3. Les petites i grans remeieres de
.
la Vall de Sant Daniel
uan el mes d’octubre del 2008 varem començar a
plantejar a l’Associació de Gent Gran de Sant Da-
niel la possibilitat de recollir els remeis casolans més coneguts
i utilitzats en les seves famílies, vaig entendre que hi havia
moltes ganes de tractar aquest tema i sobretot de recuperar
una part de la seva historia moltes vegades silenciada per
“l’eficàcia” de la farmàcia moderna.
Aquests mesos, fins al 16 de maig del 2009, han estat de gran
dinamisme i ha suposat un bonic esforç de la nostra gent gran
per donar als joves i a les famílies de la Vall de Sant Daniel un
bé en forma de remeis que actualment la ciència de les plantes
accepta com una tradició útil i de fàcil maneig.
Aquesta recollida de 44 remeis solament vol ser un exemple de
la riquesa que amaga la natura de les Gavarres.
Trobaràs en aquests remeis consol i alleugeriment, però no la
solució.
Aquest llibret ha estat possible gràcies a l’esforç d’aquest
Ajuntament, de l’Associació de Gent Gran de Sant Daniel i de
Conxi Badia.
Xavier Uriarte (xavier.uri@gmail.com)

4. Natura, paisatge i salut
Donant ales a l’esperit
meravellat pel que veus
sentir el món als teus peus
quests són els tres elements que més destaquen en el
i dominar fins a l'
infinit.
meravellós barri de Sant Daniel.
Aquests espais naturals, frondosos i encantadors paisatges, eixos ca- Un que d’aquesta joia n’és fidel
mins de pau i silenci, tan plens de plantes, flors i arbres variats, que i enamorat per la bellesa
exhalen uns perfums i aires tan saludables que omplen de salut els exclama amb tota franquesa
nostres pulmons. Això fa que tingui aquest èxit tan gran entre la nom- que n’ets de bonic, Sant Daniel.
brosa gent que ens visita.
S’hi practica l’esport: córrer, anar amb bicicleta, una bona passejada, Joan Camós
en els paratges més propers, o fer una bona caminada com és la de Vall de Sant Daniel/ Maig de 2008
pujar al castell de Sant Miquel.
A causa de la densa vegetació que poblava antigament la vall, se la
coneix com a la vall ombrosa, tenebrosa o vall profunda.
Va ésser l’any 888 que va arribar el cos de sant Daniel, després de ser
martiritzat al poble d’ Arles (França), i a la nostra vall se li donà el
nom de sant màrtir.
La causa que gaudim de tanta popularitat es deu en part al gran
nombre de fonts que brollen a la vora dels torrents o enmig dels
idíl·lics paratges.
La popular font del Bisbe, la d’en Pericot, del Ferro, les Curculles, la
Fita, dels Lleons, la Cosí, la d’en Lliure, d’en Boix, d’en Mistaire, la
Martina... en total 13 fonts. Entre les més visitades tenim la font del
Bisbe, situada a l’entrada del barri al marge esquerre del Galligants;
seguint riu amunt trobem la d’en Pericot, i més amunt la també cone-
guda d’en Fita i a un altre costat, la no menys popular font del Ferro.

5. Sant Daniel
Si la naturalesa ens ha deixat grans treballs
dignes de joiosa admiració Ja dintre la vall hi trobem la famosa abadia benedictina que la com-
Sant Daniel té la millor tessa Ermessenda i el seu marit, el comte Ramon Borrell, varen fer
i la més bonica de les valls. construir l’any 1015, i cap a l’any 1020 ja s’hi instal·laran les primeres
monges, presidides per una abadessa.
Amb aquesta imatge tan fina
monestir, monges, cases i gent Riu amunt, trobem la plaça de les Sardanes amb una estructura es-
semblen un pessebre vivent glaonada que servia perquè s’hi col.loquessin els músics. En aquesta
creat per inspiració divina. estructura hi figura una placa amb la inscripció “plaça de la Constitu-
ció, any 1869”.
Les fonts, torrents, camps i masies,
A la part sud d’aquesta plaça hi conflueixen dos Torrents: la riera de
tan ben distribuït i col·locat
la Torra i la riera de Can Miralles, és en aquest punt on agafa més cos
un creu que aquesta bella realitat
el riu Galligants.
és fruit de dolces fantasies.
Dels molts d’itineraris que tenim a la vall per fer-hi aquestes delicio-
I aquest esclat d’alegria ses passejades, una de les més belles i arrelades és la que sortint del
en mig de paratges tan bells cantó nord-est de l’abadia i després d’una caminada d’uns quatre
que provoquen els ocells quilòmetres (més o menys una horeta), arriba fins al cim de la mun-
alegrant-nos amb la seva companyia. tanya de Sant Miquel, d’uns 395 m d’altura, que ofereix una bona
recompensa tant pel paisatge de l’itinerari com per les meravelloses
I aquesta corona de muntanyes i turons
vistes des del cim.
amb flors i arbres tan variats
els seus aires purs i perfumats
són font de salut per als pulmons. Quina joia de natura, paisatge i salut!
I sentir-te tan feliç
havent pujat a Sant Miquel
sembla que s’ha arribat al cel
i haver deixat el paradís.

