Formació de la ETSAV sobre avaluació de la recerca en arquitectura

1. La publicació i avaluació de la recerca

2. Programa
1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
b. Nous models de publicació científica
b.1. Ciència 2.0
b.2 Accés obert
c. La identitat digital
2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
b. Eines
c. L’avaluació de la producció científica a la UPC

3. 1. La publicació científica
La comunicació acadèmica és ...
.... un terme general utilitzat per descriure el procés en el que acadèmics,
estudiosos i investigadors comparteixen i publiquen els seus resultats de
recerca per tal que estiguin a disposició de la comunitat acadèmica en
general i més enllà.
.... és la creació, transformació, difusió i preservació dels coneixements
relacionats amb la docència, la recerca i accions científiques. Entre els
acadèmics molts problemes de comunicació inclouen els drets d'autor, (...)
nous models de publicació, incloent accés obert, repositoris institucionals,
els drets i l'accés a la investigació finançada pel govern federal, i la
preservació dels actius intel·lectuals.
Wikipedia, 2011

4. 1. La publicació científica
 La publicació científica aporta reconeixement. És l’única manera
d’obtenir el vistiplau de la comunitat científica i l’admissió com a científic.
És també l’única manera de garantir que la ciència arribi a les següents
generacions de científics.
 La publicació científica ha de ser original i ha d’aportar quelcom nou a
una disciplina científica.
 El fet que les publicacions científiques siguin revisades i segueixin un
procés de peer-review determina els articles que s’hi presenten, els quals
pretendran dissuadir els revisors aportant un detallat apartat de
metodologia i fonts d’informació.
Maltrás Barba, Bruno. Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación al análisis de la ciencia. Trea, 2003.

5. 1. La publicació científica
“La recerca és una activitat acumulativa, que es construeix sobre els
resultats i els avenços que s’han obtingut en el passat. ”
“ Les notes a peu de pàgina o finals i les referències bibliogràfiques
que s’inclouen en els articles científics reconeixen i agraeixen aquests
treballs font. Les publicacions científiques molt rellevants si són seguides
per la comunitat científica i se citen extensament com a fonts. ”
“La freqüència en la citació testifica la influència intel·lectual, i les
citacions internacionals posen en relleu la visibilitat de la investigació
científica més enllà de les fronteres institucionals o nacionals.”
Moya Anegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi
[en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 15 de febrer de 2011]. Disponible a:
http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf

6. 1. La publicació científica

7. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Models de publicació tradicionals
CONGRÈ ARTICLE
S

8. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
... i alhora de triar una revista científica cal
tenir en compte.....
Prestigi
Difusió i impacte
Abast internacional
Presència en bases de dades
Circulació
Abast temàtic
Rapidesa en la publicació
Pertinença a una associació
Procés de revisió
Propietat de les obres, OA (revista, dipòsit)
Swan, A. What authors want: the ALPSP research study on the motivations and concerns of contributors to learned journals.
Learned publishing 1999; 12(3): 170-172

9. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Alhora de fer el paper ...
 Tingueu cura en el títol, el resum i les primeres cinc
pàgines. Són cabdals ja que els editors han d'escollir els
àrbitres.
 Feu un cop d'ull als membres del consell editorial.
 Respecteu escrupolosament les instruccions per als autors
(ex. Bioresource Technology)
 Reviseu l’estil del vostre text tècnic i científic

10. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Abans d’enviar el paper
 Tingueu cura del format de gràfics i taules
 Situeu-vos en el lloc dels referees que avaluaran el vostre
treball (“Guides for reviewers” ex. Elsevier)
 Penseu que la co-autoria pot ser un valor afegit
 Podeu enviar el treball a diversos col·legues per conèixer
la seva opinió
 Podeu incloure una cover letter subratllant l’originalitat
del paper

11. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
El sistema de revisió “per parells”
L’autor
modifica l’article
Recepció Publicació
de Selecció Peer Recull Article de
l’article preliminar Review revisions acceptat l’article
Article
rebutjat
Janette K. Klingner, David Scanlon and Michael Pressley. How to Publish in Scholarly
Journals Educational Researcher November 2005 34: 14-20

12. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
El sistema de revisió “doble-cec”

13. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Exemples de revisions
► Review 1
This is a well-written abstract, which proposes to report on current activities and challenges for
librarians and other involved in research data curation in academic institutions in Spain.
However, it is very hard to tell the main focus would be in this paper, and how it would
add to the growing literature. This would need to be addressed; that is, adding some
strong statements on the contribution of this paper would make it a stronger proposal.
► Review 3
The final submission really needs to focus specifically on what's happening in Spain, …
► Review 4
We would find this very interesting. But unfortunately, most of what you have written describes
the general challenges that everyone faces with data curation. I do not disagree with
anything you have written but much of it will not be new for the audience at this
conference…

14. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Perquè alguns investigadors són referees?
 Un accés privilegiat als avenços més recents en la seva disciplina
 La satisfacció de col·laborar en un producte intel·lectual important
 El desig altruista que es reconegui el crèdit i l’atenció que mereixen
les idees de l’autor
 El prestigi i el reconeixement
Universidad de Alcalà

15. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Quan el paper està a la fase de revisió...
 Teniu més del 50% de probabilitats que acceptin el vostre treball.
 Els àrbitres sempre tenen la raó, o si no ... podeu reclamar una
nova revisió.
 Algunes revistes envien documents a un revisor “fresc” (nou).
 Algunes revistes permeten només una revisió.
 Ser publicat és més com una marató i poques vegades una cursa
de velocitat.
Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania

16. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
 És un exercici de persuasió.
 Intenteu aprendre del procés.
 No us frustreu o desanimeu.
 Fins i tot les estrelles són rebutjades.
 Un investigador destacat publica un article d'una revista
de primer nivell per any.
 "Publish or perish" versus “Publicize or perish".
 La qualitat és el que realment importa.
Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania

17. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
I si ens refusen l’article?
La decisió no és irrevocable

18. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional
Què cal fer un cop l’article ha estat publicat?
Augmentar
l’impacte!
1. Envieu reprints a l’editorial.
2. Comproveu que l’article ha estat indexat
correctament en les bases de dades
pertinents.
3. Feu un seguiment dels autors que us han
citat.
4. Dipositeu l’e-print al dipòsit institucional

19. 1. La publicació científica
a. La publicació científica tradicional

20. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
"Creiem que la comunitat científica està madura per a
una revolució en la comunicació científica i que l'actual
generació de científics serà el que l'empenyi cap endavant.
Aquests científics, (...) tenen una habilitat natural per
fer ciència en un entorn electrònic, sense la necessitat
que les publicacions impreses o documents estàtics i, de fet, el
format tradicional d’una publicació es pot veure força limitat.
Potser, el més important és que entenen com l’enorme
quantitat de dades i el nombre de publicacions és inabastable
amb els mètodes tradicionals per mantenir-se al dia (...).
Philip Bourne, CTWatch Quarterly, Volume 3,
Number 3, August 2007

21. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Nous models de publicació
Revistes d’accés obert
Repositoris institucionals
Blogs
Podcasts
Wikis
...

22. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Quins canals de comunicació utilitzen els
científics per disseminar la informació?

23. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
On cerquen informació els científics?

24. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Amb quina freqüència els investigadors comenten temes
científics del seu àmbit temàtic?
Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011

25. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Beneficis de publicar a la xarxa
Baix cost
Publicació ràpida
Procés de revisió ràpid
Distribució fàcil
Suport multimèdia
Actualització senzilla
Hipertext
Moltes característiques col·laboratives

26. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Recerca col·laborativa + Eines 2.0 = Ciencia 2.0
Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011

27. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Funció de les aplicacions 2.0 en la difusió de resultats
Torres-Salinas, D.; Delgado-López-Cozar, E. Estrategia para mejorar la difusión de los
resultados de investigación con la web 2.0.

28. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Avantatges de la Ciència 2.0
 Promou totes les tecnologies que afavoreixen la cultura de la
transparència i de la col·laboració
 Promou espais de participació interactiva on s’admeten comentaris
 Estableix una lluita frontal contra casos de malbaratament, duplicació o
frau.
 Permet consolidar la visibilitat a Internet d’un científic, un centre
d’investigació, una universitat...
 Treballs divulgats per canals tradicionals poden ser reaprofitats en altres
circuits
 Pot ser utilitzat en països en via de desenvolupament
Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información

29. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Desavantatges de la Ciència 2.0
 Problemes en el control de qualitat
 Pèrdua de control en la informació.
 És difícil conèixer la identitat de qui fa les crítiques.
 Els investigadors difícilment estan disposats a criticar la investigació dels
seus parells
 La participació en la web 2.0 difícilment es considerada dins dels sistemes
de recompensa dels instituts d’investigació.
Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información

30. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Què és l'accés obert?
És un moviment internacional que aprofita Internet
per posar a l'abast de la societat el coneixement
resultant de la recerca feta pels investigadors. Dóna
l’accés en línia immediat, lliure i sense restriccions a
materials digitals acadèmics i científics.
Advoca per a que aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï al
desenvolupament de la ciència i la societat.
Bibliotecnica > Serveis > Accés Obert

31. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica

32. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Estratègies d’accés obert
Ruta verda Reposit Pre-
oris prints
Post-
Ruta daurada Revistes prints
Literatura
blanca
Literatura
gris

33. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Literatura en accés obert
Björk B-C, Welling P, Laakso M, Majlender P, Hedlund T, et al. 2010 Open Access to
the Scientific Journal Literature: Situation 2009. PLoS ONE 5(6)

34. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Tipus de contingut en els repositoris OpenDOAR
OpenDoar, 2011

35. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
El factor d’impacte augmenta amb l’accés obert?
Gentil-Beccot et al.,

36. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els documents amb en Accés Obert es troben a:
Revistes d’accés obert Dipòsits d’accés obert
Contenen e-prints:
preprints o postprints
Segons la política de l’editor
Romeo Dulcinea

38. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Tipus de dipòsits d’accés obert
Institucionals Temàtics
Tipus de documents De dades

39. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Eines per trobar documents en accés obert
Directoris de dipòsits Cercadors acadèmics
Cercadors de recursos en accés obert
Alerta: no tot el que es troba disponible a Internet és d’Accés Obert

40. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
On estem?
La UPC promou l’accés obert a Internet a les publicacions acadèmiques, científiques
i tècniques realitzades pel seu professorat,personal investigador i estudiantat.
La UPC recomana als seus autors que publiquin els resultats de la seva activitat
acadèmica en revistes científiques d’accés obert (o que permetin als autors
dipositar-ne una còpia en dipòsits oberts) i/o en dipòsits oberts d’informació
reconeguts dins la comunitat científica.
La UPC demana al seu professorat i personal investigador que dipositi les
publicacions acadèmiques: articles de revistes, textos publicats en congressos i
documents científico-tècnics (reports) en el Dipòsit Institucional UPCommons
(http://upcommons.upc.edu/).
POLÍTICA INSTITUCIONAL D’ACCÉS OBERT: ACCÉS, VISIBILITAT, IMPACTE I PRESERVACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ACADÈMICA DE
LA UPC A INTERNET, 2009

41. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Docència Investigació Altres
•Materials docents
•Treballs acadèmics
•E-prints
•Revistes i congressos
•Tesis Doctorals •Arxiu del patrimoni
arquitectònic de Catalunya
•Arxiu gràfic ETSAB
•Arxius visuals
•La Farga
•Videoteca

42. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Requisits

43. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Avantatges

44. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Avantatges

45. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Avantatges

46. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’autor

47. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Propietat intel·lectual
Morals:
ser reconegut com a autor
D’autor
D’explotació:
• Reproducció
A. Drets • Distribució
• Comunicació pública
• Transformació
• Remuneració per còpia privada
Connexes
B. Propietat industrial: patents, logos, marques
Bibliotecnica > Serveis > SEPI

48. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Propietat intel·lectual
• Drets morals són sempre de l’autor
• Drets d’explotació se cedeixen en part
Vencen = Copyright ©
Domini públic
• Llicències d’ús: contracte entre:
• propietari dels drets
• qui vulgui utilitzar l’obra

49. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets
morals Intel·lectual s’encarrega
El registre de la Propietat
de registrar l’autoria de les obres que se li
presenten. La inscripció és voluntària.
La LPI atorga la protecció de l’autor creador amb
independència de si l’obra està o no registrada.

50. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets
moralsés l’ISBN?
Què
L’ISBN és el número d’identificació únic per a
llibres destinats al circuit comercial.
No requereixen ISBN les tesis doctorals, les actes de congressos,
els materials docents, etc, si no han estat editats amb l’objectiu de
ser destinats a la venda.
L’ISBN no és un indicador de qualitat o excel·lència científica.
voluntària.

51. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació
Repro Distrib
Distrib
Posar a
Posar una obra
Obtenir còpies ució
ducció Obtenciód’una
Modificar de
disposició una
de tota o del
a disposició d’un ució
còpiesl’obra
públic o sense
parta de d’una
obra:
col·lectiu
part de i/o les
original
l’obra.
que prèviament
l’obra un
còpies.
Les
en tingui
És reproducció:
adaptacions
exemplar.
És distribució:
És Les
reproducció:
traduccions
La venda
Fotocopia
Es comunicació Comuni
Transfo Fotocopi
Elsr
El
pública:retocs cació
rmació ar
d’imatges
lloguer
Escanejar
projectar un pública
Escaneja
Etc.
El
Fotografi
film en classe o
r
préstec
ar
allotjar un
Fotograf

52. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació:
excepcions
Utilització i reproducció
íntegra d’obres
Dret de cita Activitats educatives
• Disposicions legals o reglamentàries
• Resolucions dels òrgans judicials
• Els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públic.
• Les dades “en brut” (dades demogràfiques, meteorològiques, etc.)
• Obres que es troben en domini públic

53. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació:
excepcions
Utilització i reproducció
íntegra d’obres
Dret de cita Activitats educatives
Condicions:
Que es tracti d’obres divulgades
Que s’indiqui la font i l’autor
Que s’utilitzi per a fins docents o de recerca
Que la incorporació del fragment s'efectuï a títol de cita o per a la
seva anàlisi o comentari
Que el fragment citat guardi una proporció justificada per a la
finalitat perseguida.

54. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació:
excepcions
Utilització i reproducció
íntegra d’obres
Dret de cita Activitats
educatives
• En el marc de l’aula física, es pot utilitzar qualsevol
fragment o il·lustració sense incloure’l en una obra
nova.Excepcions:
• Llibres de text i manuals universitaris.Condicions:
• Les mateixes que per al dret de cita

55. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació
... i si no ens podem acollir a les
excepcions podem....

56. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Copyright Copyleft
“Tots els drets reservats” “Alguns drets reservats”
No podem utilitzar la obra lliurement sense Podem fer alguns actes reservats si
demanar permís. complim unes condicions.

57. 1. La publicació científica
b. Nous models de publicació científica
Llicències Creative Commons
Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació autoritzada de l’obra per
la llicència, s’ha de reconèixer-ne l’autoria.
No comercial (Non commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a usos
no comercials
Sense obres derivades (No derivate Works): l’autorització per a explotar l’obra
no inclou la transformació per a crear una obra derivada
Compartir igual (Share alike): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres
Derivades, sempre que mantinguin la mateixa llicència a l’hora de ser divulgades

58. 1. La publicació científica
c. La identitat digital
Aquests tres aspectes són claus en l’articulació d’una presència eficaç a la xarxa.
Reputació
Visibilitat Privacitat
Gestió de la
identitat digital

59. 1. La publicació científica
c. La identitat digital
El que ... ... queda registrat
... s’escriu i ens parla del
... es comenta valor d’un usuari
... es filtra i del valor d’una
... es difon informació
... es valora
... es puntua
... se selecciona...

60. 1. La publicació científica
c. La identitat digital
Visibilitat
Som més o menys coneguts a la xarxa?
número i
qualitat de
subscriptors a
un bloc,
número i twitter… replicació dels
•Participació activa a la xarxa qualitat de propis
contactes en continguts a la
•Nom Bibliogràfic Únic (NBU). una xarxa social xarxa
Com signem les nostres
publicacions?
Visibilitat

62. 1. La publicació científica
Què cal tenir en compte a l’hora de publicar:
1. Tria un tema rellevant, original i d’interès actual.
2. Busca col·laboradors (a poder ser, internacionals).
3. Fes un treball ben escrit, ben estructurat, ben presentat...
4. Fes una bona revisió bibliogràfica (internacional, actual...).
5. Selecciona la revista adequada.
6. Segueix les instruccions als autors de la revista.
7. Demana l’opinió de col·legues.
8. Publica’l també en repositoris institucionals i/o acadèmics.
9. Difon el treball amb eines 2.0.
10. Gestiona correctament la teva identitat digital.

