treball crèdit de síntesi

3,807 views

Published on

Treball de crèdit de síntesi realitzat a 2n d'E.S.O a l'aula d'acollida conjuntament amb dues alumnes sordes.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,807
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
461
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

treball crèdit de síntesi

  1. 1. NADIA FARDOUNI 2nB YAOLU JIANG 4tA ASSIYA BEN TALEB 4tB NASIHA EL ALLALI BOURHAIEL 2nB FATIMA BEN TALEB 1rD CRÈDIT SÍNTESI AULA D'ACOLLIDA: CONÈIXER CATALUNYA CURS 2008-2009
  2. 2. <ul><li>COMARQUES </li></ul><ul><li>EL BAIX LOBREGAT </li></ul><ul><li>MATEMÀTIQUES: ELS POLÍGONS </li></ul><ul><li>MUNTANYES </li></ul><ul><li>MONTSERRAT </li></ul><ul><li>DEPRESSIONS </li></ul><ul><li>EL DELTA DE L’EBRE: GASTRONOMIA </li></ul><ul><li>DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES </li></ul><ul><li>LA SORTIDA AL CENTRE DE BARCELONA </li></ul>
  3. 3. MAPA DE COMARQUES Quines comarques es troben al nord de Catalunya? Val d'Aran, Pallars Sobirà, Cerdaya,Ripollès,Alt Empordà   -Quina comarca es troba al sud? Montsià   -Quines comarques estan al costat del mar? Alt Empordà,Baix Empordà,Selva,Barcelonès,Baix Llobregat,Garraf, Baix Penedès,Tarragonès,Baix Camp,Baix Ebre i Montsià   . Quina és la comarca més gran? Noguera   . A quina comarca vius ara? Baix Llobregat   . Quina és la capital de la teva comarca? Sant Feliu de Llobregat   . Quines comarques es troben al costat de la teva comarca? Barcelonès,Vallès Occidental,Bages,Anoia,Alt Penedès,Garraf   - Quines comarques són de la província de Barcelona? Berguedà,Barcelonès,Baix Anoia,Vallès Occidental,Maresme, Vallès Orlental,Alt Penedès,Garraf,Osona,Bages,   -Quines comarques són de la provínica de Lleida? Val d'Aran, Pallars Sobirà,Alta Ribagora,Pallars Jussà,Alt Urgall, Cerdanya,Noguera,Solsonès,Pla Urgall,Segarram,Garrugues     -Quines comaques són de la província de Girona? Cerdanya,Ripollès,Garrotxa,Alt Empordà, ,Plà de l'Estany,Gironès,Selva,     -Quines comaques són de la província de Tarragona? Conca de Barberà, Alt Comp,Baix Penedès,Tarragonès,Baix Camp,Priorat,Ribera d'Ebre,Terra Alta,Baix Ebre,Montsia,
  4. 4. comarques S R I P O L L E S Ñ A A M A R E S M E R T V S L O P Y U O J X C F A E T D T U I N W Z A C L N E A S E G A R R A F L O M X S R H G K S E L E L P T A R R A G O N E S E O O Z M E N O B L O E C R R C E R D A N Y A G R D R P B A G E S G T R A A A J O G L S E R U I B S G I R O N E S A D A G F COMARQUES CIUTATS Alt Empordà Figueres Maresme Mataró Barcelonès Ripoll Vall d'Aran Granollers Osona Puigcerdà Gironès Sabadell Tarragonès Vic La Selva Tarragona Nom comarca Pallars Sobirà Capital Sort Població 5,857Habitants Superfície 1,440,14km Densitat 4Hab/km² Número de municipis 15 Nom de cinc municipis Alins,Alt Àneu,Baix Pallars,Eapot,Farrera     Nom comarca Alt Empordà Capital Figueres Població 103,597Habitants Superfície 1,339,01Km Densitat 77Hab/Km² Número de municipis 68 Nom de cinc municipis Agullana,Pau,Fortià,Cistella,Terrades    
  5. 5. MAPA DEL BAIX LLOBREGAT NASIHA ASSIYA FATIMA YAO LU NÀDIA -Quantes ciutats hi ha al Baix Llobregat?   30 -Quina és la capital del Baixa Llobregat? Sant Feliu de Llobregat   -Quina és la teva ciutat? Cornellà de Llobregat   -Quines ciutats estan al costat del mar? Gavà,Castelldefels,,Viladecans,El prat de Llobregat     -Quina ciutat està a dalt de tot de la comarca? Collbató     -Quines ciutats estan al costat de la teva ciutat? Esplugues deLlobregay,Sant joan depí,Sant Boi de Llobregat Port de Llobregat  
  6. 6. MATEMÀTIQUES: POLIGONS Dibuixa un triangle i un quadrilàter regulars.   Taula, pissarra, armari, làmina i fotos Exemples: Tres triangles irregulars Tres quadrilàters regulars.
  7. 7. MUNTANYES En la serralada dels Pirineus podem trobar els cims més alts de Catalunya . la Pica d’ Estats i el Puigmal . En la serralada Prelitoral hi trobem el Montseny , amb el Turó de l’Home , d) Quin és el cim més alt? Pica d'Estats(3143),   a 5 cims superiors a 1500 m d’alçada   Pic de Costa Cabriolela(2604),Pic de Paguera(2942),Pica d'Estats(3143),Matagalls(1697),Comanegra(1557)     b)      5 cims entre 800 i 1500 m d’alçada Mola del Guerxet(1122),Roc de Frausa(1469),Puig de les Agulles(848),Pic de salòriaq(2789),Comalforno(3029)       c)       5 cims inferiors a 800 m d’alçada   Puig de la Mola (535), Turó gros del Montnegre(773)Tosslo de L'Infern(303),La Mola(318),Puntal dels Escombrons(500)     d) Quin és el cim més alt? Pica d'Estats(3143),   e) Quin és el cim més baix? La Mola(313) Muntanya Montserrat Serra de l’ Obac Cim La Mola Serralada Litoral
