SlideShare a Scribd company logo
Cicle formatiu de Paisatgisme i Medi Rural
Modul de Planificació de cultius
Estudi sobre l’adaptació al canvi climàtic d’un
cultiu ecològic de tomàquets Raf
Alumnes: Jordi Pujol,Sergi Pàmies i Joan Castellà
●
1.Estudi climàtic de la ciutat de Tortosa de l'any 1981 al 2010 segons l'index de Lang
Legenda de la taula
●
Legenda de la taula
Legenda de la taula
●
Legenda de la taula
Zones climàtiques
●
Fórmula de Lang : IL = P/T = 508 mm / 17,7ºC = 28,7 que segons la taula següent de zones
climàtiques dona com a resultat que Tortosa està en una zona àrida.
2.Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Com no hem trobat dades del últims 10 anys de Tortosa, hem posat les dades d'Amposta per ser
aquesta una ciutat molt próxima i amb un clima molt semblant.
Temperatura mitja anual:
●
2016..........16,5ºC 2009................17ºC
●
2015..........16,6ºC 2008................16,7ºC
●
2014..........16,9ºC 2007................16,9ºC
●
2013..........16,2ºC
●
2012..........16ºC
●
2011...........17ºC
●
2010...........16ºc
●
●
Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Pluviometria mitja anual
●
2016...............376,5 mm 2008..................459 mm
●
2015...............445 mm 2007..................398,6 mm
●
2014...............434,6 mm
●
2013...............498,3 mm
●
2012...............439,7 mm
●
2011...............455,9 mm
●
2010...............560,5 mm
●
2009...............320,5 mm
Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic
Formula de l'Index de Lang : IL = P / T= 438,9mm / 16,6ºC = 26,4
Que dona un resultat de zona àrida
3.Cultiu del tomaquet RAF
RAF vol dir : resistent al Fusarium que és un fong que afecta les collites
Els motius pels que hem escollit aquesta varietat són:
Ø Per la seva alta resistència al fong del Fusarium.
Ø Per l’alta tolerància a la salinitat dels terrenys.
Ø Per les bones qualitats organolèptiques.
Ø
.Cicle de cultiu per ordre d'ejecució
a. Plantació amb el marc adequat f. Aclarida
b. Poda de formació g. Fertilització
c. Recalçat h. Recol.lecció
d. Entutorat
e. Desullat
a.Plantació
Variable segons el port de la planta.El mes freqüent és 1,5 entre línies x 0,5
entre plantes
Plantes amb plantó de viver, a partir del mes de maig.
b. Poda de formació
●
Essencial per a varietats de creixement indeterminat com el Raf.
●
Quan? 15-20 dies després del trasplantament amb l'aparició de les
primeres tiges laterals.
●
Objectius: millorar l'aireació i facilitar el recalçat.
●
Determina el nombre de branques per planta normalment 1-2
c. Recalçat
Consisteix en cobrir la part inferior de la planta amb terra. Es fa molt en
sòls sorrencs per afavorir el creixement de les arrels. A partir del primer
mes de vida de les plantes.
d. Entutorat
Manté vertical la planta, evitant que fulles i fruits toquen al sòl. Millora l'aireació i
l'absorció de la llum solar. També afavoreix la realitazació de la poda i recol·lecció.
Es fa amb cordills, canyes o barilles de ferro corrugat.
e.Desullat
Consisteix en eliminar brots axilars ( “xupons”) per millorar el desenvolupament de la tija
principal
Es fa quan el brot és encara petit, així les ferides també seran petites i a més els brots són més
fàcils d'eliminar.
En époques de risc es recomana el tractament amb fungicides/bactericides ,amb algun compost
de coure, després de desullar.
f.Aclarida
Eliminar les fulles velles, mortes o visiblement afectades per fongs evitant així la propagació
de malalties a la resta de la planta. És fa quan els fruits ja han quallat.
g. Fertilització
En un cultiu orgànic com el que presentem, prescindirem de tota mena d'adobs químics i
sintètics i només adobarem amb matèria orgànica com compost i humus tant líquids com
sòlids.
4.Plagues i malalties
. Plagues.
Les tres principals són:
Ø Mosca blanca ( Trialeurodes vaporarium)
Ø
Ø Pugó ( Aphis gossypii)
Ø
Ø
Ø
Ø Trips ( Frankliniella occidentalis)
Ø
Tractaments,tècniques culturals i mesures preventives contra les plagues
compatibles amb l'agricultura ecològica
Tractaments amb productes autoritzats:
. Azadiractina ( derivat de l'oli de Neem) per al pugó
. Sabó potàsic per al pugó.
Utilització de depredadors autòctons i parasitoids:
. Amblyseius barkeri, Amblyseius cucumeris, Aeolothrips sp, Orius spp i Noeseiulus californicus en el
cas dels trips
. Aphidius matriariae, aphidius colemani i Lysiphlebus testaicepes i Aphidius colemani pel Pugó
. Amblyseius swirkii per a la mosca blanca
Tècniques culturals i preventives
. Col·locació de malles als hivernacles
. Neteja de males herbes i restes de cultius
. Col·locació de paranys cromàtics
. Afavorir amb la coberta vegetal del sòl i/o plantacions de bardisses
Malalties com fongs i virus
Fongs
En general afavorits per la humitat i les temperatures suaus
.Botritis/ podridura grisa ( Botryotinia fuckeliana o cynerea)
●
Mildiu ( Peronospora parasitica)
●
●
●
Fusarium ( Fusarium oxyosporum)
Tractaments, tècniques culturals i mesures preventives admesos a l'agricultura
ecològica contra el fongs
. Control biològic amb fongs com Trichoderna harzianum o Glicladium catenolatum( Prestop) i
llevats com Botector en el cas de la Botritis.
Tractaments preventius amb cua de cavall o camamilla pel Mildiu
●
Amb preparats comercials o preparació casolana
●
https://www.ecoagricultor.com/como-preparar-y-aplicar-un-fungicida-para-el-huerto-a-base-de-cola-de-caballo/
Tècniques culturals i preventives
. Control dels nivells de Nitrògen
. Marcs de plantació que permetin la ventilació
. Eliminació de plantes i fruit malalts
. Ús de plàntules sanes
. Ús de varietats resistents ( el tomaquet Raf és resistent al Mildiu)
. Desinfecció del útils de treball
. Solarització o biosolarització
https://www.agrohuerto.com/solarizacion-una-tecnica-ecologica-que-es-y-para-que-sirve/
●
Virus
.Cullera del tomaquet: té com a vector a la mosca blanca
Tècniques preventives
.Col·locar xarxes a les entrades d'aire i ventilacions als hivernacles
. Control de l'insecte vector ( mosca blanca) al cultiu i males herbes.
. Cremar les plantes afectades
5.Collita
Generalment, es recol·lecta a ple estiu ( 90 dies després de plantar)
6. Adaptacions al canvi climàtic
Segons aquesta gràfica de l’Institut Metereològic de Catalunya, les temperatures
experimentaran un clar augment durant aquest segle.
7. Precipitacions
En canvi les precipitacions experimentaran un clar descens.
8. Humitat relativa i velocitat del vent
Pel que fa a la humitat relativa i la velocitat del vent, la primera experimentarà una clara pujada,
en canvi la velocitat del vent entrarà en descens.
 