63. 2. L’avaluació de l’activitat científica
Què s’avalua?
 Els autors i les seves noves idees
 La difusió i l’impacte d’aquestes idees
 El valor de les publicacions en què es donen a conèixer

64. 2. L’avaluació de l’activitat científica
 L’impacte d’una revista té gran importància pels investigadors
com a garantia de que els resultats arriben a la major part de la
comunitat.
 La part més gran de resultats científics rellevants es publica a
un grup reduït de publicacions (Llei de Bradford).
 L’índex d’impacte dóna una idea de la importància relativa de
la revista dins de l’àrea temàtica. El valor absolut de l’índex no té
cap significació.
 Llei de l’oferta i la demanda = És més difícil publicar a les
revistes quan més gran és l’índex d’impacte

65. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Indicadors d’impacte
1. De l’article: nombre de cites rebudes, ex. a ISI Web of Knowledge, a SCOPUS.
2. De l’autor: índex h
3. De la revista:
• Compliment de criteris de qualitat, ex. Latindex / DICE
• Presència en bases de dades, ex. Compendex, IEEXplore, etc. ; i càlculs
derivats, ex. ICDS de MIAR
• Càlculs basats en el nombre de cites rebudes, ex. Factor d’impacte d’ISI
JCR, SJR d’SCIMAGO, etc.
A més, també són un indici de qualitat:
4. Patents
5. Premis

66. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Indicadors d’impacte de l’article
• ISI Web of Science: •Citeseer
• Buscant l’article directament http://citeseerx.ist.psu.edu/
• Amb l’opció Cited Reference Search
http://www.accesowok.fecyt.es/ •Citebase Search: ús amb cautela
http://www.citebase.org/
• SCOPUS: buscant l’article directament
http://www.scopus.com •Google Scholar (?)
http://scholar.google.es/

68. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Indicadors d’impacte de l’autor
• ISI Web of Science: • índex h:
1. Fent una cerca per autor Nombre h mínim d’articles que han rebut
2. Clicant a Create Citation Report com a mínim h cites.
http://www.accesowok.fecyt.es/ Ex.: h = 9
• SCOPUS: índex h (author evaluation)
http://www.scopus.com
Nombre de cites rebudes

70. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Indicadors d’impacte de la revista
Per a ISI Journal Citation Reports, el factor d’impacte és:
Factor Nombre de cites rebudes 2 darrers anys
d’impacte
Nombre d’articles publicats en 2 darrers anys
Nombre de cites rebudes en 2006 pels treballs publicats en 2004 i 2005
Nombre de treballs publicats en 2004 i 2005

71. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Altres indicadors d’impacte de la revista
L’Scimago Journal Rank (SJR) d’SCOPUS és igual, però:
• a 3 anys vista
• té en compte l’àrea temàtica, la qualitat i la reputació de la publicació que
et cita
• algorisme similar al Google Page Rank (prestigi de la cita rebuda)
• Rànquings de revistes per àrees temàtiques: http://www.scimagojr.com/
Altres indicadors d’ISI Journal Citation Reports:
• factor d’immediatesa
• vida mitjana de les cites
• factor d’impacte a 5 anys vista
• eigenfactor metrics

72. 2. L’avaluació de l’activitat científica
a. Indicadors
Indicadors d’impacte de la revista
Categoria i Quartil
• Les revistes s’agrupen en Categories temàtiques per poder-les comparar.
• Quartil: cadascuna de les 4 parts en què es divideix un llistat d’una categoria
ordenat per factor d’impacte.
• 1 revista 1 factor d’impacte
un quartil diferent segons la / les categories a les que pertany

74. 2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
WEB
OF
SCIENCE
Anàlisi a nivell d’article ~ autor
JCR
Comportament de la revista
ESI
Comportament del país, la institució, top,…

75. 2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
• Revistes notables UPC: presència i punts PAR (UPC)
http://drac.upc.edu/info/normatives-i-formularis/revistes-i-congressos-notables-upc
• ISI Web of Science
• Presència a:
• Sciences Citation Index
• Social Sciences Citation Index
• Arts & Humanities Citation Index
• ISI Journal Citation Reports
• Factor d’impacte
• Quartil i categoria
http://www.accesowok.fecyt.es/