  8. 8. Montserrat Pedraforca
  9. 9. Descripció Montserrat És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni [1] . Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.   Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres. El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l' esquirol , el gat mesquer , el ratpenat o el porc senglar , així com les cabres salvatges .
  10. 10. Catalunya té cinc grans serralades: el Pirineu , el Prepirineu, la Serralada Prelitoral, la Serralada Litoral i la Serralada transversal La Depressió Central ocupa la part central catalunya. Les depressions litorals són paral.leles a la costa DEPRESSIONS
  11. 11. Auques de Granota Arròs negre L’ànec salvatge Fideuà Anguila en Suc Arròs a banda Anguila : PLATS TÍPICS DEL DELTA DE L'EBRE
  12. 12. <ul><li>Ingredients (per a quatre persones): </li></ul><ul><ul><li>400 gr. de fideus. </li></ul></ul><ul><ul><li>1 sípia. </li></ul></ul><ul><ul><li>8 gambes. </li></ul></ul><ul><ul><li>7-8 grans d’all. </li></ul></ul><ul><ul><li>Oli d’oliva. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sal. </li></ul></ul><ul><ul><li>Suquet de peix. </li></ul></ul>Elaboració : S’han de seguir els següents passos al peu de la lletra per tenir un èxit rotund. Primer de tot, fregim les gambes en una paellera o una cassola plana. En molt poc temps ja estan fregides. Les retirem i les reservem pel final. Tot seguit, en el mateix oli, hi fregim la sípia feta a daus al gust del consumidor. Si ens cal més oli, se li afegeix. La sípia s’ha de fregir amb foc fluix, que s’estovi. A mesura que va deixant anar la seva aigua, va petant, així que cal anar amb compte i remenar de tant en tant. Al cap de 8, 10 minuts ja es pot retirar de l’oli i reservar. En el mateix oli que hem fregit les gambes i la sípia, hi tirem els alls tallats a làmines. Tot seguit, quan comencen a enrossir-se hi tirem els fideus. Els fideus i els alls, es fregeixen fins que agafen color marronet. S’han d’anar remenant perquè es rossin uniformement. Quan ja ho tenim, hi tirem el suquet, que haurem de tenir al foc calent. Normalment, s’hi tira el doble de caldo que de fideus, però sempre va bé tenir l’olla del suquet a prop per si se n’hi ha d’afegir. De seguida que tirem el suc, hi reincorporem la sípia i les gambes i ho deixem bullir tot junt durant un quart d’hora. Fins aquí la cocció del plat. Quan els fideus ja estan fets, hem d’aconseguir presentar-los a la taula tots de punxa a la cassola. Això es fa tapant la cassola amb un drap quan apaguem el foc durant uns minuts abans de servir. Aquest plat se serveix amb allioli. Si voleu, el podeu deixatar amb una mica de suquet. Així l’allioli queda més suavet i boníssim. Secrets: Un bon suquet de peix. Quan netegeu la sípia, guardeu la melsa per tirar-la juntament amb la resta. Si la melsa és molt gran, tireu-hi només la meitat, sinó us deixarà massa gust al plat. Apa, doncs, que us aprofiti! LA FIDEUÀ
  13. 13. Els diccionaris serveixen, entre altres coses, per aclarir els dubtes sobre el significat de les paraules. En els diccionaris apareixen totes les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament i acompanyades per la seva definició. Hi ha diverses classes de diccionaris: Els diccionaris generals ens donen la definició de les paraules. Els diccionaris d’antònims i antònims són reculls de les paraules que tenen paraules afins i contraris. Els diccionaris enciclopèdics o enciclopèdies ens donen la definició de la paraula i a més informacions sobre personatges, llocs, fets històrics, etc. Normalment hi trobem també moltes il.lustracions. Els diccionaris bilingües recullen al costat de cada mot d’una llengua la traducció a una altra llengua. A més a més d’aquests, també hi ha diccionaris específics, diccionaris etimològics, de noms de persona i de llocs, etc. ELS DICCIONARIS I LES ENCICLOPÈDIES Mots ordenats alfabèticament: c iutat – comarca - costa - muntanyes - habitant - paisatge - persones - poble –riu Definicions: geógraf: relatiu o pertanyent a la geologia. cabalós: d'un gran cabal. Un corrent cabalós. Relleu: conjunt de formes ( muntanya, turó, etc.) que accidenten la superficie de la terra. Repoblar : tornar a poblar un lloc, un terreny, amb arbres , etc. superficie:qui és de la superficial.
  14. 14. SORTIDA AL CENTRE DE BARCELONA
  15. 15. La Pedrera 1906 Goudí Mercat de la Boqueria 1842 Plaça de Catalunya Teatre del Liceu Palau de la Generalitat Estàtua a les Rambles
  16. 16. Pati de la catedral Interior de la catedral La Catedral de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona Pati interior de la catedral Regrès en Metro

×