1. Eines
i
procediments
u/litzats
en
la
creació
de
fotografies
1. Digital
/analógica
2. Estudi
o
natural
(llum
i
enquadrament)
3. Posada
en
escena
(EN
CAS
DE
PREPARACIO
PREVIA
EXPLICAR
EN
QUE
CONSISTEIX)
4. Recursos
tècnics.
(trípode,
objecPu,
Sensibilitat
ASA
o
ISO..)
5. Manipulació
digital.
6. Intenció
de
l’arPsta
RESPOSTES
RAONADES
2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que
pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i
justifiqueu el vostre raonament.
Mirar la imatge mínim 1min. Analitzar-la
Es
tracta
d’una
fotografia
analògica.
La
imatge
està
captada
en
un
escenari
natural,
el
carrer
parisenc,
i
no
ha
sofert
cap
Ppus
de
modificació
ni
procés
de
fotomuntatge,
ens
mostra
una
situació
espontània,
és
un
enregistrament
documental
d’una
acció
que
estava
succeint
en
un
lloc
i
moment
determinats.
L’autor
ha
Pngut
cura
de
l’enquadrament
i
de
l’expressivitat
de
l’acció
del
personatge,
per
tal
d’elaborar
una
imatge
inusual
d’un
fet
quoPdià
en
la
vida
nocturna
del
Paris
d’entreguerres.
La
imatge
es
pot
considerar
un
antecedent
de
la
fotografia
humanista
que
reflecPa
l’àmbit
quoPdià
en
la
seva
realitat
amb
una
certa
aurèola
poèPca.
Prostituta, Gyula Halász, Brassaï, 1933.
3. Expliqueu de manera detallada les eines i els
procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear
aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament
Es
tracta
d’una
fotografia
analògica.
La
imatge
està
captada
en
un
escenari
natural
i
no
ha
sofert
cap
Ppus
de
modificació
ni
procés
de
fotomuntatge.
Es
evident
que
hi
va
haver
una
posada
en
escena
prèvia,
per
tal
de
evidenciar
el
moment
en
el
que
la
llum
fa
confondre
els
dits
amb
les
pedres,
però
no
hi
ha
cap
il·∙luminació
arPficial.
La
preparació
prèvia
es
limita
a
la
posició
dels
dits
i
a
la
configuració
de
l’enquadrament
buscat
per
l’arPsta
sense
que
intervingui
cap
element
decoraPu
o
d’atrezzo
arPficial,
com
ara
decorats
o
vesPts.
Tampoc
no
hi
ha
cap
mena
de
manipulació
posterior
a
la
presa
de
la
fotografia
com
ara
un
fotomuntatge
o
alteració
del
negaPu
en
laboratori.
Segurament
l’autor
vol
fugir
de
qualsevol
arPfici
i
destacar
l’aspecte
naturalista
de
la
seva
fotografia.
El
poder
evocador
de
la
imatge
recau
doncs,
no
en
posades
en
escenes
arPficioses
ni
en
manipulacions
al
laboratori
de
revelat,
sinó
en
la
tria
d’una
imatge
suggeridora
i
d’un
punt
de
vista
arriscat.
4. Pel
que
fa
a
la
fotografia
de
Andreas
Kierulf
es
tracta
d’una
imatge
captada
al
capvespre,
amb
poca
llum
natural,
i,
evidentment,
sense
cap
opció
pel
fotógraf
de
realitzar
una
il·∙luminació
arPficial
fora
de
la
própia
dels
edificis.
Per
aixó
l’autor
ha
uPlitzat
una
obertura
de
diafragma
alta,
amb
un
número
f
que
pot
oscil·∙lar,
segurament,
entre
f8
i
f11.
Una
lent
de
gran
angular
o
similar
i
també
fa
pressuposar
que
el
fotógraf
s’ha
situat
al
nivell
del
mar
per
aconseguir
la
perspecPva
desitjada
ja
que
es
tracta
d’una
panoràmica
natural
a
peu
de
terra.
Podem
destacar
que
no
hi
ha
cap
mena
de
manipulació
digital
posterior.
Port, Barcelona, Andreas Kierulf, 1994
5. Pel
que
fa
a
la
fotografia,
es
tracta
d’una
fotografia
realitzada
amb
càmera
digital
amb
procediment
HDR
(3
exposicions).
Donada
la
data
de
realització
de
la
fotografia,
2012,
s’ha
realitzat
amb
una
càmera
digital.
La
llum
és
la
natural
que
entra
per
les
finestres.
L'òpPca
uPlitzada
és
un
28
mm
i
el
diafragma
a
22,
per
tal
de
tenir
la
major
profunditat
de
camp,
fent
servir
la
distància
mulPfocal,
per
tal
de
poder
tenir
el
màxim
d’elements
enfocats.
Es
pot
raonar
que
la
llum
és
natural
per
la
claredat
del
final
de
l’escala
que
entra
per
la
finestra
i
la
manca
d’ombres
en
la
paret
de
la
dreta
de
la
fotografia,
el
que
porta
a
deduir
l’obertura
del
diafragma
per
la
realització
de
la
fotografia.