76. 2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
•SCOPUS i SCIMAGO
• Presència a SCOPUS
• Scimago Journal Rank, categoria i quartil
• SNIP
• Índex h de la revista
http://www.scopus.com
• ERIH
• Presència
• Valor A / B / C
http://www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html
• Carhus Plus
• Presència
• Valor A / B / C /D
http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_info.jsp?contingut=carhus_2010

77. 2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
• Latindex • InRecs
• Nombre de criteris complerts • Factor d’impacte
http://www.latindex.unam.mx http://ec3.ugr.es/in-recs/
• SciELO • Inrecj
• Presència • Factor d’impacte
http://www.scielo.org http://ec3.ugr.es/in-recj/
• DICE • MIAR
• Criteris complerts • ICDS
http://dice.cindoc.csic.es/ http://miar.ub.es
• RESH
• Índex d’impacte
http://resh.cindoc.csic.es/

78. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Avaluació de l’activitat investigadora a la universitat
 Tots els professors i investigadors estan sotmesos a processos d’avaluació.
 Els processos d’avaluació de l’activitat científica es basen, en bona part,
en indicadors bibliomètrics de les publicacions.
 Les revistes científiques són les publicacions amb més pes en la valoració
dels mèrits dels investigadors i dels centres de recerca.
 Existeixen diferents agències o entitats que participen en els processos
d’avaluació de la recerca

79. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Avaluació de l’activitat investigadora a la universitat
 Agències estatals d’avaluació:
CNEAI: Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora
ANECA: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación
ANEP: Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva
 Agències autonòmiques d’avaluació:
AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
 A cada universitat: oficines i/o sistemes de mesura de l’activitat dels
investigadors
UPC: Oficina Tècnica RDI / Punts PAR (Punts per Activitats de Recerca)

80. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
CNEAI: Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora
 Funció: avaluar i incentivar l’activitat investigadora dels professors
universitaris i de les escales científiques del CSIC.
 Aquesta avaluació permet el reconeixement d’un complement de
productivitat (sexenni). És voluntària i es realitza anualment.
 Per obtenir un sexenni, s’avaluen els treballs científics realitzats durant un
període no inferior a sis anys.
 Els Comités assessors del CNEAI estan formats per experts en les diferents
àrees temàtiques.
RESOLUCIÓN de 18 de noviembre de 2009, de la Presidencia de la Comisión
Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora, por la que se establecen
los criterios específicos en cada uno de los campos de evaluación

81. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Criteris d’avaluació CNEAI (Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura)
Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura Subcampo
6-1. Tecnologías Mecánicas y de la Producción
3. Entre las aportaciones, se valorarán preferentemente:
(a) Las patentes en explotación…
(b) Los trabajos publicados en revistas de reconocida valía, aceptándose
como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por
ámbitos científicos en el «Subject Category Listing» del «Journal Citation
Reports» del «Science Citation Index» (Institute for Scientific Information -
ISI-Philadelphia, PA, USA). Se tendrán en cuenta también los artículos
publicados en revistas recogidas en bases de datos internacionales de
ingeniería (como por ejemplo International Development Abstracts,
International Civil Engineering Abstracts, Environmental Abstracts, Applied
Mechanic Reviews)…
(c) Los trabajos publicados en las actas de congresos que posean un
sistema de revisión externa por pares, cuando estas actas sean vehículo de
difusión del conocimiento comparable a las revistas que ocupan posiciones
relevantes en el JCR. No se considerarán los pósters, ni los trabajos
presentados en los Workshops ligados a los congresos.
(d) Los desarrollos tecnológicos importantes que involucren aspectos
innovadores y estén reconocidos como tales por la comunidad científico
técnica.

82. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
ANECA: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación
 Funció: contribuir a la millora de la qualitat del sistema d’educació
superior, mitjançant avaluació, certificació i acreditació d’ensenyaments,
professorats i institucions.
 L’activitat d’ANECA es desenvolupa mitjançant diferents programes:
- Programes d’avaluació d’ensenyaments i institucions.
- Programes d’avaluació del professorat.
- Programa d’acreditació.
- Programa d’avaluació institucional
REAL DECRETO 1312/2007, de 5 de octubre, por el que se establece la
acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.

83. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Criteris d’avaluació ANECA
Acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.
Titular d’universitat
Criteris d’avaluació Acreditació para PTU
Activitat investigadora 50
Activitat docent o professional 40
Formació acadèmica 5
Experiència en gestió i administració 5
Tabla 2.1. Puntuaciones máximas para el baremo fijado en el RD1312/2007
En cualquier caso, se valoran preferentemente las aportaciones que sean artículos en revistas de reconocido
prestigio, aceptándose como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en
el “Subject Category Listing” del Journal Citation Reports del Science Citation Index (SCI), del Social Sciences
Citation Index (SSCI) y del Arts and Humanities Citation Index (AHCI) (Institute of Scientific Information, -ISI-
Philadelphia, PA, USA), en el Philosopher’s Index, en el Répertoire Bibliographique de Louvain o similares. Las
revistas incluidas en otras bases de datos, propias de determinados campos del saber se consideran como una
referencia de calidad.
http://www.aneca.es/media/323068/academia_principios_y_orientaciones_080114.pdf

84. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
 Funció: l'avaluació, l'acreditació i la certificació de la qualitat en l'àmbit de
les universitats i dels centres d'ensenyament superior de Catalunya.
Entre les funcions de l’AQU s’hi troba: “la valoració dels mèrits individuals
docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat,
per a l'assignació de complements retributius i l'avaluació de l'activitat
docent del personal docent i investigador de les universitats privades “ .
 L’AQU avalua els mèrits de recerca dels PDI de les universitats catalanes,
que permeten percebre una retribució addicional.
Resolucions de l’AQU: es poden consultar, ordenades cronològicament, les
resolucions d'AQU Catalunya publicades al DOG sobre els processos
d'avaluació del professorat (establiment de convocatòries, documentació
que cal presentar, criteris d’avaluació, etc.).

85. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Avaluació del professorat UPC
• PAR (Punts d’activitat de recerca)
articles, capítols de llibres, ponències en congressos, etc.
• PAD (Punts d’Activitat Docent)
formació reglada, tribunals, noves assignatures, EEEs, formació amb
l’ICE, invitacions a universitats
• PATT (Punts d’Activitat de Transferència de Tecnologia)
convenis, patents, etc…
• PEU (Punts d’Extensió Universitària)
Dona, CCD, Voluntariat, etc…
• PDiC (Punts de Direcció i Coordinació)
Càrrecs, departaments, assignatures, etc…

86. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
L’avaluació de l’activitat científica a la UPC
 El model UPC està basat en un sistema d’indicadors: els punts d’activitat
de recerca (punts PAR).
 Els punts PAR recullen la major part de les activitats de la UPC relacionades
amb la recerca: publicacions científiques, patents, premis, participació en
projectes, etc.
 Els punts PAR incideixen en l’assignació de recursos: priorització en les
sol·licituds en convocatòries públiques, elaboració dels pressupostos de les
unitats estructurals, etc.
 S’ha confeccionat una llista de publicacions notables (articles de revista o
actes de congressos que, tot i no estar indexades al JCR, es considera que
tenen una qualitat contrastada similar.)
Normativa sobre avaluació de la recerca (punts PAR i PATT)

87. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Quadre resum de valoració dels punts PAR

88. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Revistes notables de la UPC
• Revisió per parells
• Publicació periòdica (5 anys)
• Al menys 10 cites a SCI
• Les revistes on surten les cites estan en el 1r terç JCR
Bibliotecnica > Col·leccions > Revistes

89. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
DRAC és l’aplicació informàtica utilitzada a la UPC per calcular els punts PAR
dels seus investigadors, grups de recerca i unitats bàsiques. També serveix per:
 Gestionar el currículum del PDI.
 Gestionar el catàleg dels grups de recerca.
 Elaborar les memòries de les unitats bàsiques i els grups de recerca.
 Difondre l’activitat acadèmica.
https://drac.upc.edu/info

90. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC

91. 2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
http://eprints.upc.es/produccioc

92. Resum

93. Resum

94. Resum

95. Resum

96. Moltes gràcies
per la vostra atenció
Consultes o dubtes a:
Miquel Puertas (miquel.puertas@upc.edu)
Marta Roca (marta.roca@upc.edu)