Rotacions en conreus extensius. avantatges agronòmics i econòmicsTeia Goy
La rotació de conreus en secà resulta una eina imprescindible per a maximitzar productivitat, optimitzant els recursos disponibles i, ocasionant el mínim impacte possible al medi ambient.
Rotacions en conreus extensius. avantatges agronòmics i econòmicsTeia Goy
La rotació de conreus en secà resulta una eina imprescindible per a maximitzar productivitat, optimitzant els recursos disponibles i, ocasionant el mínim impacte possible al medi ambient.
Autora: Laura Bonet Pizarro
Tutora: Montse Plans
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la salut
Àrea curricular: Medi ambient, biologia
Centre: Ins Salvador Vilaseca
Localitat: Reus
Autora: Laura Bonet Pizarro
Tutora: Montse Plans
Modalitat: Ciències i tecnologia: Ciències de la salut
Àrea curricular: Medi ambient, biologia
Centre: Ins Salvador Vilaseca
Localitat: Reus
Adaptacio al canvi_climatic_del_cultiu_de_tomaquet_raf
1. Cicle formatiu de Paisatgisme i Medi Rural
Modul de Planificació de cultius
Estudi sobre l’adaptació al canvi climàtic d’un
cultiu ecològic de tomàquets Raf
Alumnes: Jordi Pujol,Sergi Pàmies i Joan Castellà
5. Zones climàtiques
●
Fórmula de Lang : IL = P/T = 508 mm / 17,7ºC = 28,7 que segons la taula següent de zones
climàtiques dona com a resultat que Tortosa està en una zona àrida.
6. 2.Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Com no hem trobat dades del últims 10 anys de Tortosa, hem posat les dades d'Amposta per ser
aquesta una ciutat molt próxima i amb un clima molt semblant.
Temperatura mitja anual:
●
2016..........16,5ºC 2009................17ºC
●
2015..........16,6ºC 2008................16,7ºC
●
2014..........16,9ºC 2007................16,9ºC
●
2013..........16,2ºC
●
2012..........16ºC
●
2011...........17ºC
●
2010...........16ºc
●
●
7. Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Pluviometria mitja anual
●
2016...............376,5 mm 2008..................459 mm
●
2015...............445 mm 2007..................398,6 mm
●
2014...............434,6 mm
●
2013...............498,3 mm
●
2012...............439,7 mm
●
2011...............455,9 mm
●
2010...............560,5 mm
●
2009...............320,5 mm
8. Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Formula de l'Index de Lang : IL = P / T= 438,9mm / 16,6ºC = 26,4
Que dona un resultat de zona àrida
9. 3.Cultiu del tomaquet RAF
RAF vol dir : resistent al Fusarium que és un fong que afecta les collites
Els motius pels que hem escollit aquesta varietat són:
Ø Per la seva alta resistència al fong del Fusarium.
Ø Per l’alta tolerància a la salinitat dels terrenys.
Ø Per les bones qualitats organolèptiques.
Ø
10. .Cicle de cultiu per ordre d'ejecució
a. Plantació amb el marc adequat f. Aclarida
b. Poda de formació g. Fertilització
c. Recalçat h. Recol.lecció
d. Entutorat
e. Desullat
11. a.Plantació
Variable segons el port de la planta.El mes freqüent és 1,5 entre línies x 0,5
entre plantes
Plantes amb plantó de viver, a partir del mes de maig.
12. b. Poda de formació
●
Essencial per a varietats de creixement indeterminat com el Raf.
●
Quan? 15-20 dies després del trasplantament amb l'aparició de les
primeres tiges laterals.
●
Objectius: millorar l'aireació i facilitar el recalçat.
●
Determina el nombre de branques per planta normalment 1-2
13. c. Recalçat
Consisteix en cobrir la part inferior de la planta amb terra. Es fa molt en
sòls sorrencs per afavorir el creixement de les arrels. A partir del primer
mes de vida de les plantes.
14. d. Entutorat
Manté vertical la planta, evitant que fulles i fruits toquen al sòl. Millora l'aireació i
l'absorció de la llum solar. També afavoreix la realitazació de la poda i recol·lecció.
Es fa amb cordills, canyes o barilles de ferro corrugat.