Es
pot
argumentar
la
distància
mulPfocal
pel
fet
de
que
totes
les
rajoles,
tant
les
que
estan
a
primer
pla
com
les
del
final
de
l’escala
estan
enfocades.
El
fotògraf
Rubén
García
Perdomo
ha
uPlitzat
un
trípode
especial
de
braç
arPculat
col·∙locat
a
la
barana
i
que
permet
que
la
càmera
quedi
dintre
del
forat
de
les
escales
per
obtenir
el
pla
picat.
Els
alumnes
poden
arribar
a
aquesta
conclusió
perquè
amb
llum
natural
i
l’obertura
de
diafragma
necessària
per
aconseguir
que
totes
les
rajoles
esPguin
enfocades,
la
càmera
ha
d’estar
immobilitzada.
Relativitat, Rubén García Perdomo, 2012
6. Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.
Es
tracta
d’una
fotografia
analògica.
La
imatge
està
captada
en
temps
real,
i
no
ha
sofert
cap
Ppus
de
modificació
ni
procés
de
muntatge.
No
es
fa
evident
cap
Ppus
de
preproducció
que
suposi
per
part
del
fotògraf
una
posada
en
escena
prèvia,
ni
pel
que
fa
a
la
escenografia,
ni
tampoc
en
la
presència
de
cap
element
viu,
animal
o
humà.
Ens
mostra
un
paisatge
sobre
el
qual
l’autor
no
sembla
haver
imposat
cap
alteració
ni
arhsPca
ni
tècnica
més
enllà
del
descens
del
punt
de
vista,
ja
que
com
indica
l’alçada
del
mur
la
fotografia
ha
estat
feta
amb
el
trípode
lleugerament
abaixat
en
la
línia
horitzontal
a
aproximadament
un
metre
del
terra.
Tampoc
no
hi
ha
cap
mena
de
manipulació
posterior
a
la
pressa
de
la
fotografia,
com
ara
un
fotomuntatge
o
alteració
del
negaPu
en
laboratori.
Segurament
l’autor
volia
fugir
de
qualsevol
arPfici,
tant
de
moda
entre
els
creadors
contemporanis
de
la
dècada
anterior,
i
acostar-‐se
més
a
les
noves
tendències
naturalistes
de
postguerra.
7. Es
una
fotografia
analògica,
com
podem
deduir
per
l’any.
L’escena
està
captada
del
natural,
i
no
ha
sofert
manipulació
ni
de
fotomuntatge
ni
de
negaPu.
També
podem
deduir
que
existeix
una
certa
posada
en
escena
ja
que
la
fotografia
presenta
un
enquadrament
cuidat
i
acurat
on
podem
intuir
la
regla
dels
terços.
Ja
que
el
fotògraf
ha
situat
la
cara
del
milicia
en
un
dels
centres
d'interès.
Per
la
realització
de
la
fotografia
segurament
l’arPsta
ha
uPlitzat
un
diafragma
entre
un
4
i
un
8,
ja
que
s’aprecia
poca
profunditat
de
camp
i
el
personatge
en
la
ombra
surt
molt
clar.
Fet
que
ens
fa
suposar
unes
asa
elevades
possiblement
400.
L’angle
de
la
càmera
ens
fa
suposar
que
no
s’ha
uPlitzat
trípode
y
que
s’ha
volgut
captar
un
moment
d'espontaneïtat
segurament
l’objecPu
uPlitzat
ha
estat
un
35mm,
tant
uPlitzat
en
la
fotografia
documental
i
de
carrer.
CaracterísPca
d’aquesta
època.
Fins
i
tot
podríem
esmentar
la
marca
de
la
càmera
una
leica
d’objecPu
fix
de
35mm.
L'agush
centelles
és
el
fotògraf
de
la
guerra
civil
espanyola
per
excel·∙lència,
va
captar
l'escènica
del
paPment,
el
dolor
i
cruent
de
la
guerra.
Per
això
podem
afirmar
que
el
que
aquí
ha
volgut
mostrar
és
el
moment
previ
a
un
atac
de
barricada
en
els
carrers
segurament
de
Madrid.
8. • Es
tracta
d’una
fotografia
analògica.
La
imatge
està
captada
en
temps
real,
i
no
ha
sofert
cap
Ppus
de
modificació
ni
procés
de
muntatge,
ens
mostra
una
situació
espontània,
és
un
enregistrament
documental
d’una
acció
que
estava
succeint
en
un
lloc
i
moment
determinats.
L’autor,
considerat
un
dels
pares
del
fotoperiodisme,
ha
Pngut
cura
de
l’enquadrament
i
de
l’expressivitat
de
l’acció
dels
personatges,
per
tal
d’elaborar
una
imatge
inusual
d’un
fet
quoPdià.
La
imatge
està
vinculada
amb
el
moviment
de
la
fotografia
humanista
sorgit
després
de
la
Segona
Guerra
Mundial,
aquest
corrent
acollia
fotògrafs
dispars
i
podia
incloure
tant
el
reportatge
social,
que
reflecPa
l’àmbit
quoPdià
en
la
seva
realitat,
amb
una
certa
aurèola
poèPca.
