1. DIJOUS, 20 DE DESEMBRE DEL 2012 | Regió7
8 societat
BAGES
Calders pagarà 200.000 euros per tancar L’equip de govern
anterior s’aferrava a
vuit anys de litigi per l’accés a l’escola una sentència de
l’època franquista
 L’alcalde lamenta que la resolució d’un procés heretat deixi el poble sense poder fer inversió
CARMINA OLIVERAS | CALDERS
AJ. CALDERS
CARMINA OLIVERAS | CALDERS Cerarols detalla que «no consta en- L’actual alcalde de Calders, Llu-
L’Ajuntament de Calders paga- lloc una resposta per part de l’A- ís Cerarols, interpreta l’inici i el des-
rà 200.000 euros a una família per juntament», que liderava Jaume enllaç del conflicte com una «man-
haver-li ocupat uns terrenys per Perarnau, l’anterior alcalde, que va ca de rigor, objectivitat i sensibili-
construir els accessos a l’escola pú- continuar la urbanització dels ac- tat» de l’equip de govern anterior
blica. El pagament permetrà tan- cessos a l’escola i del pàrquing. «a l’hora de valorar la demanda».
car un litigi que ha durat vuit anys L’anterior consistori, que lide-
i també conservar l’entorn de l’es- Un Ajuntament que no actua rava Jaume Perarnau, sempre es va
cola tal com és ara. I és que una or- Després de quatre anys en els aferrar a una suposada sentència
dre judicial instava a retornar el ter- quals no hi ha constància que l’A- de l’època franquista (que no s’ha
reny al seu estat original, és a dir, juntament del moment fes cap trobat mai) que hauria confirmat
a enderrocar tot el que s’havia pas, apareix la primera sentèn- que els terrenys eren municipals,
construït de manera irregular so- cia, que reconeix la propietat a la i no de la família Bosch.
bre la propietat privada de la fa- família Bosch. El text insta l’Ajun- Segons expliquen diferents ve-
mília Bosch. tament a retornar a l’estat original ïns del poble, el propietari de la fin-
L’acord estableix que l’Ajunta- els 1084,04 m2 que en el moment ca del costat, que estava ben situ-
ment compra la totalitat de la fin- de la demanda havien estat ocu- at durant l’època franquista, hau-
ca afectada (de 2.671 metres qua- pats il·legítimament. L’Ajuntament ria espoliat els terrenys a la famí-
drats; els accessos a l’escola tre- L’alcalde, Lluís Cerarols (al mig), signa l’acord amb la família Bosch va apel·lar a l’Audiència Provincial, lia Bosch als anys 40. Gairebé 60
pitjaven 1.084 m2) i decreta que el que tal com ja va explicar aquest anys després, el 1998, l’aleshores al-
pagament es faci en quatre anys. El d’aquests recursos de la Diputació diari (vegeu edició del 14 de gener calde Jaume Carné va comprar la
primer, de 100.000 euros, ja s’ha L’acord permetrà conservar per a fer inversions o per a eixugar del 2010) va desestimar el recurs i finca per fer l’escola al presumpte
efectuat. La resta es repartirà en els l’escola tal com és ara; una l’elevat endeutament», que ara se va confirmar la primera sentència. espoliador (i no a la família Bosch).
propers tres anys. Amb el primer sentència instava a aterrar els situa al 100%. Davant la dificultat d’acatar-la La sentència a la qual s’aferrava
pagament fet, «tota la finca ja és le- accessos i el pàrquing (enderrocar el què s’havia construït l’anterior govern calderí reconei-
gítimament de propietat munici- Reiterades demandes per retornar la finca al seu estat ori- xeria el canvi de mans dels terre-
pal», diu l’alcalde calderí, que afe- El procés, que segons l’alcalde «es ginal), l’Ajuntament va demanar nys i, alhora, avalaria, segons cre-
geix que «així s’acaba un malson fins que «finalment la previsió de va portar pel pitjor camí des de l’i- aleshores que el terreny es valorés ien, la compra de tot plegat: del
que mai no s’hauria d’haver ini- pagament» s’ha pogut fer gràcies nici», es remunta el 2004, quan les econòmicament, però en aquell tros de l’escola i del tros en litigi (la
ciat». a la subvenció de la Diputació. Ce- excavadores comencen a moure la moment el jutge no ho va accep- part dels accessos i del pàrquing).
L’Ajuntament pagarà els 200.000 rarols, que lidera la Candidatura terra de la finca de davant de l’es- tar, tot i que la família sempre ha- És a dir, que un Ajuntament li-
euros gràcies al Pla Xarxa de Go- Democràtica de Calders (un grup cola per a urbanitzar-la com a via mostrat bona voluntat per ar- derat per un partit que aleshores
verns Locals de la Diputació, una que no està inscrit a cap partit) zona d’accés i aparcament públic. ribar a un acord econòmic. estava inscrit a ERC pretenia fer va-
subvenció que, segons ha explicat també ha hagut de tibar del dipu- Cerarols explica que «és en aquell Es podria dir que Cerarols es va ler un espoli franquista per de-
Lluís Cerarols, alcalde des de l’ac- tat bagenc David Bonvehí (CiU), moment que la família manifesta trobar amb la patata calenta a les mostrar que els terrenys eren mu-
tual mandat, no ha estat gens fàcil que l’ha assessorat en les visites a a l’Ajuntament, tal com ja havia fet mans quan va entrar d’alcalde el nicipals i que la demanada de la fa-
d’aconseguir, i menys en els temps diferents càrrecs a Barcelona. oralment en reiterades ocasions a juny del 2011. Des d’aleshores, ha mília Bosch no tenia raó de ser.
