1. EL BOSC ENCANTAT
Autor/a: MARTÍ ÁLVAREZ
3r premi de 4A
Hi havia una vegada, quatre nens que van anar d’excursió amb el seu pare en
cotxe a un poble molt petit, GRANERA.
Quan estaven a punt d’arribar al bosc, van tenir una punxada a la roda, van
arreglar-la, però com que el camí estava ple de pedres, és clar, van tornar a
punxar i només tenien una roda de recanvi. Un dels nens va dir: “I ara què farem?
No tenim una altra roda, però podem trucar per telèfon”. El nen del seient del
costat va dir: “Aquí no hi ha cobertura! Estem al mig de no res, com vols que hi
hagi cobertura?”.
Van sortir tots del cotxe, tots van començar a cridar! Van fer un mullader tant gran
que se sentia a dos quilòmetres enllà. S’hi van estar més d’un quart d’hora
discutint fins estar realment més afònics que una cantant d’òpera, estaven molt
cansats. El pare va dir que caminaria muntanya avall fins arribar a les cases per
demanar ajuda. Els nens van xisclar: “I NOSALTRES QUÈ FAREM!?”. El pare els
respon: “Us quedareu aquí”. “I per què no anem a explorar el bosc nosaltres
mentre tu vas a demanar ajuda?”, van dir tots els nens. El pare va contestar:
“Podeu anar-hi si no us allunyeu gaire”.
Van agafar un camí i hi havia dos boscos i no van veure el cartell vell que deia:
“Perill. No entrar al bosc de l’esquerra. Està encantat”. Com a tots els contes, van
entrar al bosc de l’esquerra. Només fer unes passes, es van adonar que no era
un bosc normal. Era molt fosc, humit, estrany i espès. Van començar a caminar,
al cap d’una minuts estaven morts de por. No paraven d’escoltar veus i tenien
molt de fred. De cop, van sentir un crit esgarrifós, hi havia una tribu de bruixes
que ballaven i saltaven al costat del foc. Els nens es van quedar de pedra. Les
bruixes es van adonar que hi havia uns nens mirant.
Es van acostar i, quan els van veure amb tanta por, els hi van explicar que era
una festa de disfresses i que el cartell vell l’havien posat per espantar la gent. Van
acompanyar als nens al cotxe, es van trobar amb el pare, van arreglar la roda i,
molt cansats, contents i desllorigats, van tornar a casa.