http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-dema/les-projeccions-climatiques-a-lsmc/
 
9. CONCLUSIONS
Pujada de temperatures + disminució de les precipitacions + augment de la H.R + disminució de
la intensitat del vent = a menys disponibilitat d’aigua i augment de plagues, fongs i malalties.
-Adaptacions:
Per a la menor disponibilitat d’aigua, regarem per degoteig i ajustarem al màxim el reg.
-Contra plagues, malalties i fongs, utilitzarem varietats resistents, com ara la Raf, a més del reg
per degoteig per evitar mullar les parts aèries de la planta.
-Adaptarem les èpoques de plantació, per evitar la coincidència del màxim Kc. amb els mesos
més càlids i secs de l’any.

More Related Content

Similar to Adaptacio al canvi_climatic_del_cultiu_de_tomaquet_raf

08 cultivem plantes
08 cultivem plantes08 cultivem plantes
08 cultivem plantes
pcvcolegioaltet
 
08 cultivem plantes
08 cultivem plantes08 cultivem plantes
08 cultivem plantes
pcvcolegioaltet
 
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Joanroada
 
Sintesi1
Sintesi1Sintesi1
Sintesi1
Antonio Jurado
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slidesharejoan espona
 
Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Joanroada
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
Irta
 
Producció Ecològica de Citrics
Producció Ecològica de CitricsProducció Ecològica de Citrics
Producció Ecològica de Citrics
Joan Miquel Segura Martinez
 
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
EcoHorts Esab
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
Irta
 
Tema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socialsTema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socialscarmenbolufer98
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
neusgr
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Plantes que curen plantes
Plantes que curen plantesPlantes que curen plantes
Plantes que curen plantes
CRP del Tarragonès
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 

Similar to Adaptacio al canvi_climatic_del_cultiu_de_tomaquet_raf (20)

Proj.hort
Proj.hortProj.hort
Proj.hort
 
08 cultivem plantes
08 cultivem plantes08 cultivem plantes
08 cultivem plantes
 
08 cultivem plantes
08 cultivem plantes08 cultivem plantes
08 cultivem plantes
 
Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1Tema 4 Socials1
Tema 4 Socials1
 
