Sergi ParedesInstitut Menéndez y PelayoBarcelona
   Experiments    divertits, senzills i    assequibles que    serveixen per il·lustrar    una explicació    teòrica, demo...
   L’ensenyament de les ciències    experimentals i de la química    en concret no es pot realitzar    plenament sense un...
 Les demostracions permeten que l’alumnat pugui  veure una aplicació pràctica de la part explicada. Fan que sigui més f{...
 Encara que la demostració sigui molt espectacular  hem de justificar la seva utilització per a uns fins  docents específ...
 Abans de l’explicació:  ▪ Es pretén que l’alumne    raoni com i per què ha    succeït un fet, intentant que    per ell s...
 Desprès de l’explicació  ▪ Es pretén que l’alumne    pugui veure una aplicació    pràctica de la teoría    explicada o p...
 Mesures de seguretat  ▪ Jearl Walker, professor de física de la Universitat de    Cleveland diu:    “La manera de captar...
   Chemical Demonstrations     Bassam Z. Shakhashiri
   Chemical Magic      Chemical curiosities     Leonard Ford        H.W.Roesky·K Möckel
   Mad Science          Experimentos de     Theodore Gray       Química clásica                           The Royal So...
   Ciencia          Recreaciones      Le Science    Recreativa        científicas        Amusante     Dr. Josep       ...
   SFERIFICACIONS     Reacció entre :      ▪ Alginat sòdic (E-401).: polímer format per àcid -L-gulurònic i -D-        M...
   SFERIFICACIONS     Formació de l’alginat c{lcic, insoluble en aigua.
   SFERIFICACIONS     Com aconseguir els reactius?                            Més informació:                           ...
   QUIMIOLUMINISCÈNCIA     ENERGÍES EN FORMA DE LLUM
   QUIMIOLUMINISCÈNCIA     ENERGÍES EN FORMA DE LLUM                           Problemes                           1. El...
   QUIMIOLUMINISCÈNCIA     Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!!
   QUIMIOLUMINISCÈNCIA     Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!!                        Existeixen molts colorant...
   REACCIONS EN EQUILIBRI    Grog   Taronja      Incolor   Marró
   REACCIONS EN EQUILIBRI    Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq)   CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq)
   REACCIONS EN EQUILIBRI    Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq)   CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq)   H>0      FRED                    ...
   L’AIGUA NO CAU
   L’AIGUA NO CAU     PRESSIÓ ATMOSFÈRICA     TENSIÓ SUPERFICIAL
   TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX
   TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX     Estan basades en dissolucions diluïdes      d’indicadors incolors a pH {ci...
   POLY-OX     Poly ethylene oxide o Polietilenglicol      Es tracta d’un polímer viscoelàstic amb      característique...
   LA PILOTETA INTRIGANT     Per què baixa d’aquesta manera?
   ACTIVITATS ÒPTIQUES
   ACTIVITATS ÒPTIQUESRotació específica en aigua de sacarosa a 20ºC 1    (nm)             Color            Concentración...
   ACTIVITATS ÒPTIQUES
   EFECTE TYNDALL                     L’efecte Tyndall ens permet                     diferenciar entre disolucions i   ...
   EFECTE TYNDALL-POSTA DE SOL QUÍMICA     Na2S2O3 (aq)+2HCl (aq)   2NaCl(aq)+SO2(g)+S(s)+H2O(l)                         ...
   PUNT TRIPLE DE LA NAFTALINA                                                     Diagrama de fases ordinari    El punt ...
Sergi ParedesProfessor de l’Institut Menendez y Pelayo de Barcelona
Demostracions químiques a l’aula
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Demostracions químiques a l’aula

6,461 views

Published on

Presentacio de Sergi Paredes al V Congrés de Docència en Química a Secundària. Departament de Química UdG, 21/03/12

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,461
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5,941
Actions
Shares
0
Downloads
17
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Demostracions químiques a l’aula

