LA VALL DE LES LLETRES
Autor/a: ABRIL BOSCH
2n premi de 4B
Fa molts i molts anys, en un poblet que es deia L’Abecedari hi vivien totes les
lletres del món. Aquelles lletres anaven a l’escola i aprenien a formar paraules. En
aquella escola hi havia un grupet d’amigues que eren: les bessones LL, la A, la U
i la N.
Aquestes amigues volien saber una cosa: què és aquella cosa que brilla al cel a
la nit?
Les lletres van buscar-ho a tots els llibres de la biblioteca i als ordinadors de
l’escola però no ho van trobar.
Aquella tarda després de l’escola van anar amb el mag Vocals, que parlava amb
la “z” i li van preguntar:
- Com es diu la cosa que brilla al cel a la nit?
El mag els va respondre:
- Haureu de mirar a dinz voztre.
La lletra més ximple, que era la N va buscar a les seves butxaques i no va trobar
res. Totes van riure i la més llesta va pensar i pensar i va dir:
- Ja ho tinc! Bessones, poseu-vos primeres. U, posa’t segona. N, posa’t penúltima i
jo última. Formem la paraula lluna! Aquella cosa que brilla al cel és la lluna!
Les lletres estaven tan contentes que van fer una festa i ja sabien que si no
trobaven una cosa s’havien d’ajuntar en grup. Perquè, com tothom sap, la unió fa
la força.

4 b 2n premi sant jordi

  • 1.
    LA VALL DELES LLETRES Autor/a: ABRIL BOSCH 2n premi de 4B Fa molts i molts anys, en un poblet que es deia L’Abecedari hi vivien totes les lletres del món. Aquelles lletres anaven a l’escola i aprenien a formar paraules. En aquella escola hi havia un grupet d’amigues que eren: les bessones LL, la A, la U i la N. Aquestes amigues volien saber una cosa: què és aquella cosa que brilla al cel a la nit? Les lletres van buscar-ho a tots els llibres de la biblioteca i als ordinadors de l’escola però no ho van trobar. Aquella tarda després de l’escola van anar amb el mag Vocals, que parlava amb la “z” i li van preguntar: - Com es diu la cosa que brilla al cel a la nit? El mag els va respondre: - Haureu de mirar a dinz voztre. La lletra més ximple, que era la N va buscar a les seves butxaques i no va trobar res. Totes van riure i la més llesta va pensar i pensar i va dir: - Ja ho tinc! Bessones, poseu-vos primeres. U, posa’t segona. N, posa’t penúltima i jo última. Formem la paraula lluna! Aquella cosa que brilla al cel és la lluna! Les lletres estaven tan contentes que van fer una festa i ja sabien que si no trobaven una cosa s’havien d’ajuntar en grup. Perquè, com tothom sap, la unió fa la força.