Males herbes
Males herbesMales herbes
Males herbes
 
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
 
Sintesi1
Sintesi1Sintesi1
Sintesi1
 
Presentació Hort 6
Presentació Hort 6Presentació Hort 6
Presentació Hort 6
 
Tema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials SlideshareTema 4 Socials Slideshare
Tema 4 Socials Slideshare
 
Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014Compostatge a l'escola 2014
Compostatge a l'escola 2014
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
 
Producció Ecològica de Citrics
Producció Ecològica de CitricsProducció Ecològica de Citrics
Producció Ecològica de Citrics
 
La gespa
La gespaLa gespa
La gespa
 
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
Taller Compostatge per Marga López (20-05-15)
 
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROG...
 
Tema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socialsTema 6-activitats socials
Tema 6-activitats socials
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Plantes que curen plantes
Plantes que curen plantesPlantes que curen plantes
Plantes que curen plantes
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 

Adaptacio al canvi_climatic_del_cultiu_de_tomaquet_raf

  • 1. Cicle formatiu de Paisatgisme i Medi Rural Modul de Planificació de cultius Estudi sobre l’adaptació al canvi climàtic d’un cultiu ecològic de tomàquets Raf Alumnes: Jordi Pujol,Sergi Pàmies i Joan Castellà
  • 2. ● 1.Estudi climàtic de la ciutat de Tortosa de l'any 1981 al 2010 segons l'index de Lang
  • 3. Legenda de la taula ● Legenda de la taula
  • 4. Legenda de la taula ● Legenda de la taula
  • 5. Zones climàtiques ● Fórmula de Lang : IL = P/T = 508 mm / 17,7ºC = 28,7 que segons la taula següent de zones climàtiques dona com a resultat que Tortosa està en una zona àrida.
  • 6. 2.Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic Com no hem trobat dades del últims 10 anys de Tortosa, hem posat les dades d'Amposta per ser aquesta una ciutat molt próxima i amb un clima molt semblant. Temperatura mitja anual: ● 2016..........16,5ºC 2009................17ºC ● 2015..........16,6ºC 2008................16,7ºC ● 2014..........16,9ºC 2007................16,9ºC ● 2013..........16,2ºC ● 2012..........16ºC ● 2011...........17ºC ● 2010...........16ºc ● ●
  • 7. Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic Pluviometria mitja anual ● 2016...............376,5 mm 2008..................459 mm ● 2015...............445 mm 2007..................398,6 mm ● 2014...............434,6 mm ● 2013...............498,3 mm ● 2012...............439,7 mm ● 2011...............455,9 mm ● 2010...............560,5 mm ● 2009...............320,5 mm
  • 8. Temperatura i pluviometria dels últims 10 anys a Amposta, estudi climàtic Formula de l'Index de Lang : IL = P / T= 438,9mm / 16,6ºC = 26,4 Que dona un resultat de zona àrida
  • 9. 3.Cultiu del tomaquet RAF RAF vol dir : resistent al Fusarium que és un fong que afecta les collites Els motius pels que hem escollit aquesta varietat són: Ø Per la seva alta resistència al fong del Fusarium. Ø Per l’alta tolerància a la salinitat dels terrenys. Ø Per les bones qualitats organolèptiques. Ø
  • 10. .Cicle de cultiu per ordre d'ejecució a. Plantació amb el marc adequat f. Aclarida b. Poda de formació g. Fertilització c. Recalçat h. Recol.lecció d. Entutorat e. Desullat
  • 11. a.Plantació Variable segons el port de la planta.El mes freqüent és 1,5 entre línies x 0,5 entre plantes Plantes amb plantó de viver, a partir del mes de maig.
  • 12. b. Poda de formació ● Essencial per a varietats de creixement indeterminat com el Raf. ● Quan? 15-20 dies després del trasplantament amb l'aparició de les primeres tiges laterals. ● Objectius: millorar l'aireació i facilitar el recalçat. ● Determina el nombre de branques per planta normalment 1-2
  • 13. c. Recalçat Consisteix en cobrir la part inferior de la planta amb terra. Es fa molt en sòls sorrencs per afavorir el creixement de les arrels. A partir del primer mes de vida de les plantes.
  • 14. d. Entutorat Manté vertical la planta, evitant que fulles i fruits toquen al sòl. Millora l'aireació i l'absorció de la llum solar. També afavoreix la realitazació de la poda i recol·lecció. Es fa amb cordills, canyes o barilles de ferro corrugat.
