18. “Porque el ayuntamiento no parece hacer nada al respecto de
nuestras peticiones”
“Suelen subestimar nos por nuestra edad o no nos toman en
serio”“Porque no las han leído o han pasado”
“Porque no creo que un grupo de chavales lleguemos a conseguir
algo”
“Si que se han solicitado varias veces, pero las respuestas son
muy lentas y no suelen haber muchos cambios”
“He llamado por teléfono pero siempre me derivan a otro lugar o
me piden más papeles y me acabo perdiendo entre tanta
burocracia.”
“Porque nunca he decidido hacerlo y siento que no servirá de
nada”
“Se han solicitado y no se han cumplido”
“Porque pertenezco a una pedanía y al ayuntamiento de valencia
no le interesa como debería lo que necesitemos”
“Porque no se tiene en cuenta la opinion de la joventud ya que
la gran mayoria no puede participar todavía en las urnas”
“Porque piensas que no te van a hacer caso”
“Las páginas de información del gobierno no son nada claras”
“Por que no hacen nunca caso”
“Porque no hay comunicación”
“No he sabido cómo pedirlas”
Les respostes a aquesta pregunta serveixen de conclusió general de
la situació en la que es troba la joventut a la Província de
València. Predominen el desconeixement de les possibilitats que hi
ha de participació i una forta creencia en que ningú els escolta
als ajuntaments o que la política no aporta solucions. Citem
algunes respostes representatives:
PAG 16
22.- Per quina raò creus que no has pogut sol·licitar les millores
al teu municipi que t’agradaria veure? (opcional) n=42