6. Arbre perenne de fulla sempre verda, floreix a la prima-
vera és símbol d’èxit, honor i glòria. A l’antiga Grècia, el
llorer va ésser consagrat al déu Apol·lo.
El seu perfum és aromàtic i penetrant. Els romans con-
sideraven l’arbre del llorer protector contra els llamps.
El diumenge de Rams, és tradició beneir a l’església,
palmes i rams de llorer, que després es guarden a casa
com a protecció contra tot mal.
En el llenguatge de les flors, significa glòria i victòria.
És estimulant i digestiu, condiment ben conegut i apre-
ciat, ja que combina bé amb altres plantes aromàtiques,
com la farigola, l’orenga, la sàlvia... S’utilitza en esca-
betxos, estofats, sofregits, adobs d’olives, llegums, espe-
cialment en les llenties, arrossos i salses diverses.
El llorer a la cuina, com deien les nostres àvies, dissipa
la tristesa i dóna bon ànim i energia.
Rosa Guillem

7. Composició:
Romaní
Aigua
Preparació:
Poseu aigua a bullir juntament amb el romaní durant
deu minuts. Deixeu-ho refredar i coleu-ho.
Administració:
Glopegeu l’aigua de romaní després d’haver-vos rentat
les dents. Preferentment després de cada àpat.
Pilar Ribas – Sant Daniel 2009

8. !
Composició:
Caps de burro
Aigua
Preparació:
Prepareu una infusió. En una cassola amb aigua bu-
llint, afegiu-hi els caps de burro durant uns deu mi-
nuts. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administració:
Preneu-ne una tassa al matí i una al vespre.
Maria Fuster – Sant Daniel 2009
!
Composició:
Trepó
Aigua
Preparació:
Prepareu una infusió. En una cassola
amb aigua bullint, afegiu-hi el trepó durant uns deu
minuts. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administració:
Preneu-ne una tassa al matí i una al vespre.
Maria Fuster – Sant Daniel 2009

9. Febre alta Dolor menstrual
" # Dolor muscular Herpes
Antiinflamatori Per a l’anèmia
Retenció de líquids Per als ronyons I
Composició:
Alcohol vitaminat Per als ronyons II
Flor de saüquer
Mal d’estómac Per a les pedres a la
Aigua
Per als cops vies biliars
Per a la tos seca I Per a la circulació
Preparació:
Per a la tos seca II Per rentar-se els ulls I
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el
Prevenir refredats Per rentar-se els ulls II
bull afegiu-hi la flor de saüquer, deixeu-ho deu minuts
Mal de queixal Per dormir
al foc. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Furóncols Per a la hipertensió I
Catarro Per a la hipertensió II
Administració:
Per prevenir els refre- Neteja de boca
Deixeu-ho refredar. Tot seguit amb una gasa esterilitza-
dat
da es renten els ulls, cal fer-ho tres cops al dia (matí,
Pulmons i bronquis
migdia i vespre).
Per a la Caiguda de
cabells
Maria Fuster – Sant Daniel 2009
Fetge
Mal de cap I
Mal de cap II
Per a la digestió
Infecció d’orina
Composició: Per a la pressió arterial
Til·la Mal de panxa I
Mel Mal de panxa II
Preparació: Colesterol
Prepareu una infusió de til·la. Migranya
Administració: Irritació per morenes
Preneu una tassa de til·la amb una cullerada de mel Per a la pudor de peus
abans d’anar a dormir. Us sentireu relaxats i us ajudarà Sorra i pedres al ron-
a agafar el son. yó, pròstata
Reuma a la sang
Maria Fuster – Sant Daniel 2009 Menstruació i meno-
pausa