de crisi en què ens trobem: «hem Amb l’ajut públic, diu Cerarols, consistoris anteriors, que aquell mogut «cel i terra» per arribar a un Cerarols entén que encara que
fet molts viatges a Barcelona, in- «no caldrà augmentar l’endeuta- terreny és seu, i aquesta vegada ho acord per no haver d’aterrar part la sentència s’hagués trobat, un ju-
cloent una entrevista amb la con- ment municipal, que sobrepassa fa a través d’una instància acom- del complex de l’escola. Ara, espera dici «franquista i barroer» no po-
sellera Irene Rigau, així com a la amb escreix el límit legal del 75%, panyada de la nota registral que l’a- poder girar full i «mirar enda- dia ser garantia de res «en l’actu-
Direcció General de Governació» però a canvi Calders no disposarà credita com a titular de la finca». vant». al estat de dret democràtic».
SEPC DE L’INSTITUT MOIANÈS
La falta d’un permís manté l’agreujant que enguany es fa jor-
nada intensiva (de 8 a 3). Se sol po-
sar en marxa cap a les 7 del matí,
sota mínims el sistema de «però hi ha dies que cap a la 1 ka
ens pelem de fred». A més, aquest
calefacció a l’institut de Moià sistema provisional ha deixat sen-
se calefacció el gimnàs (que fun-
ciona amb un tub d’aire a l’espera
 El centre s’escalfa amb un que hi pugui arribar el gas natural).
LA XIFRA
sistema provisional a l’espera El Nadal de marge
que la Generalitat autoritzi Davant d’aquesta situació els
l’obra per portar-hi gas natural 500 ALUMNES alumnes ja han fet algunes jorna-
des de protesta, impulsats pel Sin-
És la quantitat aproximada d’es- dicat d’Estudiants dels Països Ca-
JORDI ESCUDÉ | MOIÀ tudiants que aquest curs fan classe talans (SEPC), amb classes en què
A l’institut de Moià fa dies que a l’IES Moianès. El centre imparteix no es treuen la jaqueta o fins i tot
passen fred perquè la calefacció tota la secundària completa, des de es cobreixen amb mantes.
està espatllada i cal un permís de primer d’ESO fins a segon de batxi- Segons Miras, l’institut de Moià
la Generalitat que no arriba per po- llerat, i cicles formatius. va tenir coneixement ahir a través
sar-hi remei. Alumnes abrigats amb jaquetes i mantes dins l’institut dels serveis territorials d’Ense-
El problema s’arrossega des del nyament de la intenció de Carre-
mes d’octubre, fruit d’una avaria a Teresa Miras. va quedar pendent la connexió a Mentrestant, la calefacció de teres de desencallar el tràmit per
la xarxa de distribució que va ob- En el moment de l’avaria, l’edi- la xarxa de gas, que requereix d’u- l’institut continua funcionant amb al permís, amb la idea que es pu-
ligar a adoptar una solució provi- fici disposava d’un sol dipòsit amb nes obres que afecten la carretera gasoil, però amb els sis-cents litres guin fer les obres durant les va-
sional pensant que el problema ja capacitat per a deu mil litres de ga- B-143, entre Moià i Monistrol. Es que hi caben ara «només en tenim cances de Nadal, i que després de
s’hauria solucionat amb l’arribada soil, però la xarxa es va espatllar, i tracta «d’una petita rasa», explica per dos o tres dies», lamenta Miras, festes la calefacció ja pugui fun-
del fred. Però no ha estat així, i com segons Miras el departament d’en- Miras, però per fer-la, «Gas Natu- i abastir-se de combustible més so- cionar a ple rendiment. Si a la
que el sistema no pot funcionar al senyament hauria considerat més ral necessita el permís de Carre- vint «resultaria molt car», de ma- tornada el problema no està resol
rendiment que es voldria, «no rendible canviar el gasoil pel gas teres, que hem reclamat però que nera que s’ha hagut de racionar el «tornarem a fer la demanda», ex-
dóna per a tot», i a segons quines natural enlloc de reparar el siste- encara no tenim». Per la seva ban- seu funcionament. Explica com plicava Miras, i no descartava al-
hores de segons quins dies, la ma antic. Així doncs, es va adap- da, des del departament de Terri- l’any passat se solia engegar un pa- guna mobilització per resoldre el
temperatura en algunes aules tar la instal·lació, i ara enlloc d’un tori i Sostenibilitat no es va donar rell d’hores al matí i dues més a la tema en què possiblement també
ha baixat fins als 9 graus, lamen- dipòsit de deu mil litres, n’hi ha tres resposta ahir a les peticions d’a- tarda, però per a quatre hores s’implicarien l’AMPA i els mateixos
tava ahir la directora de l’institut, de dos-cents cada un. Tanmateix, quest diari. «aquest curs no ens arriba», i amb professors.