Kown more about the space

1. Objectes a l’univers
Quim Mir
Paula Simó

2. Planeta Un planeta és, segons la
definició adoptada per la Unió
Astronòmica Internacional és
un cos celeste que:
-Orbita al voltant d'una
estrella o romanent d'ella.
-Té suficient massa perquè la
seva gravetat superi les forces
del cos rígid, de manera que
assumeixi una forma en
equilibri hidrostàtic .
-Ha netejat el veïnatge de la
seva òrbita de planetesimals,
o el que és el mateix té
dominància orbital.
Segons la definició esmentada, el Sistema Solar consta de vuit planetes:
Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

3. Satèl·lit
Es denomina satèl·lit natural a qualsevol cos celeste
que orbita al voltant d'un planeta. Generalment el
satèl·lit és més petit i acompanya al planeta en la seva
translació al voltant de l'estrella que orbita.
Un satèl·lit artificial és una nau espacial fabricada a la Terra o en un altre lloc de l'espai i
enviada en un vehicle de llançament, un tipus de coet que envia una càrrega útil a l'espai.
Els satèl·lits artificials poden orbitar al voltant d'asteroides, planetes. Després de la seva
vida útil, els satèl·lits artificials poden quedar orbitando com escombraries espacials.

4. Meteorit
Un meteorit o aeròlit és un
cos natural originat en
l'espai exterior que sobreviu
l'impacte amb la superfície
terrestre. La majoria de
meteorits deriven de petits
objectes astronòmics
anomenats meteoroides,
tot i que de vegades també
es produeixen per impactes
d'asteroides. Quan un
meteoroide entra a
l'atmosfera, la fricció,
pressió i interaccions
químiques amb els gasos
fan que el cos s'escalfi i
emeti llum formant el que
s'anomena un meteor o
estrella fugaç.

5. Estrella
Els estels emeten llum de tots els colors, la
barreja dels quals fa que els vegem blancs.
Tanmateix, en molts estels es poden apreciar
certes tonalitats cromàtiques, sobretot les
vermelles.
Un estel, estrela o estrella, i
antigament i dialectalment
estela, és un astre massiu
format per plasma en un
equilibri semblant a l'equilibri
hidrostàtic, que genera
energia mitjançant un procés
de fusió nuclear. Els estels
(excepte el sol) apareixen com
a punts brillants en el cel
nocturn, i fan pampallugues
per efecte de l'atmosfera
terrestre.

6. Púlsar
Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques. Aquests
sistemes posseeixen un intens camp magnètic que indueix l'emissió d'aquests
impulsos de radiació electromagnètica a intervals regulars relacionats amb el
període de rotació de l'objecte espacial.

7. Galàxia
Una galàxia és un ensems de milers de milions d'estels i de
núvols de gas i pols ("d'estrella"). Tot indica que al centre de
determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu;
tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran
densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al
voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

8. Nebulosa
Una nebulosa és una
regió del medi
interestel·lar format per
gas i per pols. Estan
formades
fonamentalment per
hidrogen, l'element
químic més abundant en
l'univers, amb quasi el 10
% d'heli i quantitats molt
petites d'altres
substàncies. Tenen una
importància cosmològica
notable perquè són el
lloc dels quals neixen les
estrelles per fenòmens
de condensació i
agregació de matèria,
encara que en altres
ocasions es tracta de les
restes d'una estrella que
ha mort.

9. Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar més
energètica que una nova. Correspon a l'última
etapa de l'evolució de determinats estels
(estels binaris, i estels massius). Durant
aquesta etapa, la lluminositat de l'estel pot
augmentar en un factor de 108.
Les supernoves donen lloc a emissions de radiació electromagnètica
intensíssimes que poden durar des de diverses setmanes a diversos
mesos. Es caracteritzen per un ràpid augment d'intensitat fins a
assolir un pic, i després decreixen en brillantor de manera més o
menys suau fins a desaparèixer completament.

10. Via Làctia
La Via Làctia és una galàxia de forma
espiral (més concretament espiral
barrada) on es troba el sistema solar.
Està formada per més de 200 mil
milions d'estels (alguns estudis
recents li atribueixen més de 400 mil
milions d'estels) iguals o semblants
al nostre Sol, i els seus planetes,
juntament amb milers de nebuloses.
Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi
ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és
molt difícil que es pugui detectar a causa de la
gran densitat d'estels que hi ha a la part
central d'una galàxia.

11. Grup local
El Grup Local és el grup de galàxies unides
gravitatòriament en què està inclosa la Via
Làctia, galàxia on es troba el sistema solar. El
grup conté més de 30 galàxies i el seu centre de
gravetat està situat en algun punt entre la Via
Làctia i la Galàxia d'Andròmeda, que són les dues
majors.

12. Virgo supercluster
El supercúmul de Virgo, o
supercúmul local és un
supercúmul de galàxies que
conté al Grup Local i, per
tant, a la Via Làctia. Té una
forma de disc aplanat amb
un diàmetre d'uns 200
milions d'anys llum. Conté
uns 100 cúmuls i
agrupacions de galàxies i
està dominat pel cúmul de
Virgo a prop del seu centre.
El nostre Grup Local està
situat en un extrem i
s'acosta cap al cúmul de
Virgo.

13. Laniakea superclusterLaniakea és el superclúster de
galàxies on està ubicada la Via
Làctia i per tant el nostre
sistema solar i la Terra. El
superclúster va ser descrit per
primera vegada per astrònoms
de la Universitat de Hawaii a
Manoa en un article publicat a la
revista Nature el setembre de
2014. Laniakea conté 100.000
galàxies i 100.000.000.000
estrelles i la seva mida
aproximada és de 160 Mpc.
En aquest estudi, l'equip de Brent Tully ha fet servir
un nou mètode per obtenir un mapa que representa
la distribució de la matèria i han pogut identificar per
primer cop aquest superclúster. Laniakea conté el
Cúmul de la Verge, Norma, Hidra i Centaurus