10. $#
TE NEGRE #
La Camellia sinensis es un arbust recobert de Composició:
fulles de color verd fosc i força carnosa. Per elaborar el té Sàlvia
negre, la fulla de té fresca es deixa assecar a l’aire lliure. Aigua
Llavors s’extreu i es fermenta, d’aquí el seu color marró Preparació:
fosc. Destaca per la seva acció estimulant, antioxidant i En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el
astringent. bull afegiu-hi la sàlvia, deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
TE BLANC Administració:
Cal prendre’n dues o tres tasses al dia.
El te blanc activa la circulació, oxigena la pell
i combat la retenció de líquids. Per elaborar-lo, es re- Maria Fuster – Sant Daniel 2009
col·lecten les puntes noves de les plantes del te abans
que brotin, es deixen pansir, es dessequen i es convertei-
xen en una infusió de tonalitat groga.
" #
TE VERD
Composició:
És el més antic que es coneix. La fulla que es Ruda
cou al vapor per evitar la fermentació, s’enrotlla i es seca. Aigua
Té efecte antioxidant, disminueix el colesterol i el risc de Preparació:
problemes cardíacs. En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el
bull afegiu-hi la ruda, deixeu-ho deu minuts al foc.
TE VERMELL Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administració:
La medicina tradicional xinesa considera el te Deixeu-ho refredar. Tot seguit amb una gasa esterilitza-
vermell com un remei per gaudir de bona sa- da es renten els ulls, cal fer-ho tres cops al dia (matí,
lut. S’extreu de la planta del te de la varietat quingmao. migdia i vespre).
En preparar-lo deixa anar una aroma quasi de fum.
Aquest te no és excitant i ajuda a perdre pes, redueix el Maria Fuster – Sant Daniel 2009
nivell de colesterol i reforça el sistema immunitari

11. %
Composició:
Passacamins
Aigua
Preparació:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el
bull afegiu-hi les herbes i deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administració:
Cal prendre’n dues o tres tasses al dia.
Maria Fuster – Sant Daniel 2009
&
Composició:
1 ou
9 llimones
Preparació:
Agafeu l’ou sencer i barregeu-lo amb el suc de nou lli-
mones. Ho poseu nou dies a sol i serena.
Administració: Aquests moments varen estar possibles gràcies a la
Cal prendre’n una cullerada diària cada matí durant col·laboració de la Sra. Consuelo Toledano, que amb el seu
saber fer i estar ens va fer gaudir d’una bona estona.
nou dies.
Maria Fuster – Sant Daniel 2009

12. ' ( )
Composició: Composició:
Pa Un ramet d’ortiga
Vinagre Una pastanaga
Preparació: 25 ametlles crues
Si teniu molta febre i no sabeu com fer-la baixar, feu 25 pinyons
dues torrades i mulleu-les amb vinagre. Aigua
Administració: Preparació:
Poseu les torrades entre dos draps i lligueu-les a les En una cassola hi posem tots els ingredients amb aigua
plantes dels peus. bullint. La pastanaga l’hi hem de posar a talls petits. Un
Si no baixa la febre repetiu-ho una altra vegada i veureu cop bullit es tritura i es cola.
com dóna resultat. Administració:
Es pren dos cops al dia.
Cecilia Panella – Sant Daniel 2009
Rosa Guillem – Sant Daniel 2009
# #
%
Composició:
Alcohol Composició:
10 brots de romaní Herba prima
Dues aspirines Farigola
Preparació: Romaní
Agafeu un litre d’alcohol, poseu-hi deu brots de romaní i Aigua
dues aspirines, deixeu-ho reposar quinze o vint dies a Preparació:
sol i serena, remeneu-ho bé i coleu-ho. En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el
Administració: bull afegiu-hi les herbes i deixeu-ho deu minuts al foc.
Quan tingueu dolor a qualsevol part del cos feu-vos Traieu-ho del foc i coleu-ho.
unes bones fregues amb aquest remei i hi trobareu molt Administració:
d’alleugeriment. Cal prendre’n dues o tres tasses al dia.
Cecilia Panella – Sant Daniel 2009
Maria Fuster – Sant Daniel 2009