15. e.Desullat
Consisteix en eliminar brots axilars ( “xupons”) per millorar el desenvolupament de la tija
principal
Es fa quan el brot és encara petit, així les ferides també seran petites i a més els brots són més
fàcils d'eliminar.
En époques de risc es recomana el tractament amb fungicides/bactericides ,amb algun compost
de coure, després de desullar.
16. f.Aclarida
Eliminar les fulles velles, mortes o visiblement afectades per fongs evitant així la propagació
de malalties a la resta de la planta. És fa quan els fruits ja han quallat.
17. g. Fertilització
En un cultiu orgànic com el que presentem, prescindirem de tota mena d'adobs químics i
sintètics i només adobarem amb matèria orgànica com compost i humus tant líquids com
sòlids.
19. Tractaments,tècniques culturals i mesures preventives contra les plagues
compatibles amb l'agricultura ecològica
Tractaments amb productes autoritzats:
. Azadiractina ( derivat de l'oli de Neem) per al pugó
. Sabó potàsic per al pugó.
20. Utilització de depredadors autòctons i parasitoids:
. Amblyseius barkeri, Amblyseius cucumeris, Aeolothrips sp, Orius spp i Noeseiulus californicus en el
cas dels trips
. Aphidius matriariae, aphidius colemani i Lysiphlebus testaicepes i Aphidius colemani pel Pugó
. Amblyseius swirkii per a la mosca blanca
21. Tècniques culturals i preventives
. Col·locació de malles als hivernacles
. Neteja de males herbes i restes de cultius
. Col·locació de paranys cromàtics
. Afavorir amb la coberta vegetal del sòl i/o plantacions de bardisses
22. Malalties com fongs i virus
Fongs
En general afavorits per la humitat i les temperatures suaus
.Botritis/ podridura grisa ( Botryotinia fuckeliana o cynerea)
●
Mildiu ( Peronospora parasitica)
●
●
●
Fusarium ( Fusarium oxyosporum)
23. Tractaments, tècniques culturals i mesures preventives admesos a l'agricultura
ecològica contra el fongs
. Control biològic amb fongs com Trichoderna harzianum o Glicladium catenolatum( Prestop) i
llevats com Botector en el cas de la Botritis.
24. Tractaments preventius amb cua de cavall o camamilla pel Mildiu
●
Amb preparats comercials o preparació casolana
●
https://www.ecoagricultor.com/como-preparar-y-aplicar-un-fungicida-para-el-huerto-a-base-de-cola-de-caballo/
25. Tècniques culturals i preventives
. Control dels nivells de Nitrògen
. Marcs de plantació que permetin la ventilació
. Eliminació de plantes i fruit malalts
. Ús de plàntules sanes
. Ús de varietats resistents ( el tomaquet Raf és resistent al Mildiu)
. Desinfecció del útils de treball
. Solarització o biosolarització
https://www.agrohuerto.com/solarizacion-una-tecnica-ecologica-que-es-y-para-que-sirve/
●
27. Tècniques preventives
.Col·locar xarxes a les entrades d'aire i ventilacions als hivernacles
. Control de l'insecte vector ( mosca blanca) al cultiu i males herbes.
. Cremar les plantes afectades
29. 6. Adaptacions al canvi climàtic
Segons aquesta gràfica de l’Institut Metereològic de Catalunya, les temperatures
experimentaran un clar augment durant aquest segle.
31. 8. Humitat relativa i velocitat del vent
Pel que fa a la humitat relativa i la velocitat del vent, la primera experimentarà una clara pujada,
en canvi la velocitat del vent entrarà en descens.
http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-dema/les-projeccions-climatiques-a-lsmc/
32. 9. CONCLUSIONS
Pujada de temperatures + disminució de les precipitacions + augment de la H.R + disminució de
la intensitat del vent = a menys disponibilitat d’aigua i augment de plagues, fongs i malalties.
-Adaptacions:
Per a la menor disponibilitat d’aigua, regarem per degoteig i ajustarem al màxim el reg.
-Contra plagues, malalties i fongs, utilitzarem varietats resistents, com ara la Raf, a més del reg
per degoteig per evitar mullar les parts aèries de la planta.
-Adaptarem les èpoques de plantació, per evitar la coincidència del màxim Kc. amb els mesos
més càlids i secs de l’any.