  1. 1. Sergi ParedesInstitut Menéndez y PelayoBarcelona
  2. 2.  Experiments divertits, senzills i assequibles que serveixen per il·lustrar una explicació teòrica, demostrar un fet experimental o crear curiositat a l’alumnat. Es poden realitzar tant al laboratori de pràctiques com a l’aula ordin{ria
  3. 3.  L’ensenyament de les ciències experimentals i de la química en concret no es pot realitzar plenament sense una considerable part pràctica. Malauradament per manca de temps no podem realitzar totes aquelles pràctiques que voldríem que fessin els alumnes
  4. 4.  Les demostracions permeten que l’alumnat pugui veure una aplicació pràctica de la part explicada. Fan que sigui més f{cil l’enteniment de models i teories. Fan que l’alumnat sinteressi per la matèria fent-se preguntes. Permet fer raonar a l’alumnat.
  5. 5.  Encara que la demostració sigui molt espectacular hem de justificar la seva utilització per a uns fins docents específics. Han de ser visible i a escala suficient. Han de ser curtes i directes. Han de demostrar un principi simple.
  6. 6.  Abans de l’explicació: ▪ Es pretén que l’alumne raoni com i per què ha succeït un fet, intentant que per ell sol pugui arribar a les conclusions (han de ser conceptes simples): ▪ Ex: llei de Boyle-Mariotte
  7. 7.  Desprès de l’explicació ▪ Es pretén que l’alumne pugui veure una aplicació pràctica de la teoría explicada o pugui entendre el raonament previ (Conceptes més difícils o abstractes) ▪ Ex: Equilibri químic
  8. 8.  Mesures de seguretat ▪ Jearl Walker, professor de física de la Universitat de Cleveland diu: “La manera de captar l’atenció de l’estudiant és amb demostracions on la vida del professor corri perill” ▪ Cal prendre les mesures de seguretat adients per a cada demostració. ▪ Si es realitza a l’aula hem d’estar segurs de que els productes no són perillosos i que no s’obtenen gasos que puguin ser tòxics.
  9. 9.  Chemical Demonstrations  Bassam Z. Shakhashiri
  10. 10.  Chemical Magic  Chemical curiosities  Leonard Ford  H.W.Roesky·K Möckel
  11. 11.  Mad Science  Experimentos de  Theodore Gray Química clásica  The Royal Society of Chemistry
  12. 12.  Ciencia  Recreaciones  Le Science Recreativa científicas Amusante  Dr. Josep  Gastón  Tom Tit Estalella Tissandier (Arthur Good)
  13. 13.  SFERIFICACIONS  Reacció entre : ▪ Alginat sòdic (E-401).: polímer format per àcid -L-gulurònic i -D- Manurònic . Obtingut de les algues pardes Macrocystis, Fucus y Laminaria ascophillum ▪ Clorur càlcic (E-509)
  14. 14.  SFERIFICACIONS  Formació de l’alginat c{lcic, insoluble en aigua.
  15. 15.  SFERIFICACIONS  Com aconseguir els reactius? Més informació: • http://www.albertyferranadria.com/ •http://www.solegraells.com/tienda/
  16. 16.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA  ENERGÍES EN FORMA DE LLUM
  17. 17.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA  ENERGÍES EN FORMA DE LLUM Problemes 1. El luminol és molt car: 10 g són aproximadament 100 Euros 2. La Luminiscència dura pocs segons
  18. 18.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA  Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!!
  19. 19.  QUIMIOLUMINISCÈNCIA  Com fer-ho més fàcil i barat? LIGHTSTICKS!!! Existeixen molts colorants (dyes), normalment relacionats amb estructures derivades de lantracè. Els més habituals són:  9,10-Difenilantracè que dona color blau  9,10-bis (difeniletinil)antracè que dona color verd  Rubrè que dona color groc  Rodamina 6G que dona color taronja  Rodamina B que da color rojo
  20. 20.  REACCIONS EN EQUILIBRI Grog Taronja Incolor Marró
  21. 21.  REACCIONS EN EQUILIBRI Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq) CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq)
  22. 22.  REACCIONS EN EQUILIBRI Co(H2O)62+ (aq) + 4 Cl- (aq) CoCl42- (aq) + 6 H2O (aq) H>0 FRED CALOR
  23. 23.  L’AIGUA NO CAU
  24. 24.  L’AIGUA NO CAU  PRESSIÓ ATMOSFÈRICA  TENSIÓ SUPERFICIAL
  25. 25.  TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX
  26. 26.  TINTA INVISIBLE O TINTA QUE DESAPAREIX  Estan basades en dissolucions diluïdes d’indicadors incolors a pH {cids, amb NaOH.  En contacte amb el CO2 de l’aire reaccionen cap a la forma incolora i “desapareix”.  Els més habituals són: ▪ Vermell- Fenolftaleïna amb pKa=9,2 ▪ Blau- Timolftaleïna amb pKa=10,1
  27. 27.  POLY-OX  Poly ethylene oxide o Polietilenglicol Es tracta d’un polímer viscoelàstic amb característiques de fluid no Newtonià. Les seves característiques són degudes al tipus d’enllaç intermolecular i a la llargària de les cadenes. M 7·106 g/mol
  28. 28.  LA PILOTETA INTRIGANT  Per què baixa d’aquesta manera?
  29. 29.  ACTIVITATS ÒPTIQUES
  30. 30.  ACTIVITATS ÒPTIQUESRotació específica en aigua de sacarosa a 20ºC 1 (nm) Color Concentración Concentración (1/8) 1/32)656 Vermell 53,18º 53,48º589 Taronja 66,50º 66,81º535 Groc 82,25º 82,93º508 Groc-Verd 91,53º 92,59º479 Verd 104,24º 105,42º447 Blau 121,63º 123,80º 1Chemical Demonstrations, Bassam Z. Shakhashiri, Vol 3
  31. 31.  ACTIVITATS ÒPTIQUES
  32. 32.  EFECTE TYNDALL L’efecte Tyndall ens permet diferenciar entre disolucions i dispersions. Es degut a la dispersió de la llum al trobar-se partícules més petites que la longitut d’ona de la llum
  33. 33.  EFECTE TYNDALL-POSTA DE SOL QUÍMICA Na2S2O3 (aq)+2HCl (aq) 2NaCl(aq)+SO2(g)+S(s)+H2O(l) L’efecte és conegut com la dispersió de Rayleigh i depèn de la longitud d’ona de la llum El primer color que començarà a dispersar serà el blau, de longitud d’ona més petita, fins al vermell de longitud d’ona més gran
  34. 34.  PUNT TRIPLE DE LA NAFTALINA Diagrama de fases ordinari El punt triple de la naftalina es troba a 80,4ºC i 1 atm de pressió OBS: Els vapors de naftalè poden ser tòxics i provocar mareig, nausees, vómits, etc...
  35. 35. Sergi ParedesProfessor de l’Institut Menendez y Pelayo de Barcelona

×