  • 15. e.Desullat Consisteix en eliminar brots axilars ( “xupons”) per millorar el desenvolupament de la tija principal Es fa quan el brot és encara petit, així les ferides també seran petites i a més els brots són més fàcils d'eliminar. En époques de risc es recomana el tractament amb fungicides/bactericides ,amb algun compost de coure, després de desullar.
  • 16. f.Aclarida Eliminar les fulles velles, mortes o visiblement afectades per fongs evitant així la propagació de malalties a la resta de la planta. És fa quan els fruits ja han quallat.
  • 17. g. Fertilització En un cultiu orgànic com el que presentem, prescindirem de tota mena d'adobs químics i sintètics i només adobarem amb matèria orgànica com compost i humus tant líquids com sòlids.
  • 18. 4.Plagues i malalties . Plagues. Les tres principals són: Ø Mosca blanca ( Trialeurodes vaporarium) Ø Ø Pugó ( Aphis gossypii) Ø Ø Ø Ø Trips ( Frankliniella occidentalis) Ø
  • 19. Tractaments,tècniques culturals i mesures preventives contra les plagues compatibles amb l'agricultura ecològica Tractaments amb productes autoritzats: . Azadiractina ( derivat de l'oli de Neem) per al pugó . Sabó potàsic per al pugó.
  • 20. Utilització de depredadors autòctons i parasitoids: . Amblyseius barkeri, Amblyseius cucumeris, Aeolothrips sp, Orius spp i Noeseiulus californicus en el cas dels trips . Aphidius matriariae, aphidius colemani i Lysiphlebus testaicepes i Aphidius colemani pel Pugó . Amblyseius swirkii per a la mosca blanca
  • 21. Tècniques culturals i preventives . Col·locació de malles als hivernacles . Neteja de males herbes i restes de cultius . Col·locació de paranys cromàtics . Afavorir amb la coberta vegetal del sòl i/o plantacions de bardisses
  • 22. Malalties com fongs i virus Fongs En general afavorits per la humitat i les temperatures suaus .Botritis/ podridura grisa ( Botryotinia fuckeliana o cynerea) ● Mildiu ( Peronospora parasitica) ● ● ● Fusarium ( Fusarium oxyosporum)
  • 23. Tractaments, tècniques culturals i mesures preventives admesos a l'agricultura ecològica contra el fongs . Control biològic amb fongs com Trichoderna harzianum o Glicladium catenolatum( Prestop) i llevats com Botector en el cas de la Botritis.
  • 24. Tractaments preventius amb cua de cavall o camamilla pel Mildiu ● Amb preparats comercials o preparació casolana ● https://www.ecoagricultor.com/como-preparar-y-aplicar-un-fungicida-para-el-huerto-a-base-de-cola-de-caballo/
  • 25. Tècniques culturals i preventives . Control dels nivells de Nitrògen . Marcs de plantació que permetin la ventilació . Eliminació de plantes i fruit malalts . Ús de plàntules sanes . Ús de varietats resistents ( el tomaquet Raf és resistent al Mildiu) . Desinfecció del útils de treball . Solarització o biosolarització https://www.agrohuerto.com/solarizacion-una-tecnica-ecologica-que-es-y-para-que-sirve/ ●
  • 26. Virus .Cullera del tomaquet: té com a vector a la mosca blanca
  • 27. Tècniques preventives .Col·locar xarxes a les entrades d'aire i ventilacions als hivernacles . Control de l'insecte vector ( mosca blanca) al cultiu i males herbes. . Cremar les plantes afectades
  • 28. 5.Collita Generalment, es recol·lecta a ple estiu ( 90 dies després de plantar)
  • 29. 6. Adaptacions al canvi climàtic Segons aquesta gràfica de l’Institut Metereològic de Catalunya, les temperatures experimentaran un clar augment durant aquest segle.
  • 30. 7. Precipitacions En canvi les precipitacions experimentaran un clar descens.
  • 31. 8. Humitat relativa i velocitat del vent Pel que fa a la humitat relativa i la velocitat del vent, la primera experimentarà una clara pujada, en canvi la velocitat del vent entrarà en descens.   http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/el-clima-dema/les-projeccions-climatiques-a-lsmc/  
  • 32. 9. CONCLUSIONS Pujada de temperatures + disminució de les precipitacions + augment de la H.R + disminució de la intensitat del vent = a menys disponibilitat d’aigua i augment de plagues, fongs i malalties. -Adaptacions: Per a la menor disponibilitat d’aigua, regarem per degoteig i ajustarem al màxim el reg. -Contra plagues, malalties i fongs, utilitzarem varietats resistents, com ara la Raf, a més del reg per degoteig per evitar mullar les parts aèries de la planta. -Adaptarem les èpoques de plantació, per evitar la coincidència del màxim Kc. amb els mesos més càlids i secs de l’any.