1. AÏDA SÁNCHEZ ALONSO
Els dimecres i els dissabtes al matí es
respira inquietud a la plaça de davant
el Mercat de la Masuca. Furgonetes
i paradistes amunt i avall evidencien
el que els vianants ja saben: avui hi
ha mercat. Fruita, verdures, ous o bo-
lets són alguns dels productes que
venen els pagesos, majoritàriament
produïts per ells mateixos a les roda-
lies de la ciutat. El mercat consta de
vint parades dedicades a les fruites i
verdures que ocupen el carrer de Vic.
L’aparcament, per la seva banda, acull
els paradistes que venen roba.
L’Enric Mana es mira el trànsit de
compradors des de sota el seu para-
sol. La seva paradeta és una de les més
senzilles, una taula estreta i llarga so-
bre la qual hi ha una desena de caixes
de plàstic plenes de fruita. “Al meu
hort conreo poma, pera i la venc aquí”
explica l’Enric.
És un dels paradistes més antics,
“porto venint al mercat a Igualada 53
anys” confessa el pagès, que també va
a vendre a Capellades, tot i ser de Sant
Sadurní d’Anoia. L’ofici ha arrelat a la
família de la mà del seu fill, “si ell no
continués jo ja hagués plegat fa anys”
diu l’Enric.
Per tradició també li ve l’ofici a la
Rosa Casanella. A la seva parada hi
ha les cistelles de fredolics. Sobre el
mostrador les plenes, acumulades al
final i buides la desena llarga de ciste-
lles que ja ha venut. “Aquesta setmana
teníem rovellons i fredolics que anem
a collir cada dia al Pirineu d’Osca” ex-
plica abans d’aturar-se per atendre un
client. L’home se n’ha emportat dos
quilos.
Entre parades i pagesos: un matí al
Mercat de la Masuca
La tardor és una bona estació per a
la seva parada, encara que “aquest ha
estat un mal any per als bolets”. Un
pic arriba l’hivern “hi ha dimecres que
no venim”, però això canvia quan co-
mença l’estiu “és quan venem les nos-
tres cireres”. La Rosa ha vist com les
parades del mercat canviaven i creu
que “ara està tot molt més controlat,
ens vam haver de treure el curs de
manipuladors d’aliments i tot”. Però
la seva queixa principal la dirigeix als
joves que “ja no venen al mercat”, es
lamenta.
06 #ADCUINA Novembre2016
Mirant arreu costa veure gent jove
entre les parades i entre els que hi
són hi ha qui acompanya els familiars.
Com la Chadia Lamjarat, que fa 8 anys
que ve amb la seva mare els dissabtes.
“Ens agrada perquè és més barat, més
tradicional i no tant com un super” ar-
gumenta. La seva mare i ella sempre
vénen a la mateixa parada “ens arre-
glen els preus, sempre comprem la
fruita aquí i els ous allà” diu assenya-
lant una altra parada.
Una altra habitual és la Conchi, que
s’hi passa cada dimecres i dissabte des
de fa 10 anys. Avui ve amb el seu marit,
que esperava en un banc mentre ella
feia la compra en una de les parades
de la cantonada. “M’agrada el tracte,
són agradables” explica sobre els pa-
radistes que l’atenen “vinc sempre a la
mateixa parada, però també miro els
preus.
Quan la Conchi marxa ja queda poc
perquè els venedors comencin a ple-
gar. Vora la una moltes de les parades
ques’hanquedatsensegènerejadesen
caixes buides a les furgonetes, prepa-
rats per encetar una altra jornada.
a fons
L’Enric amb la fruita de la seva parada. AÏDA SÁNCHEZ
La parada on compra la Chadia. AÏDA SÁNCHEZ