13. # $
Composició :
Composició: 1 l d’oli d’oliva verge
Romaní Herba de Sant Joan (hipèric o pericó)
Aigua Preparació:
Preparació: S’ha d’agafar l’hipèric quan és florit, es pica lleument
Feu una infusió de romaní. En una cassola petita poseu amb la mà de morter perquè les fulles quedin masega-
el romaní amb aigua bullint, durant uns quinze minuts. des. Es posa dins l’oli d’oliva i es deixa durant quaranta
Administració: dies a sol i serena. No cal colar-ho.
Quan sentiu els primers símptomes de la menstruació Administració:
dolorosa, preneu una bona tassa d’infusió de romaní i S’aplica damunt del lloc inflamat (cops, cremades, mal
desapareix el dolor. d’orella, perellons, pessigades, irritacions provocades
pels bolquers....)
Maria Coll – Sant Daniel 2009 Gemma Felip Bahí – Sant Daniel 2009
* +, #
Composició:
Composició: Pellofes de mongetes
Sofre Aigua
Oli Indicacions:
Preparació: Excés d’àcid úric, retenció de líquids al cos, retenció
Feu una pasta amb el sofre i unes gotetes d’oli. d’orina i reumatisme articular agut. És útil en el trac-
Administració: tament antidiabètic.
Poseu la pasta en un drap, tot seguit apliqueu-lo sobre Preparació:
l’herpes. Emboliqueu-lo bé perquè no es perdi fora del En un litre d’aigua es posen a coure sis cullerades so-
drap. Canvieu-lo cada dia, traieu el vell amb un cotó peres de pellofes seques i es deixa reduir fins que en
amb oli i torneu a posar-hi la pasta fins que es curi. quedi mig litre aproximadament.
Administració:
Es pren tres cops al dia, matí, migdia i vespre.
Maria Coll – Sant Daniel 2009 Observacions:
Són millors les pellofes de les mongetes vermelles.
Consuelo Toledano – Girona 2009

14. ! & #
Composició:
Composició: Ortiga, 30 cm més o menys
Aigua
½ l d’alcohol de 96º Mel
1 cullerada sopera de romaní Preparació:
1 cullerada sopera d’espígol Escaldem amb aigua bullint l’ortiga i la deixem reposar
1 cullerada sopera d’herba de Sant Joan trenta minuts. Cal que hi hagi força quantitat d’ortiga,
1 cullerada de postres de flor d’àrnica. no l’escatimeu.
¼ l de suc de llimona Administració:
100 g de pastanaga ratllada Un litre diari. Com a remei preventiu, tres tasses a la
setmana. La cura es pot prolongar tot el temps necessa-
Preparació: ri. S’hi pot afegir una mica de mel.
Es posen tots els ingredients en un pot de vidre i es Maria Coll – Sant Daniel 2009
deixa tres dies en maceració.
Passats els tres dies es cola i s’aboca el líquid en una
ampolla. # #
Ja està llest per a la seva utilització. Composició:
Sàlvia fresca i seca
Administració: Aigua
Preparació:
Es posa l’alcohol vitaminat sobre la pell i es fan fre- Escaldem la sàlvia amb aigua bullint.
gues Administració:
Als vint-i-sis dies de la menstruació preneu mig litre del
Utilitats: preparat, al tercer dia apareix la menstruació.
Observacions:
Va bé per tonificar la pell després de la dutxa És bo fer una cura de sàlvia uns dies al mes, això ens
Per a la circulació de la sang i també per als dolors ajudarà a regular la menstruació i també és molt eficaç
musculars i la fatiga de cames. per eliminar els símptomes de la menopausa.
Maria Coll – Sant Daniel 2009
Laura Reberte – Sant Julià 2009

15. # # (
Composició: Composició:
Cua de cavall Poniol
Aigua Menta
Preparació: Farigola
Es prepara en forma d’infusió, poseu en una cassola la Pa
cua de cavall amb aigua bullint, durant quinze minuts. Preparació:
Administració: En un litre d’aigua hi posem totes les herbes i les
Per a prevenció, amb una tassa al dia n’hi ha prou. Per deixem bullir trenta minuts.
a curació, cal prendre’n 1 l diari. S’ha de complementar Preparació:
amb un bany als peus diari durant quatre setmanes, la Tot seguit se serveix la sopa amb una mica de pa i es
pudor mai més tornarà. menja.
Maria Coll – Sant Daniel 2009 Rosa Guillem – Sant Daniel 2009
% -
Composició: Composició:
Bruc, flor i fulla Sal
Aigua Mel
Preparació: Farina
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comença el Preparació:
bull afegir-hi quatre cullerades grosses de bruc. Escal- Es prepara un cataplasma amb una cullerada de sal,
deu-les, tapeu-ho i deixeu-ho reposar trenta minuts. una de mel i una altra de farina. Es treballa la massa
Calen quatre cullerades de bruc per tres quarts de litre amb les mans fins que quedi ben homogènia.
d’aigua. Administració:
Administració: Es col·loca damunt la part adolorida uns deu minuts i
Cal prendre’n quatre tasses d’un quart de litre al dia. calmarà el dolor.
Francisca Pastor – Sant Daniel 2009
Maria Coll – Sant Daniel 2009

16. %
Composició: Composició:
Ceba 1 porro
Llimona 1 ceba
Mel Suc de mitja llimona
Preparació: Preparació:
Es posen a bullir dues o tres cebes tallades uns deu mi- En una cassola petita poseu el porro i la ceba a bullir en
nuts. Un cop bullides, es trituren, aprofitant-ne el brou. mig litre d’aigua, durant vint minuts. Apagueu el foc i
Tot seguit s’hi afegeix el suc d’una llimona i una cullera- afegiu-hi el suc de mitja llimona.
da de mel. Administració:
Administració: Es pren tres cops al dia entre àpats.
Es pren el brou ben calent dos o tres cops al dia, amb
preferència abans d’anar a dormir. Maria Arbussà – Sant Daniel 2009
Francisca Pastor – Sant Daniel 2009
Composició:
Blets de paret
Composició: Aigua
Borratja Preparació:
Aigua Prepareu una cassola amb aigua i els blets de paret.
Preparació: Feu-los bullir durant uns deu minuts.
Poseu la borrratja en una cassola amb aigua, feu-ho Administració:
bullir durant uns deu minuts. Feu banys a la part afectada amb el remei. Us podeu
Administració: ajudar de gasses esterilitzades.
Coleu la infusió i preneu-ne dues o tres tasses al dia. Observacions:
Sempre cal fer les infusions molt carregades d’herbes, ja
Maria Fuster – Sant Daniel 2009 que és més eficaç.
Maria Coll – Sant Daniel 2009

17. . & $
Composició: Composició:
Herba Clementa 6 grams de roser caní ( rosa silvestre)
Aigua Malva
Preparació: Llimona
Posem aigua en una cassola petita i hi afegim l’herba Mel
Clementa . Ho fem bullir deu minuts i ho deixem repo-
sar. Preparació:
Administració: Es posen a bullir els 6 grams de roser caní durant dos
Es pren matí i vespre. Millor si es complementa amb minuts. Tot seguit s’hi afegeix una cullerada de malva i
una dieta suau. bullim uns cinc minuts. Es deixa reposar deu minuts i li
afegim el suc de mitja llimona i la cullerada de mel.
Maria Fuster – Sant Daniel 2009
Administració:
Es pren al matí durant nou dies.
/ Joan Llinàs – Sant Daniel 2009
Composició:
4 o 5 fulles de lledoner
1 l d’aigua ,# .
Preparació:
En una cassola poseu aigua a bullir i les fulles de lledo- Composició:
ner. Ho deixeu bullir cinc minuts. Apagueu el foc i All
deixeu-ho reposar vint-i-quatre hores.
Administració: Preparació:
Es pren en dejú un cop al dia, i es fan novenes. Es col·loca un tallet d’all en el forat del queixal, si no
hi ha forat es pot fregar l’all per tota la zona del
Maria Arbussà – Sant Daniel 2009 queixal adolorit. Hi trobarem millora immediatament.
Joan Llinàs – Sant Daniel 2009

18. '#
Composició: Composició:
Fulles de borratja 6 fulles d’olivera
Aigua Aigua
Preparació:
Posem aigua al foc quan comença a bullir hi afegim les Preparació:
fulles de borrajta i ho deixem cinc minuts al foc. Un cop Prepareu una infusió amb aigua i les fulles
feta la infusió la colarem i la deixarem reposar fins que d’olivera. Deixeu-ho bullir deu minuts i tot seguit
sigui tèbia. coleu-ho.
Administració:
Utilitzarem una gasa esterilitzada, la mullarem amb la Administració:
infusió i l’ escorrerem, i tot seguit l’aplicarem al cim del Cal prendre la infusió en dejú.
furóncol.
Utilitats:
Pilar Ribas – Sant Daniel 2009
Aquest preparat millorarà les molèsties i estovarà el fu-
róncol.
Joan Llinàs – Sant Daniel 2009 .
/ Composició:
Camamilla
Composició: Aigua
1 grapat de cargols vius
1 malla Preparació:
2 cullerades de sucre Posem aigua en una cassola petita i hi afegim la ca-
Preparació: mamilla. Ho fem bullir deu minuts i ho deixem repo-
Es col·loquen els cargols vius i les dues cullerades de sar.
sucre dins una malla. Es deixa que ragi el suc en un
plat. Administració:
Administració: Es pren matí i vespre. Millor si es complementa amb
Es pren el suc un cop al dia. una dieta.
Maria Arbussà – Sant Daniel 2009 Pilar Ribas – Sant Daniel 2009

19. $
Composició:
Pinya tendra
Composició: Sucre
Farigola Preparació:
Aigua Es talla a rodelles la pinya i s’hi afegeixen dues cullera-
Preparació: des de sucre. Tot seguit la deixarem reposar fins que
Posem aigua en una cassola petita i hi afegim la farigo- deixi anar el suc.
la. Ho fem bullir deu minuts i ho deixem reposar. Administració:
Administració: Es beu el suc dos cops al dia, matí i vespre.
Coleu la infusió i preneu-ne un got després de dinar o
sopar. Es pot prendre tèbia o freda. Maria Arbussà – Sant Daniel 2009
Maria Guevara – Sant Daniel 2009
# ,#
$ (0
Composició:
Composició: Ortigues
Herba prima Aigua
Cabellera de blat de moro Preparació:
Herba mil granes En una cassola petita poseu l’ortiga amb aigua a bullir,
Preparació: durant uns deu minuts.
Col·loqueu en una cassola amb aigua tots els ingre- Apagueu el foc i deixeu-ho reposar. Coleu-ho.
dients i deixeu-los bullir. Un cop hagin bullit uns deu Administració:
minuts, retireu la cassola del foc i coleu els ingredients. Es beu dos cops al dia, matí i vespre. Si es vol, s’hi pot
Administració: posar mel.
Aquesta infusió es pren calenta entre àpats.
Joan Carós – Sant Daniel 2009
Pilar Ribas – Sant Daniel 2009

20. #
Composició: Composició:
Arrels d’ortiga Flor de saüc
Aigua
Preparació: Preparació:
En una cassola poseu les arrels d’ortiga a bullir amb Es preparen unes brases i s’hi posen les flors de
mig litre d’aigua, durant quinze minuts. Apagueu el saüc al damunt i tot seguit les tapem amb un drap
foc i deixeu-ho reposar. de fil.
Administració:
Administració: Col·loquem el drap al cim del front durant cinc mi-
S’aplica al cap dos cops al dia. nuts.
Joan Carós – Sant Daniel 2009 Maria Guevara – Sant Daniel 2009
'
Composició:
Regalèssia Composició:
Aigua Tarongina
Aigua
Preparació: Preparació:
En una cassola petita posem la regalèssia a bullir en Posem la tarongina en una cassola amb aigua i la
mig litre d’aigua, durant quinze minuts. Apaguem el deixem bullir durant deu minuts. Un cop hagi bullit,
foc i ho deixem reposar. retirem la cassola del foc i ho colem.
Administració:
Administració: La infusió es pot beure tèbia i es pot prendre entre
Coleu la infusió i preneu-ne un got al dia. àpats.
Pilar Ribas – Sant Daniel 2009 Pilar Ribas – Sant